Des de l’arribada del tècnic asturià, el Villarreal ha alçat el vol i és un dels millors equips de LALIGA
Es complix un any de l’arribada de Marcelino a la banqueta de l’Estadio de la Cerámica. El retorn del tècnic asturià va despertar il·lusió entre l’afició grogueta, que ja coneixia del que era capaç el seu cos tècnic després d’una exitosa primera etapa en el Submarí, en la qual va firmar el retorn a Primera, una classificació per a la Champions i unes semifinals d’Europa League i Copa del Rey.
Amb el valuós aval del seu brillant primer pas pel club, Marcelino aterrava a Vila-real, a mitjan novembre i amb una situació francament complicada. Conscient d’això, en la seua primera compareixença, va demanar temps i prudència als seguidors, al mateix temps que prometia absolut compromís i molta faena per a revertir la dinàmica. L’equip estava instal·lat en la zona baixa de la taula i requeria un canvi de rumb: només tenia 12 punts després de 13 jornades.
Les primeres setmanes no van ser fàcils i al Submarí li va costar enlairar. Marcelino necessitava temps i els jugadors també per a adaptar-se al que volia el ‘míster’. Superat el període d’adaptació, a mitjan gener, l’asturià i el seu cos tècnic li van canviar completament la cara a l’equip. Els groguets van firmar una evolució impressionant, amb triomfs de molt de prestigi en durs escenaris com els camps del FC Barcelona, Reial Sociedad i Real Betis, entre altres.
Va començar una ‘escalada’ que va concloure amb el Submarí barallant pels llocs europeus, cota que semblava inassolible a l’arribada de Marcelino. Finalment, els groguets van quedar 8é amb 53 punts després d’una segona volta de ‘Champions League’.
El final de temporada va deixar un fabulós sabor de boca entre la parròquia groga, que esperava amb il·lusió que arrancara de nou la competició. Novament, este curs, l’equip de Marcelino està superant les expectatives. Ha trobat el camí de la regularitat i collint grans resultats. És quart, amb un partit menys, després d’haver sumat 24 punts en 12 partits, amb set victòries, tres empats i només dos derrotes. Un balanç magnífic a l’any I de la segona era Marcelino.
