Marcos Sánchez i Héctor Muñoz, dos vila-realencs que volen triomfar en el Submarí
Dues promeses de la Cantera Grogueta. Dos vila-realencs. Marcos Sánchez, lateral dret del Villarreal C, i Héctor Muñoz, portera a cavall entre el Juvenil A i el B, són els futbolistes locals més pròxims a l’elit en el futbol base del Submarí.
Amb el permís de Migue Leal i Carlo Adriano, que ja han fet els seus respectius debuts amb el primer equip groc, els futurs xiquets del poble, sobrenom rebut pel màxim exponent futbolístic de la ciutat, Pau Torres, són Marcos i Héctor. I és que el talent provincial triomfa en la Cantera Grogueta i, a més de futbolistes de Castelló, Borriana o La Vall d’Uixó entre altres municipis, Vila-real continua sent una font inesgotable de qualitat de la qual beu l’acadèmia groga.
Els referents
Veure a l’equip del teu poble campió d’Europa amb Pau en l’onze és tot un al·licient per al talent local de les generacions esdevenidores. Amb el central al capdavant com a referent per als joves, seguit per Carlo Adriano i Migue Leal, les referències en les quals es poden fixar els vila-realencs de la pedrera són moltes: Héctor Font, César Arzo o Xisco Nadal; tots ells actualment vinculats al Villarreal.
En el cas del reconegut xiquet del poble, la seua carrera fins al moment li avala com el millor jugador de la història de Vila-real. Ha sigut campió de l’Europa League amb el Villarreal, amb el qual disputa la Lliga de Campions, ha arribat a les semifinals d’una Eurocopa i va ser subcampió olímpic a Tòquio.
Tota una vida amb una metodologia
Tots dos s’han criat en la Cantera Grogueta amb una metodologia molt marcada. I això, a l’hora de treballar amb diferents tècnics i companys, ajuda a entendre el que es demana en el terreny de joc. “La metodologia del club és bastant clara i se sent una familiaritat tremenda. Els jugadors del primer equip ens saluden de tu a tu. En la Youth League joc amb gent del Villarreal B i del Juvenil i sembla que siguem del mateix equip. És tot molt familiar”, explica Marcos Sánchez.
Dues competicions molt exigents
Enguany, tots dos s’enfronten a dues competicions de màxim nivell. Marcos disputa la UEFA Youth League i Héctor va debutar en la present campanya en Divisió d’Honor davant el CF Talavera la setmana passada.
Sobre la competició continental, el fort lateral assegura que “l’afrontem amb moltíssima il·lusió. Hem treballat molt per a arribar fins ací. Va ser una pena no classificar-nos com a primers i estalviar-nos aquesta ronda, però treballem amb el mateix ímpetu per a continuar fent història per a la pedrera del Villarreal”.
A més, afig que sempre “és un orgull i un plaer poder representar a l’equip del meu poble per Europa. Des de sempre se sap que el Villarreal té una de les millors pedreres d’Espanya i ara és moment que ens coneguen també per Europa”.
I és que, gràcies al Villarreal, jugadors de la província i del municipi han arribat a jugar per a diferents categories de la Selecció Espanyola. “Això es veu reflectit, en quasi totes les convocatòries hi ha algun jugador del Villarreal i això significa que treballem molt bé ací”, subratlla el jugador del Villarreal C.
Per part seua, Héctor Muñoz confessa que “aquests últims anys ha sigut més complicat mantindre’s (en els equips de primera línia), amb el canvi al futbol 11 i les prestacions que cada porter et pot donar” i afig que “és un orgull poder seguir ací i lluitar per jugar cada partit. No té preu jugar per a l’equip del teu poble en una pedrera així. Vinc caminant, entrene, gaudisc i soc l’oncle més feliç del món”. Sobre el paper del Juvenil A en Divisió d’Honor, justifica que “comencem l’any tenint les expectatives més altes. Comencem regular i sense traure els resultats que volíem, però estem alçant la situació i estem satisfets del progrés que estem tenint. Aqueix és el punt positiu de la temporada”.
El somni de debutar
Els seus familiars i els seus amics esperen veure’ls debutar algun dia en l’Estadi de la Ceràmica davant la seua gent. I això és una cosa que ja han somiat en alguna ocasió. Tal com ho explica Marcos, “és un somni”. “Moltíssimes vegades he viscut aqueix moment al meu cap. El moment de debutar amb la meua gent, amb l’estadi ple… Molts dels meus amics em pregunten quan seré ací. Tots somiem amb complir-ho. Queda temps i molt de marge de millora”, declara la jove promesa del Villarreal amb cautela.
Així mateix, Héctor també es mostra prudent, però amb il·lusió: “Crec que mai m’ho he imaginat perquè em queda molta faena encara i moltes experiències per viure fins a tindre aqueix nivell. Quan vaig als partits del primer equip i veig a Filip (Jorgensen) calfar allí em fa voler viure aqueix moment algun dia i més sent de casa i que els meus amics vengen a veure debutar a un oncle del poble”.
Ningú sap amb certesa si aqueix moment arribarà, però els dos vila-realencs treballen dia rere dia amb tenacitat per a complir el seu somni de consagrar-se en Primera Divisió sense eixir de casa com ja va fer Pau Torres i espera fer Carlo Adriano.
