{"id":201362,"date":"2015-11-16T12:04:23","date_gmt":"2015-11-16T11:04:23","guid":{"rendered":"https:\/\/villarrealcf.es\/\/un-raco-ple-d-historia-i-encant\/"},"modified":"2015-11-16T12:04:23","modified_gmt":"2015-11-16T11:04:23","slug":"un-raco-ple-d-historia-i-encant","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/villarrealcf.es\/val\/un-raco-ple-d-historia-i-encant\/","title":{"rendered":"Un rac\u00f3 ple d&#8217;hist\u00f2ria i encant"},"content":{"protected":false,"blocks":[{"type":"image","url":"https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451.jpg","alt":"VILLARREAL CF","width":819,"height":460,"srcset":"https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451.jpg 819w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451.jpg 1920w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451.jpg 1920w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451.jpg 1920w, https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451-32x18.jpg 32w, https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451-150x84.jpg 150w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451.jpg 1920w","sizes":"auto, (max-width: 819px) 100vw, 819px"},{"type":"paragraph","text":"Alcal\u00e0 de Xivert, la Salzadella i Santa Magdalena de Polp\u00eds estan situades al nord de la prov\u00edncia de Castell\u00f3"},{"type":"paragraph","text":"Alcal\u00e0 de Xivert, la Salzadella i Santa Magdalena de Polp\u00eds seran les localitats promocionades en el partit de diumenge contra la SD Eibar a El Madrigal (16.00 hores). Els tres pobles estan dins de la comarca del Baix Maestrat, al nord de la prov\u00edncia de Castell\u00f3 i formen un rac\u00f3 ple d\u2019hist\u00f2ria i encant."},{"type":"paragraph","text":"Alcal\u00e0 de Xivert"},{"type":"paragraph","text":"Situat entre la Costa dels Tarongers i el Maestrat interior, el paisatge de plans i muntanyes alterna amb les platges i zones rocoses del litoral. La seva orografia est\u00e0 composta principalment per dos grans sistemes muntanyencs que ocupen i componen bona part del mapa municipal: la serra de les Talaies en la seva porci\u00f3 NO amb altures com Talaia Grossa (635 metres), i la serra d\u2019Irta, paral\u00b7lela al mar des de la mateixa arrel, desde Alcossebre a Pen\u00edscola, formant altres contraforts menors com la serra de Xivert que ocupa el centre geogr\u00e0fic territorial."},{"type":"paragraph","text":"Dins del seu municipi tamb\u00e9 s\u2019inclouen altres poblacions, com Alcossebre. Entre el seu patrimoni destaca l\u2019esgl\u00e9sia parroquial Sant Joan Baptista, la Casa de la Cultura, Torre Ebr\u00ed i el Castell de Xivert. Alcal\u00e0 de Xivert tamb\u00e9 compta amb una gran diversitat de platges, que van des de les petites cales solit\u00e0ries fins a les grans platges. El nucli d\u2019Alcossebre disposa de quatre platges amb bandera blava."},{"type":"paragraph","text":"El municipi tamb\u00e9 ofereix una infinitat d\u2019activitats esportives, com senderisme per la Serra d\u2019Irta o les m\u00faltiples activitats aqu\u00e0tiques per a l\u2019estiu."},{"type":"paragraph","text":"Pel que fa a la xarxa hidrogr\u00e0fica, es distingeix per una s\u00e8rie de barrancs secs entre els quals cal destacar el riu Cuevas, tamb\u00e9 conegut en el seu \u00faltim tram com San Miguel, i les rambles del Mas, Valldancher, Seguer i Estopet com les de major recorregut i entitat. El riu Cuevas, en la seva desembocadura en el mar, forma un delta pedreg\u00f3s i un estany conegut com \u201cl\u2019Estany\u201d."},{"type":"paragraph","text":"La Salzadella"},{"type":"paragraph","text":"El nom de la Salzadella ve donat per un gran bosc de salzes situat, en el passat, prop de la poblaci\u00f3, a la partida la Gatelleda (gatell \u00e9s una varietat de salze). Encara que d\u2019origen morisc, ja en 1924 es va trobar a la necr\u00f2polis \u201cdels Espleters\u201d, una important troballa de l\u2019Edat de Ferro. En el terme municipal tamb\u00e9 es poden trobar vestigis ibers i romans."},{"type":"paragraph","text":"La Salzadella \u00e9s un municipi situat a l\u2019interior de la comarca del Baix Maestrat que compta amb uns 872 habitants. Es troba situat sobre terreny elevat a la falda occidental de les Talaies d\u2019Alcal\u00e0 de Xivert a una altitud de 339 metres sobre el nivell del mar. El seu terme municipal t\u00e9 una superf\u00edcie de 48,45 km2 que limita al Nord amb Sant Mateu, Xert, Cat\u00ed i T\u00edrig; al Sud amb Les Coves de Vinrom\u00e0; a l\u2019Est amb Alcal\u00e0 de Xivert, Sta. Magdalena i Cervera del Maestre i, a l\u2019Oest amb T\u00edrig."