{"id":202193,"date":"2016-02-05T13:17:02","date_gmt":"2016-02-05T12:17:02","guid":{"rendered":"https:\/\/villarrealcf.es\/\/alt-millars-terra-d-increibles-riqueses-naturals\/"},"modified":"2016-02-05T13:17:02","modified_gmt":"2016-02-05T12:17:02","slug":"alt-millars-terra-d-increibles-riqueses-naturals","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/villarrealcf.es\/val\/alt-millars-terra-d-increibles-riqueses-naturals\/","title":{"rendered":"Alt Millars, terra d’incre\u00efbles riqueses naturals"},"content":{"protected":false,"blocks":[{"type":"image","url":"https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53.jpg","alt":"VILLARREAL CF","width":819,"height":455,"srcset":"https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53.jpg 819w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53.jpg 1920w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53.jpg 1920w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53.jpg 1920w, https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53-32x18.jpg 32w, https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53-150x83.jpg 150w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53.jpg 1920w","sizes":"auto, (max-width: 819px) 100vw, 819px"},{"type":"paragraph","text":"Coneix els encants de les 19 poblacions que seran protagonistes davant el M\u00e0laga CF"},{"type":"paragraph","text":"Un total de 19 poblacions de l\u2019Alt Millars seran protagonistes en el partit de Lliga davant el M\u00e0laga CF a El Madrigal (dissabte 13 de febrer, 18.15 hores) gr\u00e0cies a la iniciativa Endavant Prov\u00edncia. Amb aquest prop\u00f2sit, els aficionats ja poden con\u00e8ixer una mica millor els encants de cadascuna de les localitats promocionades en aquest partit."},{"type":"paragraph","text":"Ara\u00f1uel"},{"type":"paragraph","text":"La poblaci\u00f3 d\u2019Ara\u00f1uel \u00e9s d\u2019\u00e8poca Morisca. Va estar poblada des de l\u2019any 786 de l\u2019era Cristiana, encara que van existir vestigis d\u2019ocupaci\u00f3 humana en l\u2019\u00c8poca Ib\u00e8rica, per\u00f2 totalment disseminats. El municipi est\u00e0 situat sobre una petita esplanada al peu d\u2019un tur\u00f3 i articulat al voltant de la pla\u00e7a principal on est\u00e0 situada l\u2019Esgl\u00e9sia Parroquial dedicada a l\u2019Assumpci\u00f3 de la Verge, amb cases estretes i altes. L\u2019Ermita de Sant Roc, ja fora del poble ens permet veure magn\u00edfics paisatges."},{"type":"paragraph","text":"S\u00f3n nombrosos els paisatges i llocs interessants que trobem en el terme municipal. L\u2019abund\u00e0ncia d\u2019aigua caracteritza el paisatge d\u2019Ara\u00f1uel. Trobem piscines naturals en les proximitats del riu formades pels nombrosos meandres que dibuixa el riu en aquests llocs."},{"type":"paragraph","text":"Argelita"},{"type":"paragraph","text":"Argelita era, en temps de la Reconquesta, una torre que va pert\u00e0nyer a Fernando, fill de Ceyt Abu-Ceyt, destronat Rei de Val\u00e8ncia pel seu contrari Zahen, qui va ser senyor del lloc en el s. XIII. Per\u00f2 ja l\u2019escriptor grec Estrab\u00f3, en el seu llibre IV, i el ge\u00f2graf rom\u00e0 Rufo Festo pervers, en el seu poema Ora Marina parlen del lloc. Despr\u00e9s de la Reconquesta va quedar el poble habitat per moriscos i va passar a pert\u00e0nyer a la Corona en 1491. Despr\u00e9s de l\u2019expulsi\u00f3 dels moriscos (1609), va quedar el poble gaireb\u00e9 desert. Don Pedro Escrib\u00e1 i Zapata, Senyor d\u2019Argelita, va atorgar Carta Pobla el 23 de febrer de 1611. La Baronia d\u2019Argelita va pert\u00e0nyer al Marqu\u00e8s de Monistrol dins de la governaci\u00f3 de Morella, abans de pert\u00e0nyer a la prov\u00edncia de Castell\u00f3."},{"type":"paragraph","text":"El relleu \u00e9s mitjanament muntany\u00f3s i no sobrepassa els 800 m d\u2019altitud. El clima \u00e9s mediterrani, per\u00f2 m\u00e9s fred i menys humit que a la costa. El municipi est\u00e0 a 311 m d\u2019altitud, envoltat de muntanyes ia la vora del riu Villahermosa que rega la seva f\u00e8rtil horta."},{"type":"paragraph","text":"Entrant per l\u2019antic quarter es pot natravesar els estrets carrers fins arribar al conjunt format per l\u2019Esgl\u00e9sia, el Campanar i la Torre de Ceyt-Abu-Ceyt i des d\u2019on es veu el riu i la seva vall."},{"type":"paragraph","text":"Ay\u00f3dar"},{"type":"paragraph","text":"El municipi de Ay\u00f3dar es troba enclavat en la comarca castellonenca de l\u2019Alt Millars, a la part septentrional del Parc Natural de la Serra Espad\u00e0. La poblaci\u00f3 actual \u00e9s de 240 habitants. El poble es troba a la falda meridionals de la Penya Saganta, al marge esquerre del riu Chico. Poblat d\u2019extenses pinedes presenta al\u00e7ades considerables com la del tur\u00f3 del Castell a 542 m d\u2019al\u00e7ada, als peus de aquesta la poblaci\u00f3, el seu origen \u00e9s musulm\u00e0. Malgrat el seu estat de ru\u00efnes encara revela la seva indiscutible v\u00e0lua arquitect\u00f2nica."},{"type":"paragraph","text":"Un interessant passeig pel municipi ens porta a observar interessants edificis com l\u2019esgl\u00e9sia parroquial del s. XIX i consagrada a Sant Vicent Ferrer el 1861. D\u2019estil academicista valenci\u00e0, consta de tres naus i absis. Grans pilastres cor\u00ednties i una c\u00fapula completen la seva estructura."},{"type":"paragraph","text":"Un altre edifici important \u00e9s el del Palau del Duc de Villahermosa, convertit en l\u2019actualitat en habitatges particulars. De l\u2019antiga fortalesa del castell, tan sols queda una torre a peu."},{"type":"paragraph","text":"De l\u2019antic convent de Dominics, que va ser centre espiritual de Ay\u00f3dar al llarg de la seva hist\u00f2ria, tan sols queda en peu una esvelta torre campanar constru\u00efda el 1601."},{"type":"paragraph","text":"L\u2019arquitectura de les seves vivendes, t\u00edpica de la zona, amb cases robustes i emblanquinades, proporciona tranquil\u00b7litat i assossec al passejar pels seus carrers, moltes d\u2019costeruts, adaptades al terreny, testimoni de l\u2019origen musulm\u00e0 de la localitat."},{"type":"paragraph","text":"Per gaudir de la natura al costat del municipi un petit passeig fins al Calvari ens portar\u00e0 gaireb\u00e9 a endinsar-nos en els extensos boscos."},{"type":"paragraph","text":"Castillo de Villamalefa"},{"type":"paragraph","text":"Es troba a la comarca de l\u2019Alt Millars en la falda de la muntanya que corona el vell castell, amb acc\u00e9s per la carretera CV-190 des de Llucena. Li va ser concedida la Carta Pobla en 1242 pel governador moro de Val\u00e8ncia Zeit Abu Zeit, passant despr\u00e9s per diversos senyorius per integrar-se al senyoriu del ducat de Vilafermosa en 1472. L\u2019economia es basa principalment en l\u2019agricultura. El paisatge de Castell de Vilamalefa \u00e9s muntany\u00f3s."},{"type":"paragraph","text":"Cirat"},{"type":"paragraph","text":"Situat a la comarca de l\u2019Alt Millars, a la vall del mateix riu. S\u2019accedeix per la CV-20 des de la costa passant per Onda i Torrechiva. Cirat va ser vila musulmana, encara que el seu origen es remunta a una antiga vila romana. Despr\u00e9s de la reconquesta passa als dominis de Xim\u00e9n d\u2019Aren\u00f3s i pateix un fort despoblament despr\u00e9s de l\u2019expulsi\u00f3 dels moriscos en 1609."},{"type":"paragraph","text":"Entorn de muntanya presidit per la vall del Millars, amb una geografia abrupta solcada per barrancs i muntanyes que ronden els 1.000 m d\u2019altitud. Important massa forestal de pinedes i esquitxada per nombroses fonts com; La Salut, Macasta, Llop, Madro\u00f1al, Ombria, Crespo, Costur, Jarica, Carrasca Mitgeta \u2026"},{"type":"paragraph","text":"Cortes de Aren\u00f3s"},{"type":"paragraph","text":"Poblaci\u00f3 situada a l\u2019interior de la prov\u00edncia de Castell\u00f3 a la comarca de l\u2019Alt Millars. Es pot arribar per la N-234 Val\u00e8ncia direcci\u00f3 a Terol amb desviament a Rubielos de Mora, ja a la prov\u00edncia de Terol o per la CV-192 per l\u2019Alcora i Onda. La hist\u00f2ria de Cortes d\u2019Aren\u00f3s es remunta a ibers, romans i \u00e0rabs. Va pert\u00e0nyer a la baronia d\u2019Aren\u00f3s. Va ser reconquistat per Xim\u00e9n P\u00e9rez d\u2019Aren\u00f3s, lloctinent de Jaume I. El seu paisatge \u00e9s espectacular i en ella es troben algunes de les m\u00e9s importants formacions de pins i rebolledes de tota la Comunitat Valenciana. Amb una altitud entre 1704 m (Cabezo de les Creus) i els 840 m del municipi, es troba en una zona humida i de clima continental."},{"type":"paragraph","text":"Espadilla"},{"type":"paragraph","text":"El municipi d\u2019Espadilla est\u00e0 situat al sud-est de la comarca de l\u2019Alt Millars al voltant de Ios valls dels rius Millars i Chico (o riu Petit), a la zona d\u2019influ\u00e8ncia de la Serra d\u2019Espad\u00e0 que forma part de la mancomunitat Espad\u00e0-Millars . T\u00e9 una superf\u00edcie de 12,04 km2 i una altitud de 294 metres."},{"type":"paragraph","text":"El terme \u00e9s molt accidentat en tota la zona sud i sobretot a les dues marges del riu Chico, amb nombroses elevacions que estan separades per barrancs. Compta amb grans extensions de bosc on les esp\u00e8cies predominants s\u00f3n els pins, ginebres i savines a les zones de muntanya i els tarongers, oms, garrofers i oliveres a les zones de regadiu. Les altures m\u00e9s importants s\u00f3n la Cova Negra (829,72 m), on es troba el v\u00e8rtex geod\u00e8sic que va ser reconstru\u00eft a l\u2019octubre de 1947, el Tuno (654 m) al l\u00ed mit amb Fanzara, Ereta (766 m), Pe\u00f1a de la Mula (827 m) i la Penya Saganta (723 m), situada al centre del terme. Compta amb els senders de petits recorregut i dificultat mitjana, Espadella-Saganta PR-CV 314, de 10 km i el nou sender PR-CV-386 \u201cCam\u00ed a la Cova Negra\u201d, de 12,5 km amb un temps aproximat de 3.30 hi 4.45 h respectivament. La bellesa dels paisatges del recorregut i les temperatures agradables s\u00f3n un al\u00b7licient per a qualsevol visitant amant de llocs ex\u00f2tics i bells. Espadella destaca sobre un esper\u00f3 a la dreta del riu Millars."},{"type":"paragraph","text":"Fanzara"},{"type":"paragraph","text":"Situada a la comarca de l\u2019Alt Millars, se situa a uns 11 km d\u2019Onda per la CV-194, seguint el curs del riu Millars. Fundat el principi pels habitants del Castellet (Castell enclavat a la part alta d\u2019una muntanya del terme) pocs anys despr\u00e9s de 1238, despr\u00e9s de la donaci\u00f3 d\u2019aquest \u00faltim a l\u2019Arquebisbe de Narbona, al costat d\u2019altres terres de Val\u00e8ncia. Sembla ser que anteriorment a aquesta data va ser principalment ocupat per moriscos, que van viure a Fanzara molts anys i van deixar innombrables empremtes del seu passat."},{"type":"paragraph","text":"Per con\u00e8ixer el poble cal pujar a l\u2019Ermita del Sant Sepulcre, visitar l\u2019Esgl\u00e9sia i rec\u00f3rrer el nucli urb\u00e0 al llarg del mateix fins al safareig i la font. Tamb\u00e9 \u00e9s recomanable passejar pels carrers sorprenents per les seves formes sinuoses."},{"type":"paragraph","text":"Fuente de la Reina"},{"type":"paragraph","text":"Destaca en la hist\u00f2ria de la Font de la Reina que l\u2019any 1348 va morir en aquesta localitat la Reina Elionor de Portugal. Al s. XVIII formava part del senyoriu que pertanyia al Comte de Villanueva. En el seu recorregut urb\u00e0 trobem els carrers Blas i Solanar amb cases penjades sobre el Barranc de la Graja i racons del Carrer Placeta i Carrer Raval. Amb un relleu que oscil\u00b7la entre els 800 m i els 1.081 m d\u2019altitud i un clima entre mediterrani i continental, el paisatge de Font La Reina \u00e9s muntany\u00f3s i amb abundant vegetaci\u00f3."},{"type":"paragraph","text":"Ludiente"},{"type":"paragraph","text":"El poble de Lludient est\u00e0 situat a la comarca de l\u2019Alt Millars a 431 metres sobre el nivell del mar. La vall del riu Villahermosa juntament amb les nombroses muntanyes aporten el seu paisatge destacat i ric en vegetaci\u00f3 seu terme municipal presenta un territori abrupte i variat amb la pres\u00e8ncia de gran quantitat de barrancs i desnivells, a causa de la difer\u00e8ncia d\u2019altitud entre el poble i les seves muntanyes , moltes de les quals sobrepassen els 850 metres, com s\u00f3n la Talaia, la Casica, i Herrer\u00edas. El nucli de poblaci\u00f3 conserva el tra\u00e7at musulm\u00e0, a m\u00e9s d\u2019estar condicionat per la topografia del terreny configurant carrers estrets, tortuosos i escalades. A m\u00e9s, la seva poblaci\u00f3 es distribueix principalment en quatre nuclis de poblaci\u00f3, Lludient, Girava de Dalt, Girava de Baix i Benachera. Posseeix una tradici\u00f3 ramadera i agr\u00edcola, la qual, actualment es conserva, destacant entre els seus cultius, els hortofruct\u00edcoles, l\u2019ametller, l\u2019olivera i la vinya. Els serveis han anat guanyant pes amb els anys."},{"type":"paragraph","text":"Lludient posseeix un entorn magn\u00edfic per fer senderisme per les diferents rutes tur\u00edstiques que ofereix gr\u00e0cies al seu terreny desigual i de gran valor ecol\u00f2gic. Recorrent aquestes sendes es pot con\u00e8ixer la riquesa que posseeix en la seva flora, aix\u00ed com observar la diversitat de la seva fauna, destacant la cabra hisp\u00e0nica, el senglar, el cabirol, el c\u00e9rvol, el voltor i l\u2019\u00e0guila."},{"type":"paragraph","text":"Mont\u00e1n"},{"type":"paragraph","text":"Petit municipi de la comarca de l\u2019Alt Millars, situat als contraforts de la Serra Espad\u00e0. Especialment atractiu pel seu entorn natural, on trobem multitud de fonts i deus. La fesomia del municipi, es caracteritza per la tipologia dels pobles de muntanya castellonencs i del sud de Terol, carrers costeruts i estrets, flanquejades per emblanquinades casa, que s\u2019obren en petites placetes i eres, per les quals \u00e9s molt agradable perdre gaudint de un reconfortant passejada. En el seu paisatge trobem fonts, brolladors, barrancs de vegetaci\u00f3 frondosa amb cascades i pous \u00f2ptims per al bany, paratges a l\u2019entorn de la vila, senders \u2026"},{"type":"paragraph","text":"Montanejos"},{"type":"paragraph","text":"Aquesta poblaci\u00f3 d\u2019origen \u00e0rab va sorgir quan l\u2019Alqueria de Baix i L\u2019Alqueria de Dalt van entrar a formar part del Castell de Mont\u00e1n. L\u2019Alqueria i Montanejos van estar poblades per moriscos fins a la seva expulsi\u00f3 en 1609. El casc urb\u00e0 \u00e9s molt interessant amb t\u00edpiques cases emblanquinades de tradici\u00f3 \u00e0rab. Aix\u00ed mateix, s\u00f3n interessants una torre defensiva circular i l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Jaume Ap\u00f2stol (s. XVII \u2013 XVIII)."},{"type":"paragraph","text":"Els seus paratges atrauen nombrosos aficionats a la natura i l\u2019aventura. Les parets de les seves muntanyes s\u00f3n recorregudes per aficionats de tots els pa\u00efsos, a l\u2019espeleologia, a l\u2019escalada, al senderisme, a l\u2019salt de pont \u2026 i conformen una de les atractives ofertes tur\u00edstiques de Montanejos."},{"type":"paragraph","text":"La Pobla d\u2019Aren\u00f3s"},{"type":"paragraph","text":"El municipi de la Pobla d\u2019Aren\u00f3s pertany a la comarca de l\u2019Alt Millars i abasta una superf\u00edcie de 42,7 km\u00b2. La Pobla est\u00e0 a una altitud de 626 metres sobre el nivell del mar i al voltant t\u00e9 unes altures que superen aquesta mida. El poble dista 77 km de Castell\u00f3, 110 km de Val\u00e8ncia i 70 km de Terol. La seva poblaci\u00f3, en total 209 habitants, es reparteix entre els nuclis de la Pobla d\u2019Aren\u00f3s, Els Calpes, Els Cants i La Monzona. La hist\u00f2ria de La Pobla d\u2019Aren\u00f3s i les masies del terme van tenir el seu origen en el castell de la Vi\u00f1aza, m\u00e9s tard anomenat castell d\u2019Aren\u00f3s."},{"type":"paragraph","text":"La vila est\u00e0 en disposici\u00f3 de graella, t\u00edpica de les poblacions de fundaci\u00f3 despr\u00e9s de la reconquesta, i en la majoria de cases a les portes hi ha un arc de mig punt, que li donen un real\u00e7 medieval. En els quatre nuclis urbans es poden observar les edificacions pr\u00f2pies de la zona. Al centre se situa la Pla\u00e7a de l\u2019Esgl\u00e9sia, \u00fanica de forma triangular a la Comunitat Valenciana. En aquesta pla\u00e7a es troben els edificis de l\u2019ajuntament i l\u2019esgl\u00e9sia parroquial, que pertany a l\u2019estil renaixentista castellonenc."},{"type":"paragraph","text":"Toga"},{"type":"paragraph","text":"La seva fundaci\u00f3 s\u2019atribueix als gots, ocupada pels moros i reconquerida pel rei Jaume I. Ha estat resid\u00e8ncia senyorial i escenari de batalles, com en les guerres carlines (1836). Des de la Carretera podem endinsar-nos per l\u2019Arc de Sant Antoni, en aquest carrer ia l\u2019esquerra trobem el carrer Major, a l\u2019esquerra l\u2019Ajuntament i al final del carrer a l\u2019esquerra trobem la pla\u00e7a de l\u2019Esgl\u00e9sia ia la dreta la Pla\u00e7a del Toro . Baixant des de l\u2019Esgl\u00e9sia arribem a la Font, el Palau i el Mol\u00ed. Des de la Pla\u00e7a del Toro podem arribar al Portalet i a la zona nova del poble i al Passeig de Sant Joan."},{"type":"paragraph","text":"En un meandre format pel riu Millars, la vall coincideix amb la finalitzaci\u00f3 de la Serra d\u2019Espad\u00e0 al sud i el Mass\u00eds del Penyagolosa al Nord. A 200 m d\u2019altitud sobre el nivell del mar, Toga gaudeix d\u2019un clima temperat i sa."},{"type":"paragraph","text":"Torralba del Pinar"},{"type":"paragraph","text":"Encara que investigacions recents han cregut veure vestigis romans, el primer document que fa refer\u00e8ncia a Torralba \u00e9s la carta dels Termes de Daroca (1142), i un altre signat pel rei musulm\u00e0 Zayd Abu Zayd, i en el mateix es compromet a cedir els seus territoris a Jaume I d\u2019Arag\u00f3 ia convertir al cristianisme. D\u2019altra banda, a la catedral de Val\u00e8ncia es conserva el testament del fill d\u2019Abu Zayd, Fernando, convertit ja, en el que llega als seus hereus el castell de Vialeba i Torralba."},{"type":"paragraph","text":"Per\u00f2 tot i la cristianitzaci\u00f3 dels seus senyors, Torralba de la Pineda segueix conservant la seva poblaci\u00f3 morisca fins a la seva expulsi\u00f3 en 1609, dos anys despr\u00e9s el municipi que ja pertanyia a la Baronia d\u2019Ai\u00f2der \u00e9s repoblat per cristians."},{"type":"paragraph","text":"Per a altres la seva fundaci\u00f3 correspon al segle XVI, quan pertanyia a la baronia de Mil\u00e0 d\u2019Arag\u00f3."},{"type":"paragraph","text":"Es tracta d\u2019una poblaci\u00f3 fortificada de planta circular que va comptar amb una s\u00f2lida muralla i una torre major central. La fundaci\u00f3 del municipi per la seva topon\u00edmia \u00e9s anterior als \u00e0rabs, per\u00f2 la perman\u00e8ncia al llarg dels segles dels moriscos, han originat que el nucli urb\u00e0 de Torralba de la Pineda continue mantenint un clar\u00edssim aspecte morisc. El seu recinte emmurallat encara es poden apreciar: restes arquitect\u00f2niques de l\u2019emmurallament medieval (segles IX i XIII), confosos amb el caseriu existent, excepte algun tram amb espitlleres que es troba visible. La torre, segons tradici\u00f3 del lloc, va ser desmuntada i els seus carreus utilitzats en la construcci\u00f3 de la nova esgl\u00e9sia a la fi del segle XVII. Cal destacar tamb\u00e9 el castell d\u2019origen \u00e0rab, probablement constru\u00eft entre el s. X i el s. XII i del que s\u2019aprecien diverses restes de muralles foses amb les parets rocoses que circumden el tur\u00f3 sobre la qual es va edificar."},{"type":"paragraph","text":"Torrechiva"},{"type":"paragraph","text":"Situat a la comarca de l\u2019Alt Millars, en la marge esquerra d\u2019aquest riu, s\u2019accedeix per la CV-20, carretera que uneix tots els pobles de la vall del Millars. D\u2019origen \u00e0rab, es va desenvolupar un petit nucli urb\u00e0 sota la protecci\u00f3 d\u2019una torre defensiva a la vora del riu. Va formar part del ducat de Vilafermosa. En el seu recorregut urb\u00e0 podem passejar pels carrers t\u00edpicament \u00e0rabs del municipi \u00e9s descobrir l\u2019arquitectura tradicional dels pobles de l\u2019interior de Castell\u00f3."},{"type":"paragraph","text":"Vallat"},{"type":"paragraph","text":"Situat a la comarca de l\u2019Alt Millars, s\u2019accedeix per la carretera CV-194 des de Fanzara despr\u00e9s de desviar-se de la CV-20 que constitueix l\u2019eix del Millars. Al costat del riu Millars els musulmans van edificar aquest petit municipi que va pert\u00e0nyer al ducat de Vilafermosa. Despr\u00e9s de l\u2019expulsi\u00f3 dels moriscos en 1609 el poble entra en una fase de decad\u00e8ncia de la qual sortir\u00e0 pocs anys despr\u00e9s."},{"type":"paragraph","text":"En el seu recorregut urb\u00e0 ens trobem amb una arquitectura rural caracter\u00edstica de la zona, amb carrerons interessants i destacant la casa abadia i l\u2019esgl\u00e9sia parroquial."},{"type":"paragraph","text":"Villahermosa"},{"type":"paragraph","text":"Villahermosa s\u2019aixeca sobre un tur\u00f3 a 730 m. sobre el nivell del mar, immersa en una zona d\u2019agrestes muntanyes entre les valls dels rius Carbo i Villahermosa. Villahermosa va pert\u00e0nyer a Zeit Abu Zeit, qui va atorgar Carta de poblaci\u00f3 en 1234 a un grup de cristians. Va pert\u00e0nyer despr\u00e9s al Senyoriu d\u2019Aren\u00f3s. Joan II d\u2019Arag\u00f3 la va convertir en cap del ducat de Vilafermosa, despr\u00e9s d\u2019haver protagonitzat Juan de Vilafermosa i els seus descendents diverses rebel\u00b7lions al llarg del s.XV. En la Guerra de Successi\u00f3 de 1707 van ser destru\u00efts el castell i el poble. Durant les guerres carlines del segle XIX, va ser caserna general carlista i va albergar probablement la primera impremta de Castell\u00f3."},{"type":"paragraph","text":"Es troba al peu del vessant nord-oest del pic de Penyagolosa, (\u00e9s la poblaci\u00f3 m\u00e9s propera a la mateixa). \u00c9s un punt de partida de nombrosos camins, sendes i pistes que aprofiten les bretxes per endinsar-se en les serres, configurant una perfecta xarxa que facilita els accessos a qualsevol de les masies i a tots els meravellosos racons del terme."},{"type":"paragraph","text":"Villanueva de la Reina"},{"type":"paragraph","text":"Villanueva de la Reina \u00e9s un municipi pertanyent a la comarca de l\u2019Alt Millars. Est\u00e0 situat al sector septentrional de la comarca de l\u2019Alt Millars, ja en el l\u00edmit amb la prov\u00edncia de Terol (Arag\u00f3). S\u2019accedeix a aquesta localitat des de l\u2019autovia A-23 per enlla\u00e7ar amb la CV-207. I tamb\u00e9 per la CV-20, un cop passat Montanejos, enlla\u00e7ant tamb\u00e9 amb la CV-207."},{"type":"paragraph","text":"S\u00f3n localitats lim\u00edtrofes Fuente la Reina i Caudiel, ambdues de la prov\u00edncia de Castell\u00f3, i Sant Agust\u00ed de la prov\u00edncia de Terol. Actualment estan empadronades sobre unes 60 persones. Va ser cridada en l\u2019inici del segle XX \u201cVillanueva de la Reina\u201d, segons la tradici\u00f3 per haver pertangut a una reina mora, pertanyent des de la seva fundaci\u00f3 al bisbat de Sogorb; aix\u00ed figura en els mapes de les Observacions de Cavanilles al final del segle XVIII."},{"type":"paragraph","text":"Existeixen vestigis d\u2019un poblat iber en una de les vessants que delimiten el barranc que discorre prop de la poblaci\u00f3. Els monuments religiosos s\u00f3n l\u2019Esgl\u00e9sia Parroquial, dedicada a Sant Francesc d\u2019Ass\u00eds, i l\u2019Ermita de Sant Mart\u00ed. I el principal monument civil \u00e9s l\u2019Ajuntament, edifici d\u2019inter\u00e8s arquitect\u00f2nic. Els llocs d\u2019inter\u00e8s s\u00f3n la font de Sant Roc i el barranc del Maimona."},{"type":"paragraph","text":"Les festes patronals s\u00f3n en honor de Sant Mart\u00ed i Santa B\u00e0rbara. Se celebren del 20 al 25 d\u2019agost, amb diversos actes: la fira de la mel i productes agr\u00edcoles, solta de vaquetes i bou embolat, el tancament infantil i actuacions d\u2019orquestres i discom\u00f2bils."},{"type":"paragraph","text":"Hi ha 3 cases rurals, associades a la Cooperativa Turisme Rural Sierra Espina. Casa Leonor \u00e9s una antiga casa de llauradors restaurada, i Casa Pla\u00e7a consta de 2 apartaments situats a la Pla\u00e7a de l\u2019Ajuntament."