Prudencio i el seu fill David van jugar en el primer equipo i ara el xicotet de la família segueix la tradició
La saga Chumillas continua. Aquesta família de Vila-real ha dedicat gran part de la seua vida al Submarí Groc durant tres generacions. Prudencio, el primer de la saga familiar a vestir l’elàstica groga, va ser homenatjat recentment pel club juntament amb la resta dels artífexs de l’ascens a Segona Divisió en 1970 en l’acte d’ampliació del Passeig Groc, que commemorava aquest assoliment i el títol de l’Europa League.
En l’acte, li acompanyava el seu net Marcos, actualment jugador de categoria Aleví en la Cantera Grogueta, que somia amb seguir els passos del seu avi Prudencio i del seu pare David, que va jugar tres temporades en el primer equip en la categoria de plata.
Història del Vila-real
Prudencio i David no són els únics pare i fill que han jugat per al primer equip. Adriano García i el seu fill Carlo, actualment en les files del Villarreal B i amb alguns minuts amb el Submarí; Xisco Nadal, actual delegat de l’equip, i el seu pare Sebastián; o César Arzo i el seu pare, entre altres, han seguit aquesta curiosa tradició.
El club ha canviat considerablement durant aquestes tres generacions. Quan Prudencio defensava l’elàstica del Submarí, l’entitat encara no era propietat de Fernando Roig. “Això ha experimentat un creixement monumental. Ningú ho pensava en aquella època. No sé com és possible que la persona que està al capdavant haja sigut capaç d’alçar tot això i un equip tan competitiu. L’evolució ha sigut molt ràpida”, confessa el major dels Chumillas.
Més tard, va ser el torn del seu fill David i l’equip ja estava assentat en Segona Divisió i el fill de Prudencio va debutar amb el primer equip quan militava en la UD Vall d’Uxó, que en aquells dies era filial del conjunt groguet, abans de formar part del quadre groc definitivament. “Competíem en Segona Divisió, però tot era molt més amateur. No teníem filials ni una ciutat esportiva. Tot això no té res a veure i ara és un èxit veure al primer equip competint sempre pel màxim, al filial en Segona, que és molt important per a poder canalitzar aqueix pas de jugadors cap al primer equip, i el Femení en Primera Divisió. A nivell de club, és l’any més satisfactori”, subratlla David, que ara dirigeix una empresa després del seu retir del futbol, etapa en la qual el va compaginar amb els seus estudis universitaris.
Els testos s’assemblen a les olles
Ara és el torn del xicotet Marcos, que compleix la seua cinquena temporada en el club, sense comptar la seua etapa prèvia en Psicomotricitat. “Té des de xicotet una pilota als peus i no per a. M’agrada com juga i em divertisc quan vinc a veure-ho”, explica orgullós el seu avi. D’altra banda, al seu pare també li agrada veure al seu fill gaudir de groc: “Li animem que practique aquest esport perquè a ell li agrada des de xicotet. Se li veia que ha heretat aqueixa afició que tenim a casa i tindre aquestes instal·lacions, mitjans i entrenadors és una cosa única i cal aprofitar que ho tenim a casa”.
El més jove dels Chumillas conta que el seu jugador favorit és Álex Baena, ídol de molts groguets gràcies al seu gran rendiment en la present campanya i el seu sentiment groc, amb el qual se sent identificat: “A més de ser migcampista com jo, és molt bo, es perfila molt bé, li posa moltes ganes, té molt bon tir i passe i es desmarca molt bé”.
Records inesborrables
De moment, el millor record de Marcos en la Pedrera Grogueta va ser guanyar-li una final amb el Mini B al Levante UD en el torn de penals. Era un torneig a Alcoi i els jugadors granotas eren superiors físicament, però l’equip de Marcos va fer un gran paper i va poder alçar la Copa. Els xicotets van tornar tard a la seua casa aquell dissabte i, l’endemà, van matinar per a jugar la final d’un torneig provincial davant el CD Onda a Vilafamés. Marcos va alçar tots dos trofeus i va completar un cap de setmana redó. A Marcos encara li queden molts moments bonics per viure en el futbol base del Villarreal i el seu avi Prudencio i els seus pares David i Blanca continuaran assistint a la Ciutat Esportiva José Manuel Llaneza per a ser testimonis d’això.
