L’Aleví Femení del Villarreal competeix de tu a tu amb tots els equips en la lliga masculina
L’Aleví Femení del Villarreal ha destrossat tots els estereotips del futbol haguts i per haver! I és que les guerreres dirigides per Vicente Segarra i Sara Bermell, també jugadora del primer equip groguet, competeixen en una de les lligues masculines de la categoria i estan plantant cara a tots els rivals i, fins i tot, aconseguint diverses victòries en aquest inici de temporada.
El ritme dels partits no acovardeix a aquest grup tan compromés amb el seu creixement futbolístic: “Hem pogut observar que competir en una lliga masculina és una oportunitat de millora. Cada partit ens està exigint donar el millor de cadascuna de nosaltres i això les jugadores ho estan entenent i portant a la pràctica. Estem sent capaços de competir cada partit adaptant-nos a les exigències pròpies del futbol masculí quant a ritme i intensitat”, assenyala Vicente Segarra.
De fet, l’Aleví G, nom oficial sota el qual competeix l’equip femení, ha sumat tres victòries, dos empats i dues derrotes en les seues trobades de lliga. No obstant això, com en qualsevol etapa formativa, els objectius esportius no passen pels bons resultats, sinó que són una conseqüència. “L’objectiu principal per a aquesta campanya és la millora de la jugadora, tant a nivell tècnic, com d’interpretació del joc. Des de principi de temporada el cos tècnic s’ha centrat en aquest objectiu, estem en fase de formació i busquem que a final de temporada existisca una evolució positiva en cadascuna d’elles”, afig el tècnic groguet.
I és que tindre a una referent com Sara Bermell com a formadora és tota una motivació. “Seria un plaer poder ser una de les seues referents. Tindre la possibilitat de poder formar-les és un procés molt bonic i del qual em sent molt orgullosa. A més, gràcies al gran creixement, en aquests últims anys, del futbol femení, les joves jugadores tenen al seu abast a grans futbolistes en les quals poder fixar-se. L’important a la seua edat és que es divertisquen i, com a entrenadora, ajudar-les en el seu desenvolupament futbolístic i que entenguen la filosofia i el que significa vestir la samarreta del Villarreal”, explica la jove futbolista groga.
Cal destacar que Bermell combina els entrenaments i partits del primer equip amb la feina de casa en la Cantera Grogueta i els seus estudis, però apunta que la clau per a poder compaginar les seues tasques és l’organització: “L’important en aquests casos és l’adaptació als diversos horaris. Per exemple, els meus entrenaments són als matins; a les vesprades exercite a l’Aleví. A part d’això, també intente compaginar, de la millor manera possible, els meus estudis de Grau Superior de Formació Professional en Esport i Activitat Física. Igualment, el Villarreal és un club que aporta moltes facilitats en aquest aspecte, sempre intenten que no coincidisquen els meus horaris de partits amb els de les xiquetes quan juguem com a local”.
L’entrenadora subratlla que competir en la lliga masculina seria molt més complicat en etapes més avançades: “La problemàtica d’aquesta qüestió està en el moment del canvi físic a una certa edat, en l’adolescència. En la infantesa, el físic està més o menys equilibrat. No obstant això, en l’adolescència arriba un punt que el canvi físic entre tots dos sexes és bastant significatiu. Pense que en aqueix punt la diferència és desmesurada”. No obstant això, de moment, el Villarreal Femení està donant molta guerra en la competició regular masculina de categoria Aleví.
Sobre el futur del futbol femení, Bermell destaca l’exponencial creixement que s’ha viscut en els últims anys: “És més que evident l’enorme progressió del nostre esport des del Mundial del Canadà de 2015, però encara queda molt camí per recórrer i aquest creixement s’ha vist enormement afavorit per l’aposta de federacions, com la Valenciana amb el seu projecte ‘Valenta’ i els seus nombrosos clínics”.
No obstant això, la jugadora i preparadora del Villarreal és realista quant als nombrosos obstacles a superar: “Continuem tenint immensos inconvenients que impedeixen que aquest creixement se supere dia a dia i puga tindre un futur reeixit, tant per a les que hui estem competint com per a les generacions futures. Un d’ells, és la professionalització del nostre esport. Requereix un esforç de totes les institucions i, de moment, sembla que algunes no estan disposades a això. Encara que, esperem que se solucione el més ràpid possible i puguem gaudir d’això”.
