Lluís mai va imaginar que algú li fotografiaria celebrant un títol del Villarreal al costat del seu pare
Pascual Bort va nàixer amb una minusvalidesa a les cames i a la fi de 2020 es va trencar el maluc mentre entrava en un bar per a veure un partit del Villarreal. La nit del 26 de maig de 2021 en Gdańsk (Polònia) és inesborrable en la seua vida i en la del seu fill Lluís. Feia quasi un any que no es veien, perquè el segon viu a Palma des de fa cinc anys per motius de treball. Van decidir retrobar-se per a viatjar i animar al Submarí en la final de la UEFA Europa League 2020-21: “El meu pare estava convençut que enguany el club anava a arribar”. A més d’arquitecte, Lluís també és fotògraf i mai va imaginar que immortalitzarien el moment en el qual celebrava un títol de l’equip de la seua vida al costat del seu pare.
Lluís Bort és natural de Tales, encara que tota la seua família paterna és de Vila-real. Es va aficionar a l’equip ‘groguet’ des de molt xicotet, en 1997, quan la seua àvia li va portar per primera vegada a l’estadi del Madrigal. Relata que en aquells dies no pagava entrada, perquè era menor d’edat i passava per davall del torn. No va ser fins a la temporada 1998-99, la primera de l’entitat en Primera Divisió, quan els seus pares li van traure el carnet d’abonat. Per això, assenyala que el seu pare, Pascual, li va demanar que el portara a la final de l’Europa League: “A Polònia em portaràs tu, que m’ho deus”.
El sentiment pel Vilarreal és “enorme”, destaca Lluís. Sempre ha viscut el club “des de dins”, perquè el talense va jugar en les categories inferiors del Submarí i també va ser aplegapilotes. Per això, guarda samarretes i dessuadores de jugadors com Sergio Ballesteros, Quique Álvarez o Javier López Vallejo. També uns guants d’Andrés Palop, un dels seus ídols de la infància al costat de Bruno Soriano i Santi Cazorla. A més d’acudir als partits a casa, ha viatjat en diverses ocasions per a animar a l’equip en estadis com el Camp Nou, el Santiago Bernabéu o Mestalla.
No obstant això, assegura que la fotografia en la qual apareixen el seu pare i ell en el Gdańsk Stadium és el seu millor moment com a aficionat groc: “És un record que tinc amb ell per a tota la vida. És inesborrable”.
