El futbolista alacantí destaca al Villarreal C de Tercera Divisió
Ofensiu, ràpid, desequilibrant i per sobre de tot, un jugador d’equip. Aquests podrien ser els quatre trets principals de Javi García, el del planter que meravella al Villarreal C de Javi Torres. Amb moltes ganes de triomfar i un somni clar: debutar amb el primer equip. Ja porta un lustre com a jugador del Villarreal, des que va arribar a Cadet de primer any de la seva Alacant natal. “Ja porto aquí cinc anys i espero que siguin molts més. Per a mi, estar al Villarreal tant de temps és un orgull. Que per què tants anys? La resposta és senzilla: el Villarreal confia en mi i jo vull seguir aquí durant molt més temps”, manifesta l’interior dret.
El del planter també parla meravelles de la Residència, el present i futur de molts jugadors del futbol base: “La Residència del Villarreal és com una família. Menys anar a l’escola i entrenar, passes tot el temps allà: esmorzes, menges, estudies, veus la tele, sopars, dorms, etc. Tot ho fas allà, és com casa teva. No em va costar adaptar-me a viure lluny de la meva llar, perquè en la Residència s’està molt bé i la gent està a sobre de tu i t’ajuda molt”, declara el futbolista.
Tímid, no li agrada definir-se en excés, però, però, ens dóna unes quantes pinzellades sobre la seva forma de joc: “Sóc un jugador d’atac, que li agrada tenir la pilota i que el seu equip tingui el control del joc. Gaudeixo molt jugant a futbol i normalment joc a cama canviada, ja que m’agrada internar cap a dins per tenir bona posició per encarar la porteria amb la meva cama més hàbil, l’esquerr”, expressa l’alacantí.
Bruno, jugador del planter fetitxe
Quant a referents, el jugador ho té clar: Bruno Soriano. “Bruno és un referent i un mirall en el qual mirar-se, tant per a mi com per a tots els nois del planter, perquè ha anat creixent i passant per diverses categories del futbol base. M’agradaria molt assemblar-me a ell, però també a Vietto, que és un crac”, exposa el jugador del Villarreal C.
El futbolista sempre ha anat un pas endavant al que li corresponia per edat. “Sempre he jugat en categories superiors, i al principi costa una mica, perquè hi ha gent que et dobla en edat i gairebé en alçada, però al final t’acostumes. Has de saber buscar ardits i trucs perquè ells no et guanyin amb aquesta força i experiència que tenen de més”, afirma.
“El vestidor del ‘C’ és jove i alegre, és com una família. Aquest any ens està costant una mica arrencar, però és que la Tercera Divisió és una categoria difícl. Aquesta temporada hem millorat la imatge, però els partits fora de casa segueixen sent la nostra assignatura pendent. En canvi, dins de casa si estem complint i estem traient bons resultats. l’entrenador del Villarreal C, Javi Torres, és molt proper i molt dialogant, parla molt amb els jugadors i sempre ho fa de bones maneres”, assegura el migcampista groc.
“Família i amics”, així defineix Javi García els pilars de la seva vida, sobretot quan les coses no surten: “He tingut alguna lesió greu, com una mena d’hèrnia discal a l’esquena, la qual em va obligar a estar Quadr mesos lluny dels terrenys de joc. En aquests moments, la família i els amics fan un paper fonamental, perquè a mi em van ajudar a no abandonar i seguir cap endavant. Porto un any sense tenir aquesta malaltia, i espero estar sa molt més temps “.
Quant al seu somni, Javi ho té clar: “Vull debutar a Primera Divisió amb el Villarreal, encara que per això queda molt. Ja he pujat a entrenar algun dia amb ells i es nota molt el canvi, porten un ritme molt superior. És un vestidor molt proper, que ajuda molt al planter i l’ajuda a integrar-se ràpidament. Marcelino és també molt proper, t’ajuda molt i fa bromes perquè ens deixem anar i ens llevem aquesta pressió”.
Javi, que ja ha estat internacional amb Espanya Sub-16 i Sub-17, ha tingut la sort de compartir vestidor amb grans jugadors, així que no li resulta fàcil quedar-se amb algun. “La veritat és que costa quedar-me amb un. Si he de triar a un company amb el qual he jugat, em quedaria amb Adrián Marín, que ara està amb el primer equip. També em quedaria amb Nahuel, que té molta qualitat”.
La ‘Premier’, bressol del millor futbol
També comenta que el que està vivint en terres britàniques està sent molt positiu: “L’experiència de la Premier International Cup Sub-21 està sent molt bonica i satisfactòria. Són altres camps, altres costums, altres rivals, però tot i això està sent molt gratificant i ens està servint per aprendre molt. Ens queda un partit contra l’Everton i estem mentalitzats per guanyar-los, ja que la victòria ens assegura estar a la següent ronda “.
No és dels jugadors que pensa a curt termini, i per això ja té pensat què li agradaria ser en un futur: “Vull ser futbolista i tenir una llarga carrera en els terrenys de joc. Encara que soni a tòpic, el dia que em retiri , que espero que arribi dins de molt, em prepararé per ser entrenador”.
El punyal del ‘C’ vol seguir millorant en el Villarreal i continua perseguint el seu somni: tenir minuts en l’elit vestit de groc. De moment, ja ha debutat amb el filial tot i tenir només 18 anys. Sense pressa, però sense pausa.