},{"type":"link","url":"https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=hfOE7wRpRj0","text":"https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=hfOE7wRpRj0","target":"_blank"}],"structured":{"summary":{"text":"Coneix els encants de les 19 poblacions que seran protagonistes davant el M\u00e0laga CF Un total de 19 poblacions de l\u2019Alt Millars seran protagonistes en el partit de Lliga davant el M\u00e0laga CF a El Madrigal (dissabte 13 de febrer, 18.15 hores) gr\u00e0cies a la iniciativa Endavant Prov\u00edncia. Amb aquest prop\u00f2sit, els aficionats ja poden con\u00e8ixer una mica millor els encants de cadascuna de les localitats promocionades en aquest partit. Ara\u00f1uel La poblaci\u00f3 d\u2019Ara\u00f1uel \u00e9s d\u2019\u00e8poca Morisca. Va estar poblada des de l\u2019any 786 de l\u2019era Cristiana, encara que van existir vestigis d\u2019ocupaci\u00f3 humana en l\u2019\u00c8poca Ib\u00e8rica, per\u00f2 totalment disseminats. El municipi est\u00e0 situat sobre una petita esplanada al peu d\u2019un tur\u00f3 i articulat al voltant de la pla\u00e7a principal on est\u00e0 situada l\u2019Esgl\u00e9sia Parroquial dedicada a l\u2019Assumpci\u00f3 de la Verge, amb cases estretes i altes. L\u2019Ermita de Sant Roc, ja fora del poble ens permet veure magn\u00edfics paisatges. S\u00f3n nombrosos els paisatges i llocs interessants que trobem en el terme municipal. L\u2019abund\u00e0ncia d\u2019aigua caracteritza el paisatge d\u2019Ara\u00f1uel. Trobem piscines naturals en les proximitats del riu formades pels nombrosos meandres que dibuixa el riu en aquests llocs. Argelita Argelita era, en temps de la Reconquesta, una torre que va pert\u00e0nyer a Fernando, fill de Ceyt Abu-Ceyt, destronat Rei de Val\u00e8ncia pel seu contrari Zahen, qui va ser senyor del lloc en el s. XIII. Per\u00f2 ja l\u2019escriptor grec Estrab\u00f3, en el seu llibre IV, i el ge\u00f2graf rom\u00e0 Rufo Festo pervers, en el seu poema Ora Marina parlen del lloc. Despr\u00e9s de la Reconquesta va quedar el poble habitat per moriscos i va passar a pert\u00e0nyer a la Corona en 1491. Despr\u00e9s de l\u2019expulsi\u00f3 dels moriscos (1609), va quedar el poble gaireb\u00e9 desert. Don Pedro Escrib\u00e1 i Zapata, Senyor d\u2019Argelita, va atorgar Carta Pobla el 23 de febrer de 1611. La Baronia d\u2019Argelita va pert\u00e0nyer al Marqu\u00e8s de Monistrol dins de la governaci\u00f3 de Morella, abans de pert\u00e0nyer a la prov\u00edncia de Castell\u00f3. El relleu \u00e9s mitjanament muntany\u00f3s i no sobrepassa els 800 m d\u2019altitud. El clima \u00e9s mediterrani, per\u00f2 m\u00e9s fred i menys humit que a la costa. El municipi est\u00e0 a 311 m d\u2019altitud, envoltat de muntanyes ia la vora del riu Villahermosa que rega la seva f\u00e8rtil horta. Entrant per l\u2019antic quarter es pot natravesar els estrets carrers fins arribar al conjunt format per l\u2019Esgl\u00e9sia, el Campanar i la Torre de Ceyt-Abu-Ceyt i des d\u2019on es veu el riu i la seva vall. Ay\u00f3dar El municipi de Ay\u00f3dar es troba enclavat en la comarca castellonenca de l\u2019Alt Millars, a la part septentrional del Parc Natural de la Serra Espad\u00e0. La poblaci\u00f3 actual \u00e9s de 240 habitants. El poble es troba a la falda meridionals de la Penya Saganta, al marge esquerre del riu Chico. Poblat d\u2019extenses pinedes presenta al\u00e7ades considerables com la del tur\u00f3 del Castell a 542 m d\u2019al\u00e7ada, als peus de aquesta la poblaci\u00f3, el seu origen \u00e9s musulm\u00e0. Malgrat el seu estat de ru\u00efnes encara revela la seva indiscutible v\u00e0lua arquitect\u00f2nica. Un interessant passeig pel municipi ens porta a observar interessants edificis com l\u2019esgl\u00e9sia parroquial del s. XIX i consagrada a Sant Vicent Ferrer el 1861. D\u2019estil academicista valenci\u00e0, consta de tres naus i absis. Grans pilastres cor\u00ednties i una c\u00fapula completen la seva estructura. Un altre edifici important \u00e9s el del Palau del Duc de Villahermosa, convertit en l\u2019actualitat en habitatges particulars. De l\u2019antiga fortalesa del castell, tan sols queda una torre a peu. De l\u2019antic convent de Dominics, que va ser centre espiritual de Ay\u00f3dar al llarg de la seva hist\u00f2ria, tan sols queda en peu una esvelta torre campanar constru\u00efda el 1601. L\u2019arquitectura de les seves vivendes, t\u00edpica de la zona, amb cases robustes i emblanquinades, proporciona tranquil\u00b7litat i assossec al passejar pels seus carrers, moltes d\u2019costeruts, adaptades al terreny, testimoni de l\u2019origen musulm\u00e0 de la localitat. Per gaudir de la natura al costat del municipi un petit passeig fins al Calvari ens portar\u00e0 gaireb\u00e9 a endinsar-nos en els extensos boscos. Castillo de Villamalefa Es troba a la comarca de l\u2019Alt Millars en la falda de la muntanya que corona el vell castell, amb acc\u00e9s per la carretera CV-190 des de Llucena. Li va ser concedida la Carta Pobla en 1242 pel governador moro de Val\u00e8ncia Zeit Abu Zeit, passant despr\u00e9s per diversos senyorius per integrar-se al senyoriu del ducat de Vilafermosa en 1472. L\u2019economia es basa principalment en l\u2019agricultura. El paisatge de Castell de Vilamalefa \u00e9s muntany\u00f3s. Cirat Situat a la comarca de l\u2019Alt Millars, a la vall del mateix riu. S\u2019accedeix per la CV-20 des de la costa passant per Onda i Torrechiva. Cirat va ser vila musulmana, encara que el seu origen es remunta a una antiga vila romana. Despr\u00e9s de la reconquesta passa als dominis de Xim\u00e9n d\u2019Aren\u00f3s i pateix un fort despoblament despr\u00e9s de l\u2019expulsi\u00f3 dels moriscos en 1609. Entorn de muntanya presidit per la vall del Millars, amb una geografia abrupta solcada per barrancs i muntanyes que ronden els 1.000 m d\u2019altitud. Important massa forestal de pinedes i esquitxada per nombroses fonts com; La Salut, Macasta, Llop, Madro\u00f1al, Ombria, Crespo, Costur, Jarica, Carrasca Mitgeta \u2026 Cortes de Aren\u00f3s Poblaci\u00f3 situada a l\u2019interior de la prov\u00edncia de Castell\u00f3 a la comarca de l\u2019Alt Millars. Es pot arribar per la N-234 Val\u00e8ncia direcci\u00f3 a Terol amb desviament a Rubielos de Mora, ja a la prov\u00edncia de Terol o per la CV-192 per l\u2019Alcora i Onda. La hist\u00f2ria de Cortes d\u2019Aren\u00f3s es remunta a ibers, romans i \u00e0rabs. Va pert\u00e0nyer a la baronia d\u2019Aren\u00f3s. Va ser reconquistat per Xim\u00e9n P\u00e9rez d\u2019Aren\u00f3s, lloctinent de Jaume I. El seu paisatge \u00e9s espectacular i en ella es troben algunes de les m\u00e9s importants formacions de pins i rebolledes de tota la Comunitat Valenciana. Amb una altitud entre 1704 m (Cabezo de les Creus) i els 840 m del municipi, es troba en una zona humida i de clima continental. Espadilla El municipi d\u2019Espadilla est\u00e0 situat al sud-est de la comarca de l\u2019Alt Millars al voltant de Ios valls dels rius Millars i Chico (o riu Petit), a la zona d\u2019influ\u00e8ncia de la Serra d\u2019Espad\u00e0 que forma part de la mancomunitat Espad\u00e0-Millars . T\u00e9 una superf\u00edcie de 12,04 km2 i una altitud de 294 metres. El terme \u00e9s molt accidentat en tota la zona sud i sobretot a les dues marges del riu Chico, amb nombroses elevacions que estan separades per barrancs. Compta amb grans extensions de bosc on les esp\u00e8cies predominants s\u00f3n els pins, ginebres i savines a les zones de muntanya i els tarongers, oms, garrofers i oliveres a les zones de regadiu. Les altures m\u00e9s importants s\u00f3n la Cova Negra (829,72 m), on es troba el v\u00e8rtex geod\u00e8sic que va ser reconstru\u00eft a l\u2019octubre de 1947, el Tuno (654 m) al l\u00ed mit amb Fanzara, Ereta (766 m), Pe\u00f1a de la Mula (827 m) i la Penya Saganta (723 m), situada al centre del terme. Compta amb els senders de petits recorregut i dificultat mitjana, Espadella-Saganta PR-CV 314, de 10 km i el nou sender PR-CV-386 \u201cCam\u00ed a la Cova Negra\u201d, de 12,5 km amb un temps aproximat de 3.30 hi 4.45 h respectivament. La bellesa dels paisatges del recorregut i les temperatures agradables s\u00f3n un al\u00b7licient per a qualsevol visitant amant de llocs ex\u00f2tics i bells. Espadella destaca sobre un esper\u00f3 a la dreta del riu Millars. Fanzara Situada a la comarca de l\u2019Alt Millars, se situa a uns 11 km d\u2019Onda per la CV-194, seguint el curs del riu Millars. Fundat el principi pels habitants del Castellet (Castell enclavat a la part alta d\u2019una muntanya del terme) pocs anys despr\u00e9s de 1238, despr\u00e9s de la donaci\u00f3 d\u2019aquest \u00faltim a l\u2019Arquebisbe de Narbona, al costat d\u2019altres terres de Val\u00e8ncia. Sembla ser que anteriorment a aquesta data va ser principalment ocupat per moriscos, que van viure a Fanzara molts anys i van deixar innombrables empremtes del seu passat. Per con\u00e8ixer el poble cal pujar a l\u2019Ermita del Sant Sepulcre, visitar l\u2019Esgl\u00e9sia i rec\u00f3rrer el nucli urb\u00e0 al llarg del mateix fins al safareig i la font. Tamb\u00e9 \u00e9s recomanable passejar pels carrers sorprenents per les seves formes sinuoses. Fuente de la Reina Destaca en la hist\u00f2ria de la Font de la Reina que l\u2019any 1348 va morir en aquesta localitat la Reina Elionor de Portugal. Al s. XVIII formava part del senyoriu que pertanyia al Comte de Villanueva. En el seu recorregut urb\u00e0 trobem els carrers Blas i Solanar amb cases penjades sobre el Barranc de la Graja i racons del Carrer Placeta i Carrer Raval. Amb un relleu que oscil\u00b7la entre els 800 m i els 1.081 m d\u2019altitud i un clima entre mediterrani i continental, el paisatge de Font La Reina \u00e9s muntany\u00f3s i amb abundant vegetaci\u00f3. Ludiente El poble de Lludient est\u00e0 situat a la comarca de l\u2019Alt Millars a 431 metres sobre el nivell del mar. La vall del riu Villahermosa juntament amb les nombroses muntanyes aporten el seu paisatge destacat i ric en vegetaci\u00f3 seu terme municipal presenta un territori abrupte i variat amb la pres\u00e8ncia de gran quantitat de barrancs i desnivells, a causa de la difer\u00e8ncia d\u2019altitud entre el poble i les seves muntanyes , moltes de les quals sobrepassen els 850 metres, com s\u00f3n la Talaia, la Casica, i Herrer\u00edas. El nucli de poblaci\u00f3 conserva el tra\u00e7at musulm\u00e0, a m\u00e9s d\u2019estar condicionat per la topografia del terreny configurant carrers estrets, tortuosos i escalades. A m\u00e9s, la seva poblaci\u00f3 es distribueix principalment en quatre nuclis de poblaci\u00f3, Lludient, Girava de Dalt, Girava de Baix i Benachera. Posseeix una tradici\u00f3 ramadera i agr\u00edcola, la qual, actualment es conserva, destacant entre els seus cultius, els hortofruct\u00edcoles, l\u2019ametller, l\u2019olivera i la vinya. Els serveis han anat guanyant pes amb els anys. Lludient posseeix un entorn magn\u00edfic per fer senderisme per les diferents rutes tur\u00edstiques que ofereix gr\u00e0cies al seu terreny desigual i de gran valor ecol\u00f2gic. Recorrent aquestes sendes es pot con\u00e8ixer la riquesa que posseeix en la seva flora, aix\u00ed com observar la diversitat de la seva fauna, destacant la cabra hisp\u00e0nica, el senglar, el cabirol, el c\u00e9rvol, el voltor i l\u2019\u00e0guila. Mont\u00e1n Petit municipi de la comarca de l\u2019Alt Millars, situat als contraforts de la Serra Espad\u00e0. Especialment atractiu pel seu entorn natural, on trobem multitud de fonts i deus. La fesomia del municipi, es caracteritza per la tipologia dels pobles de muntanya castellonencs i del sud de Terol, carrers costeruts i estrets, flanquejades per emblanquinades casa, que s\u2019obren en petites placetes i eres, per les quals \u00e9s molt agradable perdre gaudint de un reconfortant passejada. En el seu paisatge trobem fonts, brolladors, barrancs de vegetaci\u00f3 frondosa amb cascades i pous \u00f2ptims per al bany, paratges a l\u2019entorn de la vila, senders \u2026 Montanejos Aquesta poblaci\u00f3 d\u2019origen \u00e0rab va sorgir quan l\u2019Alqueria de Baix i L\u2019Alqueria de Dalt van entrar a formar part del Castell de Mont\u00e1n. L\u2019Alqueria i Montanejos van estar poblades per moriscos fins a la seva expulsi\u00f3 en 1609. El casc urb\u00e0 \u00e9s molt interessant amb t\u00edpiques cases emblanquinades de tradici\u00f3 \u00e0rab. Aix\u00ed mateix, s\u00f3n interessants una torre defensiva circular i l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Jaume Ap\u00f2stol (s. XVII \u2013 XVIII). Els seus paratges atrauen nombrosos aficionats a la natura i l\u2019aventura. Les parets de les seves muntanyes s\u00f3n recorregudes per aficionats de tots els pa\u00efsos, a l\u2019espeleologia, a l\u2019escalada, al senderisme, a l\u2019salt de pont \u2026 i conformen una de les atractives ofertes tur\u00edstiques de Montanejos. La Pobla d\u2019Aren\u00f3s El municipi de la Pobla d\u2019Aren\u00f3s pertany a la comarca de l\u2019Alt Millars i abasta una superf\u00edcie de 42,7 km\u00b2. La Pobla est\u00e0 a una altitud de 626 metres sobre el nivell del mar i al voltant t\u00e9 unes altures que superen aquesta mida. El poble dista 77 km de Castell\u00f3, 110 km de Val\u00e8ncia i 70 km de Terol. La seva poblaci\u00f3, en total 209 habitants, es reparteix entre els nuclis de la Pobla d\u2019Aren\u00f3s, Els Calpes, Els Cants i La Monzona. La hist\u00f2ria de La Pobla d\u2019Aren\u00f3s i les masies del terme van tenir el seu origen en el castell de la Vi\u00f1aza, m\u00e9s tard anomenat castell d\u2019Aren\u00f3s. La vila est\u00e0 en disposici\u00f3 de graella, t\u00edpica de les poblacions de fundaci\u00f3 despr\u00e9s de la reconquesta, i en la majoria de cases a les portes hi ha un arc de mig punt, que li donen un real\u00e7 medieval. En els quatre nuclis urbans es poden observar les edificacions pr\u00f2pies de la zona. Al centre se situa la Pla\u00e7a de l\u2019Esgl\u00e9sia, \u00fanica de forma triangular a la Comunitat Valenciana. En aquesta pla\u00e7a es troben els edificis de l\u2019ajuntament i l\u2019esgl\u00e9sia parroquial, que pertany a l\u2019estil renaixentista castellonenc. Toga La seva fundaci\u00f3 s\u2019atribueix als gots, ocupada pels moros i reconquerida pel rei Jaume I. Ha estat resid\u00e8ncia senyorial i escenari de batalles, com en les guerres carlines (1836). Des de la Carretera podem endinsar-nos per l\u2019Arc de Sant Antoni, en aquest carrer ia l\u2019esquerra trobem el carrer Major, a l\u2019esquerra l\u2019Ajuntament i al final del carrer a l\u2019esquerra trobem la pla\u00e7a de l\u2019Esgl\u00e9sia ia la dreta la Pla\u00e7a del Toro . Baixant des de l\u2019Esgl\u00e9sia arribem a la Font, el Palau i el Mol\u00ed. Des de la Pla\u00e7a del Toro podem arribar al Portalet i a la zona nova del poble i al Passeig de Sant Joan. En un meandre format pel riu Millars, la vall coincideix amb la finalitzaci\u00f3 de la Serra d\u2019Espad\u00e0 al sud i el Mass\u00eds del Penyagolosa al Nord. A 200 m d\u2019altitud sobre el nivell del mar, Toga gaudeix d\u2019un clima temperat i sa. Torralba del Pinar Encara que investigacions recents han cregut veure vestigis romans, el primer document que fa refer\u00e8ncia a Torralba \u00e9s la carta dels Termes de Daroca (1142), i un altre signat pel rei musulm\u00e0 Zayd Abu Zayd, i en el mateix es compromet a cedir els seus territoris a Jaume I d\u2019Arag\u00f3 ia convertir al cristianisme. D\u2019altra banda, a la catedral de Val\u00e8ncia es conserva el testament del fill d\u2019Abu Zayd, Fernando, convertit ja, en el que llega als seus hereus el castell de Vialeba i Torralba. Per\u00f2 tot i la cristianitzaci\u00f3 dels seus senyors, Torralba de la Pineda segueix conservant la seva poblaci\u00f3 morisca fins a la seva expulsi\u00f3 en 1609, dos anys despr\u00e9s el municipi que ja pertanyia a la Baronia d\u2019Ai\u00f2der \u00e9s repoblat per cristians. Per a altres la seva fundaci\u00f3 correspon al segle XVI, quan pertanyia a la baronia de Mil\u00e0 d\u2019Arag\u00f3. Es tracta d\u2019una poblaci\u00f3 fortificada de planta circular que va comptar amb una s\u00f2lida muralla i una torre major central. La fundaci\u00f3 del municipi per la seva topon\u00edmia \u00e9s anterior als \u00e0rabs, per\u00f2 la perman\u00e8ncia al llarg dels segles dels moriscos, han originat que el nucli urb\u00e0 de Torralba de la Pineda continue mantenint un clar\u00edssim aspecte morisc. El seu recinte emmurallat encara es poden apreciar: restes arquitect\u00f2niques de l\u2019emmurallament medieval (segles IX i XIII), confosos amb el caseriu existent, excepte algun tram amb espitlleres que es troba visible. La torre, segons tradici\u00f3 del lloc, va ser desmuntada i els seus carreus utilitzats en la construcci\u00f3 de la nova esgl\u00e9sia a la fi del segle XVII. Cal destacar tamb\u00e9 el castell d\u2019origen \u00e0rab, probablement constru\u00eft entre el s. X i el s. XII i del que s\u2019aprecien diverses restes de muralles foses amb les parets rocoses que circumden el tur\u00f3 sobre la qual es va edificar. Torrechiva Situat a la comarca de l\u2019Alt Millars, en la marge esquerra d\u2019aquest riu, s\u2019accedeix per la CV-20, carretera que uneix tots els pobles de la vall del Millars. D\u2019origen \u00e0rab, es va desenvolupar un petit nucli urb\u00e0 sota la protecci\u00f3 d\u2019una torre defensiva a la vora del riu. Va formar part del ducat de Vilafermosa. En el seu recorregut urb\u00e0 podem passejar pels carrers t\u00edpicament \u00e0rabs del municipi \u00e9s descobrir l\u2019arquitectura tradicional dels pobles de l\u2019interior de Castell\u00f3. Vallat Situat a la comarca de l\u2019Alt Millars, s\u2019accedeix per la carretera CV-194 des de Fanzara despr\u00e9s de desviar-se de la CV-20 que constitueix l\u2019eix del Millars. Al costat del riu Millars els musulmans van edificar aquest petit municipi que va pert\u00e0nyer al ducat de Vilafermosa. Despr\u00e9s de l\u2019expulsi\u00f3 dels moriscos en 1609 el poble entra en una fase de decad\u00e8ncia de la qual sortir\u00e0 pocs anys despr\u00e9s. En el seu recorregut urb\u00e0 ens trobem amb una arquitectura rural caracter\u00edstica de la zona, amb carrerons interessants i destacant la casa abadia i l\u2019esgl\u00e9sia parroquial. Villahermosa Villahermosa s\u2019aixeca sobre un tur\u00f3 a 730 m. sobre el nivell del mar, immersa en una zona d\u2019agrestes muntanyes entre les valls dels rius Carbo i Villahermosa. Villahermosa va pert\u00e0nyer a Zeit Abu Zeit, qui va atorgar Carta de poblaci\u00f3 en 1234 a un grup de cristians. Va pert\u00e0nyer despr\u00e9s al Senyoriu d\u2019Aren\u00f3s. Joan II d\u2019Arag\u00f3 la va convertir en cap del ducat de Vilafermosa, despr\u00e9s d\u2019haver protagonitzat Juan de Vilafermosa i els seus descendents diverses rebel\u00b7lions al llarg del s.XV. En la Guerra de Successi\u00f3 de 1707 van ser destru\u00efts el castell i el poble. Durant les guerres carlines del segle XIX, va ser caserna general carlista i va albergar probablement la primera impremta de Castell\u00f3. Es troba al peu del vessant nord-oest del pic de Penyagolosa, (\u00e9s la poblaci\u00f3 m\u00e9s propera a la mateixa). \u00c9s un punt de partida de nombrosos camins, sendes i pistes que aprofiten les bretxes per endinsar-se en les serres, configurant una perfecta xarxa que facilita els accessos a qualsevol de les masies i a tots els meravellosos racons del terme. Villanueva de la Reina Villanueva de la Reina \u00e9s un municipi pertanyent a la comarca de l\u2019Alt Millars. Est\u00e0 situat al sector septentrional de la comarca de l\u2019Alt Millars, ja en el l\u00edmit amb la prov\u00edncia de Terol (Arag\u00f3). S\u2019accedeix a aquesta localitat des de l\u2019autovia A-23 per enlla\u00e7ar amb la CV-207. I tamb\u00e9 per la CV-20, un cop passat Montanejos, enlla\u00e7ant tamb\u00e9 amb la CV-207. S\u00f3n localitats lim\u00edtrofes Fuente la Reina i Caudiel, ambdues de la prov\u00edncia de Castell\u00f3, i Sant Agust\u00ed de la prov\u00edncia de Terol. Actualment estan empadronades sobre unes 60 persones. Va ser cridada en l\u2019inici del segle XX \u201cVillanueva de la Reina\u201d, segons la tradici\u00f3 per haver pertangut a una reina mora, pertanyent des de la seva fundaci\u00f3 al bisbat de Sogorb; aix\u00ed figura en els mapes de les Observacions de Cavanilles al final del segle XVIII. Existeixen vestigis d\u2019un poblat iber en una de les vessants que delimiten el barranc que discorre prop de la poblaci\u00f3. Els monuments religiosos s\u00f3n l\u2019Esgl\u00e9sia Parroquial, dedicada a Sant Francesc d\u2019Ass\u00eds, i l\u2019Ermita de Sant Mart\u00ed. I el principal monument civil \u00e9s l\u2019Ajuntament, edifici d\u2019inter\u00e8s arquitect\u00f2nic. Els llocs d\u2019inter\u00e8s s\u00f3n la font de Sant Roc i el barranc del Maimona. Les festes patronals s\u00f3n en honor de Sant Mart\u00ed i Santa B\u00e0rbara. Se celebren del 20 al 25 d\u2019agost, amb diversos actes: la fira de la mel i productes agr\u00edcoles, solta de vaquetes i bou embolat, el tancament infantil i actuacions d\u2019orquestres i discom\u00f2bils. Hi ha 3 cases rurals, associades a la Cooperativa Turisme Rural Sierra Espina. Casa Leonor \u00e9s una antiga casa de llauradors restaurada, i Casa Pla\u00e7a consta de 2 apartaments situats a la Pla\u00e7a de l\u2019Ajuntament.https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=hfOE7wRpRj0","headings":[],"buttons":[],"images":[{"type":"image","url":"https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53.jpg","alt":"VILLARREAL CF","width":819,"height":455,"srcset":"https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53.jpg 819w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53.jpg 1920w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53.jpg 1920w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53.jpg 1920w, https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53-32x18.jpg 32w, https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53-150x83.jpg 150w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53.jpg 1920w","sizes":"auto, (max-width: 819px) 100vw, 819px"}],"counts":{"blocks":66,"headings":0,"texts":64,"buttons":0,"images":1}},"sections":[{"id":"section-1","title":"","text":"Coneix els encants de les 19 poblacions que seran protagonistes davant el M\u00e0laga CF Un total de 19 poblacions de l\u2019Alt Millars seran protagonistes en el partit de Lliga davant el M\u00e0laga CF a El Madrigal (dissabte 13 de febrer, 18.15 hores) gr\u00e0cies a la iniciativa Endavant Prov\u00edncia. Amb aquest prop\u00f2sit, els aficionats ja poden con\u00e8ixer una mica millor els encants de cadascuna de les localitats promocionades en aquest partit. Ara\u00f1uel La poblaci\u00f3 d\u2019Ara\u00f1uel \u00e9s d\u2019\u00e8poca Morisca. Va estar poblada des de l\u2019any 786 de l\u2019era Cristiana, encara que van existir vestigis d\u2019ocupaci\u00f3 humana en l\u2019\u00c8poca Ib\u00e8rica, per\u00f2 totalment disseminats. El municipi est\u00e0 situat sobre una petita esplanada al peu d\u2019un tur\u00f3 i articulat al voltant de la pla\u00e7a principal on est\u00e0 situada l\u2019Esgl\u00e9sia Parroquial dedicada a l\u2019Assumpci\u00f3 de la Verge, amb cases estretes i altes. L\u2019Ermita de Sant Roc, ja fora del poble ens permet veure magn\u00edfics paisatges. S\u00f3n nombrosos els paisatges i llocs interessants que trobem en el terme municipal. L\u2019abund\u00e0ncia d\u2019aigua caracteritza el paisatge d\u2019Ara\u00f1uel. Trobem piscines naturals en les proximitats del riu formades pels nombrosos meandres que dibuixa el riu en aquests llocs. Argelita Argelita era, en temps de la Reconquesta, una torre que va pert\u00e0nyer a Fernando, fill de Ceyt Abu-Ceyt, destronat Rei de Val\u00e8ncia pel seu contrari Zahen, qui va ser senyor del lloc en el s. XIII. Per\u00f2 ja l\u2019escriptor grec Estrab\u00f3, en el seu llibre IV, i el ge\u00f2graf rom\u00e0 Rufo Festo pervers, en el seu poema Ora Marina parlen del lloc. Despr\u00e9s de la Reconquesta va quedar el poble habitat per moriscos i va passar a pert\u00e0nyer a la Corona en 1491. Despr\u00e9s de l\u2019expulsi\u00f3 dels moriscos (1609), va quedar el poble gaireb\u00e9 desert. Don Pedro Escrib\u00e1 i Zapata, Senyor d\u2019Argelita, va atorgar Carta Pobla el 23 de febrer de 1611. La Baronia d\u2019Argelita va pert\u00e0nyer al Marqu\u00e8s de Monistrol dins de la governaci\u00f3 de Morella, abans de pert\u00e0nyer a la prov\u00edncia de Castell\u00f3. El relleu \u00e9s mitjanament muntany\u00f3s i no sobrepassa els 800 m d\u2019altitud. El clima \u00e9s mediterrani, per\u00f2 m\u00e9s fred i menys humit que a la costa. El municipi est\u00e0 a 311 m d\u2019altitud, envoltat de muntanyes ia la vora del riu Villahermosa que rega la seva f\u00e8rtil horta. Entrant per l\u2019antic quarter es pot natravesar els estrets carrers fins arribar al conjunt format per l\u2019Esgl\u00e9sia, el Campanar i la Torre de Ceyt-Abu-Ceyt i des d\u2019on es veu el riu i la seva vall. Ay\u00f3dar El municipi de Ay\u00f3dar es troba enclavat en la comarca castellonenca de l\u2019Alt Millars, a la part septentrional del Parc Natural de la Serra Espad\u00e0. La poblaci\u00f3 actual \u00e9s de 240 habitants. El poble es troba a la falda meridionals de la Penya Saganta, al marge esquerre del riu Chico. Poblat d\u2019extenses pinedes presenta al\u00e7ades considerables com la del tur\u00f3 del Castell a 542 m d\u2019al\u00e7ada, als peus de aquesta la poblaci\u00f3, el seu origen \u00e9s musulm\u00e0. Malgrat el seu estat de ru\u00efnes encara revela la seva indiscutible v\u00e0lua arquitect\u00f2nica. Un interessant passeig pel municipi ens porta a observar interessants edificis com l\u2019esgl\u00e9sia parroquial del s. XIX i consagrada a Sant Vicent Ferrer el 1861. D\u2019estil academicista valenci\u00e0, consta de tres naus i absis. Grans pilastres cor\u00ednties i una c\u00fapula completen la seva estructura. Un altre edifici important \u00e9s el del Palau del Duc de Villahermosa, convertit en l\u2019actualitat en habitatges particulars. De l\u2019antiga fortalesa del castell, tan sols queda una torre a peu. De l\u2019antic convent de Dominics, que va ser centre espiritual de Ay\u00f3dar al llarg de la seva hist\u00f2ria, tan sols queda en peu una esvelta torre campanar constru\u00efda el 1601. L\u2019arquitectura de les seves vivendes, t\u00edpica de la zona, amb cases robustes i emblanquinades, proporciona tranquil\u00b7litat i assossec al passejar pels seus carrers, moltes d\u2019costeruts, adaptades al terreny, testimoni de l\u2019origen musulm\u00e0 de la localitat. Per gaudir de la natura al costat del municipi un petit passeig fins al Calvari ens portar\u00e0 gaireb\u00e9 a endinsar-nos en els extensos boscos. Castillo de Villamalefa Es troba a la comarca de l\u2019Alt Millars en la falda de la muntanya que corona el vell castell, amb acc\u00e9s per la carretera CV-190 des de Llucena. Li va ser concedida la Carta Pobla en 1242 pel governador moro de Val\u00e8ncia Zeit Abu Zeit, passant despr\u00e9s per diversos senyorius per integrar-se al senyoriu del ducat de Vilafermosa en 1472. L\u2019economia es basa principalment en l\u2019agricultura. El paisatge de Castell de Vilamalefa \u00e9s muntany\u00f3s. Cirat Situat a la comarca de l\u2019Alt Millars, a la vall del mateix riu. S\u2019accedeix per la CV-20 des de la costa passant per Onda i Torrechiva. Cirat va ser vila musulmana, encara que el seu origen es remunta a una antiga vila romana. Despr\u00e9s de la reconquesta passa als dominis de Xim\u00e9n d\u2019Aren\u00f3s i pateix un fort despoblament despr\u00e9s de l\u2019expulsi\u00f3 dels moriscos en 1609. Entorn de muntanya presidit per la vall del Millars, amb una geografia abrupta solcada per barrancs i muntanyes que ronden els 1.000 m d\u2019altitud. Important massa forestal de pinedes i esquitxada per nombroses fonts com; La Salut, Macasta, Llop, Madro\u00f1al, Ombria, Crespo, Costur, Jarica, Carrasca Mitgeta \u2026 Cortes de Aren\u00f3s Poblaci\u00f3 situada a l\u2019interior de la prov\u00edncia de Castell\u00f3 a la comarca de l\u2019Alt Millars. Es pot arribar per la N-234 Val\u00e8ncia direcci\u00f3 a Terol amb desviament a Rubielos de Mora, ja a la prov\u00edncia de Terol o per la CV-192 per l\u2019Alcora i Onda. La hist\u00f2ria de Cortes d\u2019Aren\u00f3s es remunta a ibers, romans i \u00e0rabs. Va pert\u00e0nyer a la baronia d\u2019Aren\u00f3s. Va ser reconquistat per Xim\u00e9n P\u00e9rez d\u2019Aren\u00f3s, lloctinent de Jaume I. El seu paisatge \u00e9s espectacular i en ella es troben algunes de les m\u00e9s importants formacions de pins i rebolledes de tota la Comunitat Valenciana. Amb una altitud entre 1704 m (Cabezo de les Creus) i els 840 m del municipi, es troba en una zona humida i de clima continental. Espadilla El municipi d\u2019Espadilla est\u00e0 situat al sud-est de la comarca de l\u2019Alt