Descobreix els encants de les 16 localitats promocionades davant la UD Las Palmas
L’Alt Palancia està situat al sud de la província de Castelló. Una comarca repleta d’exuberant vegetació on es respira frescor. Pura bellesa entre valls i barrancs. Fins a 16 localitats de l’Alt Palancia seran protagonistes de la iniciativa Endavant Província en el partit contra la UD Las Palmas del pròxim dissabte en El Madrigal (18.15 hores).
Amb el propòsit de començar a promocionar aquestes 16 localitats, els afeccionats ja poden conèixer una mica millor els encants de cadascuna d’elles.
Begís
El seu accidentat relleu amb altituds que van dels 1.475 m. de Peña Juliana als 600 m. de la Masia de les Vendes, fa que puguem parlar de dos tipus de clima: el pròxim a la vall més càlida, i el de les muntanyes de tipus mediterrani continental. Açò provoca una varietat de vegetació que repercuteix en els variats paisatges.
Quant al seu recorregut urbà podem destacar que en l’entrada al poble es troba el museu etnològic. Al casc històric s’accedeix pel Portal (antiga porta); al costat del mateix es troba l’Ermita de Loreto. En la C/ Cavallers es troba l’atri de l’església parroquial, amb portada del segle XVI, i la sòbria torre-campanar del segle XIV. Per la plaça de la Fonda s’accedeix al castell, amb les seues ruïnes i les seues esplèndides vistes. En l’eixida del poble amb direcció a la font dels Cloticos es troba l’aqüeducte romà. Impressionant.
Benafer
S’accedeix des de València i Castelló per la carretera Sagunt-Burgos. Se situa a 700 m. d’altura en les estribaciones de la Serra Espadán denominades Les Espines. Se situa en el pas natural entre València i Aragó.
Té una orografia accidentada, amb clima fred a l’hivern i suau a l’estiu, amb 700 m. altitud. El seu principal mitjà social és l’Agricultura, el secadero de pernils i la incipient activitat turística amb el Mas de Noguera com a màxim exponent de turisme rural en el terme de Benafer. En el seu recorregut urbà trobem l’Església Medieval de San Salvador i Ermita de Sant Roque.
Caudiel
A Caudiel és possible arribar per la carretera N-234 Sagunt-Burgos, que uneix Caudiel amb Castelló i València. Per a açò cal prendre el desviament a Xèrica. Caudiel està situat en la comarca de l’Alt Palancia.
La superfície del terme municipal és accidentada amb una zona baixa on es situa el casc urbà i la zona de muntanya amb altures com la del Bec de les Colomes (1.150 m.). El clima afavoreix una gran diversitat ecològica (espècies com a pi rodeno, carrasca i roure).
En el seu recorregut urbà trobem carrers de traçat estret, amb fonts antigues i tres safaretjos que les gents del poble encara utilitzen. Envoltat d’un llarg mur es troba el Convent de les Carmelites Descalces (barroc del s. XVII). L’Església barroca va ser entallada en fusta. Als afores trobem la Torre de Aníbal.
Chóvar
El paisatge és muntanyenc, amb abundància de pins i sureres. El clima és suau, l’altitud oscil·la entre els 400 i 800 m. Els carrers són típics, amb alts i baixos i escales que intenten fer fàcil l’accés, en un escenari tradicional dels pobles d’origen morisc de la Sierra Espadán. Cases blanques i la proximitat de la muntanya mediterrània.
L’economia de Chóvar es basa principalment en l’agricultura amb el cultiu de l’ametler i l’oliva i la conseqüent elaboració d’un excel·lent oli.
El Toro
Es pot accedir per la carretera N-234 Sagunt-Terol, amb desviament a Barraques. El seu terreny és juràsic. Clima temperat i saludable alhora que sec, la qual cosa resulta profitós i alhora beneficiós per a la cura de malalties reumáticas i de l’aparell respiratori. Altitud 1.045 m. Paisatge muntanyenc en la seua majoria.
