Joan i Ximo són els actuals porters del Juvenil A del Villarreal i estan quallant una gran campanya
Un mur infranquejable. Joan Femenías i Ximo Miralles són unes autèntiques assegurances de vida per al Juvenil A. Els dos compaginen els estudis amb la seva passió, el futbol. Joan cursa Administració i Direcció d’Empreses a la Universitat Jaume I (UJI), mentre que Ximo fa el mateix a València. Aquest últim destaca la importància de tenir una formació superior. “Crec que és important seguir estudiant i no abandonar els estudis ara. No saps el que et depararà el futur, així que és vital tenir una formació. El club ens facilita molt les coses per poder compaginar-ho tot”, declara el de Vinaròs, que aquesta temporada compleix la seva desena campanya al club.
Aquesta temporada, els dos porters estan rendint a un gran nivell. Gràcies a la seva tasca, l’equip que dirigeix Javi Calleja és el segon menys golejat de la categoria amb només 18 gols encaixats en 25 partits. Ells destaquen la funció dels seus companys, cosa que sense ells, seria impossible. “En totes les línies l’equip està molt bé, tots treballem per no encaixar, no només és tasca dels porters. Gràcies al gran treball dels companys, nosaltres vam encaixar pocs gols”, subratlla Joan.
Tots dos tenen una gran relació personal
Els dos competeixen pel mateix, la porteria titular del Juvenil A. Han compartit classe a l’institut, habitació a la Residència del club i fins i tot l’any passat també equip al Juvenil Roda. Fruit de passar tant temps junts, la seva relació és tremendament bona. “La competència entre nosaltres és molt sana, sabem diferenciar quan estem dins del camp i quan fora. Tenir una bona relació et fa competir millor i ajudar l’un a l’altre. Que competim per un lloc no vol dir que no puguem portar-nos bé”, assenyala Ximo.
Joan, que compleix la seva segona temporada al Submarí, explica com va ser el seu fitxatge. “Vaig venir 5 dies per a fer unes proves i quan em van elegir, no vaig dubtar a venir ni un instant. Tot el que m’havien dit del Villarreal, s’ha complert amb escreix. És dels millors equips quant a futbol base d’Espanya”, assevera el mallorquí.
Pel que fa a la temporada del Juvenil A, coincideixen que està sent molt bona. “Estem molt bé, guanyant partits i amb opcions de guanyar la lliga. El futbol dóna moltes voltes. Intentarem guanyar tots els partits per posar difícils les coses al València. Encara és possible guanyar la Lliga”, afirma Ximo. Joan, per la seva banda, destaca l’ambició del grup. “Tenim la il·lusió de disputar la Copa de Campions i la Copa del Rei. Amb la feina que fan tots els companys, tenim la il·lusió i ambició de lluitar per les dues. Aquest cos tècnic és molt proper i humà, saben treure el millor de cada un i és dels millors en els que he estat”.
Agraïts al Submarí
Així mateix, només tenen paraules d’afalac per al Submarí. “El Villarreal és un club que compta amb unes grans instal·lacions i professionals qualificats. Et faciliten molt les coses i és un club molt proper”, assegura Joan. Així mateix, Ximo opina sobre el gran treball que fa el Villarreal pel que fa a la formació de persones i de futurs professionals. “Jo he viscut molts anys a la Residència i és un edifici espectacular. Aquest any que ja no hi visc, t’adones de l’important que és. El Villarreal és una entitat que fa un treball de futbol base molt bo i que està sent recompensat últimament, molts jugadors del planter entrenen amb el primer equip i alguns d’ells són internacionals amb les inferiors”.
Ximo, que porta dos mesos lesionat, ja veu la llum al final del túnel. “Porto molt temps lesionat, però ja estic prop de tornar. Et sents frustrat per no poder jugar i ajudar els companys, però cal prendre-s’ho amb filosofia. Vaig tenir mala sort, ja que en una sortida em vaig portar un cop als ronyons i en la melsa, però la setmana que ve tindré l’alta i espero posar-li les coses difícils al míster”, comenta entre rialles el del planter.
El primer equip, un somni
Tots dos han tingut la sort d’entrenar amb el primer equip i tenen la mateixa opinió: és del millor que els ha passat al Villarreal. “Va ser una sensació increïble. L’ambient al primer equip és molt bo. Porten un ritme superior, però vaig gaudir molt d’aquests 45 minuts perquè per un moment el teu somni es va fer realitat”, expressa Ximo. En la mateixa línia se situa Joan, que destaca la condició humana del conjunt entrenat per Marcelino. “Són gent professional amb una condició humana d’admirar. T’ajuden molt i fan que et sentis com a casa. Gràcies a ells, vaig poder deixar de banda els nervis i gaudir molt de l’experiència”. Uns companys que malgrat competir pel mateix, es duen genial i parada a parada tenen el somni de debutar amb el primer equip més a prop.