Millars al voltant de Ios valls dels rius Millars i Chico (o riu Petit), a la zona d\u2019influ\u00e8ncia de la Serra d\u2019Espad\u00e0 que forma part de la mancomunitat Espad\u00e0-Millars . T\u00e9 una superf\u00edcie de 12,04 km2 i una altitud de 294 metres. El terme \u00e9s molt accidentat en tota la zona sud i sobretot a les dues marges del riu Chico, amb nombroses elevacions que estan separades per barrancs. Compta amb grans extensions de bosc on les esp\u00e8cies predominants s\u00f3n els pins, ginebres i savines a les zones de muntanya i els tarongers, oms, garrofers i oliveres a les zones de regadiu. Les altures m\u00e9s importants s\u00f3n la Cova Negra (829,72 m), on es troba el v\u00e8rtex geod\u00e8sic que va ser reconstru\u00eft a l\u2019octubre de 1947, el Tuno (654 m) al l\u00ed mit amb Fanzara, Ereta (766 m), Pe\u00f1a de la Mula (827 m) i la Penya Saganta (723 m), situada al centre del terme. Compta amb els senders de petits recorregut i dificultat mitjana, Espadella-Saganta PR-CV 314, de 10 km i el nou sender PR-CV-386 \u201cCam\u00ed a la Cova Negra\u201d, de 12,5 km amb un temps aproximat de 3.30 hi 4.45 h respectivament. La bellesa dels paisatges del recorregut i les temperatures agradables s\u00f3n un al\u00b7licient per a qualsevol visitant amant de llocs ex\u00f2tics i bells. Espadella destaca sobre un esper\u00f3 a la dreta del riu Millars. Fanzara Situada a la comarca de l\u2019Alt Millars, se situa a uns 11 km d\u2019Onda per la CV-194, seguint el curs del riu Millars. Fundat el principi pels habitants del Castellet (Castell enclavat a la part alta d\u2019una muntanya del terme) pocs anys despr\u00e9s de 1238, despr\u00e9s de la donaci\u00f3 d\u2019aquest \u00faltim a l\u2019Arquebisbe de Narbona, al costat d\u2019altres terres de Val\u00e8ncia. Sembla ser que anteriorment a aquesta data va ser principalment ocupat per moriscos, que van viure a Fanzara molts anys i van deixar innombrables empremtes del seu passat. Per con\u00e8ixer el poble cal pujar a l\u2019Ermita del Sant Sepulcre, visitar l\u2019Esgl\u00e9sia i rec\u00f3rrer el nucli urb\u00e0 al llarg del mateix fins al safareig i la font. Tamb\u00e9 \u00e9s recomanable passejar pels carrers sorprenents per les seves formes sinuoses. Fuente de la Reina Destaca en la hist\u00f2ria de la Font de la Reina que l\u2019any 1348 va morir en aquesta localitat la Reina Elionor de Portugal. Al s. XVIII formava part del senyoriu que pertanyia al Comte de Villanueva. En el seu recorregut urb\u00e0 trobem els carrers Blas i Solanar amb cases penjades sobre el Barranc de la Graja i racons del Carrer Placeta i Carrer Raval. Amb un relleu que oscil\u00b7la entre els 800 m i els 1.081 m d\u2019altitud i un clima entre mediterrani i continental, el paisatge de Font La Reina \u00e9s muntany\u00f3s i amb abundant vegetaci\u00f3. Ludiente El poble de Lludient est\u00e0 situat a la comarca de l\u2019Alt Millars a 431 metres sobre el nivell del mar. La vall del riu Villahermosa juntament amb les nombroses muntanyes aporten el seu paisatge destacat i ric en vegetaci\u00f3 seu terme municipal presenta un territori abrupte i variat amb la pres\u00e8ncia de gran quantitat de barrancs i desnivells, a causa de la difer\u00e8ncia d\u2019altitud entre el poble i les seves muntanyes , moltes de les quals sobrepassen els 850 metres, com s\u00f3n la Talaia, la Casica, i Herrer\u00edas. El nucli de poblaci\u00f3 conserva el tra\u00e7at musulm\u00e0, a m\u00e9s d\u2019estar condicionat per la topografia del terreny configurant carrers estrets, tortuosos i escalades. A m\u00e9s, la seva poblaci\u00f3 es distribueix principalment en quatre nuclis de poblaci\u00f3, Lludient, Girava de Dalt, Girava de Baix i Benachera. Posseeix una tradici\u00f3 ramadera i agr\u00edcola, la qual, actualment es conserva, destacant entre els seus cultius, els hortofruct\u00edcoles, l\u2019ametller, l\u2019olivera i la vinya. Els serveis han anat guanyant pes amb els anys. Lludient posseeix un entorn magn\u00edfic per fer senderisme per les diferents rutes tur\u00edstiques que ofereix gr\u00e0cies al seu terreny desigual i de gran valor ecol\u00f2gic. Recorrent aquestes sendes es pot con\u00e8ixer la riquesa que posseeix en la seva flora, aix\u00ed com observar la diversitat de la seva fauna, destacant la cabra hisp\u00e0nica, el senglar, el cabirol, el c\u00e9rvol, el voltor i l\u2019\u00e0guila. Mont\u00e1n Petit municipi de la comarca de l\u2019Alt Millars, situat als contraforts de la Serra Espad\u00e0. Especialment atractiu pel seu entorn natural, on trobem multitud de fonts i deus. La fesomia del municipi, es caracteritza per la tipologia dels pobles de muntanya castellonencs i del sud de Terol, carrers costeruts i estrets, flanquejades per emblanquinades casa, que s\u2019obren en petites placetes i eres, per les quals \u00e9s molt agradable perdre gaudint de un reconfortant passejada. En el seu paisatge trobem fonts, brolladors, barrancs de vegetaci\u00f3 frondosa amb cascades i pous \u00f2ptims per al bany, paratges a l\u2019entorn de la vila, senders \u2026 Montanejos Aquesta poblaci\u00f3 d\u2019origen \u00e0rab va sorgir quan l\u2019Alqueria de Baix i L\u2019Alqueria de Dalt van entrar a formar part del Castell de Mont\u00e1n. L\u2019Alqueria i Montanejos van estar poblades per moriscos fins a la seva expulsi\u00f3 en 1609. El casc urb\u00e0 \u00e9s molt interessant amb t\u00edpiques cases emblanquinades de tradici\u00f3 \u00e0rab. Aix\u00ed mateix, s\u00f3n interessants una torre defensiva circular i l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Jaume Ap\u00f2stol (s. XVII \u2013 XVIII). Els seus paratges atrauen nombrosos aficionats a la natura i l\u2019aventura. Les parets de les seves muntanyes s\u00f3n recorregudes per aficionats de tots els pa\u00efsos, a l\u2019espeleologia, a l\u2019escalada, al senderisme, a l\u2019salt de pont \u2026 i conformen una de les atractives ofertes tur\u00edstiques de Montanejos. La Pobla d\u2019Aren\u00f3s El municipi de la Pobla d\u2019Aren\u00f3s pertany a la comarca de l\u2019Alt Millars i abasta una superf\u00edcie de 42,7 km\u00b2. La Pobla est\u00e0 a una altitud de 626 metres sobre el nivell del mar i al voltant t\u00e9 unes altures que superen aquesta mida. El poble dista 77 km de Castell\u00f3, 110 km de Val\u00e8ncia i 70 km de Terol. La seva poblaci\u00f3, en total 209 habitants, es reparteix entre els nuclis de la Pobla d\u2019Aren\u00f3s, Els Calpes, Els Cants i La Monzona. La hist\u00f2ria de La Pobla d\u2019Aren\u00f3s i les masies del terme van tenir el seu origen en el castell de la Vi\u00f1aza, m\u00e9s tard anomenat castell d\u2019Aren\u00f3s. La vila est\u00e0 en disposici\u00f3 de graella, t\u00edpica de les poblacions de fundaci\u00f3 despr\u00e9s de la reconquesta, i en la majoria de cases a les portes hi ha un arc de mig punt, que li donen un real\u00e7 medieval. En els quatre nuclis urbans es poden observar les edificacions pr\u00f2pies de la zona. Al centre se situa la Pla\u00e7a de l\u2019Esgl\u00e9sia, \u00fanica de forma triangular a la Comunitat Valenciana. En aquesta pla\u00e7a es troben els edificis de l\u2019ajuntament i l\u2019esgl\u00e9sia parroquial, que pertany a l\u2019estil renaixentista castellonenc. Toga La seva fundaci\u00f3 s\u2019atribueix als gots, ocupada pels moros i reconquerida pel rei Jaume I. Ha estat resid\u00e8ncia senyorial i escenari de batalles, com en les guerres carlines (1836). Des de la Carretera podem endinsar-nos per l\u2019Arc de Sant Antoni, en aquest carrer ia l\u2019esquerra trobem el carrer Major, a l\u2019esquerra l\u2019Ajuntament i al final del carrer a l\u2019esquerra trobem la pla\u00e7a de l\u2019Esgl\u00e9sia ia la dreta la Pla\u00e7a del Toro . Baixant des de l\u2019Esgl\u00e9sia arribem a la Font, el Palau i el Mol\u00ed. Des de la Pla\u00e7a del Toro podem arribar al Portalet i a la zona nova del poble i al Passeig de Sant Joan. En un meandre format pel riu Millars, la vall coincideix amb la finalitzaci\u00f3 de la Serra d\u2019Espad\u00e0 al sud i el Mass\u00eds del Penyagolosa al Nord. A 200 m d\u2019altitud sobre el nivell del mar, Toga gaudeix d\u2019un clima temperat i sa. Torralba del Pinar Encara que investigacions recents han cregut veure vestigis romans, el primer document que fa refer\u00e8ncia a Torralba \u00e9s la carta dels Termes de Daroca (1142), i un altre signat pel rei musulm\u00e0 Zayd Abu Zayd, i en el mateix es compromet a cedir els seus territoris a Jaume I d\u2019Arag\u00f3 ia convertir al cristianisme. D\u2019altra banda, a la catedral de Val\u00e8ncia es conserva el testament del fill d\u2019Abu Zayd, Fernando, convertit ja, en el que llega als seus hereus el castell de Vialeba i Torralba. Per\u00f2 tot i la cristianitzaci\u00f3 dels seus senyors, Torralba de la Pineda segueix conservant la seva poblaci\u00f3 morisca fins a la seva expulsi\u00f3 en 1609, dos anys despr\u00e9s el municipi que ja pertanyia a la Baronia d\u2019Ai\u00f2der \u00e9s repoblat per cristians. Per a altres la seva fundaci\u00f3 correspon al segle XVI, quan pertanyia a la baronia de Mil\u00e0 d\u2019Arag\u00f3. Es tracta d\u2019una poblaci\u00f3 fortificada de planta circular que va comptar amb una s\u00f2lida muralla i una torre major central. La fundaci\u00f3 del municipi per la seva topon\u00edmia \u00e9s anterior als \u00e0rabs, per\u00f2 la perman\u00e8ncia al llarg dels segles dels moriscos, han originat que el nucli urb\u00e0 de Torralba de la Pineda continue mantenint un clar\u00edssim aspecte morisc. El seu recinte emmurallat encara es poden apreciar: restes arquitect\u00f2niques de l\u2019emmurallament medieval (segles IX i XIII), confosos amb el caseriu existent, excepte algun tram amb espitlleres que es troba visible. La torre, segons tradici\u00f3 del lloc, va ser desmuntada i els seus carreus utilitzats en la construcci\u00f3 de la nova esgl\u00e9sia a la fi del segle XVII. Cal destacar tamb\u00e9 el castell d\u2019origen \u00e0rab, probablement constru\u00eft entre el s. X i el s. XII i del que s\u2019aprecien diverses restes de muralles foses amb les parets rocoses que circumden el tur\u00f3 sobre la qual es va edificar. Torrechiva Situat a la comarca de l\u2019Alt Millars, en la marge esquerra d\u2019aquest riu, s\u2019accedeix per la CV-20, carretera que uneix tots els pobles de la vall del Millars. D\u2019origen \u00e0rab, es va desenvolupar un petit nucli urb\u00e0 sota la protecci\u00f3 d\u2019una torre defensiva a la vora del riu. Va formar part del ducat de Vilafermosa. En el seu recorregut urb\u00e0 podem passejar pels carrers t\u00edpicament \u00e0rabs del municipi \u00e9s descobrir l\u2019arquitectura tradicional dels pobles de l\u2019interior de Castell\u00f3. Vallat Situat a la comarca de l\u2019Alt Millars, s\u2019accedeix per la carretera CV-194 des de Fanzara despr\u00e9s de desviar-se de la CV-20 que constitueix l\u2019eix del Millars. Al costat del riu Millars els musulmans van edificar aquest petit municipi que va pert\u00e0nyer al ducat de Vilafermosa. Despr\u00e9s de l\u2019expulsi\u00f3 dels moriscos en 1609 el poble entra en una fase de decad\u00e8ncia de la qual sortir\u00e0 pocs anys despr\u00e9s. En el seu recorregut urb\u00e0 ens trobem amb una arquitectura rural caracter\u00edstica de la zona, amb carrerons interessants i destacant la casa abadia i l\u2019esgl\u00e9sia parroquial. Villahermosa Villahermosa s\u2019aixeca sobre un tur\u00f3 a 730 m. sobre el nivell del mar, immersa en una zona d\u2019agrestes muntanyes entre les valls dels rius Carbo i Villahermosa. Villahermosa va pert\u00e0nyer a Zeit Abu Zeit, qui va atorgar Carta de poblaci\u00f3 en 1234 a un grup de cristians. Va pert\u00e0nyer despr\u00e9s al Senyoriu d\u2019Aren\u00f3s. Joan II d\u2019Arag\u00f3 la va convertir en cap del ducat de Vilafermosa, despr\u00e9s d\u2019haver protagonitzat Juan de Vilafermosa i els seus descendents diverses rebel\u00b7lions al llarg del s.XV. En la Guerra de Successi\u00f3 de 1707 van ser destru\u00efts el castell i el poble. Durant les guerres carlines del segle XIX, va ser caserna general carlista i va albergar probablement la primera impremta de Castell\u00f3. Es troba al peu del vessant nord-oest del pic de Penyagolosa, (\u00e9s la poblaci\u00f3 m\u00e9s propera a la mateixa). \u00c9s un punt de partida de nombrosos camins, sendes i pistes que aprofiten les bretxes per endinsar-se en les serres, configurant una perfecta xarxa que facilita els accessos a qualsevol de les masies i a tots els meravellosos racons del terme. Villanueva de la Reina Villanueva de la Reina \u00e9s un municipi pertanyent a la comarca de l\u2019Alt Millars. Est\u00e0 situat al sector septentrional de la comarca de l\u2019Alt Millars, ja en el l\u00edmit amb la prov\u00edncia de Terol (Arag\u00f3). S\u2019accedeix a aquesta localitat des de l\u2019autovia A-23 per enlla\u00e7ar amb la CV-207. I tamb\u00e9 per la CV-20, un cop passat Montanejos, enlla\u00e7ant tamb\u00e9 amb la CV-207. S\u00f3n localitats lim\u00edtrofes Fuente la Reina i Caudiel, ambdues de la prov\u00edncia de Castell\u00f3, i Sant Agust\u00ed de la prov\u00edncia de Terol. Actualment estan empadronades sobre unes 60 persones. Va ser cridada en l\u2019inici del segle XX \u201cVillanueva de la Reina\u201d, segons la tradici\u00f3 per haver pertangut a una reina mora, pertanyent des de la seva fundaci\u00f3 al bisbat de Sogorb; aix\u00ed figura en els mapes de les Observacions de Cavanilles al final del segle XVIII. Existeixen vestigis d\u2019un poblat iber en una de les vessants que delimiten el barranc que discorre prop de la poblaci\u00f3. Els monuments religiosos s\u00f3n l\u2019Esgl\u00e9sia Parroquial, dedicada a Sant Francesc d\u2019Ass\u00eds, i l\u2019Ermita de Sant Mart\u00ed. I el principal monument civil \u00e9s l\u2019Ajuntament, edifici d\u2019inter\u00e8s arquitect\u00f2nic. Els llocs d\u2019inter\u00e8s s\u00f3n la font de Sant Roc i el barranc del Maimona. Les festes patronals s\u00f3n en honor de Sant Mart\u00ed i Santa B\u00e0rbara. Se celebren del 20 al 25 d\u2019agost, amb diversos actes: la fira de la mel i productes agr\u00edcoles, solta de vaquetes i bou embolat, el tancament infantil i actuacions d\u2019orquestres i discom\u00f2bils. Hi ha 3 cases rurals, associades a la Cooperativa Turisme Rural Sierra Espina. Casa Leonor \u00e9s una antiga casa de llauradors restaurada, i Casa Pla\u00e7a consta de 2 apartaments situats a la Pla\u00e7a de l\u2019Ajuntament.","headings":[],"texts":[{"type":"paragraph","text":"Coneix els encants de les 19 poblacions que seran protagonistes davant el M\u00e0laga CF"},{"type":"paragraph","text":"Un total de 19 poblacions de l\u2019Alt Millars seran protagonistes en el partit de Lliga davant el M\u00e0laga CF a El Madrigal (dissabte 13 de febrer, 18.15 hores) gr\u00e0cies a la iniciativa Endavant Prov\u00edncia. Amb aquest prop\u00f2sit, els aficionats ja poden con\u00e8ixer una mica millor els encants de cadascuna de les localitats promocionades en aquest partit."},{"type":"paragraph","text":"Ara\u00f1uel"},{"type":"paragraph","text":"La poblaci\u00f3 d\u2019Ara\u00f1uel \u00e9s d\u2019\u00e8poca Morisca. Va estar poblada des de l\u2019any 786 de l\u2019era Cristiana, encara que van existir vestigis d\u2019ocupaci\u00f3 humana en l\u2019\u00c8poca Ib\u00e8rica, per\u00f2 totalment disseminats. El municipi est\u00e0 situat sobre una petita esplanada al peu d\u2019un tur\u00f3 i articulat al voltant de la pla\u00e7a principal on est\u00e0 situada l\u2019Esgl\u00e9sia Parroquial dedicada a l\u2019Assumpci\u00f3 de la Verge, amb cases estretes i altes. L\u2019Ermita de Sant Roc, ja fora del poble ens permet veure magn\u00edfics paisatges."},{"type":"paragraph","text":"S\u00f3n nombrosos els paisatges i llocs interessants que trobem en el terme municipal. L\u2019abund\u00e0ncia d\u2019aigua caracteritza el paisatge d\u2019Ara\u00f1uel. Trobem piscines naturals en les proximitats del riu formades pels nombrosos meandres que dibuixa el riu en aquests llocs."},{"type":"paragraph","text":"Argelita"},{"type":"paragraph","text":"Argelita era, en temps de la Reconquesta, una torre que va pert\u00e0nyer a Fernando, fill de Ceyt Abu-Ceyt, destronat Rei de Val\u00e8ncia pel seu contrari Zahen, qui va ser senyor del lloc en el s. XIII. Per\u00f2 ja l\u2019escriptor grec Estrab\u00f3, en el seu llibre IV, i el ge\u00f2graf rom\u00e0 Rufo Festo pervers, en el seu poema Ora Marina parlen del lloc. Despr\u00e9s de la Reconquesta va quedar el poble habitat per moriscos i va passar a pert\u00e0nyer a la Corona en 1491. Despr\u00e9s de l\u2019expulsi\u00f3 dels moriscos (1609), va quedar el poble gaireb\u00e9 desert. Don Pedro Escrib\u00e1 i Zapata, Senyor d\u2019Argelita, va atorgar Carta Pobla el 23 de febrer de 1611. La Baronia d\u2019Argelita va pert\u00e0nyer al Marqu\u00e8s de Monistrol dins de la governaci\u00f3 de Morella, abans de pert\u00e0nyer a la prov\u00edncia de Castell\u00f3."},{"type":"paragraph","text":"El relleu \u00e9s mitjanament muntany\u00f3s i no sobrepassa els 800 m d\u2019altitud. El clima \u00e9s mediterrani, per\u00f2 m\u00e9s fred i menys humit que a la costa. El municipi est\u00e0 a 311 m d\u2019altitud, envoltat de muntanyes ia la vora del riu Villahermosa que rega la seva f\u00e8rtil horta."},{"type":"paragraph","text":"Entrant per l\u2019antic quarter es pot natravesar els estrets carrers fins arribar al conjunt format per l\u2019Esgl\u00e9sia, el Campanar i la Torre de Ceyt-Abu-Ceyt i des d\u2019on es veu el riu i la seva vall."},{"type":"paragraph","text":"Ay\u00f3dar"},{"type":"paragraph","text":"El municipi de Ay\u00f3dar es troba enclavat en la comarca castellonenca de l\u2019Alt Millars, a la part septentrional del Parc Natural de la Serra Espad\u00e0. La poblaci\u00f3 actual \u00e9s de 240 habitants. El poble es troba a la falda meridionals de la Penya Saganta, al marge esquerre del riu Chico. Poblat d\u2019extenses pinedes presenta al\u00e7ades considerables com la del tur\u00f3 del Castell a 542 m d\u2019al\u00e7ada, als peus de aquesta la poblaci\u00f3, el seu origen \u00e9s musulm\u00e0. Malgrat el seu estat de ru\u00efnes encara revela la seva indiscutible v\u00e0lua arquitect\u00f2nica."},{"type":"paragraph","text":"Un interessant passeig pel municipi ens porta a observar interessants edificis com l\u2019esgl\u00e9sia parroquial del s. XIX i consagrada a Sant Vicent Ferrer el 1861. D\u2019estil academicista valenci\u00e0, consta de tres naus i absis. Grans pilastres cor\u00ednties i una c\u00fapula completen la seva estructura."},{"type":"paragraph","text":"Un altre edifici important \u00e9s el del Palau del Duc de Villahermosa, convertit en l\u2019actualitat en habitatges particulars. De l\u2019antiga fortalesa del castell, tan sols queda una torre a peu."},{"type":"paragraph","text":"De l\u2019antic convent de Dominics, que va ser centre espiritual de Ay\u00f3dar al llarg de la seva hist\u00f2ria, tan sols queda en peu una esvelta torre campanar constru\u00efda el 1601."},{"type":"paragraph","text":"L\u2019arquitectura de les seves vivendes, t\u00edpica de la zona, amb cases robustes i emblanquinades, proporciona tranquil\u00b7litat i assossec al passejar pels seus carrers, moltes d\u2019costeruts, adaptades al terreny, testimoni de l\u2019origen musulm\u00e0 de la localitat."},{"type":"paragraph","text":"Per gaudir de la natura al costat del municipi un petit passeig fins al Calvari ens portar\u00e0 gaireb\u00e9 a endinsar-nos en els extensos boscos."},{"type":"paragraph","text":"Castillo de Villamalefa"},{"type":"paragraph","text":"Es troba a la comarca de l\u2019Alt Millars en la falda de la muntanya que corona el vell castell, amb acc\u00e9s per la carretera CV-190 des de Llucena. Li va ser concedida la Carta Pobla en 1242 pel governador moro de Val\u00e8ncia Zeit Abu Zeit, passant despr\u00e9s per diversos senyorius per integrar-se al senyoriu del ducat de Vilafermosa en 1472. L\u2019economia es basa principalment en l\u2019agricultura. El paisatge de Castell de Vilamalefa \u00e9s muntany\u00f3s."},{"type":"paragraph","text":"Cirat"},{"type":"paragraph","text":"Situat a la comarca de l\u2019Alt Millars, a la vall del mateix riu. S\u2019accedeix per la CV-20 des de la costa passant per Onda i Torrechiva. Cirat va ser vila musulmana, encara que el seu origen es remunta a una antiga vila romana. Despr\u00e9s de la reconquesta passa als dominis de Xim\u00e9n d\u2019Aren\u00f3s i pateix un fort despoblament despr\u00e9s de l\u2019expulsi\u00f3 dels moriscos en 1609."},{"type":"paragraph","text":"Entorn de muntanya presidit per la vall del Millars, amb una geografia abrupta solcada per barrancs i muntanyes que ronden els 1.000 m d\u2019altitud. Important massa forestal de pinedes i esquitxada per nombroses fonts com; La Salut, Macasta, Llop, Madro\u00f1al, Ombria, Crespo, Costur, Jarica, Carrasca Mitgeta \u2026"},{"type":"paragraph","text":"Cortes de Aren\u00f3s"},{"type":"paragraph","text":"Poblaci\u00f3 situada a l\u2019interior de la prov\u00edncia de Castell\u00f3 a la comarca de l\u2019Alt Millars. Es pot arribar per la N-234 Val\u00e8ncia direcci\u00f3 a Terol amb desviament a Rubielos de Mora, ja a la prov\u00edncia de Terol o per la CV-192 per l\u2019Alcora i Onda. La hist\u00f2ria de Cortes d\u2019Aren\u00f3s es remunta a ibers, romans i \u00e0rabs. Va pert\u00e0nyer a la baronia d\u2019Aren\u00f3s. Va ser reconquistat per Xim\u00e9n P\u00e9rez d\u2019Aren\u00f3s, lloctinent de Jaume I. El seu paisatge \u00e9s espectacular i en ella es troben algunes de les m\u00e9s importants formacions de pins i rebolledes de tota la Comunitat Valenciana. Amb una altitud entre 1704 m (Cabezo de les Creus) i els 840 m del municipi, es troba en una zona humida i de clima continental."},{"type":"paragraph","text":"Espadilla"},{"type":"paragraph","text":"El municipi d\u2019Espadilla est\u00e0 situat al sud-est de la comarca de l\u2019Alt Millars al voltant de Ios valls dels rius Millars i Chico (o riu Petit), a la zona d\u2019influ\u00e8ncia de la Serra d\u2019Espad\u00e0 que forma part de la mancomunitat Espad\u00e0-Millars . T\u00e9 una superf\u00edcie de 12,04 km2 i una altitud de 294 metres."},{"type":"paragraph","text":"El terme \u00e9s molt accidentat en tota la zona sud i sobretot a les dues marges del riu Chico, amb nombroses elevacions que estan separades per barrancs. Compta amb grans extensions de bosc on les esp\u00e8cies predominants s\u00f3n els pins, ginebres i savines a les zones de muntanya i els tarongers, oms, garrofers i oliveres a les zones de regadiu. Les altures m\u00e9s importants s\u00f3n la Cova Negra (829,72 m), on es troba el v\u00e8rtex geod\u00e8sic que va ser reconstru\u00eft a l\u2019octubre de 1947, el Tuno (654 m) al l\u00ed mit amb Fanzara, Ereta (766 m), Pe\u00f1a de la Mula (827 m) i la Penya Saganta (723 m), situada al centre del terme. Compta amb els senders de petits recorregut i dificultat mitjana, Espadella-Saganta PR-CV 314, de 10 km i el nou sender PR-CV-386 \u201cCam\u00ed a la Cova Negra\u201d, de 12,5 km amb un temps aproximat de 3.30 hi 4.45 h respectivament. La bellesa dels paisatges del recorregut i les temperatures agradables s\u00f3n un al\u00b7licient per a qualsevol visitant amant de llocs ex\u00f2tics i bells. Espadella destaca sobre un esper\u00f3 a la dreta del riu Millars."},{"type":"paragraph","text":"Fanzara"},{"type":"paragraph","text":"Situada a la comarca de l\u2019Alt Millars, se situa a uns 11 km d\u2019Onda per la CV-194, seguint el curs del riu Millars. Fundat el principi pels habitants del Castellet (Castell enclavat a la part alta d\u2019una muntanya del terme) pocs anys despr\u00e9s de 1238, despr\u00e9s de la donaci\u00f3 d\u2019aquest \u00faltim a l\u2019Arquebisbe de Narbona, al costat d\u2019altres terres de Val\u00e8ncia. Sembla ser que anteriorment a aquesta data va ser principalment ocupat per moriscos, que van viure a Fanzara molts anys i van deixar innombrables empremtes del seu passat."},{"type":"paragraph","text":"Per con\u00e8ixer el poble cal pujar a l\u2019Ermita del Sant Sepulcre, visitar l\u2019Esgl\u00e9sia i rec\u00f3rrer el nucli urb\u00e0 al llarg del mateix fins al safareig i la font. Tamb\u00e9 \u00e9s recomanable passejar pels carrers sorprenents per les seves formes sinuoses."},{"type":"paragraph","text":"Fuente de la Reina"},{"type":"paragraph","text":"Destaca en la hist\u00f2ria de la Font de la Reina que l\u2019any 1348 va morir en aquesta localitat la Reina Elionor de Portugal. Al s. XVIII formava part del senyoriu que pertanyia al Comte de Villanueva. En el seu recorregut urb\u00e0 trobem els carrers Blas i Solanar amb cases penjades sobre el Barranc de la Graja i racons del Carrer Placeta i Carrer Raval. Amb un relleu que oscil\u00b7la entre els 800 m i els 1.081 m d\u2019altitud i un clima entre mediterrani i continental, el paisatge de Font La Reina \u00e9s muntany\u00f3s i amb abundant vegetaci\u00f3."},{"type":"paragraph","text":"Ludiente"},{"type":"paragraph","text":"El poble de Lludient est\u00e0 situat a la comarca de l\u2019Alt Millars a 431 metres sobre el nivell del mar. La vall del riu Villahermosa juntament amb les nombroses muntanyes aporten el seu paisatge destacat i ric en vegetaci\u00f3 seu terme municipal presenta un territori abrupte i variat amb la pres\u00e8ncia de gran quantitat de barrancs i desnivells, a causa de la difer\u00e8ncia d\u2019altitud entre el poble i les seves muntanyes , moltes de les quals sobrepassen els 850 metres, com s\u00f3n la Talaia, la Casica, i Herrer\u00edas. El nucli de poblaci\u00f3 conserva el tra\u00e7at musulm\u00e0, a m\u00e9s d\u2019estar condicionat per la topografia del terreny configurant carrers estrets, tortuosos i escalades. A m\u00e9s, la seva poblaci\u00f3 es distribueix principalment en quatre nuclis de poblaci\u00f3, Lludient, Girava de Dalt, Girava de Baix i Benachera. Posseeix una tradici\u00f3 ramadera i agr\u00edcola, la qual, actualment es conserva, destacant entre els seus cultius, els hortofruct\u00edcoles, l\u2019ametller, l\u2019olivera i la vinya. Els serveis han anat guanyant pes amb els anys."},{"type":"paragraph","text":"Lludient posseeix un entorn magn\u00edfic per fer senderisme per les diferents rutes tur\u00edstiques que ofereix gr\u00e0cies al seu terreny desigual i de gran valor ecol\u00f2gic. Recorrent aquestes sendes es pot con\u00e8ixer la riquesa que posseeix en la seva flora, aix\u00ed com observar la diversitat de la seva fauna, destacant la cabra hisp\u00e0nica, el senglar, el cabirol, el c\u00e9rvol, el voltor i l\u2019\u00e0guila."