

Pepe Palau, tres mesos després de la seua lesió, segueix esforçant-se per a tornar a donar puntades a una pilota
Pepe Palau, jugador del Villarreal B, es trencava el lligament creuat anterior de la seua cama esquerra el gener passat. Tres mesos després, el migcampista alacantí solament pensa en la seua recuperació, assegurant estar “molt centrat”. A més, aquesta setmana ha donat “un gran pas”: li han retirat les crosses. “Paciència i molt treball” és el lema del canterà.
Els primers dies de lesió i postoperatori van ser difícils de suportar, assegura Palau. “Al principi costa molt assimilar la lesió. És un pal molt dur, que cap futbolista desitja. Tens molt dolor i cal ser molt fort mentalment per a no esfondrar-te”. Però afirma que veure dia a dia la millora del seu genoll és molt gratificant. “Els metges diuen que progressem bé i m’alegre molt de veure que la recuperació va per bon camí. Veus com a poc a poc tot torna a la normalitat, que el treball dóna els seus fruits i és molt satisfactori”.
En moments difícils és molt important el suport de la teua gent, explica l’alacantí: “Ara t’adones qui són els teus amics. Per a anar a sopar tots estan prop de tu, però és en aquests moments quan t’adones qui de debò està al teu costat. És molt complaent veure tota l’ajuda i afecte rebut”. Un suport essencial ha sigut el dels seus companys de vestuari que en tot moment s’han preocupat per ell, afirma Palau. “No tinc cap queixa de la plantilla. Són molt bon vestuari, sempre han estat amb mi. Saben de la gravetat de la lesió i no volen que ningú passe per açò. Als vint minuts d’operar-me, estaven tots en l’habitació amb mi. Són petits detalls que fan tot molt més fàcil”.
Altres jugadors del primer filial groc han patit també lesions greus. Entre uns altres, Pablo González va estar cinc mesos i mitjà de baixa i Jorge Ortí, està igual que Palau, recuperant-se d’un trencament de lligament creuat. El migcampista alacantí reconeix que és vital el suport que reben uns d’uns altres. “Altres jugadors que han passat per lesions similars et donen consells que s’agraeixen molt. Solament ells saben pel que estàs passant i saben transmetre’t les coses per a tranquil·litzar-te. Quan es va lesionar Ortí, em va tocar a mi donar-li algunes recomanacions i a mi m’aconselle Pablo. És una roda en la qual ens ajudem entre tots per a facilitar la recuperació”.
El jugador del Mini Submarí no es posa data de tornada. Solament vol seguir treballant bé per a tornar al cent per cent. Amb un somriure en la cara afirma que en uns mesos li veurem donant puntades a una pilota. “La data de tornar me la dirà el meu genoll. Jo no vull apressar-me i tornar a recaure. Quan torne a jugar serà perquè estic totalment recuperat. No vull tirar a la brossa el treball realitzat. Però us assegure que en uns mesos em veureu jugant al futbol”







