Els grocs sumen un gran triomf a Pucela després de gaudir d’una infinitat d’ocasions desbaratades pel meta local
Ni el fet que el meta local tinguera la seua gran vesprada va ser capaç de detindre al Submarí. El Villarreal va creure en tot moment en el triomf i va sumar una victòria clau per a mantindre’s en els llocs europeus en la seua visita al Real Valladolid (1-2). Els grocs -guiats per Ilias Akhomach i la màgia d’Álex Baena- es van enfundar la roba de faena i van traure l’ullal per a sumar de tres amb gols de Barry i Ayoze.
Encara que va ser el Villarreal el que va imposar el seu domini sobre la pilota des del principi, la saga val·lisoletana es va tancar a la perfecció en cada sacsejada del Submarí. Així, als de Marcelino no els costava arribar però sí que penetrar en l’àrea del Valladolid.
Els moviments de Ilias, Pepe o Baena no aconseguien trencar el cércol del conjunt de Pezzolano fins que, a la vora de la mitja hora, va arribar el 0-1. Akhomach va giravoltar en l’àrea, va cedir a Comesaña i aquest a Femenía, que va connectar un centre perfecte des de la dreta perquè Barry, en l’àrea xicoteta, rematara de cap a la perfecció.
Amb el gol, el Valladolid es va veure obligat a estirar-se i a eixir del seu cau, però el conjunt groc es va replegar a la perfecció, evitant així cada intent d’atac dels blanc-i-violes.
Amb més espais, el Submarí va guanyar en perillositat. En el 31, Pepe ho va intentar amb un gran tret a mitjana altura després d’una ràpida contra que el meta Hein va repel·lir amb una gran intervenció.
I ja a la vora del descans, doble oportunitat per als grocs. La primera va arribar amb un centre ras de Femenía que Barry, llançat en planxa, no va rematar per mil·límetres. Just en la següent jugada el francés va rebre un gran passe en profunditat de Baena per a provar amb un tir creuat que, de nou Hein, va detindre.
En el 48, Baena sacsejava de nou la porteria val·lisoletana amb una impressionant fuetada de mitja volta i al pal llarg que es va estavellar contra la fusta. Una pena perquè el tret del d’Almeria era senzillament imparable.
Encadenava ocasions i arribades el Villarreal quan va arribar l’empat del Valladolid. En el 59, Sylla anotava un penal comés sobre ell mateix per a posar el 1-1 en el marcador.
I de nou a començar. Els blanc-i-violes van cedir metres i el Submarí va continuar rondant l’àrea dels locals. I va ser aleshores quan la figura del porter Hein, ja molt present durant tot el xoc, es va fer gegant.
I és que no va importar qui ni com: l’estonià va repel·lir cada oportunitat dels grocs. Primer amb una rematada de cap de Costa, després després d’un gran tir en la frontal de Pape Gueye i finalment en una esquerdada tremenda de Ilias Akhomach que Hein, amb una gran mà, va buidar en l’últim moment.
Semblava que només un miracle podia trencar l’empat…i va arribar. En el 83, Álex Baena -sempre la grandesa de Baena- connectava un gran centre perquè Ayoze, de cap, allargara un poc més el seu romanç amb el gol. El Villarreal, per fi, respirava tranquil després d’una infinitat d’oportunitats.
En els últims compassos, el domini groc es va allargar encara més perquè els val·lisoletans no gaudiren d’oportunitats i poder sumar, de nou, de tres.
Els grocs s’enfrontaran la setmana vinent per partida doble, ja que el dimarts 29 visitaran al Poblense (Municipal de Sa Pobla 21.00 hores) i el dissabte 2 rebran al Rayo Vallecano (18.30 hores, Estadi de la Ceràmica).
