El feu groc es va inaugurar el 17 de juny de 1923 amb el nom de Camp del Vila-real
Testimoni silenciós, però imprescindible de la història del Villarreal CF, El Madrigal compleix avui 17 de juny de 2016, 93 anys. El camp es va inaugurar el 17 de juny de 1923 amb el nom de Camp del Villarreal, encara que només dos anys després va començar a cridar-se El Madrigal, denominació que perdura fins als nostres dies. El nom fa referència als terrenys de la partida rural sobre els quals es va edificar la instal·lació esportiva, que també es deien de la mateixa forma. El camp es va inaugurar amb la disputa d’un partit entre el CD Castelló i la SD Cervantes FC, dos dels equips de la capital de la província. En l’actualitat, El Madrigal està patint una nova remodelació.
Les remodelacions
El Madrigal va viure la seua primera ampliació durant l’estiu de 1952, aprofitant la fi de la competició. Aquella remodelació va servir també perquè el terreny de joc aconseguira les mateixes mides que l’Estadi Olímpic d’Hèlsinki, que eixe mateix any acollia els Jocs, i que va ser la referència per als clubs. Així, el rectangle de joc del camp va passar a tenir 104 x 65 m i va deixar arrere els 95 x 50 m d’abans.
En els anys 60 el Villarreal va construir una petita tribuna coberta i en la temporada 71/72 es va edificar la primitiva graderia del Gol Sud. La tribuna va començar a derrocar-se el 19 de juliol de 1988 per a donar pas a la construcció d’una nova graderia, que es va inaugurar el 8 de març de 1989 amb un partit amistós enfront de l’Atlético de Madrid.
Des del club es va aprofitar la celebració dels 75 anys de l’entitat per a realitzar la remodelació més important fins a l’actualitat i que ha configurat l’estructura del Madrigal fins als nostres dies. El Gol Sud va ser derruït el 22 de maig del 98 i va anar l’inici també de la construcció de la nova Tribuna coberta, l’amfiteatre, la graderia de Preferència i el Fons Nord. Les obres van finalitzar per a la temporada 99/00.
Primera instal·lació elèctrica
El Madrigal camp va conèixer en 1973 la seua primera instal·lació elèctrica per a poder jugar els partits de futbol a última hora de la vesprada. L’ajuntament de la ciutat va col·locar quatre torres metàl·liques en cada cantonada del camp, amb nou focus halògens cadascuna d’elles. La il·luminació elèctrica es va estrenar el 16 de setembre de 1973 amb un partit de Tercera Divisió que va enfrontar al Villarreal amb la Societat Esportiva Eivissa i que va finalitzar amb 0-1 en el marcador.
La ubicació dels vestuaris
És curiós, però els vestuaris del nostre camp han tingut fins a quatre ubicacions diferents des que es va inaugurar el feu groc. Fins a la temporada 35/36, és a dir, durant dotze anys, els vestuaris van ocupar la zona de l’angle sud-est del terreny de joc. Des d’eixa data i fins als 60, es van situar en la parteix nord-est del camp. Amb la inauguració de la nova tribuna en 1989, van ocupar la parteix sud-oest per a acabar, amb l’última remodelació, en la seua ubicació actual, just sota la zona central de tribuna.
Els últims retocs
Des del club aprofitem la celebració dels 75 anys de l’entitat, per a realitzar la remodelació més important fins a l’actualitat i que ha deixat El Madrigal amb la configuració que llueix ara per ara. L’antic Gol Sud va ser derruït el 22 de maig de 1998 i va ser l’inici també de la construcció de la nova Tribuna coberta, l’amfiteatre, la graderia de Preferència i el Fons Nord.
Després de patir diverses remodelacions, l’últim retoc fins hui va arribar a l’estiu de 2008 amb la construcció de la zona visitant, just damunt del Fons Nord i que permet a l’afició rival gaudir del partit amb total tranquil·litat. Amb capacitat para prop de 3.000 espectadors, va ser una remodelació exemplar.
‘Els Casals Grocs’
El Madrigal disposa de tot el confort per a aquells aficionats que vulguen un plus de serveis a l’hora de seguir els partits que el Villarreal disputa com a local. Per a ells, el Submarí disposa de trenta Casals Grocs (Grocs), que estan situats en la graderia de tribuna i que compten amb climatització, televisió amb retransmissió simultània del partit, servei de catering, butaques individuals, accés independent per la cantonada del Fons Sud amb tres ascensors d’alta velocitat i una plaça de pàrquing per casal. Dels trenta casals, dos són per a dotze persones cadascun, altres 23 tenen capacitat per a 16 seguidors, mentre que els cinc restants compten amb vint butaques per persona.
A més, i després de l’última remodelació de l’any 2008, els aficionats disposen també dels Casals Blaus (Blaus), situats en un lloc privilegiat al Fondo Nord i amb una infinitat de comoditats per als seguidors que no vulguen renunciar a cap comoditat.
‘Els Casals Blaus’
Aprofitant la construcció de la graderia visitant, el Villarreal va ampliar la zona de les llotges privades, dotant El Madrigal de 27 nous ‘casals’. Situats en la part superior del Fons Nord, els 27 Casals Blaus es divideixen en tres modalitats amb 22, 23 i 17 persones. Igual que els Casals Grocs, compten amb climatització, televisió amb retransmissió simultània del partit, servei de càtering, butaques individuals i accés independent.
Les noves banquetes
Amb la finalitat de millorar la visibilitat, el Villarreal va remodelar en l’estiu de 2013 tota la zona de banquetes, adaptant un estil similar al que llueixen alguns estadi de la Premier League. Així, la zona s’ha ampliat i ha guanyat altura, situant-se sobre part de la tribuna. Espaiosos i confortables, l’ampliació també va comportar la prolongació de la visera de Tribuna amb la finalitat d’oferir major protecció tant a aficionats com a futbolistes.
Gespa pionera
El Villarreal es va convertir en pioner a Espanya en instal·lar, abans que cap altre club nacional, una gespa mixta que combina fibra artificial amb herba natural. L’aposta del club va ser absoluta, ja que va optar per renovar la superfície dels seus tres camps més representatius: l’Estadi El Madrigal, el camp d’entrenament del primer equip de la Ciutat Esportiva i el Mini Estadi, amb capacitat per a més de 5.000 espectadors. La superfície, Desso GrassMaster, és un sistema de gespa híbrida on s’injecten fibres sintètiques en el terreny, amb l’objectiu que les arrels de l’herba natural s’enrosquen entorn de les fibres artificials i així oferir un terreny més estable i durador.
