Coneix millor a les sis localitats promocionades davant l’Sporting de Gijón
Fins a sis localitats de la comarca de la Plana Alta seran promocionades dins de la iniciativa Endavant Província en el partit de diumenge que ve contra l’Sporting de Gijón a El Madrigal (12.00 hores). La Plana Alta, un lloc on assaborir el temps a causa de la tranquil·litat que es respira en els seus pobles.
La Torre d’En Domènec
A 40 quilòmetres de Castelló i a 306 metres d’altitud sobre el nivell del mar, en una plana comprès entre la serra de Peñarroya i les muntanyes del Molí, es troba situada la Torre d’En Domènec. El seu terme municipal és de 3,2 quilòmetres quadrats i està envoltat pel de Vilanova d’Alcolea. És un poble de típica arquitectura mediterrània, les façanes i balcons apareixen adornats amb plantes i flors.
Els primers vestigis d’ocupació humana apareixen a la Lloma Forner i Els Racons, on s’ha trobat un poblat ibèric anterior al segle V a. C. En l’Edat Mitjana va estar sota la jurisdicció del Castell de les Coves de Vinromà. El terreny és bastant fèrtil per a l’agricultura. El clima és temperat. En els seus camps es conrea principalment l’ametller i l’olivera. L’economia de la Torre d’En Domènec es basa fonamentalment en l’agricultura i la ramaderia tradicional.
Les torres sota la protecció es van alçar els primers habitatges dels agricultors han llegat el seu nom. L’escut d’armes ostenta una gran torre que simbolitza el nom del poble, que neix, probablement, amb el domini territorial de les Ordres Militars sobre el “Castell de Coves”. Fra Lope Martínez, comendador Calatraveño d’Alcanyís, en donar carta de poblament a Vilanova d’Alcolea es va reservar el dret i propietats. En una d’elles es va construir una torre (Torre del Senyor o del Dumenge), al voltant de la qual va sorgir l’actual població. La torre medieval, com a tal, ja no existeix.
Les festes majors se celebren la primera setmana d’agost. Estan dedicades a Sant Onofre i al Sagrat Cor de Jesús. La festa de Sant Antoni se celebra al gener, cada any en un carrer. Té lloc una cavalcada d’animals de labor i domèstics, benedicció dels mateixos i repartiment de la “coqueta”.
L’església està dedicada a Santa Quitèria. Hi ha una ermita sota l’advocació de la Mare de Déu de la Font, on es venerava una imatge de pedra de 32 centímetres d’altura del segle XV, que estava en el nínxol del frontispici. Pels voltants de la Torre d’En Domènec transcorre la Via Augusta. El turisme rural, amb diversos habitatges a Mas del Pi o Quatrevents, s’està consolidant com a alternativa econòmica.
Sant Joan de Moró
Sant Joan de Moró es troba a la comarca de la Plana Alta, a les terres planes del Pla de Moró, prop de la Rambla de la Vídua, i amb un paisatge de cultius de secà, principalment ametllers i oliveres, amb taques de pineda escampades per les muntanyes properes com el Mont del Mollet. Constitueix un poble rural i agrícola, on la indústria de la ceràmica ha suposat una tirada econòmic important des de la dècada dels anys 70, produint un canvi estructural importantíssim, per la seva proximitat amb l’Alcora.
Les Coves de Vinromà
Les Coves de Vinromà, és una població situada a la comarca de la Plana Alta, el seu terme té una extensió de 136 km². Es troba situada a 45 km. De Castelló i gaudeix de bones comunicacions tant cap a l’interior com a la costa.
Les Coves compta amb una gran oferta cultural i històrica, Els principals llocs d’interès que es poden visitar són l’Església Vella (s.XIII) de traça gòtica, l’església de l’Assumpció (s. XVIII) d’estil neoclàssic, la casa de les Senyoretes bastida a la segona meitat del segle XVI, a més d’altres indrets i edificacions com l’ermita de Sant Vicent, el Calvari, el Portalet, la font de la Vila, la font de Company, l’escola del mas d’en Ramona, el museu de l’Almirez o el paratge natural de la Moreria
Cal destacar el barranc de la Valltorta, on es troben quatre abrics força interessants: el dels Tolls del Puntal, la Cova Alta del Lledoner, la Cova de les Calçades del Matà i la Saltadora. Aquesta última, es pot visitar, constitueix el conjunt més important per la qualitat i nombre de representacions pictòriques. Tot aquest conjunt ha estat declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.
A les Coves al llarg de l’any es celebren diverses festes, entre les quals destaca la festa de Sant Antoni (gener) destacant l’entrada del ròssec, la festa dels Quintos i Pasqua (març o abril), les festes de la Joventut (maig/juny) i les festes d’Agost. També cal destacar la Fira de Gastronomia i Artesania (desembre).
