Les jugadores del Femení A tenen un lema: ‘Cap jugadora és tan bona com totes juntes’
El Villarreal també té els seus ‘guerreres’. Les jugadores del Femení A són tot un exemple dins i fora del camp, demostrant jornada rere jornada competint en el Grup VII de Segona Divisió. Un èxit, ja que el Submarí femení és l’únic equip provincial que milita en categoria nacional.
El timó el porta l’entrenadora Yuriko Saeki, que va arribar al club el 2008 i dirigeix al Femení A des de fa cinc temporades. Molt de temps en què ha vist evolucionar el futbol femení. “El futbol femení a Espanya ha anat creixent a passos de gegant en els últims anys. Hem aconseguit la ‘normalització’ de la pràctica de les dones en aquest esport. Cada vegada hi ha més qualitat”, comenta.
El punt fort del Femení del Villarreal és el “treball diari”. Sense fitxatges forans, absolutament el 100% de les jugadores són de la província. Malgrat això, l’equip aconsegueix estar entre els millors equips d’Espanya. La clau és la sòlida aposta pel planter i el fenomenal ambient regnant al vestidor. “Sempre hi ha una bona atmosfera i sobretot molta alegria. Tinc a l’equip des d’adolescents de 15 anys acabats de fer fins a dones de 26-27 anys. Totes són molt nobles i molt bones. Són excel·lents persones”, assevera l’entrenadora japonesa.
Entre totes elles destaca la Jessi, la més alegre del grup. Ella és l’encarregada de mantenir aquest fenomenal ambient amb bromes constants i anècdotes increïbles que provoquen les rialles de les seves companyes. Sens dubte, un pilar fonamental per al grup i per a l’equip, ja que també brilla sobre el terreny de joc quan es calça les botes. Al costat d’ella hi ha altres jugadores més tímides, altres de caràcter passional i també les tres capitanes, que solen parlar a la resta abans dels partits per tal de mentalizarlas. Funciona, ja que el cap de setmana el Femení A va aconseguir una espectacular victòria per 6-0 davant el Alhama. Un ‘set’ en blanc molt merescut.
El Villarreal compta amb cinc equips femenins dins la #CanteraGrogueta amb edats compreses entre 8 i 27 anys. En total, gairebé 80 futbolistes que juguen per amor a aquest esport, més enllà que el futbol femení estigui en auge. “Aquesta temporada hem patit unes baixes molt importants. Tot i això, gràcies al gran treball i dedicació dels nostres entrenadors, estem aconseguint oferir a les nostres jugadores cada vegada més qualitat en l’ensenyament i aprenentatge en els entrenaments basats en la metodologia que marca el club. Tenim una potencial planter que envejarien molts clubs de Primera Divisió femenina”, ressalta Yuriko Saeki.
Superar-se dia a dia
Això sí, la japonesa destaca que el futbol masculí i el femení es diferencien en diversos aspectes: “A partir de 12-13 anys un jugador i una jugadora de la mateixa edat es diferencien fonamentalment en tres aspectes: potència, força i velocitat. Gestionar el vestuari femení és diferent perquè et toca cuidar molt més tot el context en què viuen els teus jugadores, ja que en un vestidor femení marca molt l’estat emocional de cada jugadora “.
Actualment, l’equip es troba en una meritòria cinquena posició de la taula del Grup VII de Segona Divisió. L’objectiu és superar-se dia a dia. “Juguem només per il·lusió. La nostra única font d’energia és la passió per aquest esport. Volem millorar, créixer i evolucionar cada dia. Volem ser una mica millor equip que ahir i una mica pitjor que demà. Sempre”, destaca l’entrenadora.
El mèrit del bon fer en el futbol femení no és només de Yuriko Saeki. “Alhora que dirigeixo al Femení A em faig càrrec de la coordinació juntament amb el meu company José Ramón Gumbau. M’agradaria demanar un petit reconeixement a tots els nostres entrenadors de la secció femenina. Són ells els que estan cada dia ocupant-se de les nostres esportistes i només per vocació assumeixen unes grans responsabilitats i es dediquen a la formació de les nostres jugadores. Per a mi són uns autèntics herois en aquest sector minoritari. És el cas d’Àngels Monfort, Noe Serrano, Sandra Navarro, David Amores, Elena Parra, José Luis Trillo, Jota Balaguer, Mariam Vera, Roberto Sánchez i Julieta Bravo”.
‘Cap jugadora és tan bona com totes juntes’. Aquest és el lema d’un equip disposat a menjar-se el món.
