La localitat de la Serra de Espadán, protagonista davant el RCD Espanyol
La localitat castellonenca de Moncofa serà protagonista en el partit de Lliga davant el RCD Espanyol en El Madrigal (dimecres 9 d’abril, 22.00 hores) gràcies a la iniciativa Endavant Provincia, que ja ha promocionat a quasi una vintena de municipis.
Moncofa, envoltada de tarongers i el mar, és un dels bells paradisos de la Costa Azahar, als peus de la Serra de Espadán descansa al costat del mar, en un entorn de naturalesa flanquejada pels bells paisatges marítims i parcs naturals.
Formada etimològicament de “Mont”, muntanya, i “Koffa”, terra de pous i aigua, s’assentava sobre un petit pujol envoltat de llacs i estanys. Antigament el seu hàbitat era difícil i agrest, en l’actualitat és el nucli urbà de la província de Castelló que més s’aproxima al mar.
En les seues terres existeixen matisos de diverses cultures: íberos, romans i àrabs, aquelles conegudes com “Rápita”, comprenien 18 quilòmetres de litoral, on el Belcaire s’establia com un important embarcadero i via de comerç, també han sigut lloc de pau per finalitzar en els seus voltants les dues grans guerres, la Guerra Civil i la Reconquesta.
La gran tradició marinera de Moncofa ve donada pel seu extens i variat litoral que ofereixen al turisme més de 6 quilòmetres de platges típiques de la comarca de la Plana Baixa, que ofereixen la possibilitat de practicar diferents esports d’estiu en les seues zones verdes i esportives com a patinatge, vóley-platja, bàsquet, fut-platja i esports nàutics com la vela, canoa, natació o submarinisme.
En el seu terme municipal podem trobar diverses platges: Pedraroja, Grau, Masbó, Belcaire, Beniesma i Estanyol on es poden contemplar diferents horitzons com a platges verges en el paratge natural de l’Estanyol, zona de micro reserva de flora, zones escarpadas en la torre vigia de Beniesma i els canyars de la desembocadura del riu Belcaire, recomanades per a la pesca amb llançadora i al rall.
Les platges de Pedraroja, Masbó i Grau, traçades de tamarindos i palmeres en el mateix poblat marítim, són guardonades any rere any, amb la Bandera Blava de la Comunitat Europea per la qualitat de les seues aigües i estan dotades de nombrosos serveis. Mereix esment especial la riquesa en iode, que dóna un caràcter peculiar a les seues aigües denses, recomanables per a la cura de la pell per les seues propietats antioxidants, antisèptiques i circulatòries.
Història i tradició
Moncofa es considera de fundació àrab encara que en les seues terres han deixat petjada diverses cultures com els íberos, romans i cartaginesos. Mostra d’açò són les restes arqueològiques trobades en el jaciment romà denominat de l’Alqueria, vila romana fonamentalment comercial i agrícola, situada en la intersecció de la via Augusta amb el camí Cabres que unia a aquesta vila amb les zones d’interior.
La Carta Pobla va ser atorgada el dia sisè de les Kalendas de gener de 1254 per Guillermo de Montcada a favor de Nernat Mestre i 37 pobladors més. La seua història ha estat lligada durant llarg temps als Centelles i als comtes de Cervello sent títol de Comtat. Diverses obres civils es van ser desenvolupant al llarg d’aquests anys: muralles, església parroquial, ermita, ajuntament i places que han configurat l’aspecte actual del seu casc urbà.
El seu litoral comptava amb la presència d’embarcacions com el de la torre, llacs i albuferes que servien per a la protecció de les embarcacions de les tempestats del mar. En l’antiguitat Moncofa era porta cap al Mediterrani i via natural d’eixida al mar d’un racó de la Serra de Espadán, exportant des de les seues embarcaderos cereals, va venir i oli de gran qualitat a Roma.
Muntanyes i turons
Moncofa s’obri al Mediterrani en una plana horitzontal en la qual amb prou faenes poden discórrer les aigües. La muntanya més propera és la Serra de Espadán, en l’actualitat catalogada de Parc Natural.
Platges
Recórrer l’itinerari blau té l’encant de poder prendre un bany en qualsevol de les 16 platges que formen les zones de Pedraroja, Grau, Masbó, Belcaire, Beniesma i Estañol. Mereix especial atenció la riquesa en iode de les seues aigües, que dóna un caràcter peculiar d’aigües denses i fortes recomanables per a la cura de la pell. Les platges de Masbó, Grau i Pedraroja són guardonades any rere any amb la Bandera Blava de qualitat de la Comunitat Europea.
- Platja Pedraroja: Situada al nord sobre una antiga zona verge denominada la ‘pedraroja’ per la seua fesomia. En l’actualitat està urbanitzada i té una longitud de 550 metres amb punt accessible per a minusvàlids, està protegida per tres esculleres que formen petites cales d’arena en la seua zona sud.
- Platja Grau: És la platja del centre i on se situava l’antic Grau de Moncofa. És la més antiga de les urbanitzades i compta amb tots els serveis. Amb 1.200 metres de longitud és famosa pels seus miradors i per la celebració del “Desembarcament de la patrona Santa María Magdalena”, declarada Festa d’Interès Turístic Provincial per la Conselleria de Turisme.
- Platja Masbó: Traçada en el seu recorregut per tamarindos i palmeres arreplega el nom de l’albufera que se situava en la seua part de darrere. Compta amb diverses zones verdes en les seues 800 metres que són guardonats amb la Bandera Blava, és a més platja accessible per a minusvàlids.
- Platja Belcaire: Famosa per ser la zona d’oci estival. Està recomanada per a la pesca al rall i amb llançadora. En el seu llarg de 500 metres arriba fins a la mateixa desembocadura del riu i és especialment reconeguda per un xicotet atolón dins del mar.
- Platja Beniesma: Arreplega el nom de l’emblemàtica torre vigía de costa. En els seus 1.300 metres trobem zones escarpadas, àrees de cants rodats i cales d’arena.
- Platja Estanyol: Amb la seua zona de microreserva de flora és la platja sud de la vila marítima, amb una superfície de 106.000 m2 és freqüent veure en la seua riba la pesca al rall.
Agricultura
L’agricultura de Moncofa és famosa pel cultiu i qualitat dels melons, a més de la citricultura, especialment la clementina característica d’aquesta zona. També el cultiu del fesol, tomaques, carxofes o garrofón són peculiars de la localitat.
Indústria
La indústria azulejera o ceràmica també té representació a Moncofa, igual que en la resta de poblacions d’aquesta comarca.
Principals monuments
L’Església Parroquial dedicada a Santa María Magdalena va ser construïda en 1698 sobre una més xicoteta de l’any 1329, presenta planta basilical i en els seus passadissos trobem figures policromadas dedicades a San Isidro, Santa María Magdalena o Sant Antonio Abad. Destaquen els detalls arquitectònics d’estil neoclàssic en l’altar major i la volta amb castones. En l’exterior s’alça en una petita plaça la font modernista de 1925. Seguint pel carrer Major trobem part de la muralla que fortificava Moncofa i que va ser construïda entre 1330 i 1340.
Continuant el nostre passeig fins a l’entrada de la vila marítima, mirant a orient se situa, envoltada de jardins i una espessa arboleda, l’Ermita de Santa María Magdalena. Símbol del que antany va ser el petit poblat marítim del Grau, celebra la seua festa ancestral amb més de 500 anys de tradició el 23 de juliol amb el famós “desembarcament de la patrona”.