},{"type":"paragraph","text":"Mont\u00e1n"},{"type":"paragraph","text":"Petit municipi de la comarca de l\u2019Alt Millars, situat als contraforts de la Serra Espad\u00e0. Especialment atractiu pel seu entorn natural, on trobem multitud de fonts i deus. La fesomia del municipi, es caracteritza per la tipologia dels pobles de muntanya castellonencs i del sud de Terol, carrers costeruts i estrets, flanquejades per emblanquinades casa, que s\u2019obren en petites placetes i eres, per les quals \u00e9s molt agradable perdre gaudint de un reconfortant passejada. En el seu paisatge trobem fonts, brolladors, barrancs de vegetaci\u00f3 frondosa amb cascades i pous \u00f2ptims per al bany, paratges a l\u2019entorn de la vila, senders \u2026"},{"type":"paragraph","text":"Montanejos"},{"type":"paragraph","text":"Aquesta poblaci\u00f3 d\u2019origen \u00e0rab va sorgir quan l\u2019Alqueria de Baix i L\u2019Alqueria de Dalt van entrar a formar part del Castell de Mont\u00e1n. L\u2019Alqueria i Montanejos van estar poblades per moriscos fins a la seva expulsi\u00f3 en 1609. El casc urb\u00e0 \u00e9s molt interessant amb t\u00edpiques cases emblanquinades de tradici\u00f3 \u00e0rab. Aix\u00ed mateix, s\u00f3n interessants una torre defensiva circular i l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Jaume Ap\u00f2stol (s. XVII \u2013 XVIII)."},{"type":"paragraph","text":"Els seus paratges atrauen nombrosos aficionats a la natura i l\u2019aventura. Les parets de les seves muntanyes s\u00f3n recorregudes per aficionats de tots els pa\u00efsos, a l\u2019espeleologia, a l\u2019escalada, al senderisme, a l\u2019salt de pont \u2026 i conformen una de les atractives ofertes tur\u00edstiques de Montanejos."},{"type":"paragraph","text":"La Pobla d\u2019Aren\u00f3s"},{"type":"paragraph","text":"El municipi de la Pobla d\u2019Aren\u00f3s pertany a la comarca de l\u2019Alt Millars i abasta una superf\u00edcie de 42,7 km\u00b2. La Pobla est\u00e0 a una altitud de 626 metres sobre el nivell del mar i al voltant t\u00e9 unes altures que superen aquesta mida. El poble dista 77 km de Castell\u00f3, 110 km de Val\u00e8ncia i 70 km de Terol. La seva poblaci\u00f3, en total 209 habitants, es reparteix entre els nuclis de la Pobla d\u2019Aren\u00f3s, Els Calpes, Els Cants i La Monzona. La hist\u00f2ria de La Pobla d\u2019Aren\u00f3s i les masies del terme van tenir el seu origen en el castell de la Vi\u00f1aza, m\u00e9s tard anomenat castell d\u2019Aren\u00f3s."},{"type":"paragraph","text":"La vila est\u00e0 en disposici\u00f3 de graella, t\u00edpica de les poblacions de fundaci\u00f3 despr\u00e9s de la reconquesta, i en la majoria de cases a les portes hi ha un arc de mig punt, que li donen un real\u00e7 medieval. En els quatre nuclis urbans es poden observar les edificacions pr\u00f2pies de la zona. Al centre se situa la Pla\u00e7a de l\u2019Esgl\u00e9sia, \u00fanica de forma triangular a la Comunitat Valenciana. En aquesta pla\u00e7a es troben els edificis de l\u2019ajuntament i l\u2019esgl\u00e9sia parroquial, que pertany a l\u2019estil renaixentista castellonenc."},{"type":"paragraph","text":"Toga"},{"type":"paragraph","text":"La seva fundaci\u00f3 s\u2019atribueix als gots, ocupada pels moros i reconquerida pel rei Jaume I. Ha estat resid\u00e8ncia senyorial i escenari de batalles, com en les guerres carlines (1836). Des de la Carretera podem endinsar-nos per l\u2019Arc de Sant Antoni, en aquest carrer ia l\u2019esquerra trobem el carrer Major, a l\u2019esquerra l\u2019Ajuntament i al final del carrer a l\u2019esquerra trobem la pla\u00e7a de l\u2019Esgl\u00e9sia ia la dreta la Pla\u00e7a del Toro . Baixant des de l\u2019Esgl\u00e9sia arribem a la Font, el Palau i el Mol\u00ed. Des de la Pla\u00e7a del Toro podem arribar al Portalet i a la zona nova del poble i al Passeig de Sant Joan."},{"type":"paragraph","text":"En un meandre format pel riu Millars, la vall coincideix amb la finalitzaci\u00f3 de la Serra d\u2019Espad\u00e0 al sud i el Mass\u00eds del Penyagolosa al Nord. A 200 m d\u2019altitud sobre el nivell del mar, Toga gaudeix d\u2019un clima temperat i sa."},{"type":"paragraph","text":"Torralba del Pinar"},{"type":"paragraph","text":"Encara que investigacions recents han cregut veure vestigis romans, el primer document que fa refer\u00e8ncia a Torralba \u00e9s la carta dels Termes de Daroca (1142), i un altre signat pel rei musulm\u00e0 Zayd Abu Zayd, i en el mateix es compromet a cedir els seus territoris a Jaume I d\u2019Arag\u00f3 ia convertir al cristianisme. D\u2019altra banda, a la catedral de Val\u00e8ncia es conserva el testament del fill d\u2019Abu Zayd, Fernando, convertit ja, en el que llega als seus hereus el castell de Vialeba i Torralba."},{"type":"paragraph","text":"Per\u00f2 tot i la cristianitzaci\u00f3 dels seus senyors, Torralba de la Pineda segueix conservant la seva poblaci\u00f3 morisca fins a la seva expulsi\u00f3 en 1609, dos anys despr\u00e9s el municipi que ja pertanyia a la Baronia d\u2019Ai\u00f2der \u00e9s repoblat per cristians."},{"type":"paragraph","text":"Per a altres la seva fundaci\u00f3 correspon al segle XVI, quan pertanyia a la baronia de Mil\u00e0 d\u2019Arag\u00f3."},{"type":"paragraph","text":"Es tracta d\u2019una poblaci\u00f3 fortificada de planta circular que va comptar amb una s\u00f2lida muralla i una torre major central. La fundaci\u00f3 del municipi per la seva topon\u00edmia \u00e9s anterior als \u00e0rabs, per\u00f2 la perman\u00e8ncia al llarg dels segles dels moriscos, han originat que el nucli urb\u00e0 de Torralba de la Pineda continue mantenint un clar\u00edssim aspecte morisc. El seu recinte emmurallat encara es poden apreciar: restes arquitect\u00f2niques de l\u2019emmurallament medieval (segles IX i XIII), confosos amb el caseriu existent, excepte algun tram amb espitlleres que es troba visible. La torre, segons tradici\u00f3 del lloc, va ser desmuntada i els seus carreus utilitzats en la construcci\u00f3 de la nova esgl\u00e9sia a la fi del segle XVII. Cal destacar tamb\u00e9 el castell d\u2019origen \u00e0rab, probablement constru\u00eft entre el s. X i el s. XII i del que s\u2019aprecien diverses restes de muralles foses amb les parets rocoses que circumden el tur\u00f3 sobre la qual es va edificar."},{"type":"paragraph","text":"Torrechiva"},{"type":"paragraph","text":"Situat a la comarca de l\u2019Alt Millars, en la marge esquerra d\u2019aquest riu, s\u2019accedeix per la CV-20, carretera que uneix tots els pobles de la vall del Millars. D\u2019origen \u00e0rab, es va desenvolupar un petit nucli urb\u00e0 sota la protecci\u00f3 d\u2019una torre defensiva a la vora del riu. Va formar part del ducat de Vilafermosa. En el seu recorregut urb\u00e0 podem passejar pels carrers t\u00edpicament \u00e0rabs del municipi \u00e9s descobrir l\u2019arquitectura tradicional dels pobles de l\u2019interior de Castell\u00f3."},{"type":"paragraph","text":"Vallat"},{"type":"paragraph","text":"Situat a la comarca de l\u2019Alt Millars, s\u2019accedeix per la carretera CV-194 des de Fanzara despr\u00e9s de desviar-se de la CV-20 que constitueix l\u2019eix del Millars. Al costat del riu Millars els musulmans van edificar aquest petit municipi que va pert\u00e0nyer al ducat de Vilafermosa. Despr\u00e9s de l\u2019expulsi\u00f3 dels moriscos en 1609 el poble entra en una fase de decad\u00e8ncia de la qual sortir\u00e0 pocs anys despr\u00e9s."},{"type":"paragraph","text":"En el seu recorregut urb\u00e0 ens trobem amb una arquitectura rural caracter\u00edstica de la zona, amb carrerons interessants i destacant la casa abadia i l\u2019esgl\u00e9sia parroquial."},{"type":"paragraph","text":"Villahermosa"},{"type":"paragraph","text":"Villahermosa s\u2019aixeca sobre un tur\u00f3 a 730 m. sobre el nivell del mar, immersa en una zona d\u2019agrestes muntanyes entre les valls dels rius Carbo i Villahermosa. Villahermosa va pert\u00e0nyer a Zeit Abu Zeit, qui va atorgar Carta de poblaci\u00f3 en 1234 a un grup de cristians. Va pert\u00e0nyer despr\u00e9s al Senyoriu d\u2019Aren\u00f3s. Joan II d\u2019Arag\u00f3 la va convertir en cap del ducat de Vilafermosa, despr\u00e9s d\u2019haver protagonitzat Juan de Vilafermosa i els seus descendents diverses rebel\u00b7lions al llarg del s.XV. En la Guerra de Successi\u00f3 de 1707 van ser destru\u00efts el castell i el poble. Durant les guerres carlines del segle XIX, va ser caserna general carlista i va albergar probablement la primera impremta de Castell\u00f3."},{"type":"paragraph","text":"Es troba al peu del vessant nord-oest del pic de Penyagolosa, (\u00e9s la poblaci\u00f3 m\u00e9s propera a la mateixa). \u00c9s un punt de partida de nombrosos camins, sendes i pistes que aprofiten les bretxes per endinsar-se en les serres, configurant una perfecta xarxa que facilita els accessos a qualsevol de les masies i a tots els meravellosos racons del terme."},{"type":"paragraph","text":"Villanueva de la Reina"},{"type":"paragraph","text":"Villanueva de la Reina \u00e9s un municipi pertanyent a la comarca de l\u2019Alt Millars. Est\u00e0 situat al sector septentrional de la comarca de l\u2019Alt Millars, ja en el l\u00edmit amb la prov\u00edncia de Terol (Arag\u00f3). S\u2019accedeix a aquesta localitat des de l\u2019autovia A-23 per enlla\u00e7ar amb la CV-207. I tamb\u00e9 per la CV-20, un cop passat Montanejos, enlla\u00e7ant tamb\u00e9 amb la CV-207."},{"type":"paragraph","text":"S\u00f3n localitats lim\u00edtrofes Fuente la Reina i Caudiel, ambdues de la prov\u00edncia de Castell\u00f3, i Sant Agust\u00ed de la prov\u00edncia de Terol. Actualment estan empadronades sobre unes 60 persones. Va ser cridada en l\u2019inici del segle XX \u201cVillanueva de la Reina\u201d, segons la tradici\u00f3 per haver pertangut a una reina mora, pertanyent des de la seva fundaci\u00f3 al bisbat de Sogorb; aix\u00ed figura en els mapes de les Observacions de Cavanilles al final del segle XVIII."},{"type":"paragraph","text":"Existeixen vestigis d\u2019un poblat iber en una de les vessants que delimiten el barranc que discorre prop de la poblaci\u00f3. Els monuments religiosos s\u00f3n l\u2019Esgl\u00e9sia Parroquial, dedicada a Sant Francesc d\u2019Ass\u00eds, i l\u2019Ermita de Sant Mart\u00ed. I el principal monument civil \u00e9s l\u2019Ajuntament, edifici d\u2019inter\u00e8s arquitect\u00f2nic. Els llocs d\u2019inter\u00e8s s\u00f3n la font de Sant Roc i el barranc del Maimona."},{"type":"paragraph","text":"Les festes patronals s\u00f3n en honor de Sant Mart\u00ed i Santa B\u00e0rbara. Se celebren del 20 al 25 d\u2019agost, amb diversos actes: la fira de la mel i productes agr\u00edcoles, solta de vaquetes i bou embolat, el tancament infantil i actuacions d\u2019orquestres i discom\u00f2bils."},{"type":"paragraph","text":"Hi ha 3 cases rurals, associades a la Cooperativa Turisme Rural Sierra Espina. Casa Leonor \u00e9s una antiga casa de llauradors restaurada, i Casa Pla\u00e7a consta de 2 apartaments situats a la Pla\u00e7a de l\u2019Ajuntament."}],"buttons":[],"images":[{"type":"image","url":"https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53.jpg","alt":"VILLARREAL CF","width":819,"height":455,"srcset":"https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53.jpg 819w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53.jpg 1920w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53.jpg 1920w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53.jpg 1920w, https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53-32x18.jpg 32w, https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53-150x83.jpg 150w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53.jpg 1920w","sizes":"auto, (max-width: 819px) 100vw, 819px"}],"widgets":[],"blocks":[{"type":"image","url":"https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53.jpg","alt":"VILLARREAL CF","width":819,"height":455,"srcset":"https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53.jpg 819w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53.jpg 1920w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53.jpg 1920w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53.jpg 1920w, https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53-32x18.jpg 32w, https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53-150x83.jpg 150w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53.jpg 1920w","sizes":"auto, (max-width: 819px) 100vw, 819px"},{"type":"paragraph","text":"Coneix els encants de les 19 poblacions que seran protagonistes davant el M\u00e0laga CF"},{"type":"paragraph","text":"Un total de 19 poblacions de l\u2019Alt Millars seran protagonistes en el partit de Lliga davant el M\u00e0laga CF a El Madrigal (dissabte 13 de febrer, 18.15 hores) gr\u00e0cies a la iniciativa Endavant Prov\u00edncia. Amb aquest prop\u00f2sit, els aficionats ja poden con\u00e8ixer una mica millor els encants de cadascuna de les localitats promocionades en aquest partit."},{"type":"paragraph","text":"Ara\u00f1uel"},{"type":"paragraph","text":"La poblaci\u00f3 d\u2019Ara\u00f1uel \u00e9s d\u2019\u00e8poca Morisca. Va estar poblada des de l\u2019any 786 de l\u2019era Cristiana, encara que van existir vestigis d\u2019ocupaci\u00f3 humana en l\u2019\u00c8poca Ib\u00e8rica, per\u00f2 totalment disseminats. El municipi est\u00e0 situat sobre una petita esplanada al peu d\u2019un tur\u00f3 i articulat al voltant de la pla\u00e7a principal on est\u00e0 situada l\u2019Esgl\u00e9sia Parroquial dedicada a l\u2019Assumpci\u00f3 de la Verge, amb cases estretes i altes. L\u2019Ermita de Sant Roc, ja fora del poble ens permet veure magn\u00edfics paisatges."},{"type":"paragraph","text":"S\u00f3n nombrosos els paisatges i llocs interessants que trobem en el terme municipal. L\u2019abund\u00e0ncia d\u2019aigua caracteritza el paisatge d\u2019Ara\u00f1uel. Trobem piscines naturals en les proximitats del riu formades pels nombrosos meandres que dibuixa el riu en aquests llocs."},{"type":"paragraph","text":"Argelita"},{"type":"paragraph","text":"Argelita era, en temps de la Reconquesta, una torre que va pert\u00e0nyer a Fernando, fill de Ceyt Abu-Ceyt, destronat Rei de Val\u00e8ncia pel seu contrari Zahen, qui va ser senyor del lloc en el s. XIII. Per\u00f2 ja l\u2019escriptor grec Estrab\u00f3, en el seu llibre IV, i el ge\u00f2graf rom\u00e0 Rufo Festo pervers, en el seu poema Ora Marina parlen del lloc. Despr\u00e9s de la Reconquesta va quedar el poble habitat per moriscos i va passar a pert\u00e0nyer a la Corona en 1491. Despr\u00e9s de l\u2019expulsi\u00f3 dels moriscos (1609), va quedar el poble gaireb\u00e9 desert. Don Pedro Escrib\u00e1 i Zapata, Senyor d\u2019Argelita, va atorgar Carta Pobla el 23 de febrer de 1611. La Baronia d\u2019Argelita va pert\u00e0nyer al Marqu\u00e8s de Monistrol dins de la governaci\u00f3 de Morella, abans de pert\u00e0nyer a la prov\u00edncia de Castell\u00f3."},{"type":"paragraph","text":"El relleu \u00e9s mitjanament muntany\u00f3s i no sobrepassa els 800 m d\u2019altitud. El clima \u00e9s mediterrani, per\u00f2 m\u00e9s fred i menys humit que a la costa. El municipi est\u00e0 a 311 m d\u2019altitud, envoltat de muntanyes ia la vora del riu Villahermosa que rega la seva f\u00e8rtil horta."},{"type":"paragraph","text":"Entrant per l\u2019antic quarter es pot natravesar els estrets carrers fins arribar al conjunt format per l\u2019Esgl\u00e9sia, el Campanar i la Torre de Ceyt-Abu-Ceyt i des d\u2019on es veu el riu i la seva vall."},{"type":"paragraph","text":"Ay\u00f3dar"},{"type":"paragraph","text":"El municipi de Ay\u00f3dar es troba enclavat en la comarca castellonenca de l\u2019Alt Millars, a la part septentrional del Parc Natural de la Serra Espad\u00e0. La poblaci\u00f3 actual \u00e9s de 240 habitants. El poble es troba a la falda meridionals de la Penya Saganta, al marge esquerre del riu Chico. Poblat d\u2019extenses pinedes presenta al\u00e7ades considerables com la del tur\u00f3 del Castell a 542 m d\u2019al\u00e7ada, als peus de aquesta la poblaci\u00f3, el seu origen \u00e9s musulm\u00e0. Malgrat el seu estat de ru\u00efnes encara revela la seva indiscutible v\u00e0lua arquitect\u00f2nica."},{"type":"paragraph","text":"Un interessant passeig pel municipi ens porta a observar interessants edificis com l\u2019esgl\u00e9sia parroquial del s. XIX i consagrada a Sant Vicent Ferrer el 1861. D\u2019estil academicista valenci\u00e0, consta de tres naus i absis. Grans pilastres cor\u00ednties i una c\u00fapula completen la seva estructura."},{"type":"paragraph","text":"Un altre edifici important \u00e9s el del Palau del Duc de Villahermosa, convertit en l\u2019actualitat en habitatges particulars. De l\u2019antiga fortalesa del castell, tan sols queda una torre a peu."},{"type":"paragraph","text":"De l\u2019antic convent de Dominics, que va ser centre espiritual de Ay\u00f3dar al llarg de la seva hist\u00f2ria, tan sols queda en peu una esvelta torre campanar constru\u00efda el 1601."},{"type":"paragraph","text":"L\u2019arquitectura de les seves vivendes, t\u00edpica de la zona, amb cases robustes i emblanquinades, proporciona tranquil\u00b7litat i assossec al passejar pels seus carrers, moltes d\u2019costeruts, adaptades al terreny, testimoni de l\u2019origen musulm\u00e0 de la localitat."},{"type":"paragraph","text":"Per gaudir de la natura al costat del municipi un petit passeig fins al Calvari ens portar\u00e0 gaireb\u00e9 a endinsar-nos en els extensos boscos."},{"type":"paragraph","text":"Castillo de Villamalefa"},{"type":"paragraph","text":"Es troba a la comarca de l\u2019Alt Millars en la falda de la muntanya que corona el vell castell, amb acc\u00e9s per la carretera CV-190 des de Llucena. Li va ser concedida la Carta Pobla en 1242 pel governador moro de Val\u00e8ncia Zeit Abu Zeit, passant despr\u00e9s per diversos senyorius per integrar-se al senyoriu del ducat de Vilafermosa en 1472. L\u2019economia es basa principalment en l\u2019agricultura. El paisatge de Castell de Vilamalefa \u00e9s muntany\u00f3s."},{"type":"paragraph","text":"Cirat"},{"type":"paragraph","text":"Situat a la comarca de l\u2019Alt Millars, a la vall del mateix riu. S\u2019accedeix per la CV-20 des de la costa passant per Onda i Torrechiva. Cirat va ser vila musulmana, encara que el seu origen es remunta a una antiga vila romana. Despr\u00e9s de la reconquesta passa als dominis de Xim\u00e9n d\u2019Aren\u00f3s i pateix un fort despoblament despr\u00e9s de l\u2019expulsi\u00f3 dels moriscos en 1609."},{"type":"paragraph","text":"Entorn de muntanya presidit per la vall del Millars, amb una geografia abrupta solcada per barrancs i muntanyes que ronden els 1.000 m d\u2019altitud. Important massa forestal de pinedes i esquitxada per nombroses fonts com; La Salut, Macasta, Llop, Madro\u00f1al, Ombria, Crespo, Costur, Jarica, Carrasca Mitgeta \u2026"},{"type":"paragraph","text":"Cortes de Aren\u00f3s"},{"type":"paragraph","text":"Poblaci\u00f3 situada a l\u2019interior de la prov\u00edncia de Castell\u00f3 a la comarca de l\u2019Alt Millars. Es pot arribar per la N-234 Val\u00e8ncia direcci\u00f3 a Terol amb desviament a Rubielos de Mora, ja a la prov\u00edncia de Terol o per la CV-192 per l\u2019Alcora i Onda. La hist\u00f2ria de Cortes d\u2019Aren\u00f3s es remunta a ibers, romans i \u00e0rabs. Va pert\u00e0nyer a la baronia d\u2019Aren\u00f3s. Va ser reconquistat per Xim\u00e9n P\u00e9rez d\u2019Aren\u00f3s, lloctinent de Jaume I. El seu paisatge \u00e9s espectacular i en ella es troben algunes de les m\u00e9s importants formacions de pins i rebolledes de tota la Comunitat Valenciana. Amb una altitud entre 1704 m (Cabezo de les Creus) i els 840 m del municipi, es troba en una zona humida i de clima continental."},{"type":"paragraph","text":"Espadilla"},{"type":"paragraph","text":"El municipi d\u2019Espadilla est\u00e0 situat al sud-est de la comarca de l\u2019Alt Millars al voltant de Ios valls dels rius Millars i Chico (o riu Petit), a la zona d\u2019influ\u00e8ncia de la Serra d\u2019Espad\u00e0 que forma part de la mancomunitat Espad\u00e0-Millars . T\u00e9 una superf\u00edcie de 12,04 km2 i una altitud de 294 metres."},{"type":"paragraph","text":"El terme \u00e9s molt accidentat en tota la zona sud i sobretot a les dues marges del riu Chico, amb nombroses elevacions que estan separades per barrancs. Compta amb grans extensions de bosc on les esp\u00e8cies predominants s\u00f3n els pins, ginebres i savines a les zones de muntanya i els tarongers, oms, garrofers i oliveres a les zones de regadiu. Les altures m\u00e9s importants s\u00f3n la Cova Negra (829,72 m), on es troba el v\u00e8rtex geod\u00e8sic que va ser reconstru\u00eft a l\u2019octubre de 1947, el Tuno (654 m) al l\u00ed mit amb Fanzara, Ereta (766 m), Pe\u00f1a de la Mula (827 m) i la Penya Saganta (723 m), situada al centre del terme. Compta amb els senders de petits recorregut i dificultat mitjana, Espadella-Saganta PR-CV 314, de 10 km i el nou sender PR-CV-386 \u201cCam\u00ed a la Cova Negra\u201d, de 12,5 km amb un temps aproximat de 3.30 hi 4.45 h respectivament. La bellesa dels paisatges del recorregut i les temperatures agradables s\u00f3n un al\u00b7licient per a qualsevol visitant amant de llocs ex\u00f2tics i bells. Espadella destaca sobre un esper\u00f3 a la dreta del riu Millars."},{"type":"paragraph","text":"Fanzara"},{"type":"paragraph","text":"Situada a la comarca de l\u2019Alt Millars, se situa a uns 11 km d\u2019Onda per la CV-194, seguint el curs del riu Millars. Fundat el principi pels habitants del Castellet (Castell enclavat a la part alta d\u2019una muntanya del terme) pocs anys despr\u00e9s de 1238, despr\u00e9s de la donaci\u00f3 d\u2019aquest \u00faltim a l\u2019Arquebisbe de Narbona, al costat d\u2019altres terres de Val\u00e8ncia. Sembla ser que anteriorment a aquesta data va ser principalment ocupat per moriscos, que van viure a Fanzara molts anys i van deixar innombrables empremtes del seu passat."},{"type":"paragraph","text":"Per con\u00e8ixer el poble cal pujar a l\u2019Ermita del Sant Sepulcre, visitar l\u2019Esgl\u00e9sia i rec\u00f3rrer el nucli urb\u00e0 al llarg del mateix fins al safareig i la font. Tamb\u00e9 \u00e9s recomanable passejar pels carrers sorprenents per les seves formes sinuoses."},{"type":"paragraph","text":"Fuente de la Reina"},{"type":"paragraph","text":"Destaca en la hist\u00f2ria de la Font de la Reina que l\u2019any 1348 va morir en aquesta localitat la Reina Elionor de Portugal. Al s. XVIII formava part del senyoriu que pertanyia al Comte de Villanueva. En el seu recorregut urb\u00e0 trobem els carrers Blas i Solanar amb cases penjades sobre el Barranc de la Graja i racons del Carrer Placeta i Carrer Raval. Amb un relleu que oscil\u00b7la entre els 800 m i els 1.081 m d\u2019altitud i un clima entre mediterrani i continental, el paisatge de Font La Reina \u00e9s muntany\u00f3s i amb abundant vegetaci\u00f3."},{"type":"paragraph","text":"Ludiente"},{"type":"paragraph","text":"El poble de Lludient est\u00e0 situat a la comarca de l\u2019Alt Millars a 431 metres sobre el nivell del mar. La vall del riu Villahermosa juntament amb les nombroses muntanyes aporten el seu paisatge destacat i ric en vegetaci\u00f3 seu terme municipal presenta un territori abrupte i variat amb la pres\u00e8ncia de gran quantitat de barrancs i desnivells, a causa de la difer\u00e8ncia d\u2019altitud entre el poble i les seves muntanyes , moltes de les quals sobrepassen els 850 metres, com s\u00f3n la Talaia, la Casica, i Herrer\u00edas. El nucli de poblaci\u00f3 conserva el tra\u00e7at musulm\u00e0, a m\u00e9s d\u2019estar condicionat per la topografia del terreny configurant carrers estrets, tortuosos i escalades. A m\u00e9s, la seva poblaci\u00f3 es distribueix principalment en quatre nuclis de poblaci\u00f3, Lludient, Girava de Dalt, Girava de Baix i Benachera. Posseeix una tradici\u00f3 ramadera i agr\u00edcola, la qual, actualment es conserva, destacant entre els seus cultius, els hortofruct\u00edcoles, l\u2019ametller, l\u2019olivera i la vinya. Els serveis han anat guanyant pes amb els anys."},{"type":"paragraph","text":"Lludient posseeix un entorn magn\u00edfic per fer senderisme per les diferents rutes tur\u00edstiques que ofereix gr\u00e0cies al seu terreny desigual i de gran valor ecol\u00f2gic. Recorrent aquestes sendes es pot con\u00e8ixer la riquesa que posseeix en la seva flora, aix\u00ed com observar la diversitat de la seva fauna, destacant la cabra hisp\u00e0nica, el senglar, el cabirol, el c\u00e9rvol, el voltor i l\u2019\u00e0guila."},{"type":"paragraph","text":"Mont\u00e1n"},{"type":"paragraph","text":"Petit municipi de la comarca de l\u2019Alt Millars, situat als contraforts de la Serra Espad\u00e0. Especialment atractiu pel seu entorn natural, on trobem multitud de fonts i deus. La fesomia del municipi, es caracteritza per la tipologia dels pobles de muntanya castellonencs i del sud de Terol, carrers costeruts i estrets, flanquejades per emblanquinades casa, que s\u2019obren en petites placetes i eres, per les quals \u00e9s molt agradable perdre gaudint de un reconfortant passejada. En el seu paisatge trobem fonts, brolladors, barrancs de vegetaci\u00f3 frondosa amb cascades i pous \u00f2ptims per al bany, paratges a l\u2019entorn de la vila, senders \u2026"},{"type":"paragraph","text":"Montanejos"},{"type":"paragraph","text":"Aquesta poblaci\u00f3 d\u2019origen \u00e0rab va sorgir quan l\u2019Alqueria de Baix i L\u2019Alqueria de Dalt van entrar a formar part del Castell de Mont\u00e1n. L\u2019Alqueria i Montanejos van estar poblades per moriscos fins a la seva expulsi\u00f3 en 1609. El casc urb\u00e0 \u00e9s molt interessant amb t\u00edpiques cases emblanquinades de tradici\u00f3 \u00e0rab. Aix\u00ed mateix, s\u00f3n interessants una torre defensiva circular i l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Jaume Ap\u00f2stol (s. XVII \u2013 XVIII)."},{"type":"paragraph","text":"Els seus paratges atrauen nombrosos aficionats a la natura i l\u2019aventura. Les parets de les seves muntanyes s\u00f3n recorregudes per aficionats de tots els pa\u00efsos, a l\u2019espeleologia, a l\u2019escalada, al senderisme, a l\u2019salt de pont \u2026 i conformen una de les atractives ofertes tur\u00edstiques de Montanejos."},{"type":"paragraph","text":"La Pobla d\u2019Aren\u00f3s"},{"type":"paragraph","text":"El municipi de la Pobla d\u2019Aren\u00f3s pertany a la comarca de l\u2019Alt Millars i abasta una superf\u00edcie de 42,7 km\u00b2. La Pobla est\u00e0 a una altitud de 626 metres sobre el nivell del mar i al voltant t\u00e9 unes altures que superen aquesta mida. El poble dista 77 km de Castell\u00f3, 110 km de Val\u00e8ncia i 70 km de Terol. La seva poblaci\u00f3, en total 209 habitants, es reparteix entre els nuclis de la Pobla d\u2019Aren\u00f3s, Els Calpes, Els Cants i La Monzona. La hist\u00f2ria de La Pobla d\u2019Aren\u00f3s i les masies del terme van tenir el seu origen en el castell de la Vi\u00f1aza, m\u00e9s tard anomenat castell d\u2019Aren\u00f3s."