La generació del 95 va ser la primera a guanyar l’actual LaLiga FC Futures en Brunete
Quina generació la dels nascuts en 1995! Ells no van ser els primers a creure, però sí els primers a fer-ho i en què les generacions esdevenidores pensaren que és possible. En 2007, el Villarreal CF guanyava per primera vegada el famós Torneig de Brunete, que després va passar a denominar-se LaLiga Promises i, des d’enguany, LaLiga FC Futures. Per a fer-se una idea del talent que hi havia en aquella generació, una estrela com Pablo Fornals no formava part de l’Aleví A. Amb xavals del poble com Rubén Fortuño o Sergio Segura i de la resta de la província, acompanyats d’algun forà com Joel Melgarejo, que venia del Kelme CF, o Juan Ibiza, que va arribar fins al Villarreal B i continua sent futbolista professional, el Villarreal va conquistar el millor torneig aleví del món.
Una de les curiositats d’este equip és que el mateix Juan Ibiza, conegut així per ser natural de l’illa, va ser el primer aleví de la història de la residència de Miralcamp, ja que els més joves allí eren d’etapa Infantil. Altres jugadors que també van arribar als principals equips de la Cantera Grogueta com l’etern capità Ramón Bueno o Manu Viana també van formar part d’aquell conjunt campió.
Des d’aquell moment, el Submarí s’ha alçat dues vegades més amb un trofeu al qual se li ha agafat molt d’afecte i que va acabar acollint tant a la Ciutat Esportiva Pamesa com en l’Estadi de la Ceràmica. “Des de llavors, crec que en el club es van començar a prendre molt més de debò esta competició. Ja era important, però era impensable que es poguera guanyar perquè era molt complicat”, confessa Jorge Peris, entrenador d’aquell Aleví A groguet, ara en l’A el-Rayyan de Catar.
Els groguets van tindre un camí d’allò més difícil per a guanyar el torneig una vegada superada la fase de grups, ja que es van enfrontar a l’Athletic, FC Barcelona i Sevilla des dels huitens de final fins a les semifinals. Davant el conjunt català es van alliberar: “Érem com la Selecció Espanyola abans, teníem una llosa amb els quarts de final en esta mena de tornejos i decidim anar per ells en lloc d’esperar arrere. Ens vam posar 2-0 a dalt i, com els partits eren curts, vam defensar bé el resultat”, explica Peris esbossant un somriure. I, en les semifinals, també va regnar l’èpica: “Anàvem perdent 1-0 perquè estàvem molt cansats del partit contra el Barça, però al final aconseguim empatar i vam anar als penals. Era una tanda de tres. Fallem el primer i ells van marcar, però després van fallar els dos següents i passem a la final”, assenyala el tècnic borrianenc.
El Villarreal es plantava en la final del gran torneig després d’haver perdut el campionat de lliga contra un València que no va perdonar. “Només vam perdre un partit contra ells allí i empatem ací quan anàvem guanyant 2-0”, relata l’ex tècnic groguet. Allí jugaven futurs futbolistes com Gayà, Salva Ruiz o Grimaldo. No obstant això, van cedir en el Brunete contra el finalista, la Real Sociedad.
El Villarreal de Jorge Peris arroyó amb un contundent 4-1 a la Reial Societat d’Álvaro Odriozola, que es va perdre la gran final per lesió, però en les quals hi havia altres futures estreles del balompié com Jon Bautista, Jon Guridi, Martín Marquelanz, Lucca Sangalli o Unai López.
Allí, no va poder ser present José Manuel Llaneza perquè la gran final coincidia amb l’ascens de categoria del Villarreal B, però sí una representació de la directiva del club que va veure com començava a donar fruits la gran faena de la Cantera Grogueta.