},{"type":"paragraph","text":"D\u2019altra banda, el seu paisatge ve definit per una vegetaci\u00f3 t\u00edpicament mediterr\u00e0nia, \u00e9s a dir, extensions d\u2019oliveres, ametllers i fruiters, destacant en aquest cas, la famosa cirera. Per aquest motiu la principal activitat econ\u00f2mica del municipi sigui l\u2019agricultura, amb un percentatge de poblaci\u00f3 ocupada en aquest sector superior a la mitjana de la Com.Valenciana. A m\u00e9s, en els municipis dels voltants, la ind\u00fastria presenta una forta especialitzaci\u00f3 en sectors molt sensibles a la crisi econ\u00f2mica, com s\u00f3n la fusta i el moble com, per exemple, Sant Mateu. Aix\u00ed mateix, la crisi econ\u00f2mica dels \u00faltims temps ha provocat una destrucci\u00f3 d\u2019ocupaci\u00f3 en el sector industrial provocant, en alguns casos, el retorn al cultiu d\u2019explotacions agr\u00edcoles que s\u2019havien vist abandonades."},{"type":"paragraph","text":"Santa Magdalena de Polp\u00eds"},{"type":"paragraph","text":"Santa Magdalena de Polp\u00eds (Santa Magdalena de Polp\u00eds) va tenir com a primer antecedent poblacional el castell de Polp\u00eds -del qual nom\u00e9s conserva una part de la torre de l\u2019Homenatge, la porta principal i alguns llen\u00e7os de muralles- i en el xicotet caseriu situat als peus d\u2019aquell."},{"type":"paragraph","text":"Al gener de 1190 va ser donat per Alfons II als templers, tot i que encara estava en poder dels musulmans. Conquistat en 1233 pel Mestre del Tremp, se li va concedir carta de poblaci\u00f3 al febrer de 1287, a fur de Val\u00e8ncia. A l\u2019integrar-se en l\u2019Ordre de Montesa, successora del Temple a la Corona d\u2019Arag\u00f3, Polp\u00eds passaria a formar part de l\u2019encomana d\u2019Alcal\u00e0 de Xivert. El petit enclavament de Polp\u00eds tenia 30 cases l\u2019any 1329, i en 1845 va arribar a tenir 160. Despr\u00e9s de la conquesta els pobladors del castell es van traslladar a la plana al peu de la muntanya Polp\u00eds on actualment es troba el casc urb\u00e0."},{"type":"paragraph","text":"Hui en dia Santa Magdalena, s\u2019ha convertit en un poble pr\u00f2sper, basant l\u2019economia tradicional en el sector primari l\u2019agricultura (cultius d\u2019ametllers, garrofers i oliveres, en el sec\u00e0, i d\u2019hortalisses i c\u00edtrics en el regadiu), i la ramaderia (ovina, porcina i av\u00edcola). El sector industrial de la pedra, fonamentalment l\u2019extracci\u00f3 i transformaci\u00f3 de calc\u00e0ria marm\u00f2ria, i l\u2019\u00faltima d\u00e8cada amb ind\u00fastries de prefabricats de formig\u00f3 i extracci\u00f3 d\u2019\u00e0rids."},{"type":"link","url":"https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=yewZbkbKrOk","text":"https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=yewZbkbKrOk","target":"_blank"}],"structured":{"summary":{"text":"Alcal\u00e0 de Xivert, la Salzadella i Santa Magdalena de Polp\u00eds estan situades al nord de la prov\u00edncia de Castell\u00f3 Alcal\u00e0 de Xivert, la Salzadella i Santa Magdalena de Polp\u00eds seran les localitats promocionades en el partit de diumenge contra la SD Eibar a El Madrigal (16.00 hores). Els tres pobles estan dins de la comarca del Baix Maestrat, al nord de la prov\u00edncia de Castell\u00f3 i formen un rac\u00f3 ple d\u2019hist\u00f2ria i encant. Alcal\u00e0 de Xivert Situat entre la Costa dels Tarongers i el Maestrat interior, el paisatge de plans i muntanyes alterna amb les platges i zones rocoses del litoral. La seva orografia est\u00e0 composta principalment per dos grans sistemes muntanyencs que ocupen i componen bona part del mapa municipal: la serra de les Talaies en la seva porci\u00f3 NO amb altures com Talaia Grossa (635 metres), i la serra d\u2019Irta, paral\u00b7lela al mar des de la mateixa arrel, desde Alcossebre a Pen\u00edscola, formant altres contraforts menors com la serra de Xivert que ocupa el centre geogr\u00e0fic territorial. Dins del seu municipi tamb\u00e9 s\u2019inclouen altres poblacions, com Alcossebre. Entre el seu patrimoni destaca l\u2019esgl\u00e9sia parroquial Sant Joan Baptista, la Casa de la Cultura, Torre Ebr\u00ed i el Castell de Xivert. Alcal\u00e0 de Xivert tamb\u00e9 compta amb una gran diversitat de platges, que van des de les petites cales solit\u00e0ries fins a les grans platges. El nucli d\u2019Alcossebre disposa de quatre platges amb bandera blava. El municipi tamb\u00e9 ofereix una infinitat d\u2019activitats esportives, com senderisme per la Serra d\u2019Irta o les m\u00faltiples activitats aqu\u00e0tiques per a l\u2019estiu. Pel que fa a la xarxa hidrogr\u00e0fica, es distingeix per una s\u00e8rie de barrancs secs entre els quals cal destacar el riu Cuevas, tamb\u00e9 conegut en el seu \u00faltim tram com San Miguel, i les rambles del