Dani Gamboa: futur ‘escrit amb lletres d’ or’
Dani Gamboa: futur ‘escrit amb lletres d’ or’
||||

 

El jugador del planter del Villarreal combina el futbol de Divisió d’Honor amb la seua passió per l’escriptura

Un mur en el terreny de joc i un amant de l’escriptura en el seu temps lliure. Una ment brillant dins i fora del verd. Així és Dani Gamboa (Barcelona, 16/01/2005), futbolista del Villarreal CF en l’etapa Juvenil que competeix en Divisió d’Honor. El jugador català escriu assíduament textos sobre la seua visió del món fent gala de la seua fina prosa com el fa de la seua potència física en les trobades. Actualment, viu en la residència de la Ciutat Esportiva José Manuel Llaneza, on combina el futbol amb els seus estudis de Batxillerat i la seua passió per l’escriptura.

“Els meus pares són de lletres pures. La meua mare, per exemple, treballa en l’editorial Planeta. Els encanta llegir i m’han inculcat l’hàbit de la lectura des de sempre. La passió per l’escriptura em ve des dels 15 anys aproximadament. Vaig començar a escriure les meues cosetes, com algun tema d’actualitat que em puga interessar, com la política, per a saber què està passant en el món”, explica Gamboa sobre els seus inicis en aquest apassionant món.

No obstant això, el suport d’una dels seus docents va ser clau per a continuar alimentant aquesta afició, ja convertida en una de les seues passions, al costat del futbol: “A més, una professora de Llengua i Literatura de l’IES Miralcamp em va dir que era molt bo en això i que havia de potenciar-ho. Vam manar alguns articles a mitjans de comunicació i em van publicar un en una revista. Els tutors de la residència també es sorprenen quan els demane imprimir algun text per a classe i el lligen”, argumenta el rocós central.

I és que el futbolista groguet escriu sobretot tipus d’assumptes d’actualitat: “En classe fem articles d’opinió sobre temes com la polarització de la política o el llenguatge inclusiu. M’agraden els temes que puguen crear una mica de controvèrsia i comptar el meu punt de vista”.

Un home de Lletres

A poc menys d’un any per a accedir a la universitat, el jugador groguet encara no té clar cap a on orientarà el seu futur acadèmic, ja que troba motivació en diverses carreres de Lletres: “Hi ha moltes coses que m’agraden. El Periodisme és una de les coses que tinc ací, però també Ciències Econòmiques o el món de l’Educació perquè sempre acudisc com a monitor als campaments d’estiu que organitza el meu col·legi de tota la vida. Ho faig de manera altruista perquè m’agrada. També m’agradaria poder ajudar a xiquets amb necessitats especials, així que el Treball Social és una altra possible eixida”.

A més, casos com el de Dani Gamboa valen per a desmentir el tòpic del futbolista sense estudis i sense interés per altres facetes. “Sempre hi ha hagut el clixé del futbolista ximple que només sap córrer darrere d’una pilota. Jo a aquesta gent li diria que sí, correm darrere d’una pilota, però amb un sentit. Gràcies a les xarxes socials els futbolistes poden mostrar-se tal com són i molts publiquen les seues fotos amb la família, donant formacions, etc. La gent està canviant una mica aqueixa opinió”, opina sobre aquest tema.

Abrigallat a Miralcamp

Dani Gamboa va passar per reconeguts equips del futbol català fins a arribar al Barça, club del qual va acabar fitxant per la Cantera Grogueta. “Vaig començar en l’equip del meu barri, el CE Europa, des dels 4 als 12 anys. D’ací passe al CF Damm i després al Barcelona. No va ser la meua millor etapa i la temporada passada vaig fitxar pel Villarreal. Volia eixir i provar coses noves. Ho tenia parlat amb la meua família i el meu representant i, quan em van dir que existia la possibilitat de vindre, no me’l vaig pensar perquè té fama de ser una pedrera en la qual et cuiden i, si tot va bé, hi ha oportunitats”, detalla Gamboa.

Malgrat el canvi de vida i de ciutat, el jove Daniel va mostrar una adaptació increïble en arribar a la seua nova casa: “Jo sempre havia sigut a la meua casa i en la residència t’ajuntes amb un munt de xavals de comunitats autònomes diferents amb cultures i maneres de ser molt diferents, però el període d’adaptació va durar la primera nit. Som una família”.

Ara, Dani Gamboa competeix al màxim nivell en Divisió d’Honor i somia amb poder continuar fent passos en el futbol base groguet com han fet en els últims anys molts dels seus homòlegs que han arribat a debutar amb el primer equip. Això sí, sense descurar els seus estudis.

 

 

Compartir.