El castellonenc perseguix la perícia futbolística a la nostra província mentres planta cara a la leucèmia al costat d’ASOLECAS
Miguel Ángel Mesa (Castelló, 11 de març de 1970) és un enamorat del futbol. Un d’eixos hòmens que no concep la seua vida sense este esport. Ho va gaudir com a jugador durant la seua joventut, com a entrenador en la seua maduresa i fins i tot va ser coordinador a Vilafamés, on va ser durant dècades una personalitat molt reconeguda en el futbol local.
Ara, als seus 54 anys, compagina la seua vida com a empresari, mentres descobrix nous talents per tota la nostra província de la mà del Villarreal CF. Una empresa que l’apassiona i que li insufla la suficient energia i optimisme per a mantindre a ratlla una leucèmia que li aguaita des de 2017.
Un contratemps que no li ha llevat el somriure amb la qual s’expressa quan parla de futbol o de la seua família. Al contrari, ha assumit l’adversitat amb la valentia i la generositat de muntar una associació, ASOLECAS, amb la qual recapta fons per a investigar sobre esta malaltia i amb la qual brinda suport a aquells que la patixen.
Fa 15 anys que es va pujar al Submarí Groc per a, primer entrenar a un equip de la pedrera, i després exercir d’observador de futbol 8 per la província de Castelló. Des de llavors, ha sigut testimoni, en primera persona, del creixement i evolució del futbol provincial i de centenars de xics que han gaudit d’este esport en la nostra terra durant les seues primeres etapes formatives.
“Castelló és un lloc xicotet. En el futbol provincial, ens coneixem tots. I més quan portes molts anys veient partits”, explica Mesa, que des de 2012 dedica els seus caps de setmana a veure partits de futbol 8 per tota la geografia provincial.
“La meua dona diu que no pare -aclarix entre riures-. No li llevaré la raó. Entre setmana, compagine l’empresa amb l’associació, però els caps de setmana són per al futbol”, reconeix Mesa, que se sent un afortunat per dedicar-se a la formació en un club que aposta tant per la pedrera com el Villarreal CF: “És un treball molt fanfarró i gratificant veure als xics créixer i poder donar-los l’oportunitat de continuar millorant en una estructura tan professional”.
El Villarreal CF, un ‘privilegi’ per al futbol provincial
Després de tota una vida dedicada al futbol a la nostra província, Miguel Ángel Mesa és una de les veus autoritzades per a analitzar l’evolució del futbol a Castelló durant les últimes dècades: “Diria que cada vegada hi ha més equips en la zona, però no hi ha tants jugadors. Molts equips fan una gran labor a nivell social. Obrin les portes del futbol a molts xiquets, però realment només hi ha quatre o cinc equips com el CD Roda o el Primer Toque CF, que garantixen una qualitat d’entrenaments que permeten millorar als xics”.
En eixe sentit, la forta aposta del Villarreal CF en el futbol base és una sort per als centenars de jóvens talents amb capacitat i il·lusió d’aconseguir en el futur el futbol professional. “El Villarreal ho ha canviat tot en el futbol de la nostra província. És un abans i un després. Ara pots ser jugador d’elit en la teua terra. Hem passat de ser un territori exportador de talent a tindre una estructura com la nostra que no sols canalitza este talent, sinó que el potencia al màxim”, ressalta Mesa.
No en va, no és casualitat que, en els últims anys, s’hagen multiplicat els jugadors provincials que han aconseguit el futbol professional: Pau Torres, Carlo Adriano, Migue Leal o les irrupcions més recents de Pau Cabanes i Pau Navarro, de Borriana i La Vilavella, respectivament.
Pau Navarro i la seua arribada al Villarreal CF
D’este últim jugador, l’observador castellonenc compte una divertida anècdota de com es va unir fa onze anys al Villarreal CF: “Vam veure a Pau Navarro un poc per casualitat. Este tipus de coses curioses que té el destí. Anàvem a veure partits a la Vall, Nules i després a Onda. Van cancel·lar el partit a Nules i em vaig acostar a La Vilavella per a veure quins partits hi havia. Vaig arribar i estaven jugant els benjamins de segon any. I hi havia un xic, amb gafitas, que no parava de córrer i cada un dels seus tirs acabava en gol. Vaig preguntar pel xic i em van dir que era Pauet, que era un any més xicotet que la resta. No era molt alt, però ens va sorprendre. Després de fer les proves amb el club, el Villarreal CF va decidir donar-li l’oportunitat i fitxar-lo per a l’any següent”, relata el castellonenc.
Una factoria d’oportunitats al servici del talent de Castelló
A l’hora de trobar nous talents, Miguel Ángel Mesa confessa que busquen en els xics una cosa diferent. “Es tenen en compte molts factors, esportius i extraesportius. Però busquem eixe aspecte diferencial. En general, apreciem que siguen un xiquet intens, que tinguen capacitat tècnica o un físic destacat”.
En el món de la captació, conviuen les grans històries d’èxit amb moltes altres, menys altisonants, en les quals no hi ha final de pel·lícula americana: “És una satisfacció veure com progressen els xics que portem, però la realitat és que és molt complicat. Donar-los l’oportunitat als xics ja val la pena. Brindar-los l’opció de formar-se i desenvolupar-se en un club que t’oferix tants recursos és una cosa que té molt valor”.
Finalment, Mesa augura un gran futur i una bona salut al futbol base de la província, de la mà del Villarreal CF: “S’està treballant molt i molt bé. Tot el que ha fet el club era impensable això fa 30 anys. Estic segur que hi haurà molt bons jugadors de la ‘terreta’ en els pròxims anys”. Amb l’esforç i els recursos que posa el Submarí a la formació i el desenvolupament del futbol base el futur està garantit.