Mas, Valldancher, Seguer i Estopet com les de major recorregut i entitat. El riu Cuevas, en la seva desembocadura en el mar, forma un delta pedreg\u00f3s i un estany conegut com \u201cl\u2019Estany\u201d. La Salzadella El nom de la Salzadella ve donat per un gran bosc de salzes situat, en el passat, prop de la poblaci\u00f3, a la partida la Gatelleda (gatell \u00e9s una varietat de salze). Encara que d\u2019origen morisc, ja en 1924 es va trobar a la necr\u00f2polis \u201cdels Espleters\u201d, una important troballa de l\u2019Edat de Ferro. En el terme municipal tamb\u00e9 es poden trobar vestigis ibers i romans. La Salzadella \u00e9s un municipi situat a l\u2019interior de la comarca del Baix Maestrat que compta amb uns 872 habitants. Es troba situat sobre terreny elevat a la falda occidental de les Talaies d\u2019Alcal\u00e0 de Xivert a una altitud de 339 metres sobre el nivell del mar. El seu terme municipal t\u00e9 una superf\u00edcie de 48,45 km2 que limita al Nord amb Sant Mateu, Xert, Cat\u00ed i T\u00edrig; al Sud amb Les Coves de Vinrom\u00e0; a l\u2019Est amb Alcal\u00e0 de Xivert, Sta. Magdalena i Cervera del Maestre i, a l\u2019Oest amb T\u00edrig. D\u2019altra banda, el seu paisatge ve definit per una vegetaci\u00f3 t\u00edpicament mediterr\u00e0nia, \u00e9s a dir, extensions d\u2019oliveres, ametllers i fruiters, destacant en aquest cas, la famosa cirera. Per aquest motiu la principal activitat econ\u00f2mica del municipi sigui l\u2019agricultura, amb un percentatge de poblaci\u00f3 ocupada en aquest sector superior a la mitjana de la Com.Valenciana. A m\u00e9s, en els municipis dels voltants, la ind\u00fastria presenta una forta especialitzaci\u00f3 en sectors molt sensibles a la crisi econ\u00f2mica, com s\u00f3n la fusta i el moble com, per exemple, Sant Mateu. Aix\u00ed mateix, la crisi econ\u00f2mica dels \u00faltims temps ha provocat una destrucci\u00f3 d\u2019ocupaci\u00f3 en el sector industrial provocant, en alguns casos, el retorn al cultiu d\u2019explotacions agr\u00edcoles que s\u2019havien vist abandonades. Santa Magdalena de Polp\u00eds Santa Magdalena de Polp\u00eds (Santa Magdalena de Polp\u00eds) va tenir com a primer antecedent poblacional el castell de Polp\u00eds -del qual nom\u00e9s conserva una part de la torre de l\u2019Homenatge, la porta principal i alguns llen\u00e7os de muralles- i en el xicotet caseriu situat als peus d\u2019aquell. Al gener de 1190 va ser donat per Alfons II als templers, tot i que encara estava en poder dels musulmans. Conquistat en 1233 pel Mestre del Tremp, se li va concedir carta de poblaci\u00f3 al febrer de 1287, a fur de Val\u00e8ncia. A l\u2019integrar-se en l\u2019Ordre de Montesa, successora del Temple a la Corona d\u2019Arag\u00f3, Polp\u00eds passaria a formar part de l\u2019encomana d\u2019Alcal\u00e0 de Xivert. El petit enclavament de Polp\u00eds tenia 30 cases l\u2019any 1329, i en 1845 va arribar a tenir 160. Despr\u00e9s de la conquesta els pobladors del castell es van traslladar a la plana al peu de la muntanya Polp\u00eds on actualment es troba el casc urb\u00e0. Hui en dia Santa Magdalena, s\u2019ha convertit en un poble pr\u00f2sper, basant l\u2019economia tradicional en el sector primari l\u2019agricultura (cultius d\u2019ametllers, garrofers i oliveres, en el sec\u00e0, i d\u2019hortalisses i c\u00edtrics en el regadiu), i la ramaderia (ovina, porcina i av\u00edcola). El sector industrial de la pedra, fonamentalment l\u2019extracci\u00f3 i transformaci\u00f3 de calc\u00e0ria marm\u00f2ria, i l\u2019\u00faltima d\u00e8cada amb ind\u00fastries de prefabricats de formig\u00f3 i extracci\u00f3 d\u2019\u00e0rids.https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=yewZbkbKrOk","headings":[],"buttons":[],"images":[{"type":"image","url":"https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451.jpg","alt":"VILLARREAL CF","width":819,"height":460,"srcset":"https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451.jpg 819w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451.jpg 1920w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451.jpg 1920w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451.jpg 1920w, https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451-32x18.jpg 32w, https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451-150x84.jpg 150w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451.jpg 1920w","sizes":"auto, (max-width: 819px) 100vw, 819px"}],"counts":{"blocks":17,"headings":0,"texts":15,"buttons":0,"images":1}},"sections":[{"id":"section-1","title":"","text":"Alcal\u00e0 de Xivert, la Salzadella i Santa Magdalena de Polp\u00eds estan situades al nord de la prov\u00edncia de