},{"type":"paragraph","text":"La vila est\u00e0 en disposici\u00f3 de graella, t\u00edpica de les poblacions de fundaci\u00f3 despr\u00e9s de la reconquesta, i en la majoria de cases a les portes hi ha un arc de mig punt, que li donen un real\u00e7 medieval. En els quatre nuclis urbans es poden observar les edificacions pr\u00f2pies de la zona. Al centre se situa la Pla\u00e7a de l\u2019Esgl\u00e9sia, \u00fanica de forma triangular a la Comunitat Valenciana. En aquesta pla\u00e7a es troben els edificis de l\u2019ajuntament i l\u2019esgl\u00e9sia parroquial, que pertany a l\u2019estil renaixentista castellonenc."},{"type":"paragraph","text":"Toga"},{"type":"paragraph","text":"La seva fundaci\u00f3 s\u2019atribueix als gots, ocupada pels moros i reconquerida pel rei Jaume I. Ha estat resid\u00e8ncia senyorial i escenari de batalles, com en les guerres carlines (1836). Des de la Carretera podem endinsar-nos per l\u2019Arc de Sant Antoni, en aquest carrer ia l\u2019esquerra trobem el carrer Major, a l\u2019esquerra l\u2019Ajuntament i al final del carrer a l\u2019esquerra trobem la pla\u00e7a de l\u2019Esgl\u00e9sia ia la dreta la Pla\u00e7a del Toro . Baixant des de l\u2019Esgl\u00e9sia arribem a la Font, el Palau i el Mol\u00ed. Des de la Pla\u00e7a del Toro podem arribar al Portalet i a la zona nova del poble i al Passeig de Sant Joan."},{"type":"paragraph","text":"En un meandre format pel riu Millars, la vall coincideix amb la finalitzaci\u00f3 de la Serra d\u2019Espad\u00e0 al sud i el Mass\u00eds del Penyagolosa al Nord. A 200 m d\u2019altitud sobre el nivell del mar, Toga gaudeix d\u2019un clima temperat i sa."},{"type":"paragraph","text":"Torralba del Pinar"},{"type":"paragraph","text":"Encara que investigacions recents han cregut veure vestigis romans, el primer document que fa refer\u00e8ncia a Torralba \u00e9s la carta dels Termes de Daroca (1142), i un altre signat pel rei musulm\u00e0 Zayd Abu Zayd, i en el mateix es compromet a cedir els seus territoris a Jaume I d\u2019Arag\u00f3 ia convertir al cristianisme. D\u2019altra banda, a la catedral de Val\u00e8ncia es conserva el testament del fill d\u2019Abu Zayd, Fernando, convertit ja, en el que llega als seus hereus el castell de Vialeba i Torralba."},{"type":"paragraph","text":"Per\u00f2 tot i la cristianitzaci\u00f3 dels seus senyors, Torralba de la Pineda segueix conservant la seva poblaci\u00f3 morisca fins a la seva expulsi\u00f3 en 1609, dos anys despr\u00e9s el municipi que ja pertanyia a la Baronia d\u2019Ai\u00f2der \u00e9s repoblat per cristians."},{"type":"paragraph","text":"Per a altres la seva fundaci\u00f3 correspon al segle XVI, quan pertanyia a la baronia de Mil\u00e0 d\u2019Arag\u00f3."},{"type":"paragraph","text":"Es tracta d\u2019una poblaci\u00f3 fortificada de planta circular que va comptar amb una s\u00f2lida muralla i una torre major central. La fundaci\u00f3 del municipi per la seva topon\u00edmia \u00e9s anterior als \u00e0rabs, per\u00f2 la perman\u00e8ncia al llarg dels segles dels moriscos, han originat que el nucli urb\u00e0 de Torralba de la Pineda continue mantenint un clar\u00edssim aspecte morisc. El seu recinte emmurallat encara es poden apreciar: restes arquitect\u00f2niques de l\u2019emmurallament medieval (segles IX i XIII), confosos amb el caseriu existent, excepte algun tram amb espitlleres que es troba visible. La torre, segons tradici\u00f3 del lloc, va ser desmuntada i els seus carreus utilitzats en la construcci\u00f3 de la nova esgl\u00e9sia a la fi del segle XVII. Cal destacar tamb\u00e9 el castell d\u2019origen \u00e0rab, probablement constru\u00eft entre el s. X i el s. XII i del que s\u2019aprecien diverses restes de muralles foses amb les parets rocoses que circumden el tur\u00f3 sobre la qual es va edificar."},{"type":"paragraph","text":"Torrechiva"},{"type":"paragraph","text":"Situat a la comarca de l\u2019Alt Millars, en la marge esquerra d\u2019aquest riu, s\u2019accedeix per la CV-20, carretera que uneix tots els pobles de la vall del Millars. D\u2019origen \u00e0rab, es va desenvolupar un petit nucli urb\u00e0 sota la protecci\u00f3 d\u2019una torre defensiva a la vora del riu. Va formar part del ducat de Vilafermosa. En el seu recorregut urb\u00e0 podem passejar pels carrers t\u00edpicament \u00e0rabs del municipi \u00e9s descobrir l\u2019arquitectura tradicional dels pobles de l\u2019interior de Castell\u00f3."},{"type":"paragraph","text":"Vallat"},{"type":"paragraph","text":"Situat a la comarca de l\u2019Alt Millars, s\u2019accedeix per la carretera CV-194 des de Fanzara despr\u00e9s de desviar-se de la CV-20 que constitueix l\u2019eix del Millars. Al costat del riu Millars els musulmans van edificar aquest petit municipi que va pert\u00e0nyer al ducat de Vilafermosa. Despr\u00e9s de l\u2019expulsi\u00f3 dels moriscos en 1609 el poble entra en una fase de decad\u00e8ncia de la qual sortir\u00e0 pocs anys despr\u00e9s."},{"type":"paragraph","text":"En el seu recorregut urb\u00e0 ens trobem amb una arquitectura rural caracter\u00edstica de la zona, amb carrerons interessants i destacant la casa abadia i l\u2019esgl\u00e9sia parroquial."},{"type":"paragraph","text":"Villahermosa"},{"type":"paragraph","text":"Villahermosa s\u2019aixeca sobre un tur\u00f3 a 730 m. sobre el nivell del mar, immersa en una zona d\u2019agrestes muntanyes entre les valls dels rius Carbo i Villahermosa. Villahermosa va pert\u00e0nyer a Zeit Abu Zeit, qui va atorgar Carta de poblaci\u00f3 en 1234 a un grup de cristians. Va pert\u00e0nyer despr\u00e9s al Senyoriu d\u2019Aren\u00f3s. Joan II d\u2019Arag\u00f3 la va convertir en cap del ducat de Vilafermosa, despr\u00e9s d\u2019haver protagonitzat Juan de Vilafermosa i els seus descendents diverses rebel\u00b7lions al llarg del s.XV. En la Guerra de Successi\u00f3 de 1707 van ser destru\u00efts el castell i el poble. Durant les guerres carlines del segle XIX, va ser caserna general carlista i va albergar probablement la primera impremta de Castell\u00f3."},{"type":"paragraph","text":"Es troba al peu del vessant nord-oest del pic de Penyagolosa, (\u00e9s la poblaci\u00f3 m\u00e9s propera a la mateixa). \u00c9s un punt de partida de nombrosos camins, sendes i pistes que aprofiten les bretxes per endinsar-se en les serres, configurant una perfecta xarxa que facilita els accessos a qualsevol de les masies i a tots els meravellosos racons del terme."},{"type":"paragraph","text":"Villanueva de la Reina"},{"type":"paragraph","text":"Villanueva de la Reina \u00e9s un municipi pertanyent a la comarca de l\u2019Alt Millars. Est\u00e0 situat al sector septentrional de la comarca de l\u2019Alt Millars, ja en el l\u00edmit amb la prov\u00edncia de Terol (Arag\u00f3). S\u2019accedeix a aquesta localitat des de l\u2019autovia A-23 per enlla\u00e7ar amb la CV-207. I tamb\u00e9 per la CV-20, un cop passat Montanejos, enlla\u00e7ant tamb\u00e9 amb la CV-207."},{"type":"paragraph","text":"S\u00f3n localitats lim\u00edtrofes Fuente la Reina i Caudiel, ambdues de la prov\u00edncia de Castell\u00f3, i Sant Agust\u00ed de la prov\u00edncia de Terol. Actualment estan empadronades sobre unes 60 persones. Va ser cridada en l\u2019inici del segle XX \u201cVillanueva de la Reina\u201d, segons la tradici\u00f3 per haver pertangut a una reina mora, pertanyent des de la seva fundaci\u00f3 al bisbat de Sogorb; aix\u00ed figura en els mapes de les Observacions de Cavanilles al final del segle XVIII."},{"type":"paragraph","text":"Existeixen vestigis d\u2019un poblat iber en una de les vessants que delimiten el barranc que discorre prop de la poblaci\u00f3. Els monuments religiosos s\u00f3n l\u2019Esgl\u00e9sia Parroquial, dedicada a Sant Francesc d\u2019Ass\u00eds, i l\u2019Ermita de Sant Mart\u00ed. I el principal monument civil \u00e9s l\u2019Ajuntament, edifici d\u2019inter\u00e8s arquitect\u00f2nic. Els llocs d\u2019inter\u00e8s s\u00f3n la font de Sant Roc i el barranc del Maimona."},{"type":"paragraph","text":"Les festes patronals s\u00f3n en honor de Sant Mart\u00ed i Santa B\u00e0rbara. Se celebren del 20 al 25 d\u2019agost, amb diversos actes: la fira de la mel i productes agr\u00edcoles, solta de vaquetes i bou embolat, el tancament infantil i actuacions d\u2019orquestres i discom\u00f2bils."},{"type":"paragraph","text":"Hi ha 3 cases rurals, associades a la Cooperativa Turisme Rural Sierra Espina. Casa Leonor \u00e9s una antiga casa de llauradors restaurada, i Casa Pla\u00e7a consta de 2 apartaments situats a la Pla\u00e7a de l\u2019Ajuntament."},{"type":"link","url":"https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=hfOE7wRpRj0","text":"https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=hfOE7wRpRj0","target":"_blank"}]}],"hero":{"id":"section-1","title":"","text":"Coneix els encants de les 19 poblacions que seran protagonistes davant el M\u00e0laga CF Un total de 19 poblacions de l\u2019Alt Millars seran protagonistes en el partit de Lliga davant el M\u00e0laga CF a El Madrigal (dissabte 13 de febrer, 18.15 hores) gr\u00e0cies a la iniciativa Endavant Prov\u00edncia. Amb aquest prop\u00f2sit, els aficionats ja poden con\u00e8ixer una mica millor els encants de cadascuna de les localitats promocionades en aquest partit. Ara\u00f1uel La poblaci\u00f3 d\u2019Ara\u00f1uel \u00e9s d\u2019\u00e8poca Morisca. Va estar poblada des de l\u2019any 786 de l\u2019era Cristiana, encara que van existir vestigis d\u2019ocupaci\u00f3 humana en l\u2019\u00c8poca Ib\u00e8rica, per\u00f2 totalment disseminats. El municipi est\u00e0 situat sobre una petita esplanada al peu d\u2019un tur\u00f3 i articulat al voltant de la pla\u00e7a principal on est\u00e0 situada l\u2019Esgl\u00e9sia Parroquial dedicada a l\u2019Assumpci\u00f3 de la Verge, amb cases estretes i altes. L\u2019Ermita de Sant Roc, ja fora del poble ens permet veure magn\u00edfics paisatges. S\u00f3n nombrosos els paisatges i llocs interessants que trobem en el terme municipal. L\u2019abund\u00e0ncia d\u2019aigua caracteritza el paisatge d\u2019Ara\u00f1uel. Trobem piscines naturals en les proximitats del riu formades pels nombrosos meandres que dibuixa el riu en aquests llocs. Argelita Argelita era, en temps de la Reconquesta, una torre que va pert\u00e0nyer a Fernando, fill de Ceyt Abu-Ceyt, destronat Rei de Val\u00e8ncia pel seu contrari Zahen, qui va ser senyor del lloc en el s. XIII. Per\u00f2 ja l\u2019escriptor grec Estrab\u00f3, en el seu llibre IV, i el ge\u00f2graf rom\u00e0 Rufo Festo pervers, en el seu poema Ora Marina parlen del lloc. Despr\u00e9s de la Reconquesta va quedar el poble habitat per moriscos i va passar a pert\u00e0nyer a la Corona en 1491. Despr\u00e9s de l\u2019expulsi\u00f3 dels moriscos (1609), va quedar el poble gaireb\u00e9 desert. Don Pedro Escrib\u00e1 i Zapata, Senyor d\u2019Argelita, va atorgar Carta Pobla el 23 de febrer de 1611. La Baronia d\u2019Argelita va pert\u00e0nyer al Marqu\u00e8s de Monistrol dins de la governaci\u00f3 de Morella, abans de pert\u00e0nyer a la prov\u00edncia de Castell\u00f3. El relleu \u00e9s mitjanament muntany\u00f3s i no sobrepassa els 800 m d\u2019altitud. El clima \u00e9s mediterrani, per\u00f2 m\u00e9s fred i menys humit que a la costa. El municipi est\u00e0 a 311 m d\u2019altitud, envoltat de muntanyes ia la vora del riu Villahermosa que rega la seva f\u00e8rtil horta. Entrant per l\u2019antic quarter es pot natravesar els estrets carrers fins arribar al conjunt format per l\u2019Esgl\u00e9sia, el Campanar i la Torre de Ceyt-Abu-Ceyt i des d\u2019on es veu el riu i la seva vall. Ay\u00f3dar El municipi de Ay\u00f3dar es troba enclavat en la comarca castellonenca de l\u2019Alt Millars, a la part septentrional del Parc Natural de la Serra Espad\u00e0. La poblaci\u00f3 actual \u00e9s de 240 habitants. El poble es troba a la falda meridionals de la Penya Saganta, al marge esquerre del riu Chico. Poblat d\u2019extenses pinedes presenta al\u00e7ades considerables com la del tur\u00f3 del Castell a 542 m d\u2019al\u00e7ada, als peus de aquesta la poblaci\u00f3, el seu origen \u00e9s musulm\u00e0. Malgrat el seu estat de ru\u00efnes encara revela la seva indiscutible v\u00e0lua arquitect\u00f2nica. Un interessant passeig pel municipi ens porta a observar interessants edificis com l\u2019esgl\u00e9sia parroquial del s. XIX i consagrada a Sant Vicent Ferrer el 1861. D\u2019estil academicista valenci\u00e0, consta de tres naus i absis. Grans pilastres cor\u00ednties i una c\u00fapula completen la seva estructura. Un altre edifici important \u00e9s el del Palau del Duc de Villahermosa, convertit en l\u2019actualitat en habitatges particulars. De l\u2019antiga fortalesa del castell, tan sols queda una torre a peu. De l\u2019antic convent de Dominics, que va ser centre espiritual de Ay\u00f3dar al llarg de la seva hist\u00f2ria, tan sols queda en peu una esvelta torre campanar constru\u00efda el 1601. L\u2019arquitectura de les seves vivendes, t\u00edpica de la zona, amb cases robustes i emblanquinades, proporciona tranquil\u00b7litat i assossec al passejar pels seus carrers, moltes d\u2019costeruts, adaptades al terreny, testimoni de l\u2019origen musulm\u00e0 de la localitat. Per gaudir de la natura al costat del municipi un petit passeig fins al Calvari ens portar\u00e0 gaireb\u00e9 a endinsar-nos en els extensos boscos. Castillo de Villamalefa Es troba a la comarca de l\u2019Alt Millars en la falda de la muntanya que corona el vell castell, amb acc\u00e9s per la carretera CV-190 des de Llucena. Li va ser concedida la Carta Pobla en 1242 pel governador moro de Val\u00e8ncia Zeit Abu Zeit, passant despr\u00e9s per diversos senyorius per integrar-se al senyoriu del ducat de Vilafermosa en 1472. L\u2019economia es basa principalment en l\u2019agricultura. El paisatge de Castell de Vilamalefa \u00e9s muntany\u00f3s. Cirat Situat a la comarca de l\u2019Alt Millars, a la vall del mateix riu. S\u2019accedeix per la CV-20 des de la costa passant per Onda i Torrechiva. Cirat va ser vila musulmana, encara que el seu origen es remunta a una antiga vila romana. Despr\u00e9s de la reconquesta passa als dominis de Xim\u00e9n d\u2019Aren\u00f3s i pateix un fort despoblament despr\u00e9s de l\u2019expulsi\u00f3 dels moriscos en 1609. Entorn de muntanya presidit per la vall del Millars, amb una geografia abrupta solcada per barrancs i muntanyes que ronden els 1.000 m d\u2019altitud. Important massa forestal de pinedes i esquitxada per nombroses fonts com; La Salut, Macasta, Llop, Madro\u00f1al, Ombria, Crespo, Costur, Jarica, Carrasca Mitgeta \u2026 Cortes de Aren\u00f3s Poblaci\u00f3 situada a l\u2019interior de la prov\u00edncia de Castell\u00f3 a la comarca de l\u2019Alt Millars. Es pot arribar per la N-234 Val\u00e8ncia direcci\u00f3 a Terol amb desviament a Rubielos de Mora, ja a la prov\u00edncia de Terol o per la CV-192 per l\u2019Alcora i Onda. La hist\u00f2ria de Cortes d\u2019Aren\u00f3s es remunta a ibers, romans i \u00e0rabs. Va pert\u00e0nyer a la baronia d\u2019Aren\u00f3s. Va ser reconquistat per Xim\u00e9n P\u00e9rez d\u2019Aren\u00f3s, lloctinent de Jaume I. El seu paisatge \u00e9s espectacular i en ella es troben algunes de les m\u00e9s importants formacions de pins i rebolledes de tota la Comunitat Valenciana. Amb una altitud entre 1704 m (Cabezo de les Creus) i els 840 m del municipi, es troba en una zona humida i de clima continental. Espadilla El municipi d\u2019Espadilla est\u00e0 situat al sud-est de la comarca de l\u2019Alt Millars al voltant de Ios valls dels rius Millars i Chico (o riu Petit), a la zona d\u2019influ\u00e8ncia de la Serra d\u2019Espad\u00e0 que forma part de la mancomunitat Espad\u00e0-Millars . T\u00e9 una superf\u00edcie de 12,04 km2 i una altitud de 294 metres. El terme \u00e9s molt accidentat en tota la zona sud i sobretot a les dues marges del riu Chico, amb nombroses elevacions que estan separades per barrancs. Compta amb grans extensions de bosc on les esp\u00e8cies predominants s\u00f3n els pins, ginebres i savines a les zones de muntanya i els tarongers, oms, garrofers i oliveres a les zones de regadiu. Les altures m\u00e9s importants s\u00f3n la Cova Negra (829,72 m), on es troba el v\u00e8rtex geod\u00e8sic que va ser reconstru\u00eft a l\u2019octubre de 1947, el Tuno (654 m) al l\u00ed mit amb Fanzara, Ereta (766 m), Pe\u00f1a de la Mula (827 m) i la Penya Saganta (723 m), situada al centre del terme. Compta amb els senders de petits recorregut i dificultat mitjana, Espadella-Saganta PR-CV 314, de 10 km i el nou sender PR-CV-386 \u201cCam\u00ed a la Cova Negra\u201d, de 12,5 km amb un temps aproximat de 3.30 hi 4.45 h respectivament. La bellesa dels paisatges del recorregut i les temperatures agradables s\u00f3n un al\u00b7licient per a qualsevol visitant amant de llocs ex\u00f2tics i bells. Espadella destaca sobre un esper\u00f3 a la dreta del riu Millars. Fanzara Situada a la comarca de l\u2019Alt Millars, se situa a uns 11 km d\u2019Onda per la CV-194, seguint el curs del riu Millars. Fundat el principi pels habitants del Castellet (Castell enclavat a la part alta d\u2019una muntanya del terme) pocs anys despr\u00e9s de 1238, despr\u00e9s de la donaci\u00f3 d\u2019aquest \u00faltim a l\u2019Arquebisbe de Narbona, al costat d\u2019altres terres de Val\u00e8ncia. Sembla ser que anteriorment a aquesta data va ser principalment ocupat per moriscos, que van viure a Fanzara molts anys i van deixar innombrables empremtes del seu passat. Per con\u00e8ixer el poble cal pujar a l\u2019Ermita del Sant Sepulcre, visitar l\u2019Esgl\u00e9sia i rec\u00f3rrer el nucli urb\u00e0 al llarg del mateix fins al safareig i la font. Tamb\u00e9 \u00e9s recomanable passejar pels carrers sorprenents per les seves formes sinuoses. Fuente de la Reina Destaca en la hist\u00f2ria de la Font de la Reina que l\u2019any 1348 va morir en aquesta localitat la Reina Elionor de Portugal. Al s. XVIII formava part del senyoriu que pertanyia al Comte de Villanueva. En el seu recorregut urb\u00e0 trobem els carrers Blas i Solanar amb cases penjades sobre el Barranc de la Graja i racons del Carrer Placeta i Carrer Raval. Amb un relleu que oscil\u00b7la entre els 800 m i els 1.081 m d\u2019altitud i un clima entre mediterrani i continental, el paisatge de Font La Reina \u00e9s muntany\u00f3s i amb abundant vegetaci\u00f3. Ludiente El poble de Lludient est\u00e0 situat a la comarca de l\u2019Alt Millars a 431 metres sobre el nivell del mar. La vall del riu Villahermosa juntament amb les nombroses muntanyes aporten el seu paisatge destacat i ric en vegetaci\u00f3 seu terme municipal presenta un territori abrupte i variat amb la pres\u00e8ncia de gran quantitat de barrancs i desnivells, a causa de la difer\u00e8ncia d\u2019altitud entre el poble i les seves muntanyes , moltes de les quals sobrepassen els 850 metres, com s\u00f3n la Talaia, la Casica, i Herrer\u00edas. El nucli de poblaci\u00f3 conserva el tra\u00e7at musulm\u00e0, a m\u00e9s d\u2019estar condicionat per la topografia del terreny configurant carrers estrets, tortuosos i escalades. A m\u00e9s, la seva poblaci\u00f3 es distribueix principalment en quatre nuclis de poblaci\u00f3, Lludient, Girava de Dalt, Girava de Baix i Benachera. Posseeix una tradici\u00f3 ramadera i agr\u00edcola, la qual, actualment es conserva, destacant entre els seus cultius, els hortofruct\u00edcoles, l\u2019ametller, l\u2019olivera i la vinya. Els serveis han anat guanyant pes amb els anys. Lludient posseeix un entorn magn\u00edfic per fer senderisme per les diferents rutes tur\u00edstiques que ofereix gr\u00e0cies al seu terreny desigual i de gran valor ecol\u00f2gic. Recorrent aquestes sendes es pot con\u00e8ixer la riquesa que posseeix en la seva flora, aix\u00ed com observar la diversitat de la seva fauna, destacant la cabra hisp\u00e0nica, el senglar, el cabirol, el c\u00e9rvol, el voltor i l\u2019\u00e0guila. Mont\u00e1n Petit municipi de la comarca de l\u2019Alt Millars, situat als contraforts de la Serra Espad\u00e0. Especialment atractiu pel seu entorn natural, on trobem multitud de fonts i deus. La fesomia del municipi, es caracteritza per la tipologia dels pobles de muntanya castellonencs i del sud de Terol, carrers costeruts i estrets, flanquejades per emblanquinades casa, que s\u2019obren en petites placetes i eres, per les quals \u00e9s molt agradable perdre gaudint de un reconfortant passejada. En el seu paisatge trobem fonts, brolladors, barrancs de vegetaci\u00f3 frondosa amb cascades i pous \u00f2ptims per al bany, paratges a l\u2019entorn de la vila, senders \u2026 Montanejos Aquesta poblaci\u00f3 d\u2019origen \u00e0rab va sorgir quan l\u2019Alqueria de Baix i L\u2019Alqueria de Dalt van entrar a formar part del Castell de Mont\u00e1n. L\u2019Alqueria i Montanejos van estar poblades per moriscos fins a la seva expulsi\u00f3 en 1609. El casc urb\u00e0 \u00e9s molt interessant amb t\u00edpiques cases emblanquinades de tradici\u00f3 \u00e0rab. Aix\u00ed mateix, s\u00f3n interessants una torre defensiva circular i l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Jaume Ap\u00f2stol (s. XVII \u2013 XVIII). Els seus paratges atrauen nombrosos aficionats a la natura i l\u2019aventura. Les parets de les seves muntanyes s\u00f3n recorregudes per aficionats de tots els pa\u00efsos, a l\u2019espeleologia, a l\u2019escalada, al senderisme, a l\u2019salt de pont \u2026 i conformen una de les atractives ofertes tur\u00edstiques de Montanejos. La Pobla d\u2019Aren\u00f3s El municipi de la Pobla d\u2019Aren\u00f3s pertany a la comarca de l\u2019Alt Millars i abasta una superf\u00edcie de 42,7 km\u00b2. La Pobla est\u00e0 a una altitud de 626 metres sobre el nivell del mar i al voltant t\u00e9 unes altures que superen aquesta mida. El poble dista 77 km de Castell\u00f3, 110 km de Val\u00e8ncia i 70 km de Terol. La seva poblaci\u00f3, en total 209 habitants, es reparteix entre els nuclis de la Pobla d\u2019Aren\u00f3s, Els Calpes, Els Cants i La Monzona. La hist\u00f2ria de La Pobla d\u2019Aren\u00f3s i les masies del terme van tenir el seu origen en el castell de la Vi\u00f1aza, m\u00e9s tard anomenat castell d\u2019Aren\u00f3s. La vila est\u00e0 en disposici\u00f3 de graella, t\u00edpica de les poblacions de fundaci\u00f3 despr\u00e9s de la reconquesta, i en la majoria de cases a les portes hi ha un arc de mig punt, que li donen un real\u00e7 medieval. En els quatre nuclis urbans es poden observar les edificacions pr\u00f2pies de la zona. Al centre se situa la Pla\u00e7a de l\u2019Esgl\u00e9sia, \u00fanica de forma triangular a la Comunitat Valenciana. En aquesta pla\u00e7a es troben els edificis de l\u2019ajuntament i l\u2019esgl\u00e9sia parroquial, que pertany a l\u2019estil renaixentista castellonenc. Toga La seva fundaci\u00f3 s\u2019atribueix als gots, ocupada pels moros i reconquerida pel rei Jaume I. Ha estat resid\u00e8ncia senyorial i escenari de batalles, com en les guerres carlines (1836). Des de la Carretera podem endinsar-nos per l\u2019Arc de Sant Antoni, en aquest carrer ia l\u2019esquerra trobem el carrer Major, a l\u2019esquerra l\u2019Ajuntament i al final del carrer a l\u2019esquerra trobem la pla\u00e7a de l\u2019Esgl\u00e9sia ia la dreta la Pla\u00e7a del Toro . Baixant des de l\u2019Esgl\u00e9sia arribem a la Font, el Palau i el Mol\u00ed. Des de la Pla\u00e7a del Toro podem arribar al Portalet i a la zona nova del poble i al Passeig de Sant Joan. En un meandre format pel riu Millars, la vall coincideix amb la finalitzaci\u00f3 de la Serra d\u2019Espad\u00e0 al sud i el Mass\u00eds del Penyagolosa al Nord. A 200 m d\u2019altitud sobre el nivell del mar, Toga gaudeix d\u2019un clima temperat i sa. Torralba del Pinar Encara que investigacions recents han cregut veure vestigis romans, el primer document que fa refer\u00e8ncia a Torralba \u00e9s la carta dels Termes de Daroca (1142), i un altre signat pel rei musulm\u00e0 Zayd Abu Zayd, i en el mateix es compromet a cedir els seus territoris a Jaume I d\u2019Arag\u00f3 ia convertir al cristianisme. D\u2019altra banda, a la catedral de Val\u00e8ncia es conserva el testament del fill d\u2019Abu Zayd, Fernando, convertit ja, en el que llega als seus hereus el castell de Vialeba i Torralba. Per\u00f2 tot i la cristianitzaci\u00f3 dels seus senyors, Torralba de la Pineda segueix conservant la seva poblaci\u00f3 morisca fins a la seva expulsi\u00f3 en 1609, dos anys despr\u00e9s el municipi que ja pertanyia a la Baronia d\u2019Ai\u00f2der \u00e9s repoblat per cristians. Per a altres la seva fundaci\u00f3 correspon al segle XVI, quan pertanyia a la baronia de Mil\u00e0 d\u2019Arag\u00f3. Es tracta d\u2019una poblaci\u00f3 fortificada de planta circular que va comptar amb una s\u00f2lida muralla i una torre major central. La fundaci\u00f3 del municipi per la seva topon\u00edmia \u00e9s anterior als \u00e0rabs, per\u00f2 la perman\u00e8ncia al llarg dels segles dels moriscos, han originat que el nucli urb\u00e0 de Torralba de la Pineda continue mantenint un clar\u00edssim aspecte morisc. El seu recinte emmurallat encara es poden apreciar: restes arquitect\u00f2niques de l\u2019emmurallament medieval (segles IX i XIII), confosos amb el caseriu existent, excepte algun tram amb espitlleres que es troba visible. La torre, segons tradici\u00f3 del lloc, va ser desmuntada i els seus carreus utilitzats en la construcci\u00f3 de la nova esgl\u00e9sia a la fi del segle XVII. Cal destacar tamb\u00e9 el castell d\u2019origen \u00e0rab, probablement constru\u00eft entre el s. X i el s. XII i del que s\u2019aprecien diverses restes de muralles foses amb les parets rocoses que circumden el tur\u00f3 sobre la qual es va edificar. Torrechiva Situat a la comarca de l\u2019Alt Millars, en la marge esquerra d\u2019aquest riu, s\u2019accedeix per la CV-20, carretera que uneix tots els pobles de la vall del Millars. D\u2019origen \u00e0rab, es va desenvolupar un petit nucli urb\u00e0 sota la protecci\u00f3 d\u2019una torre defensiva a la vora del riu. Va formar part del ducat de Vilafermosa. En el seu recorregut urb\u00e0 podem passejar pels carrers t\u00edpicament \u00e0rabs del municipi \u00e9s descobrir l\u2019arquitectura tradicional dels pobles de l\u2019interior de Castell\u00f3. Vallat Situat a la comarca de l\u2019Alt Millars, s\u2019accedeix per la carretera CV-194 des de Fanzara despr\u00e9s de desviar-se de la CV-20 que constitueix l\u2019eix del Millars. Al costat del riu Millars