Coneix a les deu localitats que seran protagonistes davant el Granada a El Madrigal

Fins a deu localitats de la comarca del Baix Maestrat seran protagonistes dissabte que ve en el partit del Villarreal davant el Granada en el Madrigal (20.30 hores) gràcies a la iniciativa Endavant Província, que va nàixer la temporada passada amb l’objectiu de promocionar el turisme castellonenc.

Amb aqueix propòsit, els afeccionats ja poden conèixer una mica millor els encants de cadascuna de les localitats promocionades en aquest partit.

Sant Mateu

Sant Mateu, capital històrica del Maestrat, es troba situat en un pla en el centre de la comarca. El relleu del seu terme municipal és suau en la seua zona central i més muntanyenc en els seus laterals, amb muntanyes que en alguns casos superen els 800 m d’altura. Un passadís central travessa el terme municipal de nord a sud drenant les aigües dels barrancs i rierols de Benifarquell, Palacio, Coma i Piques cap a la Rambla Cervera. Un passeig per Sant Mateu ens descobrirà la importància històrica d’aquesta acollidora població i reviure la història de l’Ordre de Montesa, del Papa Lluna, del càtar Belibaste, les visites de Sant Vicent Ferrer, les Germanías i moltíssims fets històrics més.

Càlig

La Carta de Població atorgada per Hug de Fullalquer l’any 1234 a Pere de Balaguer i a Bernat de Puig per a poblar el lloc de Càlig. En 1550 es va erigir en vila, acollit i poblat el lloc segons Els Costums de Lleida. El seu terme està format per pujols amb pendents a voltes pronunciats i d’escasses planes obertes al cerç, vent fred procedent d’Aragó. El seu clima és d’hiverns suaus i estius calorosos i presenta una altitud de 123 m. sobre el nivell del mar. En el seu recorregut urbà, els visitants poden trobar l’Església parroquial a l’ermita de la Verge del Socors, el Convent de la Santíssima Trinitat, la Capella de la Verge dels Desemparats, La Torre i el Paratge de la Verge del Socors.

Traiguera

Aquesta localitat està situada al nord de la província de Castelló, en el cor de la comarca del Baix Maestrat. La població està enclavada a 232 m. d’altitud sobre el nivell del mar, posseint el terme municipal un relleu lleugerament ondat. En els ss. VI – I a.d. de C., en època íbera, va pertànyer als Ilercavones. La romanització amb prou faenes va trobar resistència i la importància de la ciutat no va decaure, fet que confirma el pas de la Via Augusta i la troballa de nombroses restes arqueològiques. En el seu recorregut urbà es pot trobar l’edifici gòtic de l’Ajuntament (s. XV) i dos edificis d’estil renaixentista (s. XVII). En la Plaça Església es troba l’Església i el Museu Parroquial; i en el Carrer Sant Blas els visitants poden gaudir de l’Ermita de Sant Blas i de la Font de Sant Vicent.

Rossell

Rossell està situat al nord-est del Baix Maestrat i és la porta d’entrada a la Tinença de Benifassà, situat a 505 metres d’altura. Limita amb La Pobla de Benifassà, La Sénia, Canet lo Roig i Vallibona. Constitueix un dels territoris més inalterados en aspectes mediambientals que queden a la Comunitat Valenciana. Els seus entorns amb una gran biodiversitat tant botànica com a faunística, li donen un gran valor científic i els seus paisatges trencats i poc alterats per la mà de l’home constitueixen un plaure per a la contemplació.

La font més emblemàtica del municipi és la Font de Baix, situada molt prop del poble, paral·lela al llit del Barranc de Requena. La Font de l’Argent és també un lloc de gran bellesa, d’abundant vegetació i de fàcil accés.

Un passeig pel centre de la vila, ens farà descobrir l’interessant conjunt artístic de l’Església dels Sants Joans. Eixint de la Plaça de l’Església, arribarem al Centre Cívic “Vaig moldre Vell”, que actualment alberga exposicions, reunions i activitats diverses. Seguint pel centre, entrant en el carrer Mestra Saiz, veurem l’Aulari “Lope de Vega” i, més endavant, la plaça i l’edifici de l’Ajuntament.

Sant Jordi

Sant Jordi es troba situat en la comarca del Baix Maestrat, en un pla ondat al costat de la carretera que des de la Costa a Vinaròs puja al Maestrazgo i a Morella. Un dels seus atractius és la presència d’un estupend camp de golf en el seu terme municipal. La seua excel·lent situació geogràfica ens permet gaudir de la tranquil·litat d’un poble d’interior a tan sols 8 minuts de les magnífiques platges de la Costa Flor del taronger.