En el seu recorregut urbà trobem la Plaça de l’Església, la Plaza Járiz, el Pou Martina, les muralles, la torrassa del castell, l’església fortificada i el safareig.
Gaibiel
Aquesta localitat està situada a 517 m. d’altitud, entre muntanyes, amb un clima típic mediterrani d’aquesta zona. Destaca la muntanya de la Carrasca, a 713 m. d’altitud, com la zona més elevada. El seu mitjà social està basat principalment en l’agricultura, destacant el cultiu de l’olivera i de l’ametler. També hi ha una mica de ramaderia.
En el seu recorregut urbà trobem la Plaça Major, la Parròquia de Sant Pere Apòstol, situada en la Plaça Major, i l’ermita de Sant Blas, situada al final del Carrer de Sant Blas.
Geldo
Geldo té un clima temperat la major part de l’any. Situat a 300 m. sobre el nivell del mar, en una vall de pendents suaus i escàs relleu, discorre el llit del riu Palancia pel terme d’aquest municipi.
Podem entrar a Geldo per l’Av. Castelló, arribar a l’Església i seguidament visitar el Palau dels Ducs de Medinacelli, baixar per la C/ La Font al Paratge Natural Font del Crist i seguir pel camí del riu arribar fins al poliesportiu al costat de l’àrea recreativa Font Sant Gil.
La principal activitat econòmica de Geldo és l’agricultura. El sector industrial està representat per alguns tallers de confecció de sabates i peces de vestir. Els serveis expliquen també amb una quota important.
Figueres
De relleu abrupte amb cims de més d’1.000 m. des d’on es pot observar el mar. Gràcies al clima mediterrani s’obté una vegetació abundant en sureres i pins. La població està situada a 672 m. d’altura. Té una agricultura de muntanya, mel, ametlers, oliveres i oli de molt alta qualitat. Així com la restauració amb plats típics i únics de la població.
En el seu recorregut urbà podem trobar l’Església en honor a la Puríssima Concepció, La Torre de Defensa, la Font de la Maricalva en el centre de la població i diferents cases d’estil àrab.
Jérica
És un poble muntanyenc, el sòl del qual està constituït per roques mesozoicas formades durant els períodes Triàsics, Juràsics i Cretàcic de naturalesa fonamentalment carbonatada. El clima, l’orografia, la varietat de materials geològics, units a la influència del Mediterrani, configuren l’existència d’una vegetació determinada, que coincideix amb la d’altres zones de la regió de similars característiques.
En el seu recorregut urbà trobem el següent: Torre de l’Homenatge, restes del Castillo, Ermita de Sant Roque, Torre Mudèjar de les Campanes, Portillo de Sant Roque, Portal de la Sala, Portal de Sant Joan , Torrassa en la Plaza Sant Joan, Portal de Sant Joaquín i Santa Ana, Restes de Muralla, Església del Convent del Socós, Font de Santa Águeda, Arc de la Rocha de l’Hospital, Església del Crist de la Sang, Convent de Capuchinos, restes del tercer cinturó de la muralla, Església de Santa Agueda, Ermita de la Verge del Loreto, Ermita de la Verge dels Desemparats, Puente del Bisbe Muñatones, Cruz Coberta, Torre de la Garabaya i l’Ermita de Santa Bàrbara.
Matet
El paisatge de Matet és molt muntanyenc malgrat estar prop del Mediterrani, amb una altitud aproximada de 574 m. sobre el nivell del mar. El clima és temperat i sa, amb temperatures mitjanes encara que, a l’hivern s’arriba a temperatures negatives i a l’estiu se superen els 30º, amb pluges escasses. El poble és pintoresc, envoltat de muntanyes i camps d’oliveres i ametlers, així com de fruiters i hortalisses. També hi ha moltes fonts i àrees recreatives.
