Sogorb, Altura Navaixes i Castellnou ofereixen una gran oferta cultural, natural i gastronòmica
Sogorb, Altura, Navaixes i Castellnou seran les quatre localitats protagonistes de la iniciativa Endavant Província en el partit davant el Eibar diumenge que ve en El Madrigal (19.00 hores). Situades en sud-oest de Castelló i en la zona interior de la província, gaudeixen d’un enorme patrimoni cultural, natural i històric.
- SOGORB:
Situada a la vora del riu Palància, està flanquejada per dos parcs naturals protegits, la Serra d’Espadà i la Serra Calderona. Sogorb, per la seua posició, ha sigut sempre una localitat estratègica, ja que presideix el pas natural des de Llevant a Aragó i ha sigut controlada al llarg de la història per diversos pobles com els íbers, romans, visigots, àrabs o cristians, on tots ells van deixar la seua petjada en la localitat segorbina.
L’Entrada de Bous i Cavalls de Sogorb és una de les festes més populars de la localitat i es remunta al segle XIV. És una celebració multitudinària, única en el seu gènere, que es produeix durant la segona setmana de setembre, tots els dies a les 14 h. Es tracta de la festivitat més arrelada i volguda a Sogorb, és la identitat del municipi i la targeta de presentació en l’exterior. Està declarada Festa d’Interès Turístic Internacional i BIC Immaterial, reconeixent el seu valor històric, folklòric i l’autenticitat que la converteixen en única en el món.
La Catedral Basílica de Sogorb -conjunt artístic format pel Claustre, la Torre Campanar, El Temple i el magnífic Museu Catedralici- va ser concebuda en el segle XIII segons l’estil gòtic. En l’actualitat, tan sols El Claustre conserva aquest estil, ja que la nau principal va ser reformada en el s. XVIII, convertint-la en l’únic exemplar purament academicista de l’arquitectura religiosa a Espanya.
El Museu Catedralici, considerat un dels més importants d’art sacre de la Comunitat Valenciana, conté una de les majors i més importants col·leccions de pintura gòtica valenciana, amb obres tan importants com la Madonna de Donatello, els retaules de Joan Reixach o la Sala Capitular amb el Sepulcre dels Vallterra, entre unes altres.
Les Torres Medievals (les de la Presó i del Botxí) daten del segle XIV i estan tematitzades i posades en valor amb audiovisuals i panells informatius. El turista es trasllada al passat descobrint com es vivia en l’època medieval i descobreix com es realitzaven aquest tipus de construccions.
Sogorb acull en el seu terme municipal el Paratge Natural Municipal de l’Esperança amb l’ermita i la deu. Així mateix, existeixen llocs emblemàtics com la Font dels 50 Canelles al seu pas pel riu Palància o el Passeig de Sopeña, on es situen les restes de l’antic alcàsser o parc de la Glorieta.
En la Serra Calderona trobem oliveres mil·lenàries com l’Olivera de la Morruda i diverses llacunes d’interior catalogades dins d’Aiguamolls de la CV. També existeixen senderes com la Via Verda d’Ulls Negres, que creua pel terme, així com multitud de rutes de senderisme adaptades per a tots els públics al llarg dels seus 107 km2.
- ALTURA:
En l’actualitat, el municipi d’Altura s’ha consolidat com a referència en l’Alt Palància, s’ha transformat en nucli de turisme estival i àrea de segona residència, oferint òptimes perspectives per a un desenvolupament equilibrat i sostenible.
Existeixen referències a la població d’Altura que es daten com a pròximes a l’any 1240, moment en què el rei Jaume I dóna Altura, els seus castells i llocs al senyor de Albarracín. En 1327, els habitants de la Vila d’Altura obtenen la seua Carta de Poblament i la localitat inicia la seua conformació com a municipi autònom.
El recorregut urbà d’aproximació al casc antic pot partir de la Plaça Major, punt de referència obligat on es situa el modern edifici consistorial, però que conserva al temps una secció important de la seua històrica estructura porticada.
