Sergio Marcos, amb molt esforç i treball, ha aconseguit assentar-se en el primer equip del Villarreal
Sergio Marcos (3 de febrer, 1992) s’està guanyant un lloc en el primer equip amb el seu treball diari. El seu DNI solament marca 23 anys, encara que la seua edat futbolística diste molt d’aqueixa joventut. Desprenent talent per doquier dins del camp, aquest jugador confessa que els seus records de la infància estan lligats a un baló. “Des de ben xicotet sempre he tingut una pilota en els peus, tota la meua família és molt futbolera”. Així mateix, explica orgullós el seu fitxatge pel Submarí. “Abans d’arribar en 2012, quan estava en categoria juvenil, el Villarreal ja es va interessar per mi, però no es va donar el fitxatge fins a més tard. En 2012 estava en l’Atlético de Madrid B i es va presentar l’oportunitat del Submarí de nou. Sincerament, ni em vaig pensar el vindre, era com si hagueren uns comptes pendents entre el Villarreal i jo. Vaig estar molt content quan em van dir que seguien interessats”, relata.
El de Sacedón també parla dels seus inicis en el club groguet, temps que disten molt de la situació actual. “Sincerament, els inicis no van ser del tot fàcils. Em va costar l’adaptació i el primer any va ser difícil. Al següent ja vaig poder demostrar de debò del que sóc capaç i tot va ser millor”, comenta.
A gust en el Submarí
El de Guadalajara declara que es sent molt còmode en el Villarreal, ja que és un club proper que ofereix totes les comoditats al jugador. “Estic molt a gust en el club, t’ho posen tot molt fàcil, amb les instal·lacions, les condicions que tenen, etcètera. Tenia unes referències que era un club que cuidava molt el planter i això crec que és molt bo, que el club es centre en formar jugadors i persones es reflecteix en els resultats dels filials i en la grandesa d’aquest club”, exposa.
Parla amb la mateixa seguretat amb la qual juga, manejant a l’equip al seu antull. “Sóc un migcampista organitzador, que li agrada tenir la pilota, anar cap a davant i donar-li fluïdesa al joc. Sóc ofensiu i m’agrada que el meu equip tinga el control del partit”, es defineix a si mateix tímidament.
Sergio Marcos no titubeja a l’hora de lloar el gran treball que fa el Villarreal quant a nivell formatiu. “A part de que el planter té un gran nivell, amb grans jugadors, el club té un tracte molt especial amb els joves. S’aposta molt per ells i gràcies a aqueixa política d’aposta pel planter, quan necessiten alguna cosa, sempre miren primer en casa. El principal en aquest club és el planter, tot els anys ixen jugadors de baix per al primer equip i el filial”, sosté.
Sergio està en un gran moment
El canterà afirma que està en el seu millor any, guanyant-se un lloc en el primer equip partit a partit. “Està sent el meu millor any, sens dubte. Solament puc donar les gràcies a la confiança posada en mi pels entrenadors. Estic molt content pel que m’està ocorrent ara mateix, però he de seguir treballant”, relata. Sergio rememora amb cert sabor agredolç el seu debut, on el Villarreal va perdre contra el Rayo en l’Estadi de Vallecas. “Quan em van dir que anava a jugar no m’ho esperava per res. Va ser molt ràpid, et criden d’un dia per a un altre i cal donar la talla. Malgrat que no vam poder guanyar, crec que vaig jugar bastant bé i això et dóna més confiança per a seguir. Abans del partit contra el Rayo estava molt nerviós, però quan la pilota va començar a rodar, se’m van anar, ja que pensava a gaudir i jugar bé. Va ser una llàstima perdre i em vaig quedar amb un sabor agredolç”, opina.
Agraït als seus entrenadors
Sergio Marcos destaca a dos entrenadors en aquests tres anys que porta com a jugador groc: Paco López i Marcelino García. “Gràcies a Paco estic ara on estic. Sempre va apostar per mi des del principi i li estic molt agraït per les coses tan boniques que m’estan passant. Cap a Marcelino solament tinc bones paraules, va ser qui em va cridar quan Bruno es va lesionar. Em va donar molta confiança des del primer moment, solament tinc paraules d’agraïment cap a ell i tant de bo seguisquen confiant en mi per a ajudar-los. És un gran entrenador, que et diu les coses clares i confia en el planter”, articula.
Bruno, el seu referent
El manxec ho té clar a l’hora de parlar d’un jugador referent. “Bruno és el jugador al que tot migcampista desitjaria semblar-se. Tot el que fa, ho fa bé. També m’intente fixar en Trigueros i Pina, aprenc molt d’ells, ja que juguem en la mateixa posició”, formula.
Quant al canvi de categoria, el ’26’ del Submarí manifesta que sí es nota el canvi, però que tots li han ajudat a adaptar-se ràpidament. “La veritat és que sí es nota el canvi de 2ª B a Primera Divisió, el ritme és molt més alt. Però com jo he tingut la sort d’entrenar amb ells durant molta part de la temporada, ja estàs més acostumat a l’equip. El partit és diferent, però t’adaptes al nivell. Que tot el planter seguisca una mateixa filosofia de joc ajuda al canterà que puja a un equip superior i li resulta més fàcil tot”, assegura.
Sergio Marcos té clar el seu somni: seguir en el Villarreal molt temps. “Sincerament, estic molt còmode ací i espere estar molts més anys. Vull arribar el més lluny possible, estar en el primer equip molt temps i retornar tota la confiança que m’ha donat aquest club en forma d’alegries”, sentencia el canterà, present i futur del Submarí.
