El Villarreal retorna a la Primera Divisió en una temporada després de superar un descens inesperat

La 2011-2012 va ser una temporada per a oblidar, malgrat haver disputat la Lliga de Campions, ja que el Villarreal va certificar el seu descens a Segona Divisió en una fatídica última jornada de Lliga en la qual va caure davant l’Atlético de Madrid en El Madrigal (0-1). Al Submarí, que va tenir tres entrenadors -Juan Carlos Garrido, José Molina i Miguel Ángel Lotina- al llarg d’una irregular campanya en la qual va acabar amb 41 punts, li valia l’empat per a aconseguir la permanència, però un solitari gol de cap del colombià Falcao i la victòria ‘in extremis’ del Rayo Vallecano davant el Granada va enviar als grocs a Segona en un final dramàtic.

No obstant això, el Villarreal CF va tenir la capacitat de refer-se, equilibrar el pressupost enmig d’una greu crisi econòmica i assumir el repte de tornar a la màxima categoria a la següent temporada. I així ho va fer, per tercera vegada en la seua història. El club va treballar amb coneixement i intensitat en la reestructuració de la plantilla, apostant pel planter i per futbolistes que van donar la talla perquè el club, impulsat pel suport incondicional de la seua gran massa social, aconseguira l’objectiu de recuperar el lloc que li pertanyia.

El Submarí va poder sobreposar-se a la trista i sobtada pèrdua de Manolo Preciado, triat per a dirigir el rumb de l’equip, i li va costar però va poder adaptar-se a marxes forçades a una categoria molt complicada. L’equip, dirigit per Julio Velázquez en la primera volta i per Marcelino en la segona, aconseguiria el record històric de 77 punts en Segona Divisió -una xifra que mai havia aconseguit en la categoria de plata-, igualant el record amb el qual havia aconseguit el subcampionat de lliga en la 2007-2008.

La segona volta de la campanya va ser realment determinant per a poder aconseguir l’objectiu de forma directa, amb l’arribada de Marcelino i fitxatges com Perbet, Jonathan Pereira, Aquino, Farinós i Dorado -sumats als referents com Juan Carlos, Musacchio, Bruno, Cani, Marcos Senna i Uche-, aconseguint 45 punts i vencent a tots els rivals directes en la vertiginosa recta final, a excepció del campió Elche. L’ascens directe es consumaria en l’última jornada en la final davant l’Almería –tercer classificat-, amb gol de Pereira (1-0), sota el deliri d’un El Madrigal entregat al seu equip i ple fins a la bandera.

En l’esportiu, destaquen les victòries davant el Sporting en El Madrigal en el dia del 90 Aniversari del club (23-3-13), amb gol de Uche ‘in extremis’ (2-1); golejades contundents davant el Numancia (6-1) i Mirandés (1-5); i els cinc triomfs consecutius del final davant el Alcorcón (1-3), Girona (4-1), Xerez (3-2), Barcelona B (0-3) i Almería (1-0).

A més, l’equip va batre el seu record de partits invicte en 14 jornades consecutives i també va superar la xifra de gols a favor en una campanya en Segona Divisió A, deixant-ho en 69 punts. Un d’ells, el que va marcar Jonathan Pereira davant el Mirandés en Anduva, va suposar el número 400 del Submarí en la categoria de plata.

El suport de l’afició va ser clau en la temporada, sobretot en la recta final, amb desplaçaments històrics a Múrcia (43 autobusos, 3.000 afeccionats) i al Mini Estadi de Barcelona, el més massiu en la història del club, amb una sana bogeria descontrolada i repartida en 10.000 seguidores en 173 autocars.

Plantilla

Juan Carlos, Mariño, Mario, Joan Oriol, Musacchio, Truyols, Mellberg, Perbet, Uche (golejador de l’equip amb 14 gols), Aquino, Cani, Hernán Pérez, Manu Trigueros, Farinós, Dorado, Javi Venta, Jaume Costa, Marcos Senna, Héctor Canteros, Bruno Soriano, Juanma, Jonathan Pereira, Gerard Moreno, Moi Gómez, Pablo Íñiguez, Pablo González, Jorge Palatsí i Aitor Fernández. En la primera volta també jugaren Cavenaghi, Pandiani, Toribio, Lejeune i Gerard Bordas.