En arribar al municipi ens dóna la benvinguda l’Arc de Triomf (monument de pedra de l’any 1995), creat pels germans Barberá. Continuant el passeig arribem al casc urbà on es pot contemplar la bellesa arquitectònica representada en edificis eclesiàstics i civils, com l’Església Parroquial de Sant Jaime, l’antiga Casa Caserna o l’interior de la vella església del s.XIV, situada en la Plaça Major. Destaca també la majestuosa Casa del Racó, que en l’actualitat, part d’ella s’ha convertit en les casa rurals “Mes dels Estellers”; en el seu interior es troba el molí d’oli convertit avui en celler-museu.

A tan sol 700 m de l’eixida del poble, entre matolls i pins podem gaudir d’un agradable passeig per les senderes del Paratge Natural Bovalar i Futur Parc Escultòric, al mateix temps que contemplar les magnífiques vistes des de les “Casetes berenadors” situades en l’entrada de la Pineda. Però, el principal lloc d’interès turístic nacional i internacional és el Camp de golf Nova Panoràmica. El seu recorregut i entorn espectacular fan que estiga considerat com un dels camps més atractius d’Europa.

Xert

Nucli de la jurisdicció del castell de Cervera al que el Maestre de l’Hospital va concedir Carta de poblament en 1235. La població de Xert s’estén des de la part alta on va estar el castell i es va construir l’antiga església, fins al pla pel qual ha crescut en temps moderns.

El paisatge de Xert correspon al típic paisatge de les terres del Maestrazgo, amb àmplies extensions de cultius de secà, arribant en moltes ocasions als vessants abancaladas, al costat de les Moles, o elevacions muntanyenques amb el cim pla, formades per la successió de capes de diferent duresa. Destaca la Mola Emmurallada.

En la part baixa del poble hi ha notables casonas dels segles XV al XVIII. En els últims anys el casc antic mostra una tendència a la recuperació, gràcies a la restauració i rehabilitació de moltes de les seues arruïnades cases per iniciativa particular. En la part alta es troba la primitiva església parroquial de l’Asunción de Ntra. Senyora de finals del segle XIII. La nova església es troba en la part plana i moderna del poble.

Canet lo Roig

Canet lo Roig enfonsa les seues arrels en l’època íbera com ho testifiquen restes oposades en el seu terme. Va dependre del Castell de Cervera i de les Ordres de l’Hospital i de Montesa. Va ser erigida Vila en 1540 pel Maestre Francesc Llansòl. És interessant visitar el casc antic: l’Església parroquial i la zona del carrer Montjetades, així com les cases gòtiques i una sèrie de places pintoresques. Està envoltat d’alts queixals i serres; també solquen el relleu alguns rius i barrancs.

La Jana

La població de La Jana està situada sobre les restes d’una Vila Romana, en el punt d’encreuament de la via Augusta amb la via Hercúlea. Cal distingir singularment el seu patrimoni arquitectònic. En el seu recorregut urbà trobem Cases senyorials amb escuts nobiliaris referents a famílies importants del passat com el “Palau Borrull”, el “Palau dels Jovaní”, la “Casa de Pere Pasqual” o “Els Llavaderos”, aquests últims formats per una històrica font deu d’origen romà restaurada en 1.371, amb canalitzacions i dipòsit d’origen àrab, entre uns altres.

Cervera del Maestrat

El paisatge típic de secà que trobem en el Baix Maestrat és el que envolta a Cervera del Maestrat. Superfície muntanyenca, amb una altitud de 316 m. Els seus becs més elevats són Revoltons (635), Perdiguera (516) i Mola (481). El terreny és de naturalesa rocosa i argilenca.

Una llarga història com ho demostren nombrosos jaciments arqueològics contemplen a Cervera. Destaca el Mes d’Aragó, una vila agrícola romana. Fundada pels grecs focenses en el 331 a. de C.

Un recorregut per la població típicament medieval ens presenta carrers empinats i irregulars adaptades als vessants de la muntanya i amb interessants mostres d’arquitectura medieval. Són d’interès les restes del castell, el Vaig moldre de l’Oli (Museu Vaig moldre de l’Oli), l’església i el campanar i les vistes panoràmiques del “Colomé” i de la “Coroneta del Calvo”.

Sant Rafel del Riu

Té una història molt recent, ja que abans de 1927 no existia el poble com a tal. Va ser aqueix any quan es va independitzar de Traiguera després d’anys de lluita per la repartició del terme municipal. El seu paisatge és el típic mediterrani, amb vegetació pròpia del mediterrani (oliveres, pins, etc…). El seu terme és completament pla sense excessives variacions de la superfície del terreny.

Paral·lel al riu Cenia i servint de divisòria pel flanc meridional, corre el barranc de la Barbiguera. La font del Drapé subministra l’aigua per a la població. En l’actualitat es conserven diversos molins antics, sent aquests: Canet, Castell, De Roca, Bordales i Vaig moldre l’ Om.

Encara que siga una població relativament recent, en els seus rodalies s’han descobert vestigis del que va poder ser alguna posada o vila, construïda al costat de l’antiga calçada romana.