Pròxim a la plaça es troba l’actual temple parroquial, edifici neoclàssic del segle XVIII que alberga un retaule del segle XV procedent del Vall de Crist atribuït al Mestre d’Altura. Esment especial mereix, així mateix, l’espectacular imatge de la Verge de Gràcia, datada en el segle XV.
A pocs metres, i ja en el nucli medieval, s’erigeix l’església símbol primigeni del culte cristià. Edificada en estil gòtic valencià, tal vegada sobre l’antiga mesquita musulmana, ha sigut recentment restaurada i habilitada com a singular sala d’exposicions.
El terme municipal d’Altura s’emmarca de ple en la Serra Calderona, Parc Natural al que aporta quasi 12.000 ha. Constitueix aquest, i el patrimoni ecològic cultural que alberga, el seu principal atractiu mediambiental: fonts, paratges, monuments arquitectònics i interessants edificacions pròpies de l’arquitectura rural tradicional es dispersen per la serra enllaçats per una densa xarxa viària composta per camins i sengles homologades com GRs i PRs entre els quals cal citar el GR-10 i el PRV-178, senda de la Cova Santa.
- NAVAIXES:
En el cor de la comarca de l’Alt Palància trobarem aquesta bella localitat pionera del turisme d’interior. Segons les restes arqueològiques, es pot assegurar que la presència de l’home a Navaixes es remunta al Calcolític, si bé l’origen de l’actual població, igual que en el cas d’Altura, és musulmà.
El nucli de Navaixes se’ns presenta a través del seu traçat morisc i de majestuoses viles del segle XVIII , a més d’altres edificis i monuments que mereix la pena visitar. La privilegiada situació de Navaixes i el seu bon clima han afavorit que des del segle XVIII el turisme valencià triara aquesta vila com a lloc d’estiueig permanent.
Efectuant una panoràmica general del poble, podem destacar com a signes rellevants l’Església Parroquial (S.XVIII), la Casona de l’Ajuntament (S.XVIII), l’Ermita i el Monestir de l’Esperança, la Torre Circular Àrab (S.xi) i l’Om.
En l’entorn natural de Navaixes es poden realitzar còmodes passejos per pistes i sendes que transcorren per idíl·lics paisatges. Així, destaquen el Mirador del Paradís, lloc especialment habilitat per a visites turístiques en la zona coneguda com a cascada del Brazal de 60 m d’altura; la deu de l’Esperança, que proveeix a la població d’aigua per al consum i el reg; Altomira, des d’on s’albira la serra d’Espadà, Calderona i la Vall del Palància.
Altres llocs de somni són les fonts que naixen al llarg del terme; del Curs, de Mosén Miguel, de la Bañola, de la Gilda, de la Penya, de Sant Rafael, del Cañar, del Lloc, de la Verge de la Llum, del Bany i de les Tretze Canelles, el pantà del Regajo i la Cova del Rellotge.
- CASTELLNOU:
Castellnou és un municipi xicotet, de carrers estrets, de sabor morú, els noms dels quals ens recorden el seu passat àrab (Calle Morajet, Almunia, etc). Presideix el municipi el Castell de Castellnou o de Beatriz de Borja, declarat bé d’interès cultural. D’origen romà, va ser restaurat pels moriscs, d’ací el seu nom Castell Nou, topònim del que pren el seu nom la vila.
El castell i el seu entorn conviden a descobrir una infinitat de llocs que recorden a temps passats o impacten per la seua bellesa. Al llarg del terme es poden trobar una infinitat de fonts, entre les quals podem citar, la font del Peco, la del Pelao, Poll, Pozuelo El Tano, Butreras i la del Lloc.
No cal oblidar que Castellnou és una de les portes al parc Natural de la Serra d’Espadà, per la qual cosa es tracta d’un punt des del qual es poden realitzar nombroses excursions, caminant, o amb bicicleta per les diferents senderes de la Serra i dels paratges de Castellnou.