Castell\u00f3 Alcal\u00e0 de Xivert, la Salzadella i Santa Magdalena de Polp\u00eds seran les localitats promocionades en el partit de diumenge contra la SD Eibar a El Madrigal (16.00 hores). Els tres pobles estan dins de la comarca del Baix Maestrat, al nord de la prov\u00edncia de Castell\u00f3 i formen un rac\u00f3 ple d\u2019hist\u00f2ria i encant. Alcal\u00e0 de Xivert Situat entre la Costa dels Tarongers i el Maestrat interior, el paisatge de plans i muntanyes alterna amb les platges i zones rocoses del litoral. La seva orografia est\u00e0 composta principalment per dos grans sistemes muntanyencs que ocupen i componen bona part del mapa municipal: la serra de les Talaies en la seva porci\u00f3 NO amb altures com Talaia Grossa (635 metres), i la serra d\u2019Irta, paral\u00b7lela al mar des de la mateixa arrel, desde Alcossebre a Pen\u00edscola, formant altres contraforts menors com la serra de Xivert que ocupa el centre geogr\u00e0fic territorial. Dins del seu municipi tamb\u00e9 s\u2019inclouen altres poblacions, com Alcossebre. Entre el seu patrimoni destaca l\u2019esgl\u00e9sia parroquial Sant Joan Baptista, la Casa de la Cultura, Torre Ebr\u00ed i el Castell de Xivert. Alcal\u00e0 de Xivert tamb\u00e9 compta amb una gran diversitat de platges, que van des de les petites cales solit\u00e0ries fins a les grans platges. El nucli d\u2019Alcossebre disposa de quatre platges amb bandera blava. El municipi tamb\u00e9 ofereix una infinitat d\u2019activitats esportives, com senderisme per la Serra d\u2019Irta o les m\u00faltiples activitats aqu\u00e0tiques per a l\u2019estiu. Pel que fa a la xarxa hidrogr\u00e0fica, es distingeix per una s\u00e8rie de barrancs secs entre els quals cal destacar el riu Cuevas, tamb\u00e9 conegut en el seu \u00faltim tram com San Miguel, i les rambles del Mas, Valldancher, Seguer i Estopet com les de major recorregut i entitat. El riu Cuevas, en la seva desembocadura en el mar, forma un delta pedreg\u00f3s i un estany conegut com \u201cl\u2019Estany\u201d. La Salzadella El nom de la Salzadella ve donat per un gran bosc de salzes situat, en el passat, prop de la poblaci\u00f3, a la partida la Gatelleda (gatell \u00e9s una varietat de salze). Encara que d\u2019origen morisc, ja en 1924 es va trobar a la necr\u00f2polis \u201cdels Espleters\u201d, una important troballa de l\u2019Edat de Ferro. En el terme municipal tamb\u00e9 es poden trobar vestigis ibers i romans. La Salzadella \u00e9s un municipi situat a l\u2019interior de la comarca del Baix Maestrat que compta amb uns 872 habitants. Es troba situat sobre terreny elevat a la falda occidental de les Talaies d\u2019Alcal\u00e0 de Xivert a una altitud de 339 metres sobre el nivell del mar. El seu terme municipal t\u00e9 una superf\u00edcie de 48,45 km2 que limita al Nord amb Sant Mateu, Xert, Cat\u00ed i T\u00edrig; al Sud amb Les Coves de Vinrom\u00e0; a l\u2019Est amb Alcal\u00e0 de Xivert, Sta. Magdalena i Cervera del Maestre i, a l\u2019Oest amb T\u00edrig. D\u2019altra banda, el seu paisatge ve definit per una vegetaci\u00f3 t\u00edpicament mediterr\u00e0nia, \u00e9s a dir, extensions d\u2019oliveres, ametllers i fruiters, destacant en aquest cas, la famosa cirera. Per aquest motiu la principal activitat econ\u00f2mica del municipi sigui l\u2019agricultura, amb un percentatge de poblaci\u00f3 ocupada en aquest sector superior a la mitjana de la Com.Valenciana. A m\u00e9s, en els municipis dels voltants, la ind\u00fastria presenta una forta especialitzaci\u00f3 en sectors molt sensibles a la crisi econ\u00f2mica, com s\u00f3n la fusta i el moble com, per exemple, Sant Mateu. Aix\u00ed mateix, la crisi econ\u00f2mica dels \u00faltims temps ha provocat una destrucci\u00f3 d\u2019ocupaci\u00f3 en el sector industrial provocant, en alguns casos, el retorn al cultiu d\u2019explotacions agr\u00edcoles que s\u2019havien vist abandonades. Santa Magdalena de Polp\u00eds Santa Magdalena de Polp\u00eds (Santa Magdalena de Polp\u00eds) va tenir com a primer antecedent poblacional el castell de Polp\u00eds -del qual nom\u00e9s conserva una part de la torre de l\u2019Homenatge, la porta principal i alguns llen\u00e7os de muralles- i en el xicotet caseriu situat als peus d\u2019aquell. Al gener de 1190 va ser donat per Alfons II als templers, tot i que encara estava en poder dels musulmans. Conquistat en 1233 pel Mestre del Tremp, se li va concedir carta de poblaci\u00f3 al febrer de 1287, a fur de Val\u00e8ncia. A l\u2019integrar-se en l\u2019Ordre de Montesa, successora del Temple a la Corona d\u2019Arag\u00f3, Polp\u00eds passaria a formar part de l\u2019encomana d\u2019Alcal\u00e0 de Xivert. El petit enclavament de Polp\u00eds tenia 