1997-1998 Salt a Primera
El somni es va fer realitat. Fernando Roig va agafar les regnes del club com a màxim accionista a l’estiu de 1997 i va augurar un futur molt ambiciós, en el qual tenia la intenció de pujar a l’equip “a dos anys vista” a la màxima categoria del futbol espanyol. El president es va avançar a la seua promesa i, en la primera temporada al front de l’entitat, aconseguiria la gesta històrica. El Villarreal CF va aconseguir l’ascens a la Primera Divisió i va deslligar l’alegria de tota la ciutat.
En la temporada regular, el Submarí, dirigit per José Antonio Irulegui, va acabar quart amb 48 punts; 19 victòries, 16 empats i 7 derrotes (51 gols a favor i 38 en contra). El golejador de l’equip va ser Paco Salillas amb 17 tants. En aquell moment ascendien els dos primers de Segona i descendien els dos últims de Primera de forma directa, mentre que el tercer i la cambra de Segona tenien la possibilitat de “llevar-li” la plaça en el camp al tercer i cambra classificada per la cua de Primera en una promoció. Així va ser com, aleshores, el Villarreal s’ho va jugar a doble partit amb la SD Compostela (17º classificat en Primera). El partit d’anada en El Madrigal va acabar sense gols i la volta, 1-1 a Santiago. El gol de visitant anotat per Alberto va ser determinant per a la victòria en una promoció igualada.
PROMOCIÓ D’ASCENS A PRIMERA DIVISIÓ
Partit d’anada:
- Villarreal 0-0 Compostela (21/05/98).
Alineació del Villarreal: Palop, Pascual, Roberto, Q. Medina, Arregi, Iñaki, Arroyo (J. Sanchis), A. Díaz, Alberto, Salillas i Christianssen (Parra).
Partit de tornada:
- Compostela 1-1 Villarreal (24/05/98). Gol d’Alberto.
Alineació del Villarreal: Palop, Pascual (J. Sanchis), Roberto, Serer, J. Prats, Arregi, Ángel Luis, A. Díaz, Alberto (Parra), Iñaki (Alexandre) i Salillas.
El Villarreal CF ascendeix a Primera Divisió per primera vegada en la seua historia
Un any de transició
La primera experiència del Villarreal CF en Primera Divisió va ser tan il·lusionant com a efímera, ja que la difícil travessia va acabar amb descens novament, després de quedar en la 18º posició (36 punts) en la classificació i caure en la promoció davant el Sevilla FC (0-2 en El Madrigal 1-0 en el Sánchez Pizjuán).
No obstant açò, el club va tenir el gran mèrit de tornar a la màxima categoria en la temporada següent. La 1999-2000 en Segona va tornar a ser històrica per al Villarreal CF, que després d’una segona volta brillant, va aconseguir la tercera plaça de la classificació i així l’ascens directe (havia canviat el sistema d’ascensos i descensos en la Lliga, i pujaven els tres primers).
Aquell equip va ser dirigit en les primeres set jornades per Joaquín Caparrós i, posteriorment, va ser rellevat per un home de la casa com Francisco García ‘Paquito’. El Villarreal va ser tercer amb 66 punts; 18 victòries, 12 empats i 12 derrotes (61 gols a favor i 46 en contra). L’equip tipus era format per López Vallejo, Roca (Imanol), Quique Medina, Tasevski, Galván (Arregi), Jaime, Cagna (Gracia), Jorge López, Gaitán, Moisés i Craioveanu.