els musulmans van edificar aquest petit municipi que va pert\u00e0nyer al ducat de Vilafermosa. Despr\u00e9s de l\u2019expulsi\u00f3 dels moriscos en 1609 el poble entra en una fase de decad\u00e8ncia de la qual sortir\u00e0 pocs anys despr\u00e9s. En el seu recorregut urb\u00e0 ens trobem amb una arquitectura rural caracter\u00edstica de la zona, amb carrerons interessants i destacant la casa abadia i l\u2019esgl\u00e9sia parroquial. Villahermosa Villahermosa s\u2019aixeca sobre un tur\u00f3 a 730 m. sobre el nivell del mar, immersa en una zona d\u2019agrestes muntanyes entre les valls dels rius Carbo i Villahermosa. Villahermosa va pert\u00e0nyer a Zeit Abu Zeit, qui va atorgar Carta de poblaci\u00f3 en 1234 a un grup de cristians. Va pert\u00e0nyer despr\u00e9s al Senyoriu d\u2019Aren\u00f3s. Joan II d\u2019Arag\u00f3 la va convertir en cap del ducat de Vilafermosa, despr\u00e9s d\u2019haver protagonitzat Juan de Vilafermosa i els seus descendents diverses rebel\u00b7lions al llarg del s.XV. En la Guerra de Successi\u00f3 de 1707 van ser destru\u00efts el castell i el poble. Durant les guerres carlines del segle XIX, va ser caserna general carlista i va albergar probablement la primera impremta de Castell\u00f3. Es troba al peu del vessant nord-oest del pic de Penyagolosa, (\u00e9s la poblaci\u00f3 m\u00e9s propera a la mateixa). \u00c9s un punt de partida de nombrosos camins, sendes i pistes que aprofiten les bretxes per endinsar-se en les serres, configurant una perfecta xarxa que facilita els accessos a qualsevol de les masies i a tots els meravellosos racons del terme. Villanueva de la Reina Villanueva de la Reina \u00e9s un municipi pertanyent a la comarca de l\u2019Alt Millars. Est\u00e0 situat al sector septentrional de la comarca de l\u2019Alt Millars, ja en el l\u00edmit amb la prov\u00edncia de Terol (Arag\u00f3). S\u2019accedeix a aquesta localitat des de l\u2019autovia A-23 per enlla\u00e7ar amb la CV-207. I tamb\u00e9 per la CV-20, un cop passat Montanejos, enlla\u00e7ant tamb\u00e9 amb la CV-207. S\u00f3n localitats lim\u00edtrofes Fuente la Reina i Caudiel, ambdues de la prov\u00edncia de Castell\u00f3, i Sant Agust\u00ed de la prov\u00edncia de Terol. Actualment estan empadronades sobre unes 60 persones. Va ser cridada en l\u2019inici del segle XX \u201cVillanueva de la Reina\u201d, segons la tradici\u00f3 per haver pertangut a una reina mora, pertanyent des de la seva fundaci\u00f3 al bisbat de Sogorb; aix\u00ed figura en els mapes de les Observacions de Cavanilles al final del segle XVIII. Existeixen vestigis d\u2019un poblat iber en una de les vessants que delimiten el barranc que discorre prop de la poblaci\u00f3. Els monuments religiosos s\u00f3n l\u2019Esgl\u00e9sia Parroquial, dedicada a Sant Francesc d\u2019Ass\u00eds, i l\u2019Ermita de Sant Mart\u00ed. I el principal monument civil \u00e9s l\u2019Ajuntament, edifici d\u2019inter\u00e8s arquitect\u00f2nic. Els llocs d\u2019inter\u00e8s s\u00f3n la font de Sant Roc i el barranc del Maimona. Les festes patronals s\u00f3n en honor de Sant Mart\u00ed i Santa B\u00e0rbara. Se celebren del 20 al 25 d\u2019agost, amb diversos actes: la fira de la mel i productes agr\u00edcoles, solta de vaquetes i bou embolat, el tancament infantil i actuacions d\u2019orquestres i discom\u00f2bils. Hi ha 3 cases rurals, associades a la Cooperativa Turisme Rural Sierra Espina. Casa Leonor \u00e9s una antiga casa de llauradors restaurada, i Casa Pla\u00e7a consta de 2 apartaments situats a la Pla\u00e7a de l\u2019Ajuntament.","headings":[],"texts":[{"type":"paragraph","text":"Coneix els encants de les 19 poblacions que seran protagonistes davant el M\u00e0laga CF"},{"type":"paragraph","text":"Un total de 19 poblacions de l\u2019Alt Millars seran protagonistes en el partit de Lliga davant el M\u00e0laga CF a El Madrigal (dissabte 13 de febrer, 18.15 hores) gr\u00e0cies a la iniciativa Endavant Prov\u00edncia. Amb aquest prop\u00f2sit, els aficionats ja poden con\u00e8ixer una mica millor els encants de cadascuna de les localitats promocionades en aquest partit."},{"type":"paragraph","text":"Ara\u00f1uel"},{"type":"paragraph","text":"La poblaci\u00f3 d\u2019Ara\u00f1uel \u00e9s d\u2019\u00e8poca Morisca. Va estar poblada des de l\u2019any 786 de l\u2019era Cristiana, encara que van existir vestigis d\u2019ocupaci\u00f3 humana en l\u2019\u00c8poca Ib\u00e8rica, per\u00f2 totalment disseminats. El municipi est\u00e0 situat sobre una petita esplanada al peu d\u2019un tur\u00f3 i articulat al voltant de la pla\u00e7a principal on est\u00e0 situada l\u2019Esgl\u00e9sia Parroquial dedicada a l\u2019Assumpci\u00f3 de la Verge, amb cases estretes i altes. L\u2019Ermita de Sant Roc, ja fora del poble ens permet veure magn\u00edfics paisatges."},{"type":"paragraph","text":"S\u00f3n nombrosos els paisatges i llocs interessants que trobem en el terme municipal. L\u2019abund\u00e0ncia d\u2019aigua caracteritza el paisatge d\u2019Ara\u00f1uel. Trobem piscines naturals en les proximitats del riu formades pels nombrosos meandres que dibuixa el riu en aquests llocs."},{"type":"paragraph","text":"Argelita"},{"type":"paragraph","text":"Argelita era, en temps de la Reconquesta, una torre que va pert\u00e0nyer a Fernando, fill de Ceyt Abu-Ceyt, destronat Rei de Val\u00e8ncia pel seu contrari Zahen, qui va ser senyor del lloc en el s. XIII. Per\u00f2 ja l\u2019escriptor grec Estrab\u00f3, en el seu llibre IV, i el ge\u00f2graf rom\u00e0 Rufo Festo pervers, en el seu poema Ora Marina parlen del lloc. Despr\u00e9s de la Reconquesta va quedar el poble habitat per moriscos i va passar a pert\u00e0nyer a la Corona en 1491. Despr\u00e9s de l\u2019expulsi\u00f3 dels moriscos (1609), va quedar el poble gaireb\u00e9 desert. Don Pedro Escrib\u00e1 i Zapata, Senyor d\u2019Argelita, va atorgar Carta Pobla el 23 de febrer de 1611. La Baronia d\u2019Argelita va pert\u00e0nyer al Marqu\u00e8s de Monistrol dins de la governaci\u00f3 de Morella, abans de pert\u00e0nyer a la prov\u00edncia de Castell\u00f3."},{"type":"paragraph","text":"El relleu \u00e9s mitjanament muntany\u00f3s i no sobrepassa els 800 m d\u2019altitud. El clima \u00e9s mediterrani, per\u00f2 m\u00e9s fred i menys humit que a la costa. El municipi est\u00e0 a 311 m d\u2019altitud, envoltat de muntanyes ia la vora del riu Villahermosa que rega la seva f\u00e8rtil horta."},{"type":"paragraph","text":"Entrant per l\u2019antic quarter es pot natravesar els estrets carrers fins arribar al conjunt format per l\u2019Esgl\u00e9sia, el Campanar i la Torre de Ceyt-Abu-Ceyt i des d\u2019on es veu el riu i la seva vall."},{"type":"paragraph","text":"Ay\u00f3dar"},{"type":"paragraph","text":"El municipi de Ay\u00f3dar es troba enclavat en la comarca castellonenca de l\u2019Alt Millars, a la part septentrional del Parc Natural de la Serra Espad\u00e0. La poblaci\u00f3 actual \u00e9s de 240 habitants. El poble es troba a la falda meridionals de la Penya Saganta, al marge esquerre del riu Chico. Poblat d\u2019extenses pinedes presenta al\u00e7ades considerables com la del tur\u00f3 del Castell a 542 m d\u2019al\u00e7ada, als peus de aquesta la poblaci\u00f3, el seu origen \u00e9s musulm\u00e0. Malgrat el seu estat de ru\u00efnes encara revela la seva indiscutible v\u00e0lua arquitect\u00f2nica."},{"type":"paragraph","text":"Un interessant passeig pel municipi ens porta a observar interessants edificis com l\u2019esgl\u00e9sia parroquial del s. XIX i consagrada a Sant Vicent Ferrer el 1861. D\u2019estil academicista valenci\u00e0, consta de tres naus i absis. Grans pilastres cor\u00ednties i una c\u00fapula completen la seva estructura."},{"type":"paragraph","text":"Un altre edifici important \u00e9s el del Palau del Duc de Villahermosa, convertit en l\u2019actualitat en habitatges particulars. De l\u2019antiga fortalesa del castell, tan sols queda una torre a peu."},{"type":"paragraph","text":"De l\u2019antic convent de Dominics, que va ser centre espiritual de Ay\u00f3dar al llarg de la seva hist\u00f2ria, tan sols queda en peu una esvelta torre campanar constru\u00efda el 1601."},{"type":"paragraph","text":"L\u2019arquitectura de les seves vivendes, t\u00edpica de la zona, amb cases robustes i emblanquinades, proporciona tranquil\u00b7litat i assossec al passejar pels seus carrers, moltes d\u2019costeruts, adaptades al terreny, testimoni de l\u2019origen musulm\u00e0 de la localitat."},{"type":"paragraph","text":"Per gaudir de la natura al costat del municipi un petit passeig fins al Calvari ens portar\u00e0 gaireb\u00e9 a endinsar-nos en els extensos boscos."},{"type":"paragraph","text":"Castillo de Villamalefa"},{"type":"paragraph","text":"Es troba a la comarca de l\u2019Alt Millars en la falda de la muntanya que corona el vell castell, amb acc\u00e9s per la carretera CV-190 des de Llucena. Li va ser concedida la Carta Pobla en 1242 pel governador moro de Val\u00e8ncia Zeit Abu Zeit, passant despr\u00e9s per diversos senyorius per integrar-se al senyoriu del ducat de Vilafermosa en 1472. L\u2019economia es basa principalment en l\u2019agricultura. El paisatge de Castell de Vilamalefa \u00e9s muntany\u00f3s."},{"type":"paragraph","text":"Cirat"},{"type":"paragraph","text":"Situat a la comarca de l\u2019Alt Millars, a la vall del mateix riu. S\u2019accedeix per la CV-20 des de la costa passant per Onda i Torrechiva. Cirat va ser vila musulmana, encara que el seu origen es remunta a una antiga vila romana. Despr\u00e9s de la reconquesta passa als dominis de Xim\u00e9n d\u2019Aren\u00f3s i pateix un fort despoblament despr\u00e9s de l\u2019expulsi\u00f3 dels moriscos en 1609."},{"type":"paragraph","text":"Entorn de muntanya presidit per la vall del Millars, amb una geografia abrupta solcada per barrancs i muntanyes que ronden els 1.000 m d\u2019altitud. Important massa forestal de pinedes i esquitxada per nombroses fonts com; La Salut, Macasta, Llop, Madro\u00f1al, Ombria, Crespo, Costur, Jarica, Carrasca Mitgeta \u2026"},{"type":"paragraph","text":"Cortes de Aren\u00f3s"},{"type":"paragraph","text":"Poblaci\u00f3 situada a l\u2019interior de la prov\u00edncia de Castell\u00f3 a la comarca de l\u2019Alt Millars. Es pot arribar per la N-234 Val\u00e8ncia direcci\u00f3 a Terol amb desviament a Rubielos de Mora, ja a la prov\u00edncia de Terol o per la CV-192 per l\u2019Alcora i Onda. La hist\u00f2ria de Cortes d\u2019Aren\u00f3s es remunta a ibers, romans i \u00e0rabs. Va pert\u00e0nyer a la baronia d\u2019Aren\u00f3s. Va ser reconquistat per Xim\u00e9n P\u00e9rez d\u2019Aren\u00f3s, lloctinent de Jaume I. El seu paisatge \u00e9s espectacular i en ella es troben algunes de les m\u00e9s importants formacions de pins i rebolledes de tota la Comunitat Valenciana. Amb una altitud entre 1704 m (Cabezo de les Creus) i els 840 m del municipi, es troba en una zona humida i de clima continental."},{"type":"paragraph","text":"Espadilla"},{"type":"paragraph","text":"El municipi d\u2019Espadilla est\u00e0 situat al sud-est de la comarca de l\u2019Alt Millars al voltant de Ios valls dels rius Millars i Chico (o riu Petit), a la zona d\u2019influ\u00e8ncia de la Serra d\u2019Espad\u00e0 que forma part de la mancomunitat Espad\u00e0-Millars . T\u00e9 una superf\u00edcie de 12,04 km2 i una altitud de 294 metres."},{"type":"paragraph","text":"El terme \u00e9s molt accidentat en tota la zona sud i sobretot a les dues marges del riu Chico, amb nombroses elevacions que estan separades per barrancs. Compta amb grans extensions de bosc on les esp\u00e8cies predominants s\u00f3n els pins, ginebres i savines a les zones de muntanya i els tarongers, oms, garrofers i oliveres a les zones de regadiu. Les altures m\u00e9s importants s\u00f3n la Cova Negra (829,72 m), on es troba el v\u00e8rtex geod\u00e8sic que va ser reconstru\u00eft a l\u2019octubre de 1947, el Tuno (654 m) al l\u00ed mit amb Fanzara, Ereta (766 m), Pe\u00f1a de la Mula (827 m) i la Penya Saganta (723 m), situada al centre del terme. Compta amb els senders de petits recorregut i dificultat mitjana, Espadella-Saganta PR-CV 314, de 10 km i el nou sender PR-CV-386 \u201cCam\u00ed a la Cova Negra\u201d, de 12,5 km amb un temps aproximat de 3.30 hi 4.45 h respectivament. La bellesa dels paisatges del recorregut i les temperatures agradables s\u00f3n un al\u00b7licient per a qualsevol visitant amant de llocs ex\u00f2tics i bells. Espadella destaca sobre un esper\u00f3 a la dreta del riu Millars."},{"type":"paragraph","text":"Fanzara"},{"type":"paragraph","text":"Situada a la comarca de l\u2019Alt Millars, se situa a uns 11 km d\u2019Onda per la CV-194, seguint el curs del riu Millars. Fundat el principi pels habitants del Castellet (Castell enclavat a la part alta d\u2019una muntanya del terme) pocs anys despr\u00e9s de 1238, despr\u00e9s de la donaci\u00f3 d\u2019aquest \u00faltim a l\u2019Arquebisbe de Narbona, al costat d\u2019altres terres de Val\u00e8ncia. Sembla ser que anteriorment a aquesta data va ser principalment ocupat per moriscos, que van viure a Fanzara molts anys i van deixar innombrables empremtes del seu passat."},{"type":"paragraph","text":"Per con\u00e8ixer el poble cal pujar a l\u2019Ermita del Sant Sepulcre, visitar l\u2019Esgl\u00e9sia i rec\u00f3rrer el nucli urb\u00e0 al llarg del mateix fins al safareig i la font. Tamb\u00e9 \u00e9s recomanable passejar pels carrers sorprenents per les seves formes sinuoses."},{"type":"paragraph","text":"Fuente de la Reina"},{"type":"paragraph","text":"Destaca en la hist\u00f2ria de la Font de la Reina que l\u2019any 1348 va morir en aquesta localitat la Reina Elionor de Portugal. Al s. XVIII formava part del senyoriu que pertanyia al Comte de Villanueva. En el seu recorregut urb\u00e0 trobem els carrers Blas i Solanar amb cases penjades sobre el Barranc de la Graja i racons del Carrer Placeta i Carrer Raval. Amb un relleu que oscil\u00b7la entre els 800 m i els 1.081 m d\u2019altitud i un clima entre mediterrani i continental, el paisatge de Font La Reina \u00e9s muntany\u00f3s i amb abundant vegetaci\u00f3."},{"type":"paragraph","text":"Ludiente"},{"type":"paragraph","text":"El poble de Lludient est\u00e0 situat a la comarca de l\u2019Alt Millars a 431 metres sobre el nivell del mar. La vall del riu Villahermosa juntament amb les nombroses muntanyes aporten el seu paisatge destacat i ric en vegetaci\u00f3 seu terme municipal presenta un territori abrupte i variat amb la pres\u00e8ncia de gran quantitat de barrancs i desnivells, a causa de la difer\u00e8ncia d\u2019altitud entre el poble i les seves muntanyes , moltes de les quals sobrepassen els 850 metres, com s\u00f3n la Talaia, la Casica, i Herrer\u00edas. El nucli de poblaci\u00f3 conserva el tra\u00e7at musulm\u00e0, a m\u00e9s d\u2019estar condicionat per la topografia del terreny configurant carrers estrets, tortuosos i escalades. A m\u00e9s, la seva poblaci\u00f3 es distribueix principalment en quatre nuclis de poblaci\u00f3, Lludient, Girava de Dalt, Girava de Baix i Benachera. Posseeix una tradici\u00f3 ramadera i agr\u00edcola, la qual, actualment es conserva, destacant entre els seus cultius, els hortofruct\u00edcoles, l\u2019ametller, l\u2019olivera i la vinya. Els serveis han anat guanyant pes amb els anys."},{"type":"paragraph","text":"Lludient posseeix un entorn magn\u00edfic per fer senderisme per les diferents rutes tur\u00edstiques que ofereix gr\u00e0cies al seu terreny desigual i de gran valor ecol\u00f2gic. Recorrent aquestes sendes es pot con\u00e8ixer la riquesa que posseeix en la seva flora, aix\u00ed com observar la diversitat de la seva fauna, destacant la cabra hisp\u00e0nica, el senglar, el cabirol, el c\u00e9rvol, el voltor i l\u2019\u00e0guila."},{"type":"paragraph","text":"Mont\u00e1n"},{"type":"paragraph","text":"Petit municipi de la comarca de l\u2019Alt Millars, situat als contraforts de la Serra Espad\u00e0. Especialment atractiu pel seu entorn natural, on trobem multitud de fonts i deus. La fesomia del municipi, es caracteritza per la tipologia dels pobles de muntanya castellonencs i del sud de Terol, carrers costeruts i estrets, flanquejades per emblanquinades casa, que s\u2019obren en petites placetes i eres, per les quals \u00e9s molt agradable perdre gaudint de un reconfortant passejada. En el seu paisatge trobem fonts, brolladors, barrancs de vegetaci\u00f3 frondosa amb cascades i pous \u00f2ptims per al bany, paratges a l\u2019entorn de la vila, senders \u2026"},{"type":"paragraph","text":"Montanejos"},{"type":"paragraph","text":"Aquesta poblaci\u00f3 d\u2019origen \u00e0rab va sorgir quan l\u2019Alqueria de Baix i L\u2019Alqueria de Dalt van entrar a formar part del Castell de Mont\u00e1n. L\u2019Alqueria i Montanejos van estar poblades per moriscos fins a la seva expulsi\u00f3 en 1609. El casc urb\u00e0 \u00e9s molt interessant amb t\u00edpiques cases emblanquinades de tradici\u00f3 \u00e0rab. Aix\u00ed mateix, s\u00f3n interessants una torre defensiva circular i l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Jaume Ap\u00f2stol (s. XVII \u2013 XVIII)."},{"type":"paragraph","text":"Els seus paratges atrauen nombrosos aficionats a la natura i l\u2019aventura. Les parets de les seves muntanyes s\u00f3n recorregudes per aficionats de tots els pa\u00efsos, a l\u2019espeleologia, a l\u2019escalada, al senderisme, a l\u2019salt de pont \u2026 i conformen una de les atractives ofertes tur\u00edstiques de Montanejos."},{"type":"paragraph","text":"La Pobla d\u2019Aren\u00f3s"},{"type":"paragraph","text":"El municipi de la Pobla d\u2019Aren\u00f3s pertany a la comarca de l\u2019Alt Millars i abasta una superf\u00edcie de 42,7 km\u00b2. La Pobla est\u00e0 a una altitud de 626 metres sobre el nivell del mar i al voltant t\u00e9 unes altures que superen aquesta mida. El poble dista 77 km de Castell\u00f3, 110 km de Val\u00e8ncia i 70 km de Terol. La seva poblaci\u00f3, en total 209 habitants, es reparteix entre els nuclis de la Pobla d\u2019Aren\u00f3s, Els Calpes, Els Cants i La Monzona. La hist\u00f2ria de La Pobla d\u2019Aren\u00f3s i les masies del terme van tenir el seu origen en el castell de la Vi\u00f1aza, m\u00e9s tard anomenat castell d\u2019Aren\u00f3s."},{"type":"paragraph","text":"La vila est\u00e0 en disposici\u00f3 de graella, t\u00edpica de les poblacions de fundaci\u00f3 despr\u00e9s de la reconquesta, i en la majoria de cases a les portes hi ha un arc de mig punt, que li donen un real\u00e7 medieval. En els quatre nuclis urbans es poden observar les edificacions pr\u00f2pies de la zona. Al centre se situa la Pla\u00e7a de l\u2019Esgl\u00e9sia, \u00fanica de forma triangular a la Comunitat Valenciana. En aquesta pla\u00e7a es troben els edificis de l\u2019ajuntament i l\u2019esgl\u00e9sia parroquial, que pertany a l\u2019estil renaixentista castellonenc."},{"type":"paragraph","text":"Toga"},{"type":"paragraph","text":"La seva fundaci\u00f3 s\u2019atribueix als gots, ocupada pels moros i reconquerida pel rei Jaume I. Ha estat resid\u00e8ncia senyorial i escenari de batalles, com en les guerres carlines (1836). Des de la Carretera podem endinsar-nos per l\u2019Arc de Sant Antoni, en aquest carrer ia l\u2019esquerra trobem el carrer Major, a l\u2019esquerra l\u2019Ajuntament i al final del carrer a l\u2019esquerra trobem la pla\u00e7a de l\u2019Esgl\u00e9sia ia la dreta la Pla\u00e7a del Toro . Baixant des de l\u2019Esgl\u00e9sia arribem a la Font, el Palau i el Mol\u00ed. Des de la Pla\u00e7a del Toro podem arribar al Portalet i a la zona nova del poble i al Passeig de Sant Joan."},{"type":"paragraph","text":"En un meandre format pel riu Millars, la vall coincideix amb la finalitzaci\u00f3 de la Serra d\u2019Espad\u00e0 al sud i el Mass\u00eds del Penyagolosa al Nord. A 200 m d\u2019altitud sobre el nivell del mar, Toga gaudeix d\u2019un clima temperat i sa."},{"type":"paragraph","text":"Torralba del Pinar"},{"type":"paragraph","text":"Encara que investigacions recents han cregut veure vestigis romans, el primer document que fa refer\u00e8ncia a Torralba \u00e9s la carta dels Termes de Daroca (1142), i un altre signat pel rei musulm\u00e0 Zayd Abu Zayd, i en el mateix es compromet a cedir els seus territoris a Jaume I d\u2019Arag\u00f3 ia convertir al cristianisme. D\u2019altra banda, a la catedral de Val\u00e8ncia es conserva el testament del fill d\u2019Abu Zayd, Fernando, convertit ja, en el que llega als seus hereus el castell de Vialeba i Torralba."},{"type":"paragraph","text":"Per\u00f2 tot i la cristianitzaci\u00f3 dels seus senyors, Torralba de la Pineda segueix conservant la seva poblaci\u00f3 morisca fins a la seva expulsi\u00f3 en 1609, dos anys despr\u00e9s el municipi que ja pertanyia a la Baronia d\u2019Ai\u00f2der \u00e9s repoblat per cristians."},{"type":"paragraph","text":"Per a altres la seva fundaci\u00f3 correspon al segle XVI, quan pertanyia a la baronia de Mil\u00e0 d\u2019Arag\u00f3."},{"type":"paragraph","text":"Es tracta d\u2019una poblaci\u00f3 fortificada de planta circular que va comptar amb una s\u00f2lida muralla i una torre major central. La fundaci\u00f3 del municipi per la seva topon\u00edmia \u00e9s anterior als \u00e0rabs, per\u00f2 la perman\u00e8ncia al llarg dels segles dels moriscos, han originat que el nucli urb\u00e0 de Torralba de la Pineda continue mantenint un clar\u00edssim aspecte morisc. El seu recinte emmurallat encara es poden apreciar: restes arquitect\u00f2niques de l\u2019emmurallament medieval (segles IX i XIII), confosos amb el caseriu existent, excepte algun tram amb espitlleres que es troba visible. La torre, segons tradici\u00f3 del lloc, va ser desmuntada i els seus carreus utilitzats en la construcci\u00f3 de la nova esgl\u00e9sia a la fi del segle XVII. Cal destacar tamb\u00e9 el castell d\u2019origen \u00e0rab, probablement constru\u00eft entre el s. X i el s. XII i del que s\u2019aprecien diverses restes de muralles foses amb les parets rocoses que circumden el tur\u00f3 sobre la qual es va edificar."},{"type":"paragraph","text":"Torrechiva"},{"type":"paragraph","text":"Situat a la comarca de l\u2019Alt Millars, en la marge esquerra d\u2019aquest riu, s\u2019accedeix per la CV-20, carretera que uneix tots els pobles de la vall del Millars. D\u2019origen \u00e0rab, es va desenvolupar un petit nucli urb\u00e0 sota la protecci\u00f3 d\u2019una torre defensiva a la vora del riu. Va formar part del ducat de Vilafermosa. En el seu recorregut urb\u00e0 podem passejar pels carrers t\u00edpicament \u00e0rabs del municipi \u00e9s descobrir l\u2019arquitectura tradicional dels pobles de l\u2019interior de Castell\u00f3."},{"type":"paragraph","text":"Vallat"},{"type":"paragraph","text":"Situat a la comarca de l\u2019Alt Millars, s\u2019accedeix per la carretera CV-194 des de Fanzara despr\u00e9s de desviar-se de la CV-20 que constitueix l\u2019eix del Millars. Al costat del riu Millars els musulmans van edificar aquest petit municipi que va pert\u00e0nyer al ducat de Vilafermosa. Despr\u00e9s de l\u2019expulsi\u00f3 dels moriscos en 1609 el poble entra en una fase de decad\u00e8ncia de la qual sortir\u00e0 pocs anys despr\u00e9s."},{"type":"paragraph","text":"En el seu recorregut urb\u00e0 ens trobem amb una arquitectura rural caracter\u00edstica de la zona, amb carrerons interessants i destacant la casa abadia i l\u2019esgl\u00e9sia parroquial."},{"type":"paragraph","text":"Villahermosa"},{"type":"paragraph","text":"Villahermosa s\u2019aixeca sobre un tur\u00f3 a 730 m. sobre el nivell del mar, immersa en una zona d\u2019agrestes muntanyes entre les valls dels rius Carbo i Villahermosa. Villahermosa va pert\u00e0nyer a Zeit Abu Zeit, qui va atorgar Carta de poblaci\u00f3 en 1234 a un grup de cristians. Va pert\u00e0nyer despr\u00e9s al Senyoriu d\u2019Aren\u00f3s. Joan II d\u2019Arag\u00f3 la va convertir en cap del ducat de Vilafermosa, despr\u00e9s d\u2019haver protagonitzat Juan de Vilafermosa i els seus descendents diverses rebel\u00b7lions al llarg del s.XV. En la Guerra de Successi\u00f3 de 1707 van ser destru\u00efts el castell i el poble. Durant les guerres carlines del segle XIX, va ser caserna general carlista i va albergar probablement la primera impremta de Castell\u00f3."},{"type":"paragraph","text":"Es troba al peu del vessant nord-oest del pic de Penyagolosa, (\u00e9s la poblaci\u00f3 m\u00e9s propera a la mateixa). \u00c9s un punt de partida de nombrosos camins, sendes i pistes que aprofiten les bretxes per endinsar-se en les serres, configurant una perfecta xarxa que facilita els accessos a qualsevol de les masies i a tots els meravellosos racons del terme."},{"type":"paragraph","text":"Villanueva de la Reina"},{"type":"paragraph","text":"Villanueva de la Reina \u00e9s un municipi pertanyent a la comarca de l\u2019Alt Millars. Est\u00e0 situat al sector septentrional de la comarca de l\u2019Alt Millars, ja en el l\u00edmit amb la prov\u00edncia de Terol (Arag\u00f3). S\u2019accedeix a aquesta localitat des de l\u2019autovia A-23 per enlla\u00e7ar amb la CV-207. I tamb\u00e9 per la CV-20, un cop passat Montanejos, enlla\u00e7ant tamb\u00e9 amb la CV-207."},{"type":"paragraph","text":"S\u00f3n localitats lim\u00edtrofes Fuente la Reina i Caudiel, ambdues de la prov\u00edncia de Castell\u00f3, i Sant Agust\u00ed de la prov\u00edncia de Terol. Actualment estan empadronades sobre unes 60 persones. Va ser cridada en l\u2019inici del segle XX \u201cVillanueva de la Reina\u201d, segons la tradici\u00f3 per haver pertangut a una reina mora, pertanyent des de la seva fundaci\u00f3 al bisbat de Sogorb; aix\u00ed figura en els mapes de les Observacions de Cavanilles al final del segle XVIII."},{"type":"paragraph","text":"Existeixen vestigis d\u2019un poblat iber en una de les vessants que delimiten el barranc que discorre prop de la poblaci\u00f3. Els monuments religiosos s\u00f3n l\u2019Esgl\u00e9sia Parroquial, dedicada a Sant Francesc d\u2019Ass\u00eds, i l\u2019Ermita de Sant Mart\u00ed. I el principal monument civil \u00e9s l\u2019Ajuntament, edifici d\u2019inter\u00e8s arquitect\u00f2nic. Els llocs d\u2019inter\u00e8s s\u00f3n la font de Sant Roc i el barranc del Maimona."},{"type":"paragraph","text":"Les festes patronals s\u00f3n en honor de Sant Mart\u00ed i Santa B\u00e0rbara. Se celebren del 20 al 25 d\u2019agost, amb diversos actes: la fira de la mel i productes agr\u00edcoles, solta de vaquetes i bou embolat, el tancament infantil i actuacions d\u2019orquestres i discom\u00f2bils."},{"type":"paragraph","text":"Hi ha 3 cases rurals, associades a la Cooperativa Turisme Rural Sierra Espina. Casa Leonor \u00e9s una antiga casa de llauradors restaurada, i Casa Pla\u00e7a consta de 2 apartaments situats a la Pla\u00e7a de l\u2019Ajuntament."