30 cases l\u2019any 1329, i en 1845 va arribar a tenir 160. Despr\u00e9s de la conquesta els pobladors del castell es van traslladar a la plana al peu de la muntanya Polp\u00eds on actualment es troba el casc urb\u00e0. Hui en dia Santa Magdalena, s\u2019ha convertit en un poble pr\u00f2sper, basant l\u2019economia tradicional en el sector primari l\u2019agricultura (cultius d\u2019ametllers, garrofers i oliveres, en el sec\u00e0, i d\u2019hortalisses i c\u00edtrics en el regadiu), i la ramaderia (ovina, porcina i av\u00edcola). El sector industrial de la pedra, fonamentalment l\u2019extracci\u00f3 i transformaci\u00f3 de calc\u00e0ria marm\u00f2ria, i l\u2019\u00faltima d\u00e8cada amb ind\u00fastries de prefabricats de formig\u00f3 i extracci\u00f3 d\u2019\u00e0rids.","headings":[],"texts":[{"type":"paragraph","text":"Alcal\u00e0 de Xivert, la Salzadella i Santa Magdalena de Polp\u00eds estan situades al nord de la prov\u00edncia de Castell\u00f3"},{"type":"paragraph","text":"Alcal\u00e0 de Xivert, la Salzadella i Santa Magdalena de Polp\u00eds seran les localitats promocionades en el partit de diumenge contra la SD Eibar a El Madrigal (16.00 hores). Els tres pobles estan dins de la comarca del Baix Maestrat, al nord de la prov\u00edncia de Castell\u00f3 i formen un rac\u00f3 ple d\u2019hist\u00f2ria i encant."},{"type":"paragraph","text":"Alcal\u00e0 de Xivert"},{"type":"paragraph","text":"Situat entre la Costa dels Tarongers i el Maestrat interior, el paisatge de plans i muntanyes alterna amb les platges i zones rocoses del litoral. La seva orografia est\u00e0 composta principalment per dos grans sistemes muntanyencs que ocupen i componen bona part del mapa municipal: la serra de les Talaies en la seva porci\u00f3 NO amb altures com Talaia Grossa (635 metres), i la serra d\u2019Irta, paral\u00b7lela al mar des de la mateixa arrel, desde Alcossebre a Pen\u00edscola, formant altres contraforts menors com la serra de Xivert que ocupa el centre geogr\u00e0fic territorial."},{"type":"paragraph","text":"Dins del seu municipi tamb\u00e9 s\u2019inclouen altres poblacions, com Alcossebre. Entre el seu patrimoni destaca l\u2019esgl\u00e9sia parroquial Sant Joan Baptista, la Casa de la Cultura, Torre Ebr\u00ed i el Castell de Xivert. Alcal\u00e0 de Xivert tamb\u00e9 compta amb una gran diversitat de platges, que van des de les petites cales solit\u00e0ries fins a les grans platges. El nucli d\u2019Alcossebre disposa de quatre platges amb bandera blava."},{"type":"paragraph","text":"El municipi tamb\u00e9 ofereix una infinitat d\u2019activitats esportives, com senderisme per la Serra d\u2019Irta o les m\u00faltiples activitats aqu\u00e0tiques per a l\u2019estiu."},{"type":"paragraph","text":"Pel que fa a la xarxa hidrogr\u00e0fica, es distingeix per una s\u00e8rie de barrancs secs entre els quals cal destacar el riu Cuevas, tamb\u00e9 conegut en el seu \u00faltim tram com San Miguel, i les rambles del Mas, Valldancher, Seguer i Estopet com les de major recorregut i entitat. El riu Cuevas, en la seva desembocadura en el mar, forma un delta pedreg\u00f3s i un estany conegut com \u201cl\u2019Estany\u201d."},{"type":"paragraph","text":"La Salzadella"},{"type":"paragraph","text":"El nom de la Salzadella ve donat per un gran bosc de salzes situat, en el passat, prop de la poblaci\u00f3, a la partida la Gatelleda (gatell \u00e9s una varietat de salze). Encara que d\u2019origen morisc, ja en 1924 es va trobar a la necr\u00f2polis \u201cdels Espleters\u201d, una important troballa de l\u2019Edat de Ferro. En el terme municipal tamb\u00e9 es poden trobar vestigis ibers i romans."},{"type":"paragraph","text":"La Salzadella \u00e9s un municipi situat a l\u2019interior de la comarca del Baix Maestrat que compta amb uns 872 habitants. Es troba situat sobre terreny elevat a la falda occidental de les Talaies d\u2019Alcal\u00e0 de Xivert a una altitud de 339 metres sobre el nivell del mar. El seu terme municipal t\u00e9 una superf\u00edcie de 48,45 km2 que limita al Nord amb Sant Mateu, Xert, Cat\u00ed i T\u00edrig; al Sud amb Les Coves de Vinrom\u00e0; a l\u2019Est amb Alcal\u00e0 de Xivert, Sta. Magdalena i Cervera del Maestre i, a l\u2019Oest amb T\u00edrig."},{"type":"paragraph","text":"D\u2019altra banda, el seu paisatge ve definit per una vegetaci\u00f3 t\u00edpicament mediterr\u00e0nia, \u00e9s a dir, extensions d\u2019oliveres, ametllers i fruiters, destacant en aquest cas, la famosa cirera. Per aquest motiu la principal activitat econ\u00f2mica del municipi sigui l\u2019agricultura, amb un percentatge de poblaci\u00f3 ocupada en aquest sector superior a la mitjana de la Com.Valenciana. A m\u00e9s, en els municipis dels voltants, la ind\u00fastria presenta una forta especialitzaci\u00f3 en sectors molt sensibles a la crisi econ\u00f2mica, com s\u00f3n la fusta i el moble com, per exemple, Sant Mateu. Aix\u00ed mateix, la crisi econ\u00f2mica dels \u00faltims temps ha provocat una destrucci\u00f3 d\u2019ocupaci\u00f3 en el sector industrial provocant, en alguns casos, el retorn al cultiu d\u2019explotacions agr\u00edcoles que s\u2019havien vist abandonades."