La ciutat amfitriona serà protagonista davant el Llevant a El Madrigal
La ciutat de Vila-real, protagonista de la iniciativa Endavant Província en el pròxim partit de Lliga davant el Levante a El Madrigal, va ser fundada el 20 febrer 1274 pel Rei Jaume I. Del període fundacional es conserven: la plaça porticada de la Vila, el pont sobre el riu Millars i les muralles que envoltaven la Vila-real medieval. De les muralles i els quatre torrasses que defensaven la vila queden encara en peu la Torre Motxa i una de les parets de la Casa de l’Oli, seu de l’Arxiu Municipal i sala d’exposicions.
La seva estructura econòmica no és només una de les més completes que es poden trobar a la Comunitat Valenciana, sinó que li ha permès situar-se en llocs destacats en els mercats exteriors. L’horta, sempre present, ha conviscut amb la producció de tèxtil, que va propiciar una important activitat de comerç. La primera gran revolució en l’activitat econòmica es produeix en el segle XIX amb el cultiu de la taronja.
A la dècada dels 60 del segle XX, sense descuidar l’activitat citrícola, s’opta per la indústria taulellera, que provoca importants transformacions econòmiques, sent avui dia un veritable referent mundial per la qualitat dels seus productes i el seu innovador disseny.
Vila-real posseeix una gran varietat i especialització en el seu comerç, que cobreix les necessitats més exigents així com els gustos més selectes. Un bon nombre de franquícies i sucursals de grans cadenes han triat instal·lar-se a la ciutat, passant a ser un referent de la província. Gran part del seu comerç es localitza a la zona històrica, una zona de vianants per facilitar les seves compres i convidar al descans.
El gran pilar econòmic de Vila-real són les empreses del taulellet. Amb personalitat pròpia cadascuna d’elles, els uneix una filosofia comuna de contínua evolució i investigació, marcada per la qualitat i la innovació. D’àmplia projecció internacional, s’han convertit en empreses avantguardistes que han sabut unir l’esforç humà, econòmic i renovador, així com el compromís amb el medi ambient.
El Termet
El paratge del Termet de la Mare de Déu de Gràcia, envoltant el meandre del Millars, constitueix sens dubte el principal pulmó verd de la ciutat i un dels entorns naturals més emblemàtics de la província. La platja del Termet, la ruta botànica o les sendes habilitades en els marges del riu són una excel·lent forma de conèixer millor la gran riquesa ambiental de l’entorn, declarat Paisatge Protegit des del 2005. Als seus evidents valors ambientals, el Termet suma també els valors religiosos, culturals i socials, amb espais com l’assut, l’antic molí fariner, l’ermita de la Mare de Déu de Gràcia, la piscina o el Museu Etnològic. Espais que fan del Termet un lloc d’esplai únic per al passeig, la pràctica de l’esport i el contacte amb la natura.
Església arxiprestal Major Sant Jaume
Declarada el 2005 Bé d’Interès Cultural (BIC) de la Comunitat Valenciana, l’església Major Sant Jaume de Vila-real està considerada com la major església de la seva categoria dedicada al culte d’Espanya. Va ser construïda entre 1752 i 1779, amb planta d’estil barroc i decoració neoclàssica. El campanar octogonal de la seva façana principal, tot un símbol de la ciutat, va ser erigit en 1682. En el seu interior es poden contemplar pintures amb temes del martiri de Sant Jaume, obra de Josep Vergara de finals del segle XVIII, així com els frescos del mateix autor de la capella de la Comunió o importants peces escultòriques, com l’escultura de Sant Jaume del mestre Amorós o la Verònica i el Sant Sepulcre de José Ortells, entre d’altres.
Basílica de Sant Pasqual
La basílica dedicada al patró de Vila-real està flanquejada per dos campanars de 50 metres, en els quals es troben la campana de volteig més gran del món i un dels millors carrillones de l’àmbit internacional. La Reial Capella i el sepulcre de sant són obra del prestigiós pintor i escultor vila-realenc Vicente Llorens Poy. En elles, destaca el sarcòfag sobre el qual descansa la imatge jacent de plata de Sant Pasqual i la cel·la on va morir el sant, integrada en un retaule de 15 metres d’altura. A l’entrada de la basílica es troba la imatge de Sant Pere d’Alcántara (s.XVIII), obra mestra d’Ignacio de Vergara, mentre que a la sala del Pouet del Sant s’ubica el museu del santuari, amb una àmplia col·lecció d’obres religioses. Al voltant del convent, el visitant podrà dur amb si el popular ‘Cordonet’ de Sant Pasqual, cordó de llana que elaboren artesanalment les monges clarisses convertit en símbol i talismà de Vila-real.
La plaça de la Vila i les muralles
La ciutat de Vila-real conserva tot el seu sabor medieval en els vestigis de les seves muralles i la plaça porxada de la Vila, centre de la vella planta hipodàmica en la qual poden apreciar fins a quatre tipus d’arcades diferents. Aquesta plaça de la Vila, declarada Bé d’Interès Cultural el 1974 i monument històric-artístic, és el centre neuràlgic de la ciutat. En una de les cantonades es conserva l’edifici que va ser l’antic Hostal del Rei i, a pocs metres, se situa la Torre Motxa, el principal testimoni viu del passat medieval de la ciutat. La torre, última resta de la muralla defensiva que envoltava Vila-real, va ser reconstruïda en 1424 i en la seva base es pot veure encara un petit enreixat que va ser part de les sortides del clavegueram de l’antiga ciutat en l’Edat Mitjana.
Museus
La xarxa de museus de Vila-real és un altre dels indubtables atractius de la ciutat, des de l’art sacre del Museu del Pouet del Sant, a la basílica de Sant Pasqual, a les exposicions més avantguardistes del Convent, espai d’art, un antic convent reconvertit en centre cultural. A aquests espais se suma el Museu de la Ciutat Casa de Polo, que dedica les seves sales als artistes vila-realencs més internacionals, en particular al compositor i guitarrista Francesc Tàrrega (1852-1909), autor d’obres immortals com ‘Capricho àrab’ o ‘Records de l’Alhambra’. Al paratge del Termet, el Museu Etnològic alberga una important col·lecció que reflecteix la vida tradicional a la comarca, així com una bona mostra de la ceràmica popular valenciana dels segles XVI al XIX i valuosos socarrats, peces totes elles que anunciaven el lideratge de Vila-real en la indústria ceràmica. La Casa de l’Oli, un edifici d’empremta gòtica, completa la xarxa local d’espais expositius.
Vila-real, Ciutat de Festivals, Congressos i Esdeveniments i Ciutat de la Salut i l’Esport
Amb una programació de 13 festivals anuals i una aposta creixent per ser seu de congressos, Vila-real està consolidant en els últims anys la seva marca com a Ciutat de Festivals, Congressos i Esdeveniments. El FIT Carrer, Vila-real en Dansa, Cineculpable o el Festival Internacional de Danses són algunes de les cites més destacades en el calendari cultural de Vila-real, que ha despuntat també com a seu de convencions amb més de 6.000 congressistes al llarg de 2014. a més, de la mà del Vila-real CF i d’una completa xarxa d’infraestructures entre les quals hi ha el recentment obert Centre de Tecnificació Esportiva, Vila-real avança també en la consolidació d’un projecte de futur basat en les oportunitats que obren els sectors de la salut i l’esport.
