El jugador groguet defensa els interessos del Juvenil A i és el màxim golejador de la seua lliga
Un autèntic ‘killer’ de l’àrea. Un diamant en brut de la #CanteraGrogueta que el seu míster, Javi Calleja, està polint. Jorge Daniel Méndez Ayala, més conegut com Pibe, explica com va ser el seu fitxatge pel Submarí. “Per motius de treball dels meus pares, vam venir a Espanya quan tenia 10 anys. Vaig jugar a Torrevella un any i a la temporada següent em va fitxar el Villarreal. I ací estic des de llavors”, comenta rialler. En parlar del seu fitxatge pel Submarí, se li il·lumina la cara. “El meu fitxatge va ser una sorpresa. No m’esperava fitxar per un club tan gran com el Villarreal i ens vam entendre de seguida. Em van dir que em volien i no m’ho vaig pensar ni un minut”, declara el guaraní.
Aquest paraguaià de naixement, que porta 8 anys a Espanya i 7 d’ells en el Submarí, declara que no es cansa de vestir de groc. “Porte molts anys ací i per a mi és un orgull. No em canse d’estar en el Villarreal perquè em sent molt còmode i el meu estil de joc es basa molt en el que proposa el Villarreal. El club confia en mi i m’agradaria quedar-me molts anys més, perquè para mi és la meua casa”, manifesta.
Quant al seu sobrenom, explica com li’l van encunyar. “Quan era més xicotet i vam anar a un torneig, hi havia un altre Jorge en l’equip, i l’entrenador em va començar a cridar Pibe perquè es pensava que jo era argentí. Des d’aleshores se m’ha quedat, però no em molesta ni gens per l’estil”.
Tampoc eludeix parlar de la Residència del club, lloc on viuen tants i tants jugadors del planter que persegueixen el somni de ser futbolistes. “He estat vivint en la Residència durant 6 anys. És un gran edifici i un encert, perquè es cuida molt al futbolista i se li dóna totes les facilitats del món. Al principi em va costar adaptar-me, perquè estava separat de la meua família, però gràcies als altres jugadors, que estaven en la mateixa situació que jo, se’m va fer tot més fàcil”.
El primer pas, els filials
El jugador groc té un objectiu clar a curt termini, debutar amb el C i amb el B. “He entrenat diverses vegades amb tots dos equips, però encara no he tingut la sort de disputar minuts oficials. Estic fent les coses ben i sé que m’arribarà l’oportunitat. He de seguir treballant per a aconseguir-ho, però tampoc m’obsessione amb això”, esmenta. També s’ha entrenat amb el primer equip, una cosa que no oblidarà mai. “He tingut l’ocasió de treballar amb el primer equip i es nota que estan en l’elit. Van a un altre ritme, tot succeeix més ràpid, però és alguna cosa que recordaré tota la meua vida. Marcelino i els jugadors em van ajudar molt”, enuncia.
Malgrat que ara defensa els interessos del Juvenil A del Villarreal, també ha estat dos anys en el CD Roda, filial del Submarí. Pibe recorda gratament aquells temps. “El CD Roda em va ajudar molt en les dues temporades que vaig estar allí. Sempre estaré agraït a tots els que ho componen, perquè a mi em van ensenyar molt. Ambdues campanyes ens van tocar lligues complicades perquè jugàvem contra gent més major, però vaig aprendre un munt i va ser molt gratificant”, articula.
El del planter dóna unes pinzellades sobre el seu joc. “Em definisc com un mitjapunta, no tant com un davanter pur. Sóc un jugador al que li agrada estar en contacte amb la pilota, li agrada jugar i fer jugar. M’agrada venir a rebre, sóc ràpid i li pegue bé amb les dos cames”, articula tímidament.
Sobre la seua excel·lent ratxa golejadora, no li agrada comentar a l’excés. Porta 17 gols i és el màxim golejador del Grup VII de la Divisió d’Honor, que es diu prompte. “Enguany estic molt bé gràcies als meus companys, que m’ajuden molt a marcar gols. Sincerament, no m’esperava portar aquests gols a hores d’ara de la temporada, però tot està anant molt bé. Espere marcar molts més abans d’acabar”, comenta amb un somriure en la seua cara.
El Juvenil A, un equip de veritat
També té bones paraules per al Juvenil A, que actualment és segon classificat i a dos punts del capdavanter. “Estem molt units tots, el vestuari és una família i ens portem genial. Tots ens ajudem mútuament i barallem pel mateix”. Quant a la ratxa, Pibe no fuig de cap tema. “És veritat que portem dos empats i volem guanyar el pròxim partit contra el Torre Levante, però cal ser positius i destacar que encara no hem perdut en aquest 2015”, declara.
El paraguaià no escatima en elogis cap a Javi Calleja, actual preparador del Juvenil A. “Javi és com un segon pare per a mi. Personalment, li estic molt agraït perquè m’ha ajudat molt i m’ha donat molta confiança, que és el que necessita un futbolista. Sempre ha estat damunt de mi i aprenc molt d’ell”, compte. Així mateix, també comenta el fam que té l’equip. “Ens queden 7 partits i intentarem guanyar tots ells. Tenim molta ambició i volem guanyar el campionat per a jugar la Copa de Campions”.
Respecte a l’experiència de la Premier League International Cup O-21, Pibe parla meravelles del torneig. “Vaig tenir la sort d’anar convocat en el partit contra el Sunderland i va ser una experiència inoblidable. Juguem en un camp de la Premier League i és d’allò més bonic que m’ha passat des que estic ací. És espectacular jugar aqueix tipus de partits”, comenta amb un semblant alegre.
Amb Bruno i Moi Gómez com a exemple
D’igual manera, també té clar els seus referents. “Per a mi, com un jugador de base que sóc, em fixe molt en Bruno, però sobretot en Moi Gómez, que ha sigut el meu company en la Residència i ara està jugant en Primera Divisió. És un exemple a seguir i un espill en el qual mirar-se. M’alegre molt per ell i es mereix tot el bé que li passe”, declara orgullós el guaraní. També té, com tot futbolista, els seus jugadors favorits. “Em fixe molt en els jugadors d’atac. Del Villarreal m’encanta Gio, però per sobre de tots, Vietto. Està en un moment de forma increïble i és un jugador especial”, manifesta.
Per a finalitzar, desvetla el seu somni, el qual comparteix amb molts jugadors de les categories inferiors del Villarreal. “M’agradaria debutar amb el primer equip i tenir minuts en Primera Divisió, que és una de les millors lligues del món. Porte molts anys ací i espere aconseguir-ho algun dia”. Un futbolista del planter que a força de gols està cremant etapes a una velocitat de vertigen.
