Els ‘lleons’ somien amb aconseguir un primer títol europeu que decore el seu palmarès nacional
L’Olympique de Lió és un dels equips més importants de la vasta història del futbol francès. Set campionats de lliga, aconseguits de manera consecutiva, són la principal carta de presentació de l’OL. El conjunt lionès va viure una brillant època daurada durant la primera dècada del segle XXI, un període en el qual, de la mà de futbolistes de la talla de Juninho Pernambucano o el exgroguet Sonny Anderson, va imposar la seua hegemonia en la Ligue 1.
Fundat el 1950, l’entitat lionesa té el seu origen en l’última dècada del segle XIX. Hereu del Lió Olympique Universitarie, l’OL va agafar el testimoni d’un antic equip de la ciutat que no va arribar a adscriure al professionalisme. Precisament, la ferma voluntat de comptar amb un club professional a la ciutat de Lió va propiciar la fundació d’aquest reeixit club.
A nivell internacional, jugar les semifinals de la Lliga de Campions durant la temporada 2010-11 ha estat el major assoliment en la història de ‘Les Lions’, que, per si fos poc, han participat en més d’una desena d’edicions de la màxima competició europea.
L’estabilitat és una de les senyes d’identitat de l’Olympique de Lió. No en va, el seu president, Jean-Michel Aulas, empresari del sector informàtic, porta més de 30 anys al capdavant del combinat lionès. Així mateix, l’OL és un dels clubs preferits pels francesos. Es tracta del segon equip amb més seguidors del país gal, només per darrere de l’Olympique de Marsella.
Tal va ser la magnitud del club durant la seua època daurada que l’entitat francesa va ser membre fundador del G-14, un selecte grup, originat amb l’arribada del nou mil·lenni, en el qual figuraven els clubs europeus més importants del moment. D’aquesta menuda congregació, sorgiria l’actual Associació de Clubs Europeus, amb més de 200 clubs adscrits, entre els quals es troba al Villarreal CF.
El joc directe i el talent de Fekir, les principals amenaces de ‘Les Gones’
El conjunt dirigit per Bruno Genesio, conegut popularment com ‘Les Gones’ (Els Xics), forma amb un sòlid 4-2-3-1, que els permet protegir-se les esquenes amb un doble pivot de gran poder, conformat per Tousart, encarregat de dotar d’equilibri a l’equip, i Ndombele, un migcampista ‘box to box’ amb arribada a camp contrari.
En el front d’atac, Mariano Díaz és la gran referència de l’equip francès. El davanter espanyol busca trencar l’espai i permet desplegar un futbol directe i vistós. El talent en l’OL té un nom propi: Nabil Fekir. L’internacional francès és un mitjapunta hàbil en la conducció i amb una fabulosa visió de joc. Per les seues botes aboca la major part del joc de l’equip lionès.
En els costats, Bruno Genesio compta amb múltiples alternatives en funció de les necessitats de l’equip. A la dreta, Cornet exerceix com punyal. La seua velocitat i capacitat de desbordament generen situacions de superioritat, letals per al conjunt rival. Això no obstant, al carril del 8 també compta amb l’opció de Bertrand Traoré, igual que el seu company, un esquerrà a cama canviada.
A l’esquerra, habita la capacitat diferencial de Aouar, un joveníssim extrem francès de perfil associatiu i amb gran facilitat per al joc interior. L’altra alternativa per al costat esquerre és la màgia de Memphis Depay, un potent extrem que uneix potència i desequilibri.
En la parcel·la defensiva, Marcelo i Morel aporten jerarquia des de l’eix d’una saga que no defuig a la creació, principalment, a partir de la incorporació dels seus laterals, Rafael i Mendy. Finalment, el porter Anthony Lopes és un fix en els onzes de Bruno Genesio.
Groupama Stadium, elegància francesa al més pur estil anglès
Un modern i espectacular coliseu del futbol europeu, que serà seu de la final de l’Europa League de la present temporada. El Groupama Stadium, amb capacitat per a quasi 60.000 espectadors, encarna l’elegància i la il·luminació característica de l’arquitectura francesa amb la disposició d’un tradicional estadi anglès. Inaugurat el 2016, aquest camp succeeix a l’històric Stade Gerland, que va acollir els partits com a local l’Olympique de Lió durant 65 anys. El avantguardista feu lionès, també conegut Stade des Lumières (Estadi de Llums), s’ha convertit en un important referent arquitectònic. Finalment, cal ressaltar que l’any de la seua inauguració va ser seu oficial de l’Eurocopa de França 2016.