},{"type":"paragraph","text":"Santa Magdalena de Polp\u00eds"},{"type":"paragraph","text":"Santa Magdalena de Polp\u00eds (Santa Magdalena de Polp\u00eds) va tenir com a primer antecedent poblacional el castell de Polp\u00eds -del qual nom\u00e9s conserva una part de la torre de l\u2019Homenatge, la porta principal i alguns llen\u00e7os de muralles- i en el xicotet caseriu situat als peus d\u2019aquell."},{"type":"paragraph","text":"Al gener de 1190 va ser donat per Alfons II als templers, tot i que encara estava en poder dels musulmans. Conquistat en 1233 pel Mestre del Tremp, se li va concedir carta de poblaci\u00f3 al febrer de 1287, a fur de Val\u00e8ncia. A l\u2019integrar-se en l\u2019Ordre de Montesa, successora del Temple a la Corona d\u2019Arag\u00f3, Polp\u00eds passaria a formar part de l\u2019encomana d\u2019Alcal\u00e0 de Xivert. El petit enclavament de Polp\u00eds tenia 30 cases l\u2019any 1329, i en 1845 va arribar a tenir 160. Despr\u00e9s de la conquesta els pobladors del castell es van traslladar a la plana al peu de la muntanya Polp\u00eds on actualment es troba el casc urb\u00e0."},{"type":"paragraph","text":"Hui en dia Santa Magdalena, s\u2019ha convertit en un poble pr\u00f2sper, basant l\u2019economia tradicional en el sector primari l\u2019agricultura (cultius d\u2019ametllers, garrofers i oliveres, en el sec\u00e0, i d\u2019hortalisses i c\u00edtrics en el regadiu), i la ramaderia (ovina, porcina i av\u00edcola). El sector industrial de la pedra, fonamentalment l\u2019extracci\u00f3 i transformaci\u00f3 de calc\u00e0ria marm\u00f2ria, i l\u2019\u00faltima d\u00e8cada amb ind\u00fastries de prefabricats de formig\u00f3 i extracci\u00f3 d\u2019\u00e0rids."}],"buttons":[],"images":[{"type":"image","url":"https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451.jpg","alt":"VILLARREAL CF","width":819,"height":460,"srcset":"https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451.jpg 819w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451.jpg 1920w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451.jpg 1920w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451.jpg 1920w, https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451-32x18.jpg 32w, https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451-150x84.jpg 150w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451.jpg 1920w","sizes":"auto, (max-width: 819px) 100vw, 819px"}],"widgets":[],"blocks":[{"type":"image","url":"https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451.jpg","alt":"VILLARREAL CF","width":819,"height":460,"srcset":"https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451.jpg 819w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451.jpg 1920w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451.jpg 1920w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451.jpg 1920w, https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451-32x18.jpg 32w, https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451-150x84.jpg 150w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451.jpg 1920w","sizes":"auto, (max-width: 819px) 100vw, 819px"},{"type":"paragraph","text":"Alcal\u00e0 de Xivert, la Salzadella i Santa Magdalena de Polp\u00eds estan situades al nord de la prov\u00edncia de Castell\u00f3"},{"type":"paragraph","text":"Alcal\u00e0 de Xivert, la Salzadella i Santa Magdalena de Polp\u00eds seran les localitats promocionades en el partit de diumenge contra la SD Eibar a El Madrigal (16.00 hores). Els tres pobles estan dins de la comarca del Baix Maestrat, al nord de la prov\u00edncia de Castell\u00f3 i formen un rac\u00f3 ple d\u2019hist\u00f2ria i encant."},{"type":"paragraph","text":"Alcal\u00e0 de Xivert"},{"type":"paragraph","text":"Situat entre la Costa dels Tarongers i el Maestrat interior, el paisatge de plans i muntanyes alterna amb les platges i zones rocoses del litoral. La seva orografia est\u00e0 composta principalment per dos grans sistemes muntanyencs que ocupen i componen bona part del mapa municipal: la serra de les Talaies en la seva porci\u00f3 NO amb altures com Talaia Grossa (635 metres), i la serra d\u2019Irta, paral\u00b7lela al mar des de la mateixa arrel, desde Alcossebre a Pen\u00edscola, formant altres contraforts menors com la serra de Xivert que ocupa el centre geogr\u00e0fic territorial."