Dani Parejo decanta un partit de bojos en el 98’ anotant el rebutge d’un penal detingut per Villar
Quin final! El Villarreal va doblegar al Celta (4-3) en el 98’ amb un gol de Dani Parejo, que va anotar convertint el rebuig d’un penal que va marrar en l’últim sospir del partit. Tot això després d’un agarró a Barry a l’interior de l’àrea que el col·legiat no va veure i que des del VAR li van haver de corregir. Els grocs es van emportar un partit en el qual van regnar la bogeria i els atacs, i en el qual van patir les defenses. Els espectadors van gaudir de set gols i d’un xoc que va acabar emportant-se l’equip de Marcelino per a dormir com a líder de LALIGA EA Sports.
El Villarreal afrontava el seu tercer partit en tan sols una setmana. Després de l’empat davant l’Atlético de Madrid i triomf enfront del Sevilla, Marcelino va tornar a introduir canvis en l’onze inicial. Yeremy, Gerard, Albiol i Parejo van tornar a la titularitat. Per part seua, el Celta també va efectuar rotacions, deixant en la banqueta a alguns dels seus futbolistes més importants com Iago Aspas, Williot o Douvikas.
La primera oportunitat del partit va ser a càrrec del RC Celta. Els celestes van provar fortuna amb un tir llunyà des de la frontal de l’àrea que va acabar enverinant-se en rebotar en Raúl Albiol i desviar la seua trajectòria. Fent gala d’uns magnífics reflexos, Diego Conde -ja des del sòl- va traure l’esfèric amb la cama.
En el minut 12, el Celta va sorprendre el Submarí amb una pilota llarga a l’esquena de la saga grogueta. Alfon li va guanyar la carrera a Cardona i va sortejar a Conde quan eixia al seu encontre. El futbolista del Celta es va precipitar en el seu tir i el va detindre el ‘23’ groc sobre els pals amb tan mala fortuna que el rebuig li va caure a Borja Iglesias i ho va manar al fons de la xarxa.
Abans d’aconseguir l’equador del primer temps, el Villarreal va gaudir de la seua primera gran ocasió. Una combinació ràpida entre Gerard i Baena va deixar al d’Almeria en un clar mà a mà davant Iván Villar. No obstant això, el porter del Celta li va guanyar la partida al groguet i, després d’una sòbria estirada, va manar la pilota a córner.
Va avisar el Villarreal per a picar després. En un servici de cantonada, els groguets van igualar la contesa. Álex Baena va botar la pilota al primer pal, va pentinar Gerard al primer pal perquè Sergi Cardona, des del segon, manara la pilota a les malles. 1-1 en La Ceràmica.
Complida la primera mitat del partit, el Celta va tornar a golpejar per sorpresa als grocs. En un lliure directe des de la frontal, Mingueza es va traure un tir creuat que es va colar pel pal més pròxim a Diego Conde. Els gallecs es tornaven a avançar en La Cerámica fent gala d’una impressionant efectivitat amb la qual només van necessitar tres oportunitats per a marcar dos gols.
No va baixar els braços el conjunt de Marcelino que va buscar insistentment aconseguir l’empat abans del temps de descans. Va obrir el camp, va jugar amb precisió per dins i va fabricar oportunitats, però sense trobar el premi del gol. La millor la va tindre Yeremy amb una rematada amb el cap al pal. El Celta va generar poc, però tot el que va generar va ser perillós i va posar en dificultats a la defensa groga. 2-1 al descans.
Per a tractar-li de donar-li la volta al partit, en la segona mitat, Marcelino va canviar a Ayoze per Gerard. Als deu minuts, va fer un triple canvi. Van entrar Pepe, Costa i Barry. I el partit va canviar per complet. El gegant Barry va arribar a Vila-real i va besar a Sant Pasqual. Va ser entrar en el camp i marcar el seu primer gol com groguet.
Abans de l’hora de partit, Barry va cabotejar un centre de Sergi Cardona des de l’esquerra per a posar el 2-2 i despertar a la graderia de l’Estadio de la Cerámica. L’afició estava enfervorecida i l’equip va aprofitar la reacció i el subidón anímic. En només cinc minuts el Submarí li va donar la volta al marcador. Una fantàstica acció de Pepe per la dreta va acabar amb una passada de la mort per a Ayoze, que, quan anava a espentar-la a la xarxa, es va anticipar Jailson i la va manar a les malles en un intent desesperat per traure una pilota que estava cridat a ser gol.
El Submarí li havia donat la volta al partit en un tres i no res. Era el moment de ficar múscul en la medul·lar i Marcelino va donar descans a Baena, al qual l’afició va ovacionar a l’uníson pels seus gran esforç i compromís amb l’equip, i va introduir a Pape Gueye.
Mancant deu minuts per al final, el Villarreal va concedir el 3-3 novament en una acció a pilota parada. Starfelt va cabotejar dins un centre de Iago Aspas. Raúl Albiol es va queixar d’una espenta de l’autor del gol, però ni a Ortiz Arias ni a Figueroa Vázquez des del VAR els va semblar suficient per a assenyalar-lo.
Els últims minuts del partit van ser un autèntic correcalles. Santi Comesaña va fer el 4-3, però Ortiz Arias ho va anul·lar per un fora de joc inexplicable a simple vista i que després la tecnologia va mostrar que era per menys de cinc centímetres. En la jugada posterior, Douvikas li va donar al pal en una jugada al contraatac. Conde fins i tot va traure dos mans fantàstiques en el temps afegit, mentres que els groguets no aconseguien finalitzar les transicions ràpides.
En el 98’ i després d’un penal claríssim per agarró a Barry -que el col·legiat, desencertadíssim per enèsima vegada, va assenyalar fora de l’àrea- va acabar arribant el 4-3 prèvia intervenció del VAR. Parejo ho va fallar, però va anotar el rebuig. Pell de gallina i triomf per al Submarí.