La jugadora del Femení A, Aixa Salvador, explica com està vivint la seua experiència a Uruguai
La jugadora del Femení A del Villarreal CF, Aixa Salvador, està vivint un somni. La atacant forma part de la Selecció Espanyola Sub-17 que està disputant el Mundial a Uruguai. Des d’allà, Aixa ha volgut dirigir-se a tots els aficionats groguets apassionats de la Cantera Grogueta.
Diari d’un Mundial
Alguns de vosaltres ja em coneixereu, però per si de cas em presente. Em dic Aixa Salvador, sóc de Castelló, tinc 17 anys i porte huit a la Cantera Grogueta. Estic concentrada amb la Selecció Espanyola Sub-17 jugant el Mundial a Uruguai. Jugar a futbol sempre m’ha apassionat i gràcies al Villarreal estic complint un somni.
Estic lluny de casa i trobe a faltar a la família. No és fàcil i per això parle cada dia amb ells, però les meues companyes fan que el que estic vivint siga inoblidable. L’ambient és molt bo, amb moments divertits, encara que també de màxima concentració abans dels partits. És un enorme orgull representar al teu país en un Mundial. Ja vam guanyar l’Europeu, però un Mundial és diferent. Diria que el més gran per a un esportista i nosaltres ho estem fent.
Comparteixo habitació a l’Hotel Hilton Garden Inn amb una de les tres porteres, Maria López, que és una magnífica companya. M’ho passe d’allò més bé amb ella. És andalusa i té un art molt especial. Amb ella em porte molt bé, però igual que amb la resta de companyes de Selecció. L’ambient és molt sa.
Estic lluny, però tinc molt presents a les meues companyes al Femení A del Villarreal. Hem començat molt bé la temporada i des d’aquí envie tot el meu suport perquè segueixin guanyant partits. Això ens acostarà al somni de buscar l’ascens.
Quan tenim estones lliures ens agrada visitar Montevideo. Estem compartint moments únics que segur que no se’ns oblidaran. Ara només falta posar-li la guinda dins del camp. Tenim un gran equip i crec que podem arribar a dalt de tot.
No és el mateix un dia qualsevol que un dia de partit. Aquí estem totes molt més eufòriques i concentrades, amb ganes que rode la pilota. En el primer partit vam guanyar 0-4 a la República de Corea del Sud i el dissabte vam empatar davant Colòmbia en un partit molt més complicat (1-1). Aquest va ser el meu primer partit en un Mundial de futbol. Vaig jugar com a titular davant Colòmbia i no sabria explicar-vos la meua sensació. Escoltar l’himne del teu país sobre el camp i jugar un partit així és una cosa molt gran.
El nostre proper partit serà el dimecres contra Canadà. Espere que la propera vegada que us escriga us puga comptar que estem en els quarts de final del Mundial. Ens veiem aviat.