El Villarreal fa un encomiable esforç per a firmar taules en inferioritat numèrica davant el Rayo Vallecano
El Villarreal va firmar un meritori punt davant el Rayo Vallecano (1-1) en l’últim partit de l’any 2024 en l’Estadio de la Cerámica. Els groguets, als quals la sort els seguix sense somriure, van encaixar prompte el 0-1 i poc després es van quedar en inferioritat numèrica per l’expulsió de Willy Kambwala. Malgrat tots els condicionants, el Submarí no va baixar els braços i fins i tot, en algunes fases, va dominar un oartit que empataria per mediació d’Ayoze Pérez en el temps afegit de la primera mitat.
El Submarí rebia al Rayo Vallecano per a disputar el partit ajornat per la DANA, corresponent a la jornada 12 de LALIGA EA Sports. Els groguets arribaven al partit en un moment de necessitat, després d’acumular tres derrotes consecutives entre LALIGA i Copa del Rey. Un xicotet sot després d’un fabulós inici de temporada als ordes de Marcelino García Toral.
Amb tot això, el Submarí tenia més ganes de mai de rescabalar-se i brindar-li a l’afició l’últim triomf de l’any en l’Estadio de la Cerámica. Va entrar bé al xoc i va disposar d’un parell d’ocasions en els primers compassos del partit. La millor la va tindre Yeremy amb un tir ras que va detindre Batalla amb una gran estirada. Una furtada de pilota de Santi Comesaña en l’eixida de baló visitant va propiciar la prometedora acció.
La sort, que tant havia esquivat al Villarreal en els últims partits, va continuar donant-li l’esquena al quadre de Marcelino. En el minut 20, va concedir el 0-1 en la primera jugada de perill del conjunt madrileny. Álvaro García va aprofitar la seua velocitat per a guanyar una pilota a l’espai i batre a Luiz Júnior amb un xut ras.
El gol rayista suposava un pitxer d’aigua freda per als groguets, que poc després s’anaven a quedar en inferioritat numèrica per l’expulsió de Willy Kambwala. El defensa congolés va veure la cartolina roja per una dura entrada sobre Óscar Valentín en una disputa.
Fins i tot amb deu jugadors, el Villarreal no li va perdre la cara al partit i va tindre el 1-1 en un parell d’ocasions. Les dos d’Ayoze. Una amb un tir de primeres a una pilota llarga de Cardona i, més tard, amb una cabotada a centre de Barry. El premi a la insistència va arribar en el 45’ quan el propi Ayoze Pérez va rebentar l’esquadra de l’arc defensat per Batalla amb un tir amb cama dreta sublim. Denis Suárez va repartir l’assistència.
En la segona part, el Submarí va confirmar que, malgrat les circumstàncies, no es conformava amb l’empat. Marcelino va mantindre la defensa de tres i va plantejar el partit de poder a poder fins i tot estant amb un futbolista menys sobre el terreny de joc.
Durant els primers minuts del segon temps, el Villarreal li va mantindre el pols per la pilota al Rayo. Encara que a mesura que avançava el cronòmetre, els jugadors groguets van anar perdent manxa. Els d’Iñigo Pérez, més frescos, es van fer amb la pilota i van començar a estrényer en camp contrari.
En l’últim tram de la segona mitat, Marcelino va revolucionar la banqueta, donant entrada a Gerard, Pau Cabanes i a Juan Foyth, que tornava després de diversos mesos allunyats dels terrenys de joc. Cames fresques per a afrontar els últims compassos.
En el 81’, Jorge de Fruits va malmetre una gran oportunitat per a decantar el partit a favor dels visitants, però encara no estava tot dit en La Cerámica. El Submarí va buscar pilotes llargues i accions a pilota parada. Només un tir de Bernat, que va parar Batalla, podria haver evitat el definitiu empat en La Cerámica. Amb este repartiment de punts, s’acomiada de la seua afició fins al 2025.
