Marta Querol, Aixa Salvador, Lucía Gómez, Irene Miguélez, Nerea Vicente, Lucía Romero, María Romero i Carmen Carbonell, integrants de la primera plantilla del Villarreal Femení, han passat per diferents etapes i equips del futbol base groc
El Villarreal CF és un clar exemple d’èxit per la seua contínua aposta per la formació dels i les més joves de la Cantera Grogueta. Un reflex d’això són els més de 100 futbolistes que han arribat a debutar amb el primer equip des de l’arribada de Fernando Roig, on destaquen noms il·lustres com Santi Cazorla o Rodrigo Hernández.
Així doncs, la secció Femenina, des de la seua creació l’any 2000, ha seguit el mateix deixant, treballant diàriament en eixa etapa de formació que és fonamental. Fruit d’aquest treball, aquesta temporada, el primer equip compta amb fins a huit jugadores que han passat per les categories inferiors de l’entitat:
- Marta Querol (Morella, 05/02/2004).
- Aixa Salvador (Castelló, 12/10/2001).
- Lucía Gómez (Castelló, 11/10/1996).
- Irene Miguélez (Castelló, 05/07/2004).
- Nerea Vicente (Castelló, 01/07/2002).
- Lucía Romero (Alquerías del Niño Perdido, 31/12/2006).
- María Romero (Castelló, 31/01/2005).
- Carmen Carbonell (València, 28/07/1999).
Un sentiment inigualable
“El Villarreal CF és el club de la meua vida. Soc aficionada des de xicoteta i poder defensar aquests colors durant tants anys és tot un orgull”, declara una emocionada Marta Querol. Ella, Aixa Salvador i Lucía Gómez són les tres futbolistes que porten més d’una dècada en el club groguet –aquestes últimes, en etapes diferents– i, per tant, posseeixen el Submarí que se’ls atorga als canterans en la seua desena campanya.
Per part seua, l’atacant castellonenca també ho sent com la seua llar: “Per a mi és casa i és família. El Villarreal és un lloc on puc ser i estar”. Aixa compleix la seua onzena campanya com a groga, dividida en tres etapes. “No trobava millor situació i context que aquest per a ‘tornar a casa’. Tornar a casa t’ompli d’entusiasme i quan eixe entusiasme es manté en el temps és perquè estàs en el lloc correcte”, afirma amb una lluentor especial en els ulls.
Quant a Lucía Gómez es podria afirmar, quasi sense error, que ha complit el seu somni defensant l’elàstica groga: “És la meua casa, perquè és el club en el qual em vaig formar i vaig poder tindre la il·lusió de ser futbolista. I també va ser el club que em va acollir en un mal moment i em va fer tornar a il·lusionar-me –la castellonenca estava en ple procés de recuperació del seu quart trencament del lligament creuat anterior del genoll–. A més, una de les il·lusions de la meua vida era jugar amb el Villarreal en Primera Divisió i la meua il·lusió ara és tornar a fer-ho”.
Creixent amb valors
La metodologia amb la qual es treballa en la Cantera Grogueta no sols se centra en la formació tècnica i tàctica, sinó que a més posa l’accent en els valors fonamentals del club, i així ho destaquen les tres futbolistes.
“Eres com et formen i com t’eduquen, i en això el Villarreal es preocupa molt. Eixe és el seu ADN, perquè forma als xiquets i les xiquetes com a futbolistes, però també com a persones”, destaca Lucía.
Per part seua, Marta afig: “Han sigut anys plens d’aprenentatges i experiències que t’adoben i et porten a ser qui eres. El club sempre m’ha inculcat uns valors que han format part del meu procés de formació”.
I és que aquesta formació és constant, com bé remarca Aixa. “Considere que continue sent una jugadora en formació, perquè estem contínuament adaptant-nos i formant-nos per a ser millors cada dia. I crec que totes les persones amb les quals he compartit estada en el club m’han ensenyat a ser millor jugadora i, sobretot, persona”.
I com plasmar eixos valors en paraules? No ho dubten: “treball, esforç, constància, companyonia i respecte”. Fins i tot Querol s’atreveix a aprofundir un poc més, destacant dues frases de l’himne oficial: “el equip més exemplar” i “tots agermanats”.
En definitiva, un club que és com una família, emfatitza Aixa, “en el qual es treballa molt bé en tots els àmbits” amb el clar objectiu de “afavorir que els jugadors puguem desembolicar-nos millor esportivament” i així continuar trencant barreres i complint els seus somnis.