},{"type":"paragraph","text":"Dins del seu municipi tamb\u00e9 s\u2019inclouen altres poblacions, com Alcossebre. Entre el seu patrimoni destaca l\u2019esgl\u00e9sia parroquial Sant Joan Baptista, la Casa de la Cultura, Torre Ebr\u00ed i el Castell de Xivert. Alcal\u00e0 de Xivert tamb\u00e9 compta amb una gran diversitat de platges, que van des de les petites cales solit\u00e0ries fins a les grans platges. El nucli d\u2019Alcossebre disposa de quatre platges amb bandera blava."},{"type":"paragraph","text":"El municipi tamb\u00e9 ofereix una infinitat d\u2019activitats esportives, com senderisme per la Serra d\u2019Irta o les m\u00faltiples activitats aqu\u00e0tiques per a l\u2019estiu."},{"type":"paragraph","text":"Pel que fa a la xarxa hidrogr\u00e0fica, es distingeix per una s\u00e8rie de barrancs secs entre els quals cal destacar el riu Cuevas, tamb\u00e9 conegut en el seu \u00faltim tram com San Miguel, i les rambles del Mas, Valldancher, Seguer i Estopet com les de major recorregut i entitat. El riu Cuevas, en la seva desembocadura en el mar, forma un delta pedreg\u00f3s i un estany conegut com \u201cl\u2019Estany\u201d."},{"type":"paragraph","text":"La Salzadella"},{"type":"paragraph","text":"El nom de la Salzadella ve donat per un gran bosc de salzes situat, en el passat, prop de la poblaci\u00f3, a la partida la Gatelleda (gatell \u00e9s una varietat de salze). Encara que d\u2019origen morisc, ja en 1924 es va trobar a la necr\u00f2polis \u201cdels Espleters\u201d, una important troballa de l\u2019Edat de Ferro. En el terme municipal tamb\u00e9 es poden trobar vestigis ibers i romans."},{"type":"paragraph","text":"La Salzadella \u00e9s un municipi situat a l\u2019interior de la comarca del Baix Maestrat que compta amb uns 872 habitants. Es troba situat sobre terreny elevat a la falda occidental de les Talaies d\u2019Alcal\u00e0 de Xivert a una altitud de 339 metres sobre el nivell del mar. El seu terme municipal t\u00e9 una superf\u00edcie de 48,45 km2 que limita al Nord amb Sant Mateu, Xert, Cat\u00ed i T\u00edrig; al Sud amb Les Coves de Vinrom\u00e0; a l\u2019Est amb Alcal\u00e0 de Xivert, Sta. Magdalena i Cervera del Maestre i, a l\u2019Oest amb T\u00edrig."},{"type":"paragraph","text":"D\u2019altra banda, el seu paisatge ve definit per una vegetaci\u00f3 t\u00edpicament mediterr\u00e0nia, \u00e9s a dir, extensions d\u2019oliveres, ametllers i fruiters, destacant en aquest cas, la famosa cirera. Per aquest motiu la principal activitat econ\u00f2mica del municipi sigui l\u2019agricultura, amb un percentatge de poblaci\u00f3 ocupada en aquest sector superior a la mitjana de la Com.Valenciana. A m\u00e9s, en els municipis dels voltants, la ind\u00fastria presenta una forta especialitzaci\u00f3 en sectors molt sensibles a la crisi econ\u00f2mica, com s\u00f3n la fusta i el moble com, per exemple, Sant Mateu. Aix\u00ed mateix, la crisi econ\u00f2mica dels \u00faltims temps ha provocat una destrucci\u00f3 d\u2019ocupaci\u00f3 en el sector industrial provocant, en alguns casos, el retorn al cultiu d\u2019explotacions agr\u00edcoles que s\u2019havien vist abandonades."},{"type":"paragraph","text":"Santa Magdalena de Polp\u00eds"},{"type":"paragraph","text":"Santa Magdalena de Polp\u00eds (Santa Magdalena de Polp\u00eds) va tenir com a primer antecedent poblacional el castell de Polp\u00eds -del qual nom\u00e9s conserva una part de la torre de l\u2019Homenatge, la porta principal i alguns llen\u00e7os de muralles- i en el xicotet caseriu situat als peus d\u2019aquell."},{"type":"paragraph","text":"Al gener de 1190 va ser donat per Alfons II als templers, tot i que encara estava en poder dels musulmans. Conquistat en 1233 pel Mestre del Tremp, se li va concedir carta de poblaci\u00f3 al febrer de 1287, a fur de Val\u00e8ncia. A l\u2019integrar-se en l\u2019Ordre de Montesa, successora del Temple a la Corona d\u2019Arag\u00f3, Polp\u00eds passaria a formar part de l\u2019encomana d\u2019Alcal\u00e0 de Xivert. El petit enclavament de Polp\u00eds tenia 30 cases l\u2019any 1329, i en 1845 va arribar a tenir 160. Despr\u00e9s de la conquesta els pobladors del castell es van traslladar a la plana al peu de la muntanya Polp\u00eds on actualment es troba el casc urb\u00e0."},{"type":"paragraph","text":"Hui en dia Santa Magdalena, s\u2019ha convertit en un poble pr\u00f2sper, basant l\u2019economia tradicional en el sector primari l\u2019agricultura (cultius d\u2019ametllers, garrofers i oliveres, en el sec\u00e0, i d\u2019hortalisses i c\u00edtrics en el regadiu), i la ramaderia (ovina, porcina i av\u00edcola). El sector industrial de la pedra, fonamentalment l\u2019extracci\u00f3 i transformaci\u00f3 de calc\u00e0ria marm\u00f2ria, i l\u2019\u00faltima d\u00e8cada amb ind\u00fastries de prefabricats de formig\u00f3 i extracci\u00f3 d\u2019\u00e0rids."