El segon filial groguet i la fundació comparteixen moments inoblidables gràcies al projecte Endavant
Els futbolistes del Villarreal C i els membres de la Fundació Aspropace ja són amics per a tota la vida gràcies al projecte Endavant. Aquest treball de responsabilitat social iniciat per José Manuel Llaneza fa ja diverses temporades abasta moltes branques i és conegut en tota la província, però pocs coneixen en profunditat Endavant Igualtat, que uneix a diferents associacions de Castelló amb els equips de la Cantera Grogueta.
El Villarreal C comparteix el seu temps amb els membres de la Fundació Aspropace i futbolistes de la talla de Marcos Sánchez, Rubén Gómez, Álex Jiménez, Hugo Pérez, Iván Ramos, Ludovic o Richard Franco acompanyen als xics amb paràlisi cerebral en diferents activitats durant la temporada.
De desconeguts a inseparables
“Van a diferents llocs per a compartir estones juntes com jugar als bolos, fer una passejada, anar a prendre alguna cosa… També hi ha un altre grup de periodisme que acabarà fent una entrevista a un jugador del primer equip del Villarreal i un altre que juga a un esport anomenat boccia”, explica Cristian Segovia, psicòleg del Villarreal C, que argumenta que “hem decidit treballar per grups, com altres anys, a causa del tipus de persones que formen la Fundació Aspropace. Hem fet quatre grups en els quals hi ha jugadors i membres de l’associació i cada grup és coordinat per un tècnic del C”.
Les joves promeses del Submarí estan aprenent a conéixer altres realitats gràcies a aquesta iniciativa. “La primera sensació dels jugadors va ser de nervis per veure com s’anaven a desembolicar i comunicar amb ells, però ens dona moltíssim perquè estem acostumats a un món molt fàcil en el qual ho tenim tot i amb això baixem al món real i ens humanitzem”, confessa Iván Puchol, delegat de l’equip i membre del cos tècnic responsable del projecte.
Però ara, jugadors i membres de la fundació ja són carn i ungla. “Van a diferents llocs per a compartir estones juntes com jugar a les bitles, fer una passejada, anar a prendre alguna cosa… També hi ha un altre grup de periodisme que acabarà fent una entrevista a un jugador del primer equip del Vila-real i un altre que juga a un esport anomenat boccia”, subratlla Segòvia. A més, “el millor és que estem tot l’any amb el mateix grup i això ens fa crear afinitat. T’adones que cada vegada que els veus t’alegres més que l’anterior i ells també”, afig Puchol. Així mateix, el gran objectiu, tal com explica el psicòleg groguet, “és compartir aqueixa estona una vegada al mes més o menys per a veure una altra realitat. A la Ciutat Esportiva sempre tenen la mateixa rutina. Venen, entrenen, treballen molt bé, però després es van a casa i poder empatitzar amb aquestes persones els fa valorar el que tenen”.
Aprendre a veure altres realitats
Els propis futbolistes són els més agraïts de poder participar en les activitats d’Endavant amb els seus companys d’Aspropace, especialment, el portera Rubén Gómez. “Jo ho tinc molt de prop. Al meu millor amic li va succeir amb huit anys. Em toca molt de prop i he pogut explicar als meus companys com anava a ser i com havien de reaccionar, però en el centre Aspropace ens l’han posat tot molt fàcil”, dona a conéixer Gómez.
Per part seua, el lateral vila-realenc Marcos Sánchez confessa que els “ajuda a veure una realitat bastant diferent de la nostra i, en particular a mi, m’ajuda a ser feliç perquè veig que ells són molt felices. Em fa pensar molt i reflexionar sobre que l’important és viure amb el que tens i ser feliç”.
I és que els futbolistes ja han generat vincles emocionals amb els xics d’Aspropace gràcies als moments que comparteixen en clau Villarreal CF. “Aquests moments amb ells ens han creat vincles i fan que ens centrem també en altres coses i vegem la vida com la veuen ells amb moments més específics que nosaltres no tenim en compte. Ens ajuden a gaudir del simple, de coses que, amb el que nosaltres tenim viscut, ja no valorem. Ens ajuda a millorar tant com persones i com a professionals”, subratlla el jove porter d’Alzira.
D’altra banda, els joves de la fundació també aprecien aqueixos moments, com demostra aquesta anècdota del lateral internacional Sub-19: “Era una cosa nova i que no coneixíem i al principi ens impactava, però va ser un procés molt ràpid perquè ells ens agafen confiança de seguida. L’any passat un xic em va regalar una rosa i t’adones que ells també valoren aquests moments”.
Un procés enriquidor per a Aspropace
Humberto González, monitor d’oci de la Fundació Aspropace, expressa que aquest projecte “és molt enriquidor” ja que els permet “fer activitats que normalment no fem”. I és que “s’han donat casos de veure a jugadors pel carrer al cap del temps i que es pareixen a saludar-nos i es recorden de tots els xics i és de valorar. Es nota que és un treball ben fet”, exposa González, com va succeir amb el futbolista grauer Jordi Ortega.
