El del planter Adrián Marín ja veu “la llum al final del túnel” després d’una inoportuna lesió
Adrián Marín va complir el passat 9 de gener 18 anys, encara que en el camp juga com un veterà. A l’hora de parlar, el murcià ho fa amb una solvència i una experiència impròpies d’un juvenil. I és que, des que va arribar al Submarí fa set anys, el jove futbolista no ha parat de créixer a una velocitat vertiginosa. “He passat per totes les categories de futbol 11 del Villarreal. En dos anys i poc he passat de jugar en el Cadet a fer-ho en el primer equip, alguna cosa que no pensava que m’anava a ocórrer enguany. Ha sigut un canvi molt brusc, però gràcies al míster i als jugadors, que m’ajuden molt, ho porte bé”, relata orgullós.
El lateral, natural de Torre-Pacheco (Múrcia), recorda amb un somriure el seu fitxatge pel Submarí, alguna cosa que sempre agrairà. “Estava en un Campionat d’Espanya i el Villarreal es va fixar en mi. Vaig venir a provar uns dies, ja que tenia bones referències i en arribar ací, em van encantar les instal·lacions i la forma en què em van tractar. Sempre estaré agraït al Villarreal perquè va ser l’equip que va apostar per mi. Des que vaig arribar amb 11 anys estic molt content ací. Per a mi és la meua segona casa i espere seguir molts anys com a groguet”, articula.
El ‘28’ groc compta amb un gran somriure el seu debut amb el Submarí. “Quan eres xicotet, com tots els que juguen en el Villarreal, tens la il·lusió de jugar en el primer equip. Jo he tingut la sort de debutar aquesta temporada i això em va fer molt feliç”, declara.
La lesió, un contratemps
El carriler esquerre, encara en edat juvenil, porta dos mesos llargs allunyat dels terrenys de joc per culpa d’una lesió. “No és una lesió greu, però no és fàcil de diagnosticar. S’ha ajuntat una mica de tot, el creixement, l’àcid úric en el genoll, etcètera. Però l’important és que cada vegada estic millor, vaig notant-me més a gust i tinc menys dolor en la zona”, exposa.
Així mateix, el canterà manifesta que en aquestes situacions cal ser pacient. “L’espera es fa eterna, però cal tenir paciència i no voler fer més del que pots. Ja tinc ganes de tornar a jugar. Va haver-hi moments molt durs, perquè semblava que el genoll no millorava i va ser difícil portar-ho. Ara estic veient la llum al final del túnel i ja estic millor”. També parla del suport dels familiars i amics, alguna cosa imprescindible en el dia a dia. “El suport familiar i sobretot dels amics, m’omple molt d’alegria i de ganes. Gent del vestuari també em dóna molts ànims, com Bruno, que passem molt de temps junts. Les lesions vénen sense esperar-les i cal afrontar-les des del primer minut amb optimisme”, sentència.
El planter groc, una referència
El murcià també té paraules d’elogi per al Villarreal i la seua aposta pel planter. “El club aposta molt pel planter, alguna cosa que és un gran encert. El Villarreal té una dels millors planters d’Espanya i això és per alguna cosa. Hi ha xavals de totes les parts del món i se’ls forma molt bé. El gran treball que es fa des de baix es reflecteix en el primer equip, el B i el C, que estan realitzant grans temporades amb gent de la casa. Gràcies a aqueixa confiança en el planter, hi ha molts grans jugadors”, expressa.
Marín, d’igual manera, afirma que aquestes instal·lacions són tot el que necessita un canterà. “Les instal·lacions em van sorprendre en el seu moment gratament. Tens tot prop de tu: el col·legi, els camps, etc. Per no parlar de la residència, un edifici fonamental i imprescindible. A més de totes les comodidats, també tenen grans persones que són com la teua altra família. Vaig passar sis anys meravellosos allí i se’m va fer tot més fàcil”, enuncia.
Vol fer història en el Submarí
El lateral groc té molt clar el somni a complir en el Villarreal. “El meu somni ací és ser protagonista de la història del club. Ser una referència per a tot groguet com són Bruno o Marcos Senna. El futbol dóna moltes voltes, però la meua intenció és ser una persona reconeguda dins de l’equip i seguir molts anys més ací”, esmenta.
Quant als jugadors en els quals més es fixa, l’espigolat futbolista es desfà en elogis cap als seus companys de vestuari, encara que, per la seua posició, és dels laterals de qui més intenta aprendre. “Del primer equip m’agraden tots, encara em costa assimilar que estic compartint vestuari amb jugadors de talla mundial. Intente gaudir de cada minut que estic amb ells. En concret, em fixe molt en Jaume Costa i Mario Gaspar. Tots dos estan tenint un any bestial i tant de bo jo puga fer algun dia el que ells estan aconseguint ara mateix. Espere seguir aprenent molt d’ells”, reconeix.
Amb la Selecció en ment
A més del primer equip, Marín també té la ment posada en les categories inferiors de la Selecció Espanyola. Marín posa en valor la qualitat del combinat nacional Sub-19, amb qui espera obtenir un bon resultat en la Ronda Élite del pròxim Europeu Sub-19 de maig a Geòrgia. “En les categories inferiors de la Selecció Espanyola sempre hem de ser aspirants a tot. Tenim un gran equip, amb jugadors que ja tenen experiència internacional, que juguen en altres lligues de primer nivell. Amb humilitat i ambició, esperem obtenir un bon resultat a Geòrgia”, finalitza Adrián Marín, un canterà que cada vegada està més prop de tornar a jugar i demostrar el gran jugador que és.
