

El almassorí ha rebut un premi d’excel·lència acadèmica pels seus resultats en 5è i 6è de Primària
Un talent en el camp i un prodigi a les aules. Alejandro Moreno Gil, jugador de l’Infantil del Villarreal, ha rebut aquest any un premi d’excel·lència acadèmica pels seus excel·lents resultats a les aules durant el tercer cicle de l’educació primària (5è i 6è curs). Un reconeixement més que merescut a la feina i l’esforç d’un futbolista brillant i generós en esforços dins i fora del terreny de joc.
Aquest curs, el jove almassorí de tan sols 12 anys ha deixat enrere el col·legi Germans Ochando per fer el salt a l’institut, l’IES Vila-roja d’Almassora on espera mantenir l’excel·lent línia acadèmica que ha seguit fins a la data: “Ara és tot un poc més dur, però la clau de l’èxit és l’esforç i la dedicació. Amb això, pots arribar on et proposes”.
Alejandro Moreno és un clar exemple que compaginar el futbol i els estudis de forma reeixida és possible. “M’ha costat molt d’esforç aconseguir el reconeixement, però és un premi a la feina. He de agrair als meus pares la seua ajuda. La veritat és que m’ajuden bastant amb el tema dels estudis. Sempre estan al meu costat i sense ells no ho hauria aconseguit”, explica Alejandro.
Sobre el terreny de joc, aquest joveníssim futbolista actua com a migcampista posicional. Un pivot cásico i impetuós que dota d’equilibri i contemporitza el joc del seu equip: “Sóc un jugador posicional. Un ‘6’ de tall defensiu. Un jugador equilibrat, solidari, que tracta d’ajudar l’equip”. El seu referent és el ‘groguet’ Santi Cazorla: “M’encanta la seua manera de jugar i la seua visió de joc. Tracto d’aprendre conceptes d’ell. Un altre jugador en el qual sempre m’he fixat és Andrés Iniesta. És un jugador de molta màgia i que distribueix excel·lentment la pilota”.
En la seua curta trajectòria esportiva, Alejandro Moreno ha viscut una infinitat d’inoblidables moments: “Recordo amb més afecte els viatges que vaig fer al Japó, i a Nova York per Laliga Promises. És una oportunitat de conèixer una ciutat nova, jugar un gran torneig i fer-ho al costat dels teus companys. És un moment irrepetible”.
Com la resta de xics de la seua edat, Alejandro compta amb múltiples aficions: “M’agrada jugar a videojocs, sobretot els de futbol com el FIFA. M’agrada veure futbol, pel·lícules i per suposat passar temps al costat dels meus amics”.
Malgrat els seus grans resultats acadèmics, aquest brillant almassorí encara no ha decidit a què vol dedicar-se en un futur: “Tinc encara molts dubtes. He de reconèixer que m’encantaria arribar a ser futbolista, però si no ho aconseguisc, crec que optaria per una professió que estigués vinculada al món de l’esport. Potser, professor d’Educació Física en una escola o en un institut”.