}],"buttons":[],"images":[{"type":"image","url":"https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53.jpg","alt":"VILLARREAL CF","width":819,"height":455,"srcset":"https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53.jpg 819w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53.jpg 1920w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53.jpg 1920w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53.jpg 1920w, https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53-32x18.jpg 32w, https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53-150x83.jpg 150w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53.jpg 1920w","sizes":"auto, (max-width: 819px) 100vw, 819px"}],"widgets":[],"blocks":[{"type":"image","url":"https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53.jpg","alt":"VILLARREAL CF","width":819,"height":455,"srcset":"https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53.jpg 819w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53.jpg 1920w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53.jpg 1920w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53.jpg 1920w, https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53-32x18.jpg 32w, https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53-150x83.jpg 150w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53.jpg 1920w","sizes":"auto, (max-width: 819px) 100vw, 819px"},{"type":"paragraph","text":"Coneix els encants de les 19 poblacions que seran protagonistes davant el M\u00e0laga CF"},{"type":"paragraph","text":"Un total de 19 poblacions de l\u2019Alt Millars seran protagonistes en el partit de Lliga davant el M\u00e0laga CF a El Madrigal (dissabte 13 de febrer, 18.15 hores) gr\u00e0cies a la iniciativa Endavant Prov\u00edncia. Amb aquest prop\u00f2sit, els aficionats ja poden con\u00e8ixer una mica millor els encants de cadascuna de les localitats promocionades en aquest partit."},{"type":"paragraph","text":"Ara\u00f1uel"},{"type":"paragraph","text":"La poblaci\u00f3 d\u2019Ara\u00f1uel \u00e9s d\u2019\u00e8poca Morisca. Va estar poblada des de l\u2019any 786 de l\u2019era Cristiana, encara que van existir vestigis d\u2019ocupaci\u00f3 humana en l\u2019\u00c8poca Ib\u00e8rica, per\u00f2 totalment disseminats. El municipi est\u00e0 situat sobre una petita esplanada al peu d\u2019un tur\u00f3 i articulat al voltant de la pla\u00e7a principal on est\u00e0 situada l\u2019Esgl\u00e9sia Parroquial dedicada a l\u2019Assumpci\u00f3 de la Verge, amb cases estretes i altes. L\u2019Ermita de Sant Roc, ja fora del poble ens permet veure magn\u00edfics paisatges."},{"type":"paragraph","text":"S\u00f3n nombrosos els paisatges i llocs interessants que trobem en el terme municipal. L\u2019abund\u00e0ncia d\u2019aigua caracteritza el paisatge d\u2019Ara\u00f1uel. Trobem piscines naturals en les proximitats del riu formades pels nombrosos meandres que dibuixa el riu en aquests llocs."},{"type":"paragraph","text":"Argelita"},{"type":"paragraph","text":"Argelita era, en temps de la Reconquesta, una torre que va pert\u00e0nyer a Fernando, fill de Ceyt Abu-Ceyt, destronat Rei de Val\u00e8ncia pel seu contrari Zahen, qui va ser senyor del lloc en el s. XIII. Per\u00f2 ja l\u2019escriptor grec Estrab\u00f3, en el seu llibre IV, i el ge\u00f2graf rom\u00e0 Rufo Festo pervers, en el seu poema Ora Marina parlen del lloc. Despr\u00e9s de la Reconquesta va quedar el poble habitat per moriscos i va passar a pert\u00e0nyer a la Corona en 1491. Despr\u00e9s de l\u2019expulsi\u00f3 dels moriscos (1609), va quedar el poble gaireb\u00e9 desert. Don Pedro Escrib\u00e1 i Zapata, Senyor d\u2019Argelita, va atorgar Carta Pobla el 23 de febrer de 1611. La Baronia d\u2019Argelita va pert\u00e0nyer al Marqu\u00e8s de Monistrol dins de la governaci\u00f3 de Morella, abans de pert\u00e0nyer a la prov\u00edncia de Castell\u00f3."},{"type":"paragraph","text":"El relleu \u00e9s mitjanament muntany\u00f3s i no sobrepassa els 800 m d\u2019altitud. El clima \u00e9s mediterrani, per\u00f2 m\u00e9s fred i menys humit que a la costa. El municipi est\u00e0 a 311 m d\u2019altitud, envoltat de muntanyes ia la vora del riu Villahermosa que rega la seva f\u00e8rtil horta."},{"type":"paragraph","text":"Entrant per l\u2019antic quarter es pot natravesar els estrets carrers fins arribar al conjunt format per l\u2019Esgl\u00e9sia, el Campanar i la Torre de Ceyt-Abu-Ceyt i des d\u2019on es veu el riu i la seva vall."},{"type":"paragraph","text":"Ay\u00f3dar"},{"type":"paragraph","text":"El municipi de Ay\u00f3dar es troba enclavat en la comarca castellonenca de l\u2019Alt Millars, a la part septentrional del Parc Natural de la Serra Espad\u00e0. La poblaci\u00f3 actual \u00e9s de 240 habitants. El poble es troba a la falda meridionals de la Penya Saganta, al marge esquerre del riu Chico. Poblat d\u2019extenses pinedes presenta al\u00e7ades considerables com la del tur\u00f3 del Castell a 542 m d\u2019al\u00e7ada, als peus de aquesta la poblaci\u00f3, el seu origen \u00e9s musulm\u00e0. Malgrat el seu estat de ru\u00efnes encara revela la seva indiscutible v\u00e0lua arquitect\u00f2nica."},{"type":"paragraph","text":"Un interessant passeig pel municipi ens porta a observar interessants edificis com l\u2019esgl\u00e9sia parroquial del s. XIX i consagrada a Sant Vicent Ferrer el 1861. D\u2019estil academicista valenci\u00e0, consta de tres naus i absis. Grans pilastres cor\u00ednties i una c\u00fapula completen la seva estructura."},{"type":"paragraph","text":"Un altre edifici important \u00e9s el del Palau del Duc de Villahermosa, convertit en l\u2019actualitat en habitatges particulars. De l\u2019antiga fortalesa del castell, tan sols queda una torre a peu."},{"type":"paragraph","text":"De l\u2019antic convent de Dominics, que va ser centre espiritual de Ay\u00f3dar al llarg de la seva hist\u00f2ria, tan sols queda en peu una esvelta torre campanar constru\u00efda el 1601."},{"type":"paragraph","text":"L\u2019arquitectura de les seves vivendes, t\u00edpica de la zona, amb cases robustes i emblanquinades, proporciona tranquil\u00b7litat i assossec al passejar pels seus carrers, moltes d\u2019costeruts, adaptades al terreny, testimoni de l\u2019origen musulm\u00e0 de la localitat."},{"type":"paragraph","text":"Per gaudir de la natura al costat del municipi un petit passeig fins al Calvari ens portar\u00e0 gaireb\u00e9 a endinsar-nos en els extensos boscos."},{"type":"paragraph","text":"Castillo de Villamalefa"},{"type":"paragraph","text":"Es troba a la comarca de l\u2019Alt Millars en la falda de la muntanya que corona el vell castell, amb acc\u00e9s per la carretera CV-190 des de Llucena. Li va ser concedida la Carta Pobla en 1242 pel governador moro de Val\u00e8ncia Zeit Abu Zeit, passant despr\u00e9s per diversos senyorius per integrar-se al senyoriu del ducat de Vilafermosa en 1472. L\u2019economia es basa principalment en l\u2019agricultura. El paisatge de Castell de Vilamalefa \u00e9s muntany\u00f3s."},{"type":"paragraph","text":"Cirat"},{"type":"paragraph","text":"Situat a la comarca de l\u2019Alt Millars, a la vall del mateix riu. S\u2019accedeix per la CV-20 des de la costa passant per Onda i Torrechiva. Cirat va ser vila musulmana, encara que el seu origen es remunta a una antiga vila romana. Despr\u00e9s de la reconquesta passa als dominis de Xim\u00e9n d\u2019Aren\u00f3s i pateix un fort despoblament despr\u00e9s de l\u2019expulsi\u00f3 dels moriscos en 1609."},{"type":"paragraph","text":"Entorn de muntanya presidit per la vall del Millars, amb una geografia abrupta solcada per barrancs i muntanyes que ronden els 1.000 m d\u2019altitud. Important massa forestal de pinedes i esquitxada per nombroses fonts com; La Salut, Macasta, Llop, Madro\u00f1al, Ombria, Crespo, Costur, Jarica, Carrasca Mitgeta \u2026"},{"type":"paragraph","text":"Cortes de Aren\u00f3s"},{"type":"paragraph","text":"Poblaci\u00f3 situada a l\u2019interior de la prov\u00edncia de Castell\u00f3 a la comarca de l\u2019Alt Millars. Es pot arribar per la N-234 Val\u00e8ncia direcci\u00f3 a Terol amb desviament a Rubielos de Mora, ja a la prov\u00edncia de Terol o per la CV-192 per l\u2019Alcora i Onda. La hist\u00f2ria de Cortes d\u2019Aren\u00f3s es remunta a ibers, romans i \u00e0rabs. Va pert\u00e0nyer a la baronia d\u2019Aren\u00f3s. Va ser reconquistat per Xim\u00e9n P\u00e9rez d\u2019Aren\u00f3s, lloctinent de Jaume I. El seu paisatge \u00e9s espectacular i en ella es troben algunes de les m\u00e9s importants formacions de pins i rebolledes de tota la Comunitat Valenciana. Amb una altitud entre 1704 m (Cabezo de les Creus) i els 840 m del municipi, es troba en una zona humida i de clima continental."},{"type":"paragraph","text":"Espadilla"},{"type":"paragraph","text":"El municipi d\u2019Espadilla est\u00e0 situat al sud-est de la comarca de l\u2019Alt Millars al voltant de Ios valls dels rius Millars i Chico (o riu Petit), a la zona d\u2019influ\u00e8ncia de la Serra d\u2019Espad\u00e0 que forma part de la mancomunitat Espad\u00e0-Millars . T\u00e9 una superf\u00edcie de 12,04 km2 i una altitud de 294 metres."},{"type":"paragraph","text":"El terme \u00e9s molt accidentat en tota la zona sud i sobretot a les dues marges del riu Chico, amb nombroses elevacions que estan separades per barrancs. Compta amb grans extensions de bosc on les esp\u00e8cies predominants s\u00f3n els pins, ginebres i savines a les zones de muntanya i els tarongers, oms, garrofers i oliveres a les zones de regadiu. Les altures m\u00e9s importants s\u00f3n la Cova Negra (829,72 m), on es troba el v\u00e8rtex geod\u00e8sic que va ser reconstru\u00eft a l\u2019octubre de 1947, el Tuno (654 m) al l\u00ed mit amb Fanzara, Ereta (766 m), Pe\u00f1a de la Mula (827 m) i la Penya Saganta (723 m), situada al centre del terme. Compta amb els senders de petits recorregut i dificultat mitjana, Espadella-Saganta PR-CV 314, de 10 km i el nou sender PR-CV-386 \u201cCam\u00ed a la Cova Negra\u201d, de 12,5 km amb un temps aproximat de 3.30 hi 4.45 h respectivament. La bellesa dels paisatges del recorregut i les temperatures agradables s\u00f3n un al\u00b7licient per a qualsevol visitant amant de llocs ex\u00f2tics i bells. Espadella destaca sobre un esper\u00f3 a la dreta del riu Millars."},{"type":"paragraph","text":"Fanzara"},{"type":"paragraph","text":"Situada a la comarca de l\u2019Alt Millars, se situa a uns 11 km d\u2019Onda per la CV-194, seguint el curs del riu Millars. Fundat el principi pels habitants del Castellet (Castell enclavat a la part alta d\u2019una muntanya del terme) pocs anys despr\u00e9s de 1238, despr\u00e9s de la donaci\u00f3 d\u2019aquest \u00faltim a l\u2019Arquebisbe de Narbona, al costat d\u2019altres terres de Val\u00e8ncia. Sembla ser que anteriorment a aquesta data va ser principalment ocupat per moriscos, que van viure a Fanzara molts anys i van deixar innombrables empremtes del seu passat."},{"type":"paragraph","text":"Per con\u00e8ixer el poble cal pujar a l\u2019Ermita del Sant Sepulcre, visitar l\u2019Esgl\u00e9sia i rec\u00f3rrer el nucli urb\u00e0 al llarg del mateix fins al safareig i la font. Tamb\u00e9 \u00e9s recomanable passejar pels carrers sorprenents per les seves formes sinuoses."},{"type":"paragraph","text":"Fuente de la Reina"},{"type":"paragraph","text":"Destaca en la hist\u00f2ria de la Font de la Reina que l\u2019any 1348 va morir en aquesta localitat la Reina Elionor de Portugal. Al s. XVIII formava part del senyoriu que pertanyia al Comte de Villanueva. En el seu recorregut urb\u00e0 trobem els carrers Blas i Solanar amb cases penjades sobre el Barranc de la Graja i racons del Carrer Placeta i Carrer Raval. Amb un relleu que oscil\u00b7la entre els 800 m i els 1.081 m d\u2019altitud i un clima entre mediterrani i continental, el paisatge de Font La Reina \u00e9s muntany\u00f3s i amb abundant vegetaci\u00f3."},{"type":"paragraph","text":"Ludiente"},{"type":"paragraph","text":"El poble de Lludient est\u00e0 situat a la comarca de l\u2019Alt Millars a 431 metres sobre el nivell del mar. La vall del riu Villahermosa juntament amb les nombroses muntanyes aporten el seu paisatge destacat i ric en vegetaci\u00f3 seu terme municipal presenta un territori abrupte i variat amb la pres\u00e8ncia de gran quantitat de barrancs i desnivells, a causa de la difer\u00e8ncia d\u2019altitud entre el poble i les seves muntanyes , moltes de les quals sobrepassen els 850 metres, com s\u00f3n la Talaia, la Casica, i Herrer\u00edas. El nucli de poblaci\u00f3 conserva el tra\u00e7at musulm\u00e0, a m\u00e9s d\u2019estar condicionat per la topografia del terreny configurant carrers estrets, tortuosos i escalades. A m\u00e9s, la seva poblaci\u00f3 es distribueix principalment en quatre nuclis de poblaci\u00f3, Lludient, Girava de Dalt, Girava de Baix i Benachera. Posseeix una tradici\u00f3 ramadera i agr\u00edcola, la qual, actualment es conserva, destacant entre els seus cultius, els hortofruct\u00edcoles, l\u2019ametller, l\u2019olivera i la vinya. Els serveis han anat guanyant pes amb els anys."},{"type":"paragraph","text":"Lludient posseeix un entorn magn\u00edfic per fer senderisme per les diferents rutes tur\u00edstiques que ofereix gr\u00e0cies al seu terreny desigual i de gran valor ecol\u00f2gic. Recorrent aquestes sendes es pot con\u00e8ixer la riquesa que posseeix en la seva flora, aix\u00ed com observar la diversitat de la seva fauna, destacant la cabra hisp\u00e0nica, el senglar, el cabirol, el c\u00e9rvol, el voltor i l\u2019\u00e0guila."},{"type":"paragraph","text":"Mont\u00e1n"},{"type":"paragraph","text":"Petit municipi de la comarca de l\u2019Alt Millars, situat als contraforts de la Serra Espad\u00e0. Especialment atractiu pel seu entorn natural, on trobem multitud de fonts i deus. La fesomia del municipi, es caracteritza per la tipologia dels pobles de muntanya castellonencs i del sud de Terol, carrers costeruts i estrets, flanquejades per emblanquinades casa, que s\u2019obren en petites placetes i eres, per les quals \u00e9s molt agradable perdre gaudint de un reconfortant passejada. En el seu paisatge trobem fonts, brolladors, barrancs de vegetaci\u00f3 frondosa amb cascades i pous \u00f2ptims per al bany, paratges a l\u2019entorn de la vila, senders \u2026"},{"type":"paragraph","text":"Montanejos"},{"type":"paragraph","text":"Aquesta poblaci\u00f3 d\u2019origen \u00e0rab va sorgir quan l\u2019Alqueria de Baix i L\u2019Alqueria de Dalt van entrar a formar part del Castell de Mont\u00e1n. L\u2019Alqueria i Montanejos van estar poblades per moriscos fins a la seva expulsi\u00f3 en 1609. El casc urb\u00e0 \u00e9s molt interessant amb t\u00edpiques cases emblanquinades de tradici\u00f3 \u00e0rab. Aix\u00ed mateix, s\u00f3n interessants una torre defensiva circular i l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Jaume Ap\u00f2stol (s. XVII \u2013 XVIII)."},{"type":"paragraph","text":"Els seus paratges atrauen nombrosos aficionats a la natura i l\u2019aventura. Les parets de les seves muntanyes s\u00f3n recorregudes per aficionats de tots els pa\u00efsos, a l\u2019espeleologia, a l\u2019escalada, al senderisme, a l\u2019salt de pont \u2026 i conformen una de les atractives ofertes tur\u00edstiques de Montanejos."},{"type":"paragraph","text":"La Pobla d\u2019Aren\u00f3s"},{"type":"paragraph","text":"El municipi de la Pobla d\u2019Aren\u00f3s pertany a la comarca de l\u2019Alt Millars i abasta una superf\u00edcie de 42,7 km\u00b2. La Pobla est\u00e0 a una altitud de 626 metres sobre el nivell del mar i al voltant t\u00e9 unes altures que superen aquesta mida. El poble dista 77 km de Castell\u00f3, 110 km de Val\u00e8ncia i 70 km de Terol. La seva poblaci\u00f3, en total 209 habitants, es reparteix entre els nuclis de la Pobla d\u2019Aren\u00f3s, Els Calpes, Els Cants i La Monzona. La hist\u00f2ria de La Pobla d\u2019Aren\u00f3s i les masies del terme van tenir el seu origen en el castell de la Vi\u00f1aza, m\u00e9s tard anomenat castell d\u2019Aren\u00f3s."},{"type":"paragraph","text":"La vila est\u00e0 en disposici\u00f3 de graella, t\u00edpica de les poblacions de fundaci\u00f3 despr\u00e9s de la reconquesta, i en la majoria de cases a les portes hi ha un arc de mig punt, que li donen un real\u00e7 medieval. En els quatre nuclis urbans es poden observar les edificacions pr\u00f2pies de la zona. Al centre se situa la Pla\u00e7a de l\u2019Esgl\u00e9sia, \u00fanica de forma triangular a la Comunitat Valenciana. En aquesta pla\u00e7a es troben els edificis de l\u2019ajuntament i l\u2019esgl\u00e9sia parroquial, que pertany a l\u2019estil renaixentista castellonenc."},{"type":"paragraph","text":"Toga"},{"type":"paragraph","text":"La seva fundaci\u00f3 s\u2019atribueix als gots, ocupada pels moros i reconquerida pel rei Jaume I. Ha estat resid\u00e8ncia senyorial i escenari de batalles, com en les guerres carlines (1836). Des de la Carretera podem endinsar-nos per l\u2019Arc de Sant Antoni, en aquest carrer ia l\u2019esquerra trobem el carrer Major, a l\u2019esquerra l\u2019Ajuntament i al final del carrer a l\u2019esquerra trobem la pla\u00e7a de l\u2019Esgl\u00e9sia ia la dreta la Pla\u00e7a del Toro . Baixant des de l\u2019Esgl\u00e9sia arribem a la Font, el Palau i el Mol\u00ed. Des de la Pla\u00e7a del Toro podem arribar al Portalet i a la zona nova del poble i al Passeig de Sant Joan."},{"type":"paragraph","text":"En un meandre format pel riu Millars, la vall coincideix amb la finalitzaci\u00f3 de la Serra d\u2019Espad\u00e0 al sud i el Mass\u00eds del Penyagolosa al Nord. A 200 m d\u2019altitud sobre el nivell del mar, Toga gaudeix d\u2019un clima temperat i sa."},{"type":"paragraph","text":"Torralba del Pinar"},{"type":"paragraph","text":"Encara que investigacions recents han cregut veure vestigis romans, el primer document que fa refer\u00e8ncia a Torralba \u00e9s la carta dels Termes de Daroca (1142), i un altre signat pel rei musulm\u00e0 Zayd Abu Zayd, i en el mateix es compromet a cedir els seus territoris a Jaume I d\u2019Arag\u00f3 ia convertir al cristianisme. D\u2019altra banda, a la catedral de Val\u00e8ncia es conserva el testament del fill d\u2019Abu Zayd, Fernando, convertit ja, en el que llega als seus hereus el castell de Vialeba i Torralba."},{"type":"paragraph","text":"Per\u00f2 tot i la cristianitzaci\u00f3 dels seus senyors, Torralba de la Pineda segueix conservant la seva poblaci\u00f3 morisca fins a la seva expulsi\u00f3 en 1609, dos anys despr\u00e9s el municipi que ja pertanyia a la Baronia d\u2019Ai\u00f2der \u00e9s repoblat per cristians."},{"type":"paragraph","text":"Per a altres la seva fundaci\u00f3 correspon al segle XVI, quan pertanyia a la baronia de Mil\u00e0 d\u2019Arag\u00f3."},{"type":"paragraph","text":"Es tracta d\u2019una poblaci\u00f3 fortificada de planta circular que va comptar amb una s\u00f2lida muralla i una torre major central. La fundaci\u00f3 del municipi per la seva topon\u00edmia \u00e9s anterior als \u00e0rabs, per\u00f2 la perman\u00e8ncia al llarg dels segles dels moriscos, han originat que el nucli urb\u00e0 de Torralba de la Pineda continue mantenint un clar\u00edssim aspecte morisc. El seu recinte emmurallat encara es poden apreciar: restes arquitect\u00f2niques de l\u2019emmurallament medieval (segles IX i XIII), confosos amb el caseriu existent, excepte algun tram amb espitlleres que es troba visible. La torre, segons tradici\u00f3 del lloc, va ser desmuntada i els seus carreus utilitzats en la construcci\u00f3 de la nova esgl\u00e9sia a la fi del segle XVII. Cal destacar tamb\u00e9 el castell d\u2019origen \u00e0rab, probablement constru\u00eft entre el s. X i el s. XII i del que s\u2019aprecien diverses restes de muralles foses amb les parets rocoses que circumden el tur\u00f3 sobre la qual es va edificar."},{"type":"paragraph","text":"Torrechiva"},{"type":"paragraph","text":"Situat a la comarca de l\u2019Alt Millars, en la marge esquerra d\u2019aquest riu, s\u2019accedeix per la CV-20, carretera que uneix tots els pobles de la vall del Millars. D\u2019origen \u00e0rab, es va desenvolupar un petit nucli urb\u00e0 sota la protecci\u00f3 d\u2019una torre defensiva a la vora del riu. Va formar part del ducat de Vilafermosa. En el seu recorregut urb\u00e0 podem passejar pels carrers t\u00edpicament \u00e0rabs del municipi \u00e9s descobrir l\u2019arquitectura tradicional dels pobles de l\u2019interior de Castell\u00f3."},{"type":"paragraph","text":"Vallat"},{"type":"paragraph","text":"Situat a la comarca de l\u2019Alt Millars, s\u2019accedeix per la carretera CV-194 des de Fanzara despr\u00e9s de desviar-se de la CV-20 que constitueix l\u2019eix del Millars. Al costat del riu Millars els musulmans van edificar aquest petit municipi que va pert\u00e0nyer al ducat de Vilafermosa. Despr\u00e9s de l\u2019expulsi\u00f3 dels moriscos en 1609 el poble entra en una fase de decad\u00e8ncia de la qual sortir\u00e0 pocs anys despr\u00e9s."},{"type":"paragraph","text":"En el seu recorregut urb\u00e0 ens trobem amb una arquitectura rural caracter\u00edstica de la zona, amb carrerons interessants i destacant la casa abadia i l\u2019esgl\u00e9sia parroquial."},{"type":"paragraph","text":"Villahermosa"},{"type":"paragraph","text":"Villahermosa s\u2019aixeca sobre un tur\u00f3 a 730 m. sobre el nivell del mar, immersa en una zona d\u2019agrestes muntanyes entre les valls dels rius Carbo i Villahermosa. Villahermosa va pert\u00e0nyer a Zeit Abu Zeit, qui va atorgar Carta de poblaci\u00f3 en 1234 a un grup de cristians. Va pert\u00e0nyer despr\u00e9s al Senyoriu d\u2019Aren\u00f3s. Joan II d\u2019Arag\u00f3 la va convertir en cap del ducat de Vilafermosa, despr\u00e9s d\u2019haver protagonitzat Juan de Vilafermosa i els seus descendents diverses rebel\u00b7lions al llarg del s.XV. En la Guerra de Successi\u00f3 de 1707 van ser destru\u00efts el castell i el poble. Durant les guerres carlines del segle XIX, va ser caserna general carlista i va albergar probablement la primera impremta de Castell\u00f3."},{"type":"paragraph","text":"Es troba al peu del vessant nord-oest del pic de Penyagolosa, (\u00e9s la poblaci\u00f3 m\u00e9s propera a la mateixa). \u00c9s un punt de partida de nombrosos camins, sendes i pistes que aprofiten les bretxes per endinsar-se en les serres, configurant una perfecta xarxa que facilita els accessos a qualsevol de les masies i a tots els meravellosos racons del terme."},{"type":"paragraph","text":"Villanueva de la Reina"},{"type":"paragraph","text":"Villanueva de la Reina \u00e9s un municipi pertanyent a la comarca de l\u2019Alt Millars. Est\u00e0 situat al sector septentrional de la comarca de l\u2019Alt Millars, ja en el l\u00edmit amb la prov\u00edncia de Terol (Arag\u00f3). S\u2019accedeix a aquesta localitat des de l\u2019autovia A-23 per enlla\u00e7ar amb la CV-207. I tamb\u00e9 per la CV-20, un cop passat Montanejos, enlla\u00e7ant tamb\u00e9 amb la CV-207."},{"type":"paragraph","text":"S\u00f3n localitats lim\u00edtrofes Fuente la Reina i Caudiel, ambdues de la prov\u00edncia de Castell\u00f3, i Sant Agust\u00ed de la prov\u00edncia de Terol. Actualment estan empadronades sobre unes 60 persones. Va ser cridada en l\u2019inici del segle XX \u201cVillanueva de la Reina\u201d, segons la tradici\u00f3 per haver pertangut a una reina mora, pertanyent des de la seva fundaci\u00f3 al bisbat de Sogorb; aix\u00ed figura en els mapes de les Observacions de Cavanilles al final del segle XVIII."},{"type":"paragraph","text":"Existeixen vestigis d\u2019un poblat iber en una de les vessants que delimiten el barranc que discorre prop de la poblaci\u00f3. Els monuments religiosos s\u00f3n l\u2019Esgl\u00e9sia Parroquial, dedicada a Sant Francesc d\u2019Ass\u00eds, i l\u2019Ermita de Sant Mart\u00ed. I el principal monument civil \u00e9s l\u2019Ajuntament, edifici d\u2019inter\u00e8s arquitect\u00f2nic. Els llocs d\u2019inter\u00e8s s\u00f3n la font de Sant Roc i el barranc del Maimona."},{"type":"paragraph","text":"Les festes patronals s\u00f3n en honor de Sant Mart\u00ed i Santa B\u00e0rbara. Se celebren del 20 al 25 d\u2019agost, amb diversos actes: la fira de la mel i productes agr\u00edcoles, solta de vaquetes i bou embolat, el tancament infantil i actuacions d\u2019orquestres i discom\u00f2bils."},{"type":"paragraph","text":"Hi ha 3 cases rurals, associades a la Cooperativa Turisme Rural Sierra Espina. Casa Leonor \u00e9s una antiga casa de llauradors restaurada, i Casa Pla\u00e7a consta de 2 apartaments situats a la Pla\u00e7a de l\u2019Ajuntament."