La llegenda grogueta torna a la que va ser la seua casa mentre el seu fill Théo s’entrena durant una setmana amb el Cadet
Robert Pires ha tornat a Vila-real. La llegenda del Submarí Groc, que va jugar en el vell El Madrigal des de 2006 fins a 2010, va estar durant tota la setmana passada per la Ciutat Esportiva José Manuel Llaneza amb motiu dels entrenaments del seu fill amb el Cadet A groc. La família de Pires està establida a Eivissa, on el seu fill Théo juga en la Peña Deportiva. El xicotet Pires va estar una setmana en les instal·lacions del carrer Miralcamp entrenant-se amb els cadets sota la metodologia de la Cantera Grogueta.
“Ho està passant molt bé, però el més important per a ell és l’oportunitat de ser ací amb el Cadet A, on hi ha molt de nivell i velocitat en el joc. El nivell a Eivissa és diferent. Està aprenent coses. És duríssim perquè el nivell és major, però ha d’aprendre i gaudir”, comentava l’astre francés durant la seua estada a la Plana Baixa. Théo, nascut a València durant l’etapa del seu pare en el Submarí, va haver d’adaptar-se des del primer dia a un model d’entrenaments diferent del del conjunt eivissenc i expressava que “està sent un repte perquè el nivell a Eivissa és menor. El ritme és més alt i la pilota està sempre en moviment”.
I és que la intensitat en les sessions, a més del bon tracte de pilota, és una de les màximes de la Cantera Grogueta. “És una de les millors d’Espanya. Tothom sap que ací la pedrera és molt important. Molts xics comencen amb 12 o 13 anys i ell entrena amb els de 15. Es nota que han aprés a jugar ràpid i a moure’s. Hi ha una mica més d’intensitat del que podia esperar, el primer dia després de l’entrenament estava rebentat perquè no està acostumat, però ja està aprenent. És una molt bona experiència perquè ja està veient el nivell al qual ha d’arribar si vol ser professional algun dia”, confessava l’exfutbolista, que es va enamorar d’aquest model després d’arribar procedent de l’Arsenal.
“Pense que el futbol a Espanya és diferent del de la resta de països. És com ‘agafa la pilota, passa-la i mou-te’ en lloc de driblar tant i la metodologia és diferent. A Eivissa és com si hi haguera més temps i menys pressió a l’hora de decidir”, afegia el jove Théo, que no recorda veure al seu pare de groc en directe a causa de la seua primerenca edat: “No recorde veure al meu pare jugar ací perquè jo tenia uns dos o tres anys. Era molt xicotet, però he vist els highlights en YouTube”.
La millor pedrera d’Espanya
Tal com destaca Pires, “l’evolució del club és molt gran. Fa anys que ho està fent bé. En la meua època, ja estava el mateix president, Fernando Roig. Per a la gent, el més important és el primer equip, com és normal, però per al presi també és molt important tindre una bona pedrera. Hui la té. Ho estem veient nosaltres amb el Cadet A, que té molta qualitat. Però és que el B està en Segona i el Femení en Primera”.
Pau Torres, Álex Baena, Samu Chukwueze, Yeremy Pino o Filip Jorgensen són alguns dels noms que van passar pel futbol base groc i que hui brillen amb la primera plantilla en l’Estadio de la Cerámica. “Simplement indica que la pedrera és molt bona”, subratllava l’internacional gal. “Tindre una producció així de jugadors significa moltes coses. Quan tens l’edat de Théo somies amb ser professional algun dia, però abans cal treballar molt dur i tindre exigència en la teua vida. Tots aqueixos noms van treballar duríssim i, en algun moment, gràcies al talent, van aconseguir el seu somni. El que està fent el club amb la pedrera és boníssim i per això hi ha jugadors molt joves que ja estan amb el primer equip”, afegia.
L’exjugador groguet va quedar impressionat (de nou) amb el treball del club en totes les categories. “El Villarreal és per a mi un dels millors clubs d’Espanya i això es nota des dels més xicotets”, argumentava després de la seua setmana veient nombrosos entrenaments i partits a la Ciutat Esportiva. Pires va poder comprovar que quasi tres lustres més tard aqueix treball continua donant els seus fruits.
