

Vilafamés, Borriol, Cabanes, Vall d’Alba i la Pobla Tornesa tenen potents atractius turístics
Fins a cinc localitats castellonenques serà protagonistes en el duel de diumenge davant el Sevilla (El Madrigal, 17.00 hores) gràcies a la iniciativa Endavant Província, que continua promocionant el turisme provincial. Vilafamés, Borriol, Cabanes, Vall d’Alba i la Pobla Tornesa tenen atractius turístics per enlluernar al més exigent dels visitants.
Vilafamés, un lloc per perdre
Castelló és una província plena de preciosos pobles. Possiblement una de les joies amagades sigui Vilafamés, un poble de l’interior que de seguida et va roba el cor.
Rondant els 2.000 habitants aquesta localitat de la serra castellonenca suposa un paratge en què només es respira tranquil·litat. Passejar pels seus carrers, sembla com donar un salt cap enrere en el temps. Entre el castell, esglésies, coves i pintures rupestres es pot passar el matí i amb les vistes del seu entorn es gaudeix de valent.
La part més bonica del poble es troba després de les seves muralles. Situat a la part més alta de Vilafamés, aquest conjunt històric artístic ha estat declarat bé d’interès cultural. Carrers empedrats i unes vistes d’escàndol són alguns dels al·licients amb què els visitants es troben de camí al castell.
Finalment, i ja a la part més alta trobem el castell, d’origen àrab, i que ha tingut la mala fortuna de ser destruït en part diverses vegades al llarg de la història. En ell destaca la seva torre de l’homenatge de planta circular.
Borriol, història i tradició
Borriol té una història llarga i rica com ho demostra el pas de la romana Via Augusta per la població. Nombrosos jaciments ens parlen d’un poblament ja des de la Prehistòria (pintures rupestres de Albaroc). El castell de Borriol, testimoni de l’època musulmana i de la conquesta cristiana, posseeix una àmplia història lligada a Ximén Pérez d’Arenós, i a les famílies Boïl, Thous i Casalduch.
La proximitat a la capital de Província fa que Borriol sigui un dinàmic poble, amb una economia en expansió. L’agricultura i la indústria són els motors principals de l’economia de Borriol. El seu recorregut urbà consta de casc urbà, església parroquial, castell, i un fantàstic Calvari.
Borriol té un paisatge de camps de secà amb oliveres i garrofers, al costat de les muntanyes del Paratge Natural del Desert de les Palmes, conformant un paisatge típicament mediterrani.
Cabanes, turisme de muntanya i mar
La localitat de Cabanes va ser fundada en època romana com una vila d’esbarjo a la Via Augusta amb el nom de Ildum. La població actual va néixer el 1243 com un dels pobles del districte foral de Miravet donat pel Rei Jaume I al bisbe de Tortosa. La seva puixança en tots els ordres va fer que en 1575 se li annexionaren al seu terme els castells d’Albalat i Miravet.
L’agricultura és un dels pilars econòmics de la població. La distribució agrícola ocupa una superfície de 13.150 ha, sent els seus principals productes l’ametlla, el taronger, olivera, diversos arbres fruiters. Predomina el bestiar boví i lanar.
Es pot visitar al casc antic, l’Església Parroquial i l’Ajuntament i seguir el recorregut pel terme municipal visitant l’Arc Romà, el Castell de Miravet, Les Santes, Les Torres i El Castell d’Albalat.
És una localitat situada sobre un turó a 294 m d’altitud, sent el terreny que l’envolta muntanyenc cap a l’interior i pla cap al litoral. El seu clima és mediterrani, temperat i saludable, sent els vents dominants la tramuntana i el llevant.
Vall d’Alba, poble de tradició mil·lenària terrissera
La localitat de la Vall d’Alba pren el seu nom de l’alqueria musulmana Alba, pertanyent a Vilafamés fins al 4 de juliol de 1925, data en què es segrega. Jaume I va donar el lloc al Monestir de Benifassà, per després tornar a mans reals i ser donada a l’Ordre de l’Hospital. Va ser llavors quan va rebre la Carta Pobla (1264) a Borriana, i després va passar a domini de l’Orde de Montesa.
L’economia de la Vall d’Alba es basa en el sectro agrícola-ramader, en els incipients serveis i en petites indústries.
El paisatge de la Vall d’Alba és típicament mediterrani, situant-se a una alçada mitjana sobre el nivell del mar de 300 m. El relleu és suau i gairebé no hi ha punts elevats.
La Pobla Tornesa, ecoturisme i naturalesa
Un origen primitiu de la Pobla es troba al serrat de La Balaguera amb una ocupació des de l’Edat de Bronze fins al final de l’Edat Mitjana. Passava pels peus del turó, la Via Augusta romana. Va pertànyer després de la conquesta cristiana al Senyoriu de Montornés. L’origen de l’actual emplaçament es deu a l’existència d’una posada en el camí ral al voltant del qual es va formar l’actual carrer.
En l’actualitat l’activitat econòmica principal és la indústria ceràmica, el segueix en importància el sector serveis. Des de qualsevol punt alt es pot observar el paisatge i els llocs d’interès: La Cova, l’Església, la Casa de Cultura i l’antic Ajuntament.
Un dels aspectes més rellevants de la Pobla de Tornesa és la seva massa forestal: nombrosos pinars, enquadrat dins del Paratge natural del Desert de les Palmes.







