Marcos, Mario i Martín somien amb ser futbolistes i això implica el sacrifici dels seus pares i fins i tot de l’avi matern

Un sacrifici fet amb gust, però poques vegades reconegut. El paper dels pares en la formació dels jugadors de la Cantera Grogueta és, lògicament, fonamental. No sols per la seua educació, sinó també en servir d’exemple. Un cap de setmana com a mostra.

Els Navarro Perelló tenen sentiment groguet. Juan i Vero encapçalen una família que respira futbol per tots costats. Els seus tres fills practiquen l’esport rei i dos d’ells es forgen en el futbol base del Villarreal. El major és Marcos, que juga a l’Infantil de l’Alboraia, el mitjà respon al nom de Mario, que milita en el Benjamí A del Villarreal, i el més xicotet es diu Martín, que actualment està en el curs de Psicomotricitat del Submarí a la Ciutat Esportiva.

Organitzar-se és complicat, però no impossible. Estudis, entrenaments, partits… Amb tres fills cal superar-se dia a dia i sempre està l’ajuda de l’avi matern, Vicente, que també s’implica moltíssim. “El cap de setmana que juguen els majors i coincideixen en horaris ens repartim i intentem arribar a veure’ls a tots. El xicotet juga els diumenges, així que és més senzill. És un sacrifici, però ens compensa”, comenta Vero.

Marcos, Mario i Martín són tres joves feliços, esportistes i bons estudiants. “En l’aspecte acadèmic estem molt tranquils. Els tres són molt responsables. Marcos de major vol ser enginyer de telecomunicacions, Mario arquitecte i Martín encara no ho té molt clar, encara que diu que vol ser torero”, assevera la mamà de la família.

Esportivament, Marcos juga com a lateral esquerre a l’Infantil de l’Alboraia, Mario té com a ídol a Cazorla i s’esforça en el Benjamí per ser un gran migcampista, mentre que el xicotet Martín somia amb ser porter malgrat estar encara en Psicomotricitat.

El comportament dels pares i mares durant els partits dels seus fills és fonamental. En això, els Navarro Perelló també són un exemple. “Els xiquets són esponges. Es fixen en nosaltres i ens copien. Si els dónes un bon exemple, ells tindran un bon comportament”, assevera Vero.

Un cap de setmana és intens i si hi ha partit a l’Estadi de la Ceràmica encara més. Tots són abonats, fins i tot l‘avi futboler. “Els partits els vivim de manera intensa, ja que ens asseiem molt prop de la graderia d’animació i ens encanta veure com animen al nostre equip. Ho passem molt bé tots junts i animant al millor equip del món”, conclou Vero. La família Navarro Perelló, tot un exemple.