Els fills de José Manuel i Encarna han volgut difondre públicament aquest emotiu missatge
Hui acomiadem a un bon pare, afectuós, orgullós dels seus fills i que ha fet fora mida per donar-nos tot el material i immaterial que ha pogut. Acomiadem també a un avi presumit dels assoliments dels seus nets i consentidor, com ha de ser. A un bon germà, un gran cunyat, un sogre increïble, un cosí que ha sigut més que cosí, un oncle que ha sigut nexe i unió d’aquesta família. El pilar dels Llaneza-Carceller i líder de les nostres reunions.
Per a moltíssimes persones hui es va un amic i company extraordinari, perquè, si alguna cosa ha sabut fer José Manuel en els seus 74 anys de vida, és cultivar l’amistat i ajudar tot el que ha pogut i més a les persones que li han envoltat i que han tingut la immensa sort de compartir moments al seu costat.
Hui el futbol perd a un directiu carismàtic, treballador incansable, pròxim. Algú que ha sabut gestionar a les persones amb el seu caràcter inigualable i que va gaudir amb entusiasme dels assoliments del seu estimat Villarreal.
Hui la ciutat de Vila-real perd a un dels seus ambaixadors, que ha portat el seu nom per tot el món i al qual se li omplia la boca d’elogis parlant del seu equip i de la ciutat que el va acollir durant quasi 30 anys.
La seua família ens sentim immensament feliços i agraïts dels milers de reconeixements que li van atorgar en vida, com el suport dels aficionats de l’equip quan li van diagnosticar leucèmia o la medalla d’or de la ciutat de Vila-real rebuda el mes de maig passat. També del gran reconeixement pòstum que ahir ens va anunciar el president Fernando Roig i és que la ciutat esportiva passarà a portar el nom de José Manuel Llaneza.
Hui el món és una miqueta pitjor, perquè s’emporta una persona bondadosa, generosa, amable, valenta, honesta, lleial, noble, lluitadora, plena de vida i vitalitat. Un caràcter especial i inigualable.
Els teus fills dedicarem la nostra vida a honrar-te a tu i a mamà, intentant cada dia ser millors persones i fent dels valors que ens heu inculcat en vida la nostra bandera, perquè us sentiu orgullosos de nosaltres. Us recordarem tots els dies i, encara que ara faça molt de mal, tractarem de fer-ho amb un gran somriure perquè ens sentim satisfets i feliços dels anys que hem viscut amb vosaltres. Heu sigut un exemple de com viure la vida: gaudint dels moments feliços que heu tingut i assumint les adversitats amb valentia i fortalesa.
Papà, t’hauràs retrobat ja amb l’amor de la teua vida. Després de 50 anys de convivència no sabies viure sense ella, i de broma, ací tots diem que t’haurà caigut una brega per haver anat tan prompte a buscar-la. Encara que en el fons sabem que ella tampoc sabia viure sense tu.
Et volem papà, has marcat a tanta gent que seràs etern, perquè mai seràs oblidat.