},{"type":"link","url":"https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=hfOE7wRpRj0","text":"https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=hfOE7wRpRj0","target":"_blank"}]}},"sections":[{"id":"section-1","title":"","text":"Coneix els encants de les 19 poblacions que seran protagonistes davant el M\u00e0laga CF Un total de 19 poblacions de l\u2019Alt Millars seran protagonistes en el partit de Lliga davant el M\u00e0laga CF a El Madrigal (dissabte 13 de febrer, 18.15 hores) gr\u00e0cies a la iniciativa Endavant Prov\u00edncia. Amb aquest prop\u00f2sit, els aficionats ja poden con\u00e8ixer una mica millor els encants de cadascuna de les localitats promocionades en aquest partit. Ara\u00f1uel La poblaci\u00f3 d\u2019Ara\u00f1uel \u00e9s d\u2019\u00e8poca Morisca. Va estar poblada des de l\u2019any 786 de l\u2019era Cristiana, encara que van existir vestigis d\u2019ocupaci\u00f3 humana en l\u2019\u00c8poca Ib\u00e8rica, per\u00f2 totalment disseminats. El municipi est\u00e0 situat sobre una petita esplanada al peu d\u2019un tur\u00f3 i articulat al voltant de la pla\u00e7a principal on est\u00e0 situada l\u2019Esgl\u00e9sia Parroquial dedicada a l\u2019Assumpci\u00f3 de la Verge, amb cases estretes i altes. L\u2019Ermita de Sant Roc, ja fora del poble ens permet veure magn\u00edfics paisatges. S\u00f3n nombrosos els paisatges i llocs interessants que trobem en el terme municipal. L\u2019abund\u00e0ncia d\u2019aigua caracteritza el paisatge d\u2019Ara\u00f1uel. Trobem piscines naturals en les proximitats del riu formades pels nombrosos meandres que dibuixa el riu en aquests llocs. Argelita Argelita era, en temps de la Reconquesta, una torre que va pert\u00e0nyer a Fernando, fill de Ceyt Abu-Ceyt, destronat Rei de Val\u00e8ncia pel seu contrari Zahen, qui va ser senyor del lloc en el s. XIII. Per\u00f2 ja l\u2019escriptor grec Estrab\u00f3, en el seu llibre IV, i el ge\u00f2graf rom\u00e0 Rufo Festo pervers, en el seu poema Ora Marina parlen del lloc. Despr\u00e9s de la Reconquesta va quedar el poble habitat per moriscos i va passar a pert\u00e0nyer a la Corona en 1491. Despr\u00e9s de l\u2019expulsi\u00f3 dels moriscos (1609), va quedar el poble gaireb\u00e9 desert. Don Pedro Escrib\u00e1 i Zapata, Senyor d\u2019Argelita, va atorgar Carta Pobla el 23 de febrer de 1611. La Baronia d\u2019Argelita va pert\u00e0nyer al Marqu\u00e8s de Monistrol dins de la governaci\u00f3 de Morella, abans de pert\u00e0nyer a la prov\u00edncia de Castell\u00f3. El relleu \u00e9s mitjanament muntany\u00f3s i no sobrepassa els 800 m d\u2019altitud. El clima \u00e9s mediterrani, per\u00f2 m\u00e9s fred i menys humit que a la costa. El municipi est\u00e0 a 311 m d\u2019altitud, envoltat de muntanyes ia la vora del riu Villahermosa que rega la seva f\u00e8rtil horta. Entrant per l\u2019antic quarter es pot natravesar els estrets carrers fins arribar al conjunt format per l\u2019Esgl\u00e9sia, el Campanar i la Torre de Ceyt-Abu-Ceyt i des d\u2019on es veu el riu i la seva vall. Ay\u00f3dar El municipi de Ay\u00f3dar es troba enclavat en la comarca castellonenca de l\u2019Alt Millars, a la part septentrional del Parc Natural de la Serra Espad\u00e0. La poblaci\u00f3 actual \u00e9s de 240 habitants. El poble es troba a la falda meridionals de la Penya Saganta, al marge esquerre del riu Chico. Poblat d\u2019extenses pinedes presenta al\u00e7ades considerables com la del tur\u00f3 del Castell a 542 m d\u2019al\u00e7ada, als peus de aquesta la poblaci\u00f3, el seu origen \u00e9s musulm\u00e0. Malgrat el seu estat de ru\u00efnes encara revela la seva indiscutible v\u00e0lua arquitect\u00f2nica. Un interessant passeig pel municipi ens porta a observar interessants edificis com l\u2019esgl\u00e9sia parroquial del s. XIX i consagrada a Sant Vicent Ferrer el 1861. D\u2019estil academicista valenci\u00e0, consta de tres naus i absis. Grans pilastres cor\u00ednties i una c\u00fapula completen la seva estructura. Un altre edifici important \u00e9s el del Palau del Duc de Villahermosa, convertit en l\u2019actualitat en habitatges particulars. De l\u2019antiga fortalesa del castell, tan sols queda una torre a peu. De l\u2019antic convent de Dominics, que va ser centre espiritual de Ay\u00f3dar al llarg de la seva hist\u00f2ria, tan sols queda en peu una esvelta torre campanar constru\u00efda el 1601. L\u2019arquitectura de les seves vivendes, t\u00edpica de la zona, amb cases robustes i emblanquinades, proporciona tranquil\u00b7litat i assossec al passejar pels seus carrers, moltes d\u2019costeruts, adaptades al terreny, testimoni de l\u2019origen musulm\u00e0 de la localitat. Per gaudir de la natura al costat del municipi un petit passeig fins al Calvari ens portar\u00e0 gaireb\u00e9 a endinsar-nos en els extensos boscos. Castillo de Villamalefa Es troba a la comarca de l\u2019Alt Millars en la falda de la muntanya que corona el vell castell, amb acc\u00e9s per la carretera CV-190 des de Llucena. Li va ser concedida la Carta Pobla en 1242 pel governador moro de Val\u00e8ncia Zeit Abu Zeit, passant despr\u00e9s per diversos senyorius per integrar-se al senyoriu del ducat de Vilafermosa en 1472. L\u2019economia es basa principalment en l\u2019agricultura. El paisatge de Castell de Vilamalefa \u00e9s muntany\u00f3s. Cirat Situat a la comarca de l\u2019Alt Millars, a la vall del mateix riu. S\u2019accedeix per la CV-20 des de la costa passant per Onda i Torrechiva. Cirat va ser vila musulmana, encara que el seu origen es remunta a una antiga vila romana. Despr\u00e9s de la reconquesta passa als dominis de Xim\u00e9n d\u2019Aren\u00f3s i pateix un fort despoblament despr\u00e9s de l\u2019expulsi\u00f3 dels moriscos en 1609. Entorn de muntanya presidit per la vall del Millars, amb una geografia abrupta solcada per barrancs i muntanyes que ronden els 1.000 m d\u2019altitud. Important massa forestal de pinedes i esquitxada per nombroses fonts com; La Salut, Macasta, Llop, Madro\u00f1al, Ombria, Crespo, Costur, Jarica, Carrasca Mitgeta \u2026 Cortes de Aren\u00f3s Poblaci\u00f3 situada a l\u2019interior de la prov\u00edncia de Castell\u00f3 a la comarca de l\u2019Alt Millars. Es pot arribar per la N-234 Val\u00e8ncia direcci\u00f3 a Terol amb desviament a Rubielos de Mora, ja a la prov\u00edncia de Terol o per la CV-192 per l\u2019Alcora i Onda. La hist\u00f2ria de Cortes d\u2019Aren\u00f3s es remunta a ibers, romans i \u00e0rabs. Va pert\u00e0nyer a la baronia d\u2019Aren\u00f3s. Va ser reconquistat per Xim\u00e9n P\u00e9rez d\u2019Aren\u00f3s, lloctinent de Jaume I. El seu paisatge \u00e9s espectacular i en ella es troben algunes de les m\u00e9s importants formacions de pins i rebolledes de tota la Comunitat Valenciana. Amb una altitud entre 1704 m (Cabezo de les Creus) i els 840 m del municipi, es troba en una zona humida i de clima continental. Espadilla El municipi d\u2019Espadilla est\u00e0 situat al sud-est de la comarca de l\u2019Alt Millars al voltant de Ios valls dels rius Millars i Chico (o riu Petit), a la zona d\u2019influ\u00e8ncia de la Serra d\u2019Espad\u00e0 que forma part de la mancomunitat Espad\u00e0-Millars . T\u00e9 una superf\u00edcie de 12,04 km2 i una altitud de 294 metres. El terme \u00e9s molt accidentat en tota la zona sud i sobretot a les dues marges del riu Chico, amb nombroses elevacions que estan separades per barrancs. Compta amb grans extensions de bosc on les esp\u00e8cies predominants s\u00f3n els pins, ginebres i savines a les zones de muntanya i els tarongers, oms, garrofers i oliveres a les zones de regadiu. Les altures m\u00e9s importants s\u00f3n la Cova Negra (829,72 m), on es troba el v\u00e8rtex geod\u00e8sic que va ser reconstru\u00eft a l\u2019octubre de 1947, el Tuno (654 m) al l\u00ed mit amb Fanzara, Ereta (766 m), Pe\u00f1a de la Mula (827 m) i la Penya Saganta (723 m), situada al centre del terme. Compta amb els senders de petits recorregut i dificultat mitjana, Espadella-Saganta PR-CV 314, de 10 km i el nou sender PR-CV-386 \u201cCam\u00ed a la Cova Negra\u201d, de 12,5 km amb un temps aproximat de 3.30 hi 4.45 h respectivament. La bellesa dels paisatges del recorregut i les temperatures agradables s\u00f3n un al\u00b7licient per a qualsevol visitant amant de llocs ex\u00f2tics i bells. Espadella destaca sobre un esper\u00f3 a la dreta del riu Millars. Fanzara Situada a la comarca de l\u2019Alt Millars, se situa a uns 11 km d\u2019Onda per la CV-194, seguint el curs del riu Millars. Fundat el principi pels habitants del Castellet (Castell enclavat a la part alta d\u2019una muntanya del terme) pocs anys despr\u00e9s de 1238, despr\u00e9s de la donaci\u00f3 d\u2019aquest \u00faltim a l\u2019Arquebisbe de Narbona, al costat d\u2019altres terres de Val\u00e8ncia. Sembla ser que anteriorment a aquesta data va ser principalment ocupat per moriscos, que van viure a Fanzara molts anys i van deixar innombrables empremtes del seu passat. Per con\u00e8ixer el poble cal pujar a l\u2019Ermita del Sant Sepulcre, visitar l\u2019Esgl\u00e9sia i rec\u00f3rrer el nucli urb\u00e0 al llarg del mateix fins al safareig i la font. Tamb\u00e9 \u00e9s recomanable passejar pels carrers sorprenents per les seves formes sinuoses. Fuente de la Reina Destaca en la hist\u00f2ria de la Font de la Reina que l\u2019any 1348 va morir en aquesta localitat la Reina Elionor de Portugal. Al s. XVIII formava part del senyoriu que pertanyia al Comte de Villanueva. En el seu recorregut urb\u00e0 trobem els carrers Blas i Solanar amb cases penjades sobre el Barranc de la Graja i racons del Carrer Placeta i Carrer Raval. Amb un relleu que oscil\u00b7la entre els 800 m i els 1.081 m d\u2019altitud i un clima entre mediterrani i continental, el paisatge de Font La Reina \u00e9s muntany\u00f3s i amb abundant vegetaci\u00f3. Ludiente El poble de Lludient est\u00e0 situat a la comarca de l\u2019Alt Millars a 431 metres sobre el nivell del mar. La vall del riu Villahermosa juntament amb les nombroses muntanyes aporten el seu paisatge destacat i ric en vegetaci\u00f3 seu terme municipal presenta un territori abrupte i variat amb la pres\u00e8ncia de gran quantitat de barrancs i desnivells, a causa de la difer\u00e8ncia d\u2019altitud entre el poble i les seves muntanyes , moltes de les quals sobrepassen els 850 metres, com s\u00f3n la Talaia, la Casica, i Herrer\u00edas. El nucli de poblaci\u00f3 conserva el tra\u00e7at musulm\u00e0, a m\u00e9s d\u2019estar condicionat per la topografia del terreny configurant carrers estrets, tortuosos i escalades. A m\u00e9s, la seva poblaci\u00f3 es distribueix principalment en quatre nuclis de poblaci\u00f3, Lludient, Girava de Dalt, Girava de Baix i Benachera. Posseeix una tradici\u00f3 ramadera i agr\u00edcola, la qual, actualment es conserva, destacant entre els seus cultius, els hortofruct\u00edcoles, l\u2019ametller, l\u2019olivera i la vinya. Els serveis han anat guanyant pes amb els anys. Lludient posseeix un entorn magn\u00edfic per fer senderisme per les diferents rutes tur\u00edstiques que ofereix gr\u00e0cies al seu terreny desigual i de gran valor ecol\u00f2gic. Recorrent aquestes sendes es pot con\u00e8ixer la riquesa que posseeix en la seva flora, aix\u00ed com observar la diversitat de la seva fauna, destacant la cabra hisp\u00e0nica, el senglar, el cabirol, el c\u00e9rvol, el voltor i l\u2019\u00e0guila. Mont\u00e1n Petit municipi de la comarca de l\u2019Alt Millars, situat als contraforts de la Serra Espad\u00e0. Especialment atractiu pel seu entorn natural, on trobem multitud de fonts i deus. La fesomia del municipi, es caracteritza per la tipologia dels pobles de muntanya castellonencs i del sud de Terol, carrers costeruts i estrets, flanquejades per emblanquinades casa, que s\u2019obren en petites placetes i eres, per les quals \u00e9s molt agradable perdre gaudint de un reconfortant passejada. En el seu paisatge trobem fonts, brolladors, barrancs de vegetaci\u00f3 frondosa amb cascades i pous \u00f2ptims per al bany, paratges a l\u2019entorn de la vila, senders \u2026 Montanejos Aquesta poblaci\u00f3 d\u2019origen \u00e0rab va sorgir quan l\u2019Alqueria de Baix i L\u2019Alqueria de Dalt van entrar a formar part del Castell de Mont\u00e1n. L\u2019Alqueria i Montanejos van estar poblades per moriscos fins a la seva expulsi\u00f3 en 1609. El casc urb\u00e0 \u00e9s molt interessant amb t\u00edpiques cases emblanquinades de tradici\u00f3 \u00e0rab. Aix\u00ed mateix, s\u00f3n interessants una torre defensiva circular i l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Jaume Ap\u00f2stol (s. XVII \u2013 XVIII). Els seus paratges atrauen nombrosos aficionats a la natura i l\u2019aventura. Les parets de les seves muntanyes s\u00f3n recorregudes per aficionats de tots els pa\u00efsos, a l\u2019espeleologia, a l\u2019escalada, al senderisme, a l\u2019salt de pont \u2026 i conformen una de les atractives ofertes tur\u00edstiques de Montanejos. La Pobla d\u2019Aren\u00f3s El municipi de la Pobla d\u2019Aren\u00f3s pertany a la comarca de l\u2019Alt Millars i abasta una superf\u00edcie de 42,7 km\u00b2. La Pobla est\u00e0 a una altitud de 626 metres sobre el nivell del mar i al voltant t\u00e9 unes altures que superen aquesta mida. El poble dista 77 km de Castell\u00f3, 110 km de Val\u00e8ncia i 70 km de Terol. La seva poblaci\u00f3, en total 209 habitants, es reparteix entre els nuclis de la Pobla d\u2019Aren\u00f3s, Els Calpes, Els Cants i La Monzona. La hist\u00f2ria de La Pobla d\u2019Aren\u00f3s i les masies del terme van tenir el seu origen en el castell de la Vi\u00f1aza, m\u00e9s tard anomenat castell d\u2019Aren\u00f3s. La vila est\u00e0 en disposici\u00f3 de graella, t\u00edpica de les poblacions de fundaci\u00f3 despr\u00e9s de la reconquesta, i en la majoria de cases a les portes hi ha un arc de mig punt, que li donen un real\u00e7 medieval. En els quatre nuclis urbans es poden observar les edificacions pr\u00f2pies de la zona. Al centre se situa la Pla\u00e7a de l\u2019Esgl\u00e9sia, \u00fanica de forma triangular a la Comunitat Valenciana. En aquesta pla\u00e7a es troben els edificis de l\u2019ajuntament i l\u2019esgl\u00e9sia parroquial, que pertany a l\u2019estil renaixentista castellonenc. Toga La seva fundaci\u00f3 s\u2019atribueix als gots, ocupada pels moros i reconquerida pel rei Jaume I. Ha estat resid\u00e8ncia senyorial i escenari de batalles, com en les guerres carlines (1836). Des de la Carretera podem endinsar-nos per l\u2019Arc de Sant Antoni, en aquest carrer ia l\u2019esquerra trobem el carrer Major, a l\u2019esquerra l\u2019Ajuntament i al final del carrer a l\u2019esquerra trobem la pla\u00e7a de l\u2019Esgl\u00e9sia ia la dreta la Pla\u00e7a del Toro . Baixant des de l\u2019Esgl\u00e9sia arribem a la Font, el Palau i el Mol\u00ed. Des de la Pla\u00e7a del Toro podem arribar al Portalet i a la zona nova del poble i al Passeig de Sant Joan. En un meandre format pel riu Millars, la vall coincideix amb la finalitzaci\u00f3 de la Serra d\u2019Espad\u00e0 al sud i el Mass\u00eds del Penyagolosa al Nord. A 200 m d\u2019altitud sobre el nivell del mar, Toga gaudeix d\u2019un clima temperat i sa. Torralba del Pinar Encara que investigacions recents han cregut veure vestigis romans, el primer document que fa refer\u00e8ncia a Torralba \u00e9s la carta dels Termes de Daroca (1142), i un altre signat pel rei musulm\u00e0 Zayd Abu Zayd, i en el mateix es compromet a cedir els seus territoris a Jaume I d\u2019Arag\u00f3 ia convertir al cristianisme. D\u2019altra banda, a la catedral de Val\u00e8ncia es conserva el testament del fill d\u2019Abu Zayd, Fernando, convertit ja, en el que llega als seus hereus el castell de Vialeba i Torralba. Per\u00f2 tot i la cristianitzaci\u00f3 dels seus senyors, Torralba de la Pineda segueix conservant la seva poblaci\u00f3 morisca fins a la seva expulsi\u00f3 en 1609, dos anys despr\u00e9s el municipi que ja pertanyia a la Baronia d\u2019Ai\u00f2der \u00e9s repoblat per cristians. Per a altres la seva fundaci\u00f3 correspon al segle XVI, quan pertanyia a la baronia de Mil\u00e0 d\u2019Arag\u00f3. Es tracta d\u2019una poblaci\u00f3 fortificada de planta circular que va comptar amb una s\u00f2lida muralla i una torre major central. La fundaci\u00f3 del municipi per la seva topon\u00edmia \u00e9s anterior als \u00e0rabs, per\u00f2 la perman\u00e8ncia al llarg dels segles dels moriscos, han originat que el nucli urb\u00e0 de Torralba de la Pineda continue mantenint un clar\u00edssim aspecte morisc. El seu recinte emmurallat encara es poden apreciar: restes arquitect\u00f2niques de l\u2019emmurallament medieval (segles IX i XIII), confosos amb el caseriu existent, excepte algun tram amb espitlleres que es troba visible. La torre, segons tradici\u00f3 del lloc, va ser desmuntada i els seus carreus utilitzats en la construcci\u00f3 de la nova esgl\u00e9sia a la fi del segle XVII. Cal destacar tamb\u00e9 el castell d\u2019origen \u00e0rab, probablement constru\u00eft entre el s. X i el s. XII i del que s\u2019aprecien diverses restes de muralles foses amb les parets rocoses que circumden el tur\u00f3 sobre la qual es va edificar. Torrechiva Situat a la comarca de l\u2019Alt Millars, en la marge esquerra d\u2019aquest riu, s\u2019accedeix per la CV-20, carretera que uneix tots els pobles de la vall del Millars. D\u2019origen \u00e0rab, es va desenvolupar un petit nucli urb\u00e0 sota la protecci\u00f3 d\u2019una torre defensiva a la vora del riu. Va formar part del ducat de Vilafermosa. En el seu recorregut urb\u00e0 podem passejar pels carrers t\u00edpicament \u00e0rabs del municipi \u00e9s descobrir l\u2019arquitectura tradicional dels pobles de l\u2019interior de Castell\u00f3. Vallat Situat a la comarca de l\u2019Alt Millars, s\u2019accedeix per la carretera CV-194 des de Fanzara despr\u00e9s de desviar-se de la CV-20 que constitueix l\u2019eix del Millars. Al costat del riu Millars els musulmans van edificar aquest petit municipi que va pert\u00e0nyer al ducat de Vilafermosa. Despr\u00e9s de l\u2019expulsi\u00f3 dels moriscos en 1609 el poble entra en una fase de decad\u00e8ncia de la qual sortir\u00e0 pocs anys despr\u00e9s. En el seu recorregut urb\u00e0 ens trobem amb una arquitectura rural caracter\u00edstica de la zona, amb carrerons interessants i destacant la casa abadia i l\u2019esgl\u00e9sia parroquial. Villahermosa Villahermosa s\u2019aixeca sobre un tur\u00f3 a 730 m. sobre el nivell del mar, immersa en una zona d\u2019agrestes muntanyes entre les valls dels rius Carbo i Villahermosa. Villahermosa va pert\u00e0nyer a Zeit Abu Zeit, qui va atorgar Carta de poblaci\u00f3 en 1234 a un grup de cristians. Va pert\u00e0nyer despr\u00e9s al Senyoriu d\u2019Aren\u00f3s. Joan II d\u2019Arag\u00f3 la va convertir en cap del ducat de Vilafermosa, despr\u00e9s d\u2019haver protagonitzat Juan de Vilafermosa i els seus descendents diverses rebel\u00b7lions al llarg del s.XV. En la Guerra de Successi\u00f3 de 1707 van ser destru\u00efts el castell i el poble. Durant les guerres carlines del segle XIX, va ser caserna general carlista i va albergar probablement la primera impremta de Castell\u00f3. Es troba al peu del vessant nord-oest del pic de Penyagolosa, (\u00e9s la poblaci\u00f3 m\u00e9s propera a la mateixa). \u00c9s un punt de partida de nombrosos camins, sendes i pistes que aprofiten les bretxes per endinsar-se en les serres, configurant una perfecta xarxa que facilita els accessos a qualsevol de les masies i a tots els meravellosos racons del terme. Villanueva de la Reina Villanueva de la Reina \u00e9s un municipi pertanyent a la comarca de l\u2019Alt Millars. Est\u00e0 situat al sector septentrional de la comarca de l\u2019Alt Millars, ja en el l\u00edmit amb la prov\u00edncia de Terol (Arag\u00f3). S\u2019accedeix a aquesta localitat des de l\u2019autovia A-23 per enlla\u00e7ar amb la CV-207. I tamb\u00e9 per la CV-20, un cop passat Montanejos, enlla\u00e7ant tamb\u00e9 amb la CV-207. S\u00f3n localitats lim\u00edtrofes Fuente la Reina i Caudiel, ambdues de la prov\u00edncia de Castell\u00f3, i Sant Agust\u00ed de la prov\u00edncia de Terol. Actualment estan empadronades sobre unes 60 persones. Va ser cridada en l\u2019inici del segle XX \u201cVillanueva de la Reina\u201d, segons la tradici\u00f3 per haver pertangut a una reina mora, pertanyent des de la seva fundaci\u00f3 al bisbat de Sogorb; aix\u00ed figura en els mapes de les Observacions de Cavanilles al final del segle XVIII. Existeixen vestigis d\u2019un poblat iber en una de les vessants que delimiten el barranc que discorre prop de la poblaci\u00f3. Els monuments religiosos s\u00f3n l\u2019Esgl\u00e9sia Parroquial, dedicada a Sant Francesc d\u2019Ass\u00eds, i l\u2019Ermita de Sant Mart\u00ed. I el principal monument civil \u00e9s l\u2019Ajuntament, edifici d\u2019inter\u00e8s arquitect\u00f2nic. Els llocs d\u2019inter\u00e8s s\u00f3n la font de Sant Roc i el barranc del Maimona. Les festes patronals s\u00f3n en honor de Sant Mart\u00ed i Santa B\u00e0rbara. Se celebren del 20 al 25 d\u2019agost, amb diversos actes: la fira de la mel i productes agr\u00edcoles, solta de vaquetes i bou embolat, el tancament infantil i actuacions d\u2019orquestres i discom\u00f2bils. Hi ha 3 cases rurals, associades a la Cooperativa Turisme Rural Sierra Espina. Casa Leonor \u00e9s una antiga casa de llauradors restaurada, i Casa Pla\u00e7a consta de 2 apartaments situats a la Pla\u00e7a de l\u2019Ajuntament.","url":"https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=hfOE7wRpRj0","background_image":"","images":[{"type":"image","url":"https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53.jpg","alt":"VILLARREAL CF","width":819,"height":455,"srcset":"https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53.jpg 819w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53.jpg 1920w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53.jpg 1920w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53.jpg 1920w, https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53-32x18.jpg 32w, https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53-150x83.jpg 150w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53.jpg 1920w","sizes":"auto, (max-width: 819px) 100vw, 819px"}],"videos":[],"links":[{"type":"link","url":"https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=hfOE7wRpRj0","text":"https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=hfOE7wRpRj0","target":"_blank"}]}]},"excerpt":{"rendered":"Coneix els encants de les 19 poblacions que seran protagonistes davant el M\u00e0laga CF","protected":false},"author":23,"featured_media":89983,"comment_status":"","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[4845],"tags":[5772,4890,9561,717,5090,9270,9555,9278,716,5096,5097,9205,4896,9256,9203,5093,9553],"acf":null,"lang":"val","essential_grid":{"has_grid":false},"formatted_date":"February 5, 2016","modified_date":"February 5, 2016","permalink":"https:\/\/villarrealcf.es\/val\/alt-millars-terra-d-increibles-riqueses-naturals\/","reading_time":17,"featured_media_data":{"id":89983,"title":"63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53","caption":"63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53","alt_text":"63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53","description":"63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53","mime_type":"image\/jpeg","source_url":"https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53.jpg","sizes":{"thumbnail":{"url":"https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53-150x150.jpg","width":150,"height":150},"medium":{"url":"https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53-300x167.jpg","width":300,"height":167},"medium_large":{"url":"https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53-768x427.jpg","width":768,"height":427},"large":{"url":"https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53.jpg","width":788,"height":438},"1536x1536":{"url":"https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53.jpg","width":819,"height":455},"2048x2048":{"url":"https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53.jpg","width":819,"height":455},"tp-image-grid":{"url":"https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53-700x455.jpg","width":700,"height":455},"size-bunyad-medium":{"url":"https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53.jpg","width":819,"height":455},"sportspress-crop-medium":{"url":"https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53-300x300.jpg","width":300,"height":300},"sportspress-fit-medium":{"url":"https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53-300x167.jpg","width":300,"height":167},"sportspress-fit-icon":{"url":"https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53-128x71.jpg","width":128,"height":71},"sportspress-fit-mini":{"url":"https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53-32x18.jpg","width":32,"height":18},"bunyad-small":{"url":"https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53-150x83.jpg","width":150,"height":83},"bunyad-medium":{"url":"https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53-450x250.jpg","width":450,"height":250},"bunyad-full":{"url":"https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53.jpg","width":819,"height":455},"bunyad-viewport":{"url":"https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53.jpg","width":819,"height":455},"bunyad-768":{"url":"https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53-768x427.jpg","width":768,"height":427},"full":{"url":"https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2016\/02\/63da4a4046e4ed259eb7a6e8d5026b53.jpg","width":819,"height":455}}},"author_data":{"id":"23","name":"Fran Segovia","first_name":"Fran","last_name":"Segovia","description":"","avatar_url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/9ec849b3b9cb451091f0a96d7943b1c6be26a8d6fd3b94d5b5bfd496b2536c42?s=96&d=mm&r=g","acf":null},"taxonomies_data":{"category":[{"id":4845,"name":"Endavant","slug":"endavant","acf":null}],"post_tag":[{"id":5772,"name":"Endavant Prov\u00edncia val","slug":"endavant-provincia-val","acf":null},{"id":4890,"name":"Endavant val","slug":"endavant-val","acf":null},{"id":9561,"name":"Europa League","slug":"europa-league-val","acf":null},{"id":717,"name":"Football","slug":"football-d34","acf":null},{"id":5090,"name":"Football Team","slug":"football-team","acf":null},{"id":9270,"name":"Futbol","slug":"futbol-val","acf":null},{"id":9555,"name":"La Liga","slug":"la-liga-val","acf":null},{"id":9278,"name":"primera division","slug":"primera-division-val","acf":null},{"id":716,"name":"Soccer","slug":"soccer-d105","acf":null},{"id":5096,"name":"Spanish Football","slug":"spanish-football","acf":null},{"id":5097,"name":"Spanish La Liga","slug":"spanish-la-liga","acf":null},{"id":9205,"name":"Submarino","slug":"submarino-val","acf":null},{"id":4896,"name":"Villareal","slug":"villareal","acf":null},{"id":9256,"name":"Villarreal","slug":"villarreal-val","acf":null},{"id":9203,"name":"Villarreal CF","slug":"villarreal-cf-val","acf":null},{"id":5093,"name":"Yellow","slug":"yellow","acf":null},{"id":9553,"name":"Yellow Submarine","slug":"yellow-submarine-val","acf":null}],"translation_priority":[{"id":733,"name":"Optional","slug":"optional","acf":null}]},"seo_full":{"native":{"title":"Alt Millars, terra d’incre\u00efbles riqueses naturals - Web Oficial del Villarreal CF","description":"Coneix els encants de les 19 poblacions que seran protagonistes davant el M\u00e0laga CF Un total de 19 poblacions de…","canonical":"https:\/\/villarrealcf.es\/val\/alt-millars-terra-d-increibles-riqueses-naturals\/"}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/villarrealcf.es\/val\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/202193","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/villarrealcf.es\/val\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/villarrealcf.es\/val\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/villarrealcf.es\/val\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/villarrealcf.es\/val\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=202193"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/villarrealcf.es\/val\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/202193\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/villarrealcf.es\/val\/wp-json\/wp\/v2\/media\/89983"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/villarrealcf.es\/val\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=202193"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/villarrealcf.es\/val\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=202193"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/villarrealcf.es\/val\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=202193"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}