El conjunt groguet va viure la seua experiència als Emirats Àrabs com una Copa del Món
“Ho vam viure com un Mundial”. Així explica l’entrenador del Cadet A del Villarreal, Jon Errasti, l’experiència que va viure el seu equip en el Torneig Internacional Sub-16 de l’A l’Ain als Emirats Àrabs Units. Més enllà dels excel·lents resultats esportius, aquesta competició va suposar una nova i interessant experiència per a les joves promeses del Submarí.
L’equip mai s’havia enfrontat a un viatge tan llarg, de pràcticament 24 hores. “Vam eixir de Vila-real el 31 de març a les 3 del matí per a agafar l’autobús a Barcelona. El vol de Barcelona a Abu Dhabi va durar unes sis hores i mitja i ací vam tindre molt de temps per a compartir amb els xics més enllà dels entrenaments. Després teníem dues hores a Al Ain, la ciutat on estàvem allotjats. Comptant la diferència horària de dues hores, vam estar un dia sencer viatjant”, explica Errasti sobre l’anada cap a la Península d’Aràbia.
No obstant això, uns pocs xics sí havien va viure una experiència similar en el passat quan van disputar un altre dels tornejos internacionals de referència, segons posa en context el preparador groguet: “Teníem a cinc xics que havien jugat LaLiga Promises Internacional en aqueixa mateixa ciutat. De fet, teníem l’hotel al costat d’on van jugar ells”.
A més, tal com compta Errasti, “vam anar en ple Ramadà i pel dia hi havia moltes restriccions, així que el torneig es jugava a la nit, a les huit, les deu o les dotze” un fet diferencial sobre la competició regular en la Comunitat d’aquesta liguilla de sis equips en la qual en cas d’empat es jugaven un punt extra en el torn de penals.
Sentir-se com a professionals
Eren autèntics professionals durant aqueixos deu dies. O així se sentien els cadets grocs concentrats a Orient Pròxim. “Els dies de partit féiem una mica de mobilitat a l’hotel, donàvem alguna xarrada i ens posàvem objectius per al torneig. També ens deixaven un camp si el demanàvem. L’Al Ain té tres estadis i una ciutat esportiva amb nou camps per al primer equip i l’acadèmia”, recorda el tècnic del Cadet A.
Però parlem de futbol. La Cantera Grogueta es va enfrontar als millors, com l’Sporting de Portugal, l’Inter o el Leeds United. I aqueix era el leitmotiv i alguna cosa que va enriquir, sens dubte, aquesta experiència balompédica de primer nivell.
“L’endemà de l’arribada ens va tocar jugar contra l’Sporting de Portugal, una de les millors pedreres del món, en un estadi a priori va buidar, però vam tindre afició grogueta amb els pares que van vindre a veure el torneig. Ens vam posar 0-2 i ens van empatar perquè cada jugador seu que eixia de la banqueta era millor que l’anterior. Aconseguim guanyar en penals i la sensació era com d’haver guanyat la Champions, amb els xics molt emocionats i celebrant-ho en el vestuari com una final. En el context de la lliga no vivim aquestes experiències”, relata amb evident emoció Errasti.
No obstant això, aquest no va ser el millor dia del Cadet A en els Emirats, segons el seu entrenador, que destaca el xoc contra els italians: “El millor partit va ser contra l’Inter. Vam tornar a guanyar en penals. Eren un equipazo amb diversos internacionals Sub-16 i un parell Sub-17. Va ser un molt bon partit. Havíem fet una dinàmica anterior a la trobada recordant d’on veníem i què volíem fer i tots van jugar molt bé”.
El partit davant els nerazzurri era el penúltim del torneig i l’endemà es van acomiadar dos jugadors groguets a causa del seu compromís amb la Selecció Espanyola Sub-16. “Després d’aqueix partit, es van anar Polo i Vinatea amb la Selecció i es van perdre l’últim partit. Així i tot, Vinatea va acabar sent el màxim golejador del torneig i també li van donar el premi al millor jugador”, subratlla Errasti.
El Villarreal arribava invicte a l’última trobada de la competició i havia d’enfrontar-se al conjunt local, però no va ser un partit fàcil. “L’equip de l’A l’Ain era específic per al torneig, tots de fora i ens van contar que li competien al seu Sub-21”, explica el tècnic basc, sobre l’equip organitzador, davant el qual es va perdre per la mínima (1-0).
Del Mundial a la rutina
“Els xics ho valoren perquè no estan costumbrados a viatjar tan lluny ni a estar tot el dia amb els seus companys a l’hotel. A més, vam poder guanyar el torneig fins a l’últim partit, per la qual cosa, malgrat ser una liguilla, ho vivim com un Mundial”. Aquesta és la reflexió global del cos tècnic groguet desplaçat al prestigiós torneig, que explica com “eixíem en el bus cap a un estadi de futbol de veritat. La majoria d’ells no ho havien fet i ens ha donat molt com a experiència i a nivell competitiu”.
La concentració en els dies de partit era sagrada, però també va haver-hi temps per a l’oci. Els cadets groguets van fer turisme pel país àrab. “Vam veure el castell d’Al Ain, la muntanya més alta d’Emirats i el mercat de camells i un altre dia ens vam anar a Dubái. Vivim una experiència fanfarrona aprofitant per a veure tot allò”, detalla Errasti.
Sens dubte, aquest ‘Mundial’ va ser una experiència inoblidable per a les futures estreles del Submarí, que en tornar “se sentien amb un altre pòsit futbolístic” i juguen amb major ritme en la Lliga Autonòmica.
