L’aficionada belga porta deu anys seguint al Submarí Groc
De la part flamenca de Bèlgica i resident en Haacht, Vera Verbeeck compte que va conéixer al Villarreal en 2011 a través d’una acció solidària impulsada per Martijn, el que era el seu professor d’espanyol i actual president de la penya groga ‘Els flamencs grocs’. L’atracció que va sentir pel club, pel seu caràcter acollidor i pròxim, li va fer convertir-se aqueix mateix any en vicepresidenta de la penya: “A pesar que el Villarreal juga en una lliga a milers de quilòmetres de distància, el contacte amb el club i l’afició és agradable i sincer”. Aqueix any a més, va estar a Vila-real on van recaptar 2.000 euros a favor d’Aspanion (Asociación de Padres de Niños con Cáncer de la Comunitat Valenciana). Així doncs, aquesta activitat s’ha convertit en tradició anual per a la penya flamenca.
Vera sempre que pot intenta viatjar a Vila-real per a veure a l’equip en viu. Al costat de la resta de la seua penya, intenta fer dos viatges per temporada i destaca la mateixa passió amb què el viu: “Cada vegada quan entre al camp escoltant la veu del nostre club que ens diu “benvinguts” se’m posa pell de gallina. A més, Vera Verbeeck ha tingut l’oportunitat de viatjar per a presenciar partits de competició europea.
L’aficionada belga no es perd cap encontre, ja siga en viu o a través de la pantalla. Si s’emet en directe, la penya es reuneix en el seu bar de confiança ‘The Groenveld’ per a veure’l. A més, és costum brindar al final del partit, independentment del resultat: “El més important és un bon ambient i el suport incondicional a l’equip”.
Quan se li pregunta pels seus futbolistes predilectes, no pot evitar nomenar a Marcos Senna i Bruno, dos exjugadors als quals admira des que es va enamorar del club groc: “Vaig sentir molt que Brun no rebera l’adeu que es mereixia per culpa del covid-19. He d’admetre que vaig plorar en veure aquest moment en la tele”. Dels futbolistes en actiu té devoció per Sergio Asenjo, tal vegada perquè el seu fill també és porter.
Finalment, Vera ressalta les ganes que té de tornar a veure al Villarreal de manera presencial, ja que amb l’equip ha viscut experiències inoblidables: “Tinc un munt de records bonics. No puc triar un especialment. El viatge a Liverpool en 2016 va ser increïble, la il·lusió que compartim entre tots els aficionats de diferents països (belgues, holandesos, eslovacs…) i la festa amb els amics del Celtic Submarí”.
Entre els seus somnis, Vera reconeix que li encantaria tornar al seu estimat Vila-real: “És un sentiment molt especial quan arribe a l’estació de tren a Vila-real, el viu com tornar a casa amb la família”.
