El Submarí va signar una espectacular temporada l’any de la volta a Primera
De l’infern al cel. D’un any complicat en Segona Divisió a tornar a la màxima categoria amb magnificència, aconseguint la sisena posició (59 punts) i la classificació a Europa League. Després de l’ascens, l’objectiu del Submarí era assentar-se en Primera Divisió, però els pupils de Marcelino García Toral meravellaren des de l’inici de la Lliga i van aconseguir acabar en posicions europees l’any de la tornada, fita que solament han aconseguit huit equips en la història del futbol espanyol.
Un inici de Lliga excel·lent. El Villarreal va començar la temporada amb victòria i fins a la jornada 7 es va mantenir invicte, partits en els quals va sumar quatre victòries i dos empats, la qual cosa va permetre a l’equip mantenir-se en posicions de Champions League fins a la jornada 14. Així, el club de la Plana va tancar la primer tornada de la competició en cinquena posició amb 34 punts, a tan sol dos de l’Athletic Club (quart).
Tot açò, jugant un futbol vistós, alegre i amb molt ritme i velocitat. El Submarí va començar a convertir-se, així, en l’equip revelació, fet que més tard acabaria confirmant-se. En la primera part de temporada l’equip de la Plana va signar grans actuacions, com l’empat a dos en la quarta jornada de Lliga contra el Real Madrid, la golejada en El Madrigal en el derbi contra el València (4-1) o el 5-1 que els grocs van endossar a la Real Sociedad.
