Alessio, fill del mític porter del Vila-real, defensa la porteria de l’Infantil B del Submarí
Si el pare és músic, el fill és ballador. Mariano i Alessio: pare i fill amb una mateixa passió. El mític portera groguet va defensar la porteria del Villarreal en dues etapes i set temporades i ara el seu fill fa el propi en la Cantera Grogueta.
L’arquer argentí va arribar a Vila-real amb tan sols 21 anys per a jugar en un equip que disputava la Lliga de Campions, la qual cosa li va permetre enfrontar-se a grans d’Europa com el Manchester United o l’Arsenal. Ara, en la seua tercera etapa en el club, és un dels entrenadors de porters del Villarreal B, mentre que el seu fill competeix en l’Infantil B.
“Ha evolucionat molt com a porter durant aquests anys. Ell va començar al Villarreal després de la meua tornada al club i a jugar de manera més seriosa. El treball que van fer amb ell en la Cantera Grogueta ajudant-lo i donant-li tips per a anar millorant s’ha notat i ha evolucionat amb escreix. Està fent les coses bastant bé”, comenta Barbosa sobre el seu fill.
Segons compte l’exfutbolista, Alessio “és un porter alt, amb bons reflexos i seguretat de mans i decidit a eixir a pilotes aèries, amb bona comunicació amb els seus companys i veu de comandament i també en el joc amb els peus, que hui és tan important en el futbol modern, tot això òbviament amb el seu treball de dia a dia per buscar continuar millorant cada vegada més”.
Alessio ha fet el pas recentment al futbol 11, un dels canvis més durs per a tot jugador de futbol base, però, en concret, per als porters. La seua gran envergadura pot reduir la dificultat d’aquest salt, encara que el seu pare creu que hi ha altres aspectes més importants: “El que més es nota és la col·locació, per això cal treballar-los des de xics perquè se sàpien col·locar bé i puguen reduir una miqueta la porteria, ja que a aqueixes edats sembla tot inassolible”.
Des de ben xicotet, Alessio va tindre curiositat per estar baix pals, però només amb la intenció de gaudir. No va ser fins a la seua arribada a Vila-real quan va començar a prendre més de debò l’esport rei. “Quan vam tornar al club, ell ja tenia els seus guants i tot, però només per a jugar amb mi passant l’estona, però quan em va demanar apuntar-se a jugar, ja va portar els guants el primer dia per si de cas i des d’ací va arrancar. No tenia interioritzats els conceptes del joc, però el treball dels entrenadors li ha ajudat moltíssim”, relata el semifinalista de la Champions League.
Malgrat haver sigut un dels porters que quedaran per al record dels aficionats groguets per a tota la vida, Mariano Barbosa prefereix no immiscir-se en el treball dels tècnics de l’Infantil B: “Quan puc vindre, intente filmar-li, però no opine sobre el partit. No vull opinar de més perquè és difícil que el teu pare et diga una crítica i prendre-la bé i més havent sigut jugador. Si ell vol parlar sobre el partit, el comentem i li done el meu punt de vista i comentem si podríem haver pres una altra decisió o si va ser una bona resposta per part seua, però aqueix treball és més dels entrenadors”.
“Sempre vaig voler tornar al Villarreal”
La família de Mariano Barbosa ja està totalment assentada en el municipi i l’exportero no és l’únic que acompanya a Alessio als seus partits. “Quan jo viatge amb el filial, ve el meu sogre. Tenim la sort d’haver acabat en el club en el qual volia estar, ja que sempre vaig voler tornar, i que els meus sogres visquen ací perquè la meua dona és de Vila-real i el meu sogre m’informa sobre els seus partits”.
Ara, Barbosa forma als futurs murs de l’Estadi de la Ceràmica, com són Iker Álvarez i Filip Jorgensen: “Estan avançant amb passes de gegant. Entrenar amb el primer equip et porta a l’exigència màxima i a donar cada dia el 100%. Han evolucionat molt malgrat ser porters molt joves. El passe a la Primera RFEF també els ha fet créixer perquè és una categoria difícil. Tant de bo continuen sent ací”, explica Barbosa sobre els seus arquers.
El Villarreal és una part important de la vida de la família Barbosa i Mariano sempre formarà part d’una gloriosa part de la història del club. Qui sap si Alessio farà el propi en el Submarí.
