El d’Artana segueix cremant etapes en la seua recuperació i la seua volta està cada vegada més a prop
Bruno Soriano (12 de juny, 1984) porta tota una vida lligada al Submarí des que arribara per a quedar-se en 2003. Ara, al capità li ha tocat viure la part més amarga del futbol, una fractura en el terç distal del seu peroné dret li té apartat dels terrenys de joc des del passat 11 de febrer. El d’Artana està cada vegada més prop de tornar a competir amb el Villarreal, encara que es mostra caut amb els terminis. “De moment no em pose data de tornada, però sí que és cert que la lesió va bé i els terminis s’estan complint. Ja estic encarant la recta final de la recuperació i tinc moltes ganes d’eixir al camp i jugar una altra vegada. He de seguir treballant per a tornar quan més prompte millor”, aclareix.
La rutina diària de Bruno també ha patit grans variacions des de la lesió. El migcampista groc reconeix que cal tenir molta paciència en aquesta situació i valora el suport que rep del seu entorn. “El meu entrenament es basa en gimnàs, bicicleta, natació i passar molt temps amb els fisios. La veritat és que estic una mica cansat d’estar tant temps lesionat, però cal armar-se de pacièncaa per a suportar aquesta situació. En aquests moments, la família, els amics i la meua núvia són el suport més important. El vestuari també em dóna molts ànims i es preocupa per mi”, explica.
Content amb el rendiment de l’equip
El canterà comenta que l’equip està sent molt competitiu malgrat les eliminacions en Copa del Rei i a Europa League i que està sent una gran temporada. “L’equip ha tingut resultats bons i dolents, encara que el veig molt competitiu, com sabia que seria. Jugue qui jugue, estem molt motivats i tots rendim. És una llàstima l’eliminació de la Copa del Rei i la d’Europa League, perquè teníem moltes il·lusions i una vegada més ens quedem a les portes d’una final. Crec que l’afició està contenta amb l’equip, que és l’important i ens vindrà bé anímicament”, manifesta.
Malgrat tot, Bruno es mostra caut i afig que l’objectiu a dia d’avui és guanyar el pròxim partit de Lliga. “L’objectiu que hi ha a curt termini és preparar el partit contra el València tan bé com siga possible i intentar traure un bon resultat de Mestalla. Queden 10 partits, cal anar pas a pas per a intentar acabar bé la temporada, encara que no negue que la meua il·lusió és tornar a jugar algun partit enguany”, exposa.
“En aquest planter hi ha nivell”
Bruno, forjat en la #CanteraGrogueta, solament té paraules d’elogi cap a la mateixa. “Que el club aposte pel planter és perfecte. Abans era més complicat, però ara amb la situació actual, tots es fixen en ella. El president i el míster confien en els joves i ens estan ajudant molt. Els canterans ho fan molt bé, i si s’aposta per ells és perquè el nivell del planter és molt alt”, esmenta orgullós.
El d’Artana parla de la situació d’Adrián Marín, lesionat des de fa més de dos mesos. “És una llàstima que Adrián porte tant temps lesionat, però també està en la fase final de la seua recuperació. El poc que ha jugat en Primera ho ha fet molt bé. És un jugador al que tinc molt afecte i tant de bo escriga la seua història en el Villarreal”, articula.
També parla de Sergio Marcos, que s’està assentant en el primer equip a força de grans actuacions. “Sergio és un jugador molt complet, està jugant molt bé i sempre ho fa a un gran nivell. Ja es veia en el B que era un xaval que tenia molta qualitat i podia jugar en el primer equip. És un jugador que li pot donar molt al club, però cal tenir paciència i tranquil·litat amb ell perquè puga créixer”, valora des de la seua experiència.
Ambiciós de cara al futur
Bruno, malgrat que porta molts anys com a groguet, assegura que encara li queden somnis per complir com a futbolista del Submarí. “El somni que em queda pendent és aconseguir algun títol amb el Villarreal, és el que tot groguet vol. Sempre som humils i anem a poc a poc per a aconseguir-ho, però sabem que treballant dur arribarà el nostre moment”, expressa.
Quant a la seua situació personal, afirma que vol seguir molts anys més en el Villarreal. “Em queda corda per a estona, tinc molt futbol per davant. Estic molt content amb el Villarreal, estar ací és una motivació important i un repte diari, cal estar a l’altura del que s’ha apostat per mi i tinc moltes ganes de tornar a competir”, explica.
Sobre la Selecció Espanyola, Bruno felicita al seu company Sergio Asenjo per la seua convocatòria, la qual considera justa. “Asenjo s’ho mereix, és la recompensa a una bona temporada en la qual ha treballat molt i ha quallat grans partits, que han servit perquè Vicente Del Bosque li convoque per primera vegada”, declara. Quant a si mateix, explica que espera tornar algun dia al combinat nacional. “Jo faig el possible per a estar al 100% i poder tornar algun dia. Encara que ara sols pense en recuperar-me ràpid i en el Villarreal”, matisa.
Referents en la seua carrera
El canterà ha compartit vestuari amb grans tècnics. “Sempre estaré agraït a Pellegrini, que va ser qui em va fer debutar en Primera Divisió. He tingut la sort que tots els entrenadors que ha tingut el Villarreal, han confiat en mi. Marcelino és qui més responsabilitat dins del terreny de joc m’ha donat i sempre li ho agrairé”.
Quant a jugadors destacats amb els quals ha pogut jugar, el d’Artana assenyala als internacionals Santi Cazorla i Marcos Senna. “Jo em quedaria amb Santi Cazorla i amb Marcos Senna, dos grandíssims jugadors que han passat pel Submarí. Senna, per jugar en la mateixa posició que jo, és de qui més he après. Sempre m’ajudava i em donava consells, i jo estava atent per a aprendre d’ell a cada moment”, sentencia el capità. Un capità que cada dia està més prop de tornar a posar-se als comandaments del Submarí.
