El davanter català gaudeix del futbol al Villarreal C, mentre cultiva una gran afició pels escacs
Quan s’enfunda la samarreta groga, Iván Ramos és un jugador persistent i treballador. Solidari i generós en els esforços. No entén el futbol d’una altra manera. Humil i sempre amb un somriure, el jove jugador ilerdenc del Villarreal C fa gala d’una excepcional mentalitat competitiva tant quan es calça les botes com quan se senta enfront d’un tauler d’escacs. En aquest esport, igual que en el futbol, el davanter català tampoc dona mai res per perdut.
En el joc de peons i reis, Iván Ramos ha trobat una de les seues grans passions a més del futbol. Va començar a moure les seues primeres fitxes sent xicotet, sota l’atenta mirada del seu pare, que li va ensenyar els moviments bàsics. No obstant això, no va ser fins fa uns mesos quan, després de jugar molt amb els seus companys d’equip, va decidir fer el pas d’apuntar-se a classes: “Tot va començar perquè els companys del Villarreal B i C comencem a jugar en els viatges. A partir d’ací, m’agrada cada vegada més. Em vaig assabentar que hi havia un club d’escacs a Vila-real i em vaig apuntar. Porte tres mesos i he aprés moltíssim”.
Pancho Bonfiglio, Migue Leal o Diego Collado són alguns dels joves talents amb els quals Iván Ramos més juga a aquest esport de tauler. “Des que vaig a classe, ja no tinc rival”, confessa entre riures Iván Ramos, que també reconeix que no és l’únic jugador del planter que està sospesant seriosament assistir a classes d’escacs.
Per al davanter català, el futbol i els escacs no són esports tan diferents i en alguns aspectes mantenen la mateixa essència: “El futbol i els escacs tenen similituds. Quan el rival t’està atacant, has de guardar la calma i aprofitar l’oportunitat per a contraatacar. Cal mantindre la calma en moltes situacions i saber jugar amb les teues pròpies armes”.
La Ciutat Esportiva José Manuel Llaneza, a la qual va arribar amb tan sols 15 anys, va ser el lloc en el qual Iván va contagiar als seus companys l’afició pels escacs. Tant la seua arribada com la seua adaptació al club van ser fàcils per a ell: “Podria dir que va ser complicat, però va ser tot perfecte. Era com un somni quan vaig arribar. Quan arribes ací t’adones que tens a moltes persones treballant per a ajudar-te en tot”.
Abans d’arribar a Vila-real, el jove jugador nascut a Cervera (Lleida), va jugar en el Nàstic de Manresa. En etapa cadet, va cridar l’atenció dels observadors del club, ja que va quedar quart classificat en la carrera pel pichichi en una competició on hi havia clubs com el FC Barcelona o RCD Espanyol. Va tindre diverses ofertes, però la convicció del Villarreal CF i la influència del seu pare van ser claus per a signar pel conjunt groc: “El meu pare sempre m’havia dit que tenia bona pedrera. A més, a ell també li feia molta il·lusió que vinguera ací”.
El seu pare també li va inculcar des de ben jove el valor de l’esforç, alguna cosa que el canterano reflecteix cada vegada que ix al camp. Iván Ramos es defineix com “un jugador molt treballador i sacrificat”. Tant és així que sap que l’esforç és l’únic camí cap a l’èxit: “Si algun dia volem arribar al primer equip cal fer el que fan ells, però multiplicat per tres”.
El Villarreal C vol somiar amb l’ascens
Després de desembarcar en la nova Tercera RFEF, el Villarreal C somia en la seua segona campanya en aquesta categoria amb aconseguir grans gestes a les ordres de Jandro Castro. Amb més experiència i el mateix talent, Iván Ramos destaca que l’equip lluitarà per aconseguir els llocs de ‘play-off’: “Crec que la idea de tots és jugar la promoció d’ascens. L’any passat érem més joves. És quasi el mateix equip que l’any passat, però amb un any més d’experiència. Tenim equip per a lluitar l’ascens. La divisió és fotuda, però tenim talent suficient”.
Encara que està plenament centrat en el seu equip, Iván Ramos reconeix que tant els seus companys com ell somien amb poder debutar en Segona Divisió, on aquesta temporada milita el Villarreal B. Alguns futbolistes del segon filial com Abraham, Hugo o Rodri fins i tot han tingut grans oportunitats als ordes de Miguel Álvarez: “Els jugadors que han pujat s’han agafat al ritme i ho han fet bé. La majoria dels quals som ací som jugadors que podríem jugar més amunt i si algun dia dona l’ocasió que Miguel Álvarez necessita a algú pot confiar en qualsevol. És el meu somni jugar en el B i debutar en el futbol professional”.