Arribant al municipi trobem el monument a la Almacera. Seguint el carrer de San Miguel cap avall, arribem a la Plaça de la Font i enfronte l’Església de Sant Joan Baptista, C/San Miguel, C/ San José i C/ La Puríssima. Passeig i Font del Moné, a dalt la Torre àrab El Pilón, al davant l’Ermita de Sant Bàrbara, cap a Vilamalur, la font que naix amb àrea recreativa i la Font dels Rucs amb berenador.
Pavies
El seu origen és una alquería àrab que va ser convertint-se en poble per agregació d’habitatges rurals. Va patir amb l’expulsió dels moriscs en 1609 una despoblació. Una activitat industrial minera la va constituir l’explotació d’unes mines de cobalt al llarg del s.XVI a XVIII.
En el seu recorregut urbà trobem la Font Safareig, l’Església Parroquial, el Museu i el forn antic. El seu paisatge: Cova Moma i Juncosa.
Sot de Ferrer
Situat entre les Serres de Espadán al Nord, i les primeres estribaciones de la Serra Calderona al Sud, el seu terme està creuat per la vall del Riu Palancia, que circumda el casc urbà de Nord-oest a Est. Posseeix un clima suau i una altitud mitjana de 230 m.
Passejant pels seus carrers podem trobar el Palau del Senyor (s. XIV) i l’Església Parroquial (s. XVIII) en la Plaça de l’Església. Eixint del poble trobem l’impressionant Calvari (s. XIX) i l’Ermita de Sant Antonio de Pàdua (s. XVII).
Teresa
El municipi està situat a 630 mts. del nivell del mar, amb un clima temperat. Al costat del poble passa el riu Palancia que naix en Els Cloticos, i que aporta una vegetació rica i variada, tenint un terreny bo per al cultiu. La naturalesa ha dotat a més a Teresa de nombroses fonts d’excel·lent aigua com: la Font del Contis, Batán, Font dels Créixens, Royo, del Peral, del Nano, Font del Riu, etc.
En Teresa es pot gaudir d’un passeig pels seus carrers, partint des de la plaça en què es troba l’Església Parroquial de Ntra. Sra. de l’Esperança (s.xv i XVII) i l’ajuntament de construcció singular, ens endinsem per carrers estrets amb cases emblanquinades i sabor rural. Per tot el poble ens continua acompanyant el rumor de l’aigua, amb fonts com la del Sant, del Raval, la Font Nova, la Font de la Replaceta, la Font Blava, etc. En la part alta trobem el Calvari, un antic safareig i el forn moruno.
Toràs
Toràs està situat a 800 m. sobre el nivell del mar, quasi en el centre geomètric del circ que formen les serres de Pina al nord, Javalambre (oest) i Andilla al sud. En el terme no s’aprecien altures importants. Dins del casc urbà, els llocs d’interès són: L’Església Parroquial en honor al Santíssim Crist. Els principals cultius són l’ametler i l’olivera.
Vall de Almonacid
Població fonamentalment agrícola destacant el cultiu d’ametlers, oliveres i fruiteres. Altres activitats: construcció i torneros artesanals. En la plaça trobem l’Església d’estil barroc (retaule S. XV), una torre àrab en la Casa Abadia i els establiments bars i comerços); des d’ella per carrers estrets podem arribar a la plaça El Palau, el poliesportiu i diferents fonts.
Viver
Situada a 560 m. d’altura sobre el nivell del mar. El seu clima és fresc i saludable, entre mediterrani i interior, envoltat per muntanyes i regat pel riu Palancia. Té una superfície de 50 Km2. El seu terreny és calizo amb llomes i cañadas, muntanyes i barrancs i escasses terres planes.
En el seu recorregut urbà trobem l’entrada a la Plaça Major (Ajuntament), pujada pel carrer Castillo fins a l’Església, entrada al carrer dels Horts i zona del carrer Carolinas, pujada al carrer Serrallo i “La Rampa”.
A principis de segle, el seu mitjà social estava dedicat íntegrament a l’agricultura. En l’actualitat aquesta és una activitat complementària, estant la majoria de la població dedicada al sector serveis: comerç, construcció, xicotetes indústries, etc.
