El del planter, tot un exemple de superació, es recupera de la seva segona greu lesió de genoll
“Quan em vaig lesionar per segona vegada vaig pensar que havia acabat de jugar a futbol”. Així se sentia Pedro Martínez García, àlies ‘Pedrito’, en el moment de patir la seva segona greu lesió de genoll en un entrenament amb el Villarreal B el passat novembre de 2015. Però no. Pedrito, que forma part de la plantilla del Villarreal C aquesta temporada, lluita cada dia per tornar a sentir-se futbolista sobre un terreny de joc. “Ja estic molt millor, amb ànim i ganes que arribi ja la propera temporada per tornar a jugar”, comenta.
La història de l’alacantí és de superació. Va arribar a la Cantera Grogueta fa 8 anys, quan tan sols tenia 12. Va viure a la Residència, amarant dels valors del club que l’ha vist créixer. Potser per això té aquest afany de lluitar pel seu somni de triomfar a El Madrigal. Fa any i mig es va trencar el lligament creuat, l’intern i el menisc extern del genoll dret en un entrenament i el novembre passat va patir una lesió semblant, però aquest cop al genoll esquerre (trencament de lligament creuat i l’intern), també en una sessió preparatòria. Autèntica mala sort.
“Amb l’ajuda del club, els companys i els fisios, sobretot de Javier Pérez, ho estic aconseguint. Ara m’ho he de prendre amb tranquil·litat i preparar-me bé per a la pretemporada que ve”, assegura.
Pedrito és un hàbil jugador d’atac que pot jugar en qualsevol de les dues bandes i fins i tot com a segon davanter. L’any passat va formar part de l’històric Juvenil A que va conquistar Lliga i Copa de Campions, encara que el seu millor record en la Cantera Grogueta és “quan vaig guanyar la Lliga amb el Cadet A del club”.
El seu dia a dia transcorre entre els fisioterapeutes i els readaptadors amb què compta la cantera Grogueta. “En aquests dies vaig a començar a fer dobles sessions i fins i tot a córrer”, afirma il·lusionat.
Finalment, Pedrito res un missatge als jugadors del planter que estan passant per una situació semblant: “Els diria que mai es rendeixin, que lluiten pel seu somni perquè sempre hi ha eixida”.