Les Coves disposa d’unes magnífiques instal·lacions esportives ubicades a la partida del Temple: piscines, camp de futbol, pistes de tennis, frontó i futbol sala. A més la localitat compta amb el circut de motocross Mas de Tarragó i un circut de bicicross.
El terme compta amb diverses rutes per fer senderisme: la dels Molins, la de la Valltorta, la del Tossal Gros, la dels Ametllers, la dels Garrofers i la de les Vaqueres. A més d’una zona d’escalada a la partida Murs, amb més de trenta vies obertes.
Les Coves compta amb una gastronomia rica i variada, però de forma singular cal esmentar els cocs i dolços covarxins, entre els quals cal destacar el coc de magre, sepionet, tomata i codony entre d’altres.
La Serra d’en Galceran
El terme municipal de la Serra d’en Galceran limita amb les localitats de Culla, Albocàsser, Sarratella, Vilanova d’Alcolea, Benlloch, Vall d’Alba i les Useres, totes elles de la província de Castelló. La Serra d’en Galceran posseeix nombrosos espais naturals d’interès que guarden interessants exemplars d’arbres, centenaris i fins i tot mil·lenaris. Un dels tesosos botànics valencians el “Roure Valencià” que el botànic Cavanilles va descriure al s. XVIII es troba en territori de la Serra d’En Galceran. La seva economia està basada tradicionalment en l’agricultura de secà, amb predomini del cultiu de l’ametller, i en la ramaderia de llana i porcina.
Vilanova d’Alcolea
A la comarca de la Plana Alta, amb un terme municipal de més de 68 kilòmetres quadrats, una població de 650 habitants i a 334 metres d’altitud sobre el nivell del mar, es troba la localitat de Vilanova d’Alcolea. Des del seu terme es contempla el litoral, en estar situada a tan sols 12 kilòmetres de la costa, podent així, gaudir de la muntanya i dels avantatges de la costa.
Els cultius tradicionals de la zona són els propis de les terres de secà, donant paisatges càlids a la població, també, fantàstics productes com excel·lents olis d’oliva, dolços d’ametlla, boníssims pastissos de carabassa, moniato o cabell d’àngel. Les palmes donen verd al paisatge de Vilanova, i en secar-se permeten mantindre l’artesania típica, els antics treballs amb palma.
A Vilanova, s’han trobat restes iberes que denoten l’antiguitat del poble, però serà a l’època romana, amb el pas de la Via Augusta que es crearà l’estació romana Ildum i s’assentarà de manera definitiva la població. Durant la dominació àrab per motius defensius, la població es traslladarà a l’actual ubicació, envoltant-se de muralles.
De les antigues construccions àrabs, encara podem veure algunes pinzellades de la muralla disseminades pels seus carrers. Com a monuments de la població destacarem l’església dedicada a Sant Bertomeu i construïda al segle XVII, amb importants remodelacions al segle XVIII. Dins trobem, un bell retaule barroc, obra dels germans Capuz. A la bonica façana, l’acompanya un elegant campanar que destaca a la part superior.
Un altre monument t’interés és el Calvari, construït aprofitant la pendent del pujol sobre el qual s’assenta la població i que guarda en les seues estacions peces de ceràmica de l’Alcora i Onda del segle XVIII. Té com a element primordial l’ermita obra de finals del segle XVII i principis del XIX, decorada amb interessants frescos del pintor de Morella Joaquín Oliet.
Les festes patronals de Vilanova d’Alcolea es celebren durant l’última setmana del l’agost en honor a Sant Bertomeu, i destaquen els tradicionals bous al carrer i el Ball de Plaça, aquest ball té una estructura circular en què els músics es situen al centre, i al seu voltant balla la gent fent un ball suau de ritme lent.
Però es durant el més de gener, quan Vilanova celebra les seues festes més important en honor a Sant Antoni el cap de setmana més proper aldia 17.
Estes festes destaquen per la seua bellesa i singularitat durant els actes de la “matxà”, el “tropell” i la “coca”.
La Serratella
La Serratella és una població petita, que es recorre amb molta facilitat. Durant el recorregut es pot observar l’harmonia que guarden entre si les cases, la tranquil·litat de la seva gent i el verd fosc del paisatge muntanyenc que es pot contemplar gairebé des de qualsevol zona del poble. El paisatge és molt muntanyós, amb grans desnivells que faciliten unes impressionants vistes fins al mar. Predominen les alzines i matolls perfumats amb romaní, farigola, espígol i altres plantes aromàtiques. El clima és fresc i agradable a l’estiu contrastant amb el fred hivern. El poble se situa a uns 800 metres d’altitud encara que el punt més alt del terme se situa a 937 metres on es troba l’ermita de Sant Joan Nepomuceno amb una vista panoràmica immillorable.
