Coneix millor als integrants d’un equip compensat i que té la il·lusió per bandera
La infantesa és una etapa de somnis, alegria desmesurada i despreocupació. Tot el que se’n isca d’aquests patrons, no pot ser considerat com infància. I el futbol és un dels millors mitjans per ensenyar valors com la solidaritat, el respecte, la companyonia o l’esforç. No només a ells, sinó a tots els nivells. Mai es deixa d’aprendre per molt que passen els anys. Tot es veu reflectit sobre el camp. Un gol no és fruit de la casualitat ni només d’un jugador, sinó que un gol és el resultat del porter que atura un xut de l’equip contrari, del defensa que molesta a l’atacant perquè no xut còmode, del lateral que li dóna la pilota als migcampistes i dels volants que donen l’assistència al davanter. I del cos tècnic, que els han ensenyat a ser autònoms sobre el camp. Tot això ho tenen molt clar a l’Aleví D del Villarreal.
“Hola, em dic Íñigo i el meu jugador favorit del Villarreal és Pato”. “Hola, em dic Salva i el meu jugador preferit és Roberto Soriano”… Així es van presentant els xavals dirigits per Sergio i Codrut. Els jugadors del primer equip són un model a seguir per a ells, per això és important que creixen sent, sobretot, bones persones; ells seran els ‘Brunos’, els ‘Asenjos’ o els ‘Cheryshevs’ del futur i es convertiran en l’exemple per als xiquets. És molt important. A la xerrada prèvia, amb un to assertiu, Codrut ho deixa clar des d’un primer moment: “Venim a divertir-nos, a aprendre, a gaudir i a ajudar al del costat. El partit no el guanya un company, ni ho perd altre”.
En el moment de donar l’equip inicial, no hi ha males cares. Tots saben que tindran la seua oportunitat. L’important és l’equip. I ho reflecteixen a la perfecció poc abans de començar: s’agafen de les esquenes, fan una pinya i Íñigo, que no és titular, porta la veu cantant: “Què som?”, Crida. “Un equip!”, Li responen. Tots remen cap a la mateixa direcció. Són companys i amics.
Pares i entrenadors, pilars per a la seva formació
“Es presenta una temporada il·lusionant. Són un equip que té molt nivell i molta creativitat. Tenen moltes cosetes per millorar, com tot xiquet al qual entrenes”, comenta Sergio, un altre dels entrenadors. “Intentem transmetre que s’ho han de passar bé, que vénen ací a aprendre i a gaudir, que el resultat no és el més important i que si volen arribar a ser bons futbolistes, han d’aprendre en cada entrenament i fer cas als entrenadors”. L’exemple comença des de la banqueta, on no hi ha jerarquies ni galons; és a dir, no hi ha primer i segon entrenador, de manera que tot es parla i es consensua. Sergio i Codrut són dues veus amb el mateix nivell d’importància. El mateix ha d’ocórrer a la gespa: tots són igual d’importants.
Des de casa, els pares són els pilars fonamentals. Míchel, pare de Mauro (un dels jugadors d’aquest Aleví D), ho explica bé: “Nosaltres només venim aquí a gaudir. Els xiquets juguen i nosaltres ens ho hem de passar bé”. No obstant això, tot està relacionat. El treball que es fa a casa o a l’escola afecta directament al xiquet en totes les facetes de la vida, també en el futbolístic. “Els pares són els principals educadors perquè estan quasi les 24 hores del dia amb ells i, vulgues o no, si tot el que els ensenyem aquí no es veu reforçat a casa, és un problema greu per a la seua formació”, argumenta Sergi.
És per això que l’equilibri, tant en el camp de futbol com en la vida, són claus per al creixement. Tot i que, com bé comenta Sergio entre rialles, “han de millorar tàcticament perquè estan una mica bojos”.
Per veure el vídeo del reportatge de l’Aleví D realitzat pel programa de televisió Cantera Grogueta tan sols cal punxar en la pestanya de vídeo situada just baix de la foto.
