El Villarreal CF protagonitza un dels cinc curtmetratges del projecte de LALIGA i Prisa, posant en valor la història real de Pascual i Lluís, pare i fill units pel Submarí Groc
El Villarreal CF és el protagonista del quint capítol de 42 LEGADOS, un projecte impulsat per LALIGA i Prisa que forma part de la campanya “42 Legados. 42 Formas de ganar”. Sota el títol “De pares a fills”, el curtmetratge relata l’emotiva història de Pascual i Lluís, dos aficionats groguets amb una passió compartida, el Villarreal CF.
La història de Lluís amb el Villarreal CF es remunta a la temporada 97/98, l’any del primer ascens. Va ser aleshores quan la família va trobar el seu lloc en les grades de l’antic Estadio El Madrigal gràcies a l’impuls de l’àvia de Lluís. Des d’aquells primers partits, el Villarreal va passar a formar part de les seues vides com molt més que un equip de futbol, ja que es va convertir en una autèntica tradició familiar plena de records i emocions compartides.
Pascual va acompanyar Lluís durant la seua infància en cada pas de la seua relació amb el club groc. Junts acudien als entrenaments del primer equip, celebraven cada victòria i atresoraven records inesborrables. Lluís fins i tot va arribar a formar part de la Cantera Grogueta i a viure partits des de la banda com a arreplegabolons. Amb el pas dels anys, els papers van començar a invertir-se. Pascual, que sempre havia guiat el seu fill en eixe camí de passió futbolística, va patir problemes de mobilitat que van complicar els seus desplaçaments. No obstant això, l’amor pel Villarreal CF va continuar intacte. Quan el club va aconseguir un dels moments més importants de la seua història recent, Lluís no va dubtar a acompanyar son pare fins a Gdansk per a viure junts una nit inoblidable junt al Submarí Groc.
“De pares a fills” parla precisament d’eixe relleu natural que marca el pas del temps. De com una passió heretada acaba convertint-se en un llegat compartit. De com arriba un dia en què qui va ser portat de la mà a l’estadi és qui acaba portant el seu pare per a continuar disfrutant junts d’allò que els unix. I és que, tal com remarca Lluís, “els millors moments de la meua vida són fotos tenyides de groc, i això li ho dec a ell”. A Pascual, el seu pare. Perquè de Pascual a Lluís, el llegat groc continua viu.
