El Villarreal supera amb solvència al Valencia i torna a guanyar en el coliseu che després de set temporades
El Villarreal va guanyar el derbi a Mestalla (0-2). Ho va fer anotant dos gols amb la signatura de Gerard i Comesaña i sent millor que el València CF, que es va veure superat pel futbol dels groguets. Amb solvència, els grocs van tornar a guanyar en feu valencianista després de set temporades sense sumar els tres punts en la capital del Túria.
Abans del partit, el Valencia CF va preparar una sèrie d’activacions en homenatge a les víctimes i als afectats per la DANA, que va arrasar les localitats i municipis del sud de València fa exactament un any. Compromés amb la causa, el Villarreal CF va voler contribuir a este bonic i emotiu tribut acceptant jugar amb el segon equipament perquè el conjunt che s’enfundara la Senyera.
Després de sonar l’himne de la Comunitat Valenciana i guardar un minut de silenci, va començar l’espectacle al Camp de Mestalla. El Submarí, que no havia aconseguit guanyar en cap de les seues últimes set visites, va saltar al camp amb convicció i amb fam d’emportar-se el derbi. Va començar tenint més la pilota i xafant amb assiduïtat el camp rival.
Per a lluitar per la victòria a Mestalla, Marcelino va traure un onze molt recognoscible amb Luiz Júnior en porteria; Mouriño, Foyth, Renato Veiga i Cardona en la defensa; Nicolas Pepe, Santi Comesaña, Pape Gueye i Moleiro a la sala de màquines; i un front d’atac molt talentós format per Gerard Moreno i Mikautadze.
A partir del quart d’hora de joc, el Valencia va guanyar enters i va tindre el seu moment. En una arrancada local, Danjuma va forçar dos targetes per a Mouriño i Pape Gueye en la mateixa acció. Una decisió arbitral qüestionable de Javier Alberola, que condicionava massa prompte la contundència dels grocs en els dols defensius.
Superada la mitja hora, el Valencia va tindre la primera ocasió clara del partit. Luiz Júnior va traure una bona mà a Luis Rioja. L’extrem dret che va caçar un centre llarg, penjat des de l’altre perfil, i va obligar el meta groc a estirar-se per a evitar el primer gol de la nit a Mestalla.
Abans del descans, Copete va cometre un penal sobre Gerard Moreno. Malgrat estar al costat de l’acció, Alberola va decidir no donar penal. Alguna cosa que li van corregir des del VAR, que li va cridar per a veure repetida l’acció i, en segona instància, assenyalar el punt de penal. Des dels onze metres, Gerard Moreno, que complia 300 partits amb el Villarreal CF, va assumir la responsabilitat de llançar la pena màxima. Va superar a Agirrezabala i va pujar el 0-1 al lluminós de Mestalla.
Després del descans, el Submarí va buscar tindre el control de la pilota i donar velocitat a les seues transicions. El Valencia, per davall en el marcador, deixava més espais a l’esquena de la defensa quan tenia la pilota.
En un d’eixos contraatacs, el Villarreal va tornar a donar l’estocada. En el minut 56, l’equip groc, esta vegada de blanc i bordeus, va fer el 0-2 en una acció al contraatac. Comesaña va enviar al fons de la xarxa un centre tibant de Mikautadze des de l’esquerra.
Amb 0-2, el Submarí va marrar diverses ocasions de fer el tercer. La més clara la va tindre Mikautadze, amb un tir escorat dins de l’àrea, que va detindre Agirrezabala.
Com no podia ser d’una altra forma, també les va tindre el Valencia. El conjunt che va desaprofitar un perillós tir de Danjuma, que va tornar a detindre Luiz Júnior i a llevar-se de damunt, posteriorment, la saga groga.
Fins i tot amb 0-2 en el lluminós, la trobada estava completament obert. El Valencia donava la resta a la recerca d’un gol amb el qual retallar distàncies. I el Submarí patia de falta d’encert en l’última passada. Un mal que li va impedir deixar en repetides ocasions a un dels davanters groguets sol contra el porter valencianista.
Malgrat això, el Villarreal va imposar el seu domini, va controlar la pilota amb mestratge en els últims minuts i va fer córrer a un Valencia, desencertat i resignat a veure com els tres punts del derbi anaven cap a Vila-real.