},{"type":"link","url":"https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=yewZbkbKrOk","text":"https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=yewZbkbKrOk","target":"_blank"}]}],"hero":{"id":"section-1","title":"","text":"Alcal\u00e0 de Xivert, la Salzadella i Santa Magdalena de Polp\u00eds estan situades al nord de la prov\u00edncia de Castell\u00f3 Alcal\u00e0 de Xivert, la Salzadella i Santa Magdalena de Polp\u00eds seran les localitats promocionades en el partit de diumenge contra la SD Eibar a El Madrigal (16.00 hores). Els tres pobles estan dins de la comarca del Baix Maestrat, al nord de la prov\u00edncia de Castell\u00f3 i formen un rac\u00f3 ple d\u2019hist\u00f2ria i encant. Alcal\u00e0 de Xivert Situat entre la Costa dels Tarongers i el Maestrat interior, el paisatge de plans i muntanyes alterna amb les platges i zones rocoses del litoral. La seva orografia est\u00e0 composta principalment per dos grans sistemes muntanyencs que ocupen i componen bona part del mapa municipal: la serra de les Talaies en la seva porci\u00f3 NO amb altures com Talaia Grossa (635 metres), i la serra d\u2019Irta, paral\u00b7lela al mar des de la mateixa arrel, desde Alcossebre a Pen\u00edscola, formant altres contraforts menors com la serra de Xivert que ocupa el centre geogr\u00e0fic territorial. Dins del seu municipi tamb\u00e9 s\u2019inclouen altres poblacions, com Alcossebre. Entre el seu patrimoni destaca l\u2019esgl\u00e9sia parroquial Sant Joan Baptista, la Casa de la Cultura, Torre Ebr\u00ed i el Castell de Xivert. Alcal\u00e0 de Xivert tamb\u00e9 compta amb una gran diversitat de platges, que van des de les petites cales solit\u00e0ries fins a les grans platges. El nucli d\u2019Alcossebre disposa de quatre platges amb bandera blava. El municipi tamb\u00e9 ofereix una infinitat d\u2019activitats esportives, com senderisme per la Serra d\u2019Irta o les m\u00faltiples activitats aqu\u00e0tiques per a l\u2019estiu. Pel que fa a la xarxa hidrogr\u00e0fica, es distingeix per una s\u00e8rie de barrancs secs entre els quals cal destacar el riu Cuevas, tamb\u00e9 conegut en el seu \u00faltim tram com San Miguel, i les rambles del Mas, Valldancher, Seguer i Estopet com les de major recorregut i entitat. El riu Cuevas, en la seva desembocadura en el mar, forma un delta pedreg\u00f3s i un estany conegut com \u201cl\u2019Estany\u201d. La Salzadella El nom de la Salzadella ve donat per un gran bosc de salzes situat, en el passat, prop de la poblaci\u00f3, a la partida la Gatelleda (gatell \u00e9s una varietat de salze). Encara que d\u2019origen morisc, ja en 1924 es va trobar a la necr\u00f2polis \u201cdels Espleters\u201d, una important troballa de l\u2019Edat de Ferro. En el terme municipal tamb\u00e9 es poden trobar vestigis ibers i romans. La Salzadella \u00e9s un municipi situat a l\u2019interior de la comarca del Baix Maestrat que compta amb uns 872 habitants. Es troba situat sobre terreny elevat a la falda occidental de les Talaies d\u2019Alcal\u00e0 de Xivert a una altitud de 339 metres sobre el nivell del mar. El seu terme municipal t\u00e9 una superf\u00edcie de 48,45 km2 que limita al Nord amb Sant Mateu, Xert, Cat\u00ed i T\u00edrig; al Sud amb Les Coves de Vinrom\u00e0; a l\u2019Est amb Alcal\u00e0 de Xivert, Sta. Magdalena i Cervera del Maestre i, a l\u2019Oest amb T\u00edrig. D\u2019altra banda, el seu paisatge ve definit per una vegetaci\u00f3 t\u00edpicament mediterr\u00e0nia, \u00e9s a dir, extensions d\u2019oliveres, ametllers i fruiters, destacant en aquest cas, la famosa cirera. Per aquest motiu la principal activitat econ\u00f2mica del municipi sigui l\u2019agricultura, amb un percentatge de poblaci\u00f3 ocupada en aquest sector superior a la mitjana de la Com.Valenciana. A m\u00e9s, en els municipis dels voltants, la ind\u00fastria presenta una forta especialitzaci\u00f3 en sectors molt sensibles a la crisi econ\u00f2mica, com s\u00f3n la fusta i el moble com, per exemple, Sant Mateu. Aix\u00ed mateix, la crisi econ\u00f2mica dels \u00faltims temps ha provocat una destrucci\u00f3 d\u2019ocupaci\u00f3 en el sector industrial provocant, en alguns casos, el retorn al cultiu d\u2019explotacions agr\u00edcoles que s\u2019havien vist abandonades. Santa Magdalena de Polp\u00eds Santa Magdalena de Polp\u00eds (Santa Magdalena de Polp\u00eds) va tenir com a primer antecedent poblacional el castell de Polp\u00eds -del qual nom\u00e9s conserva una part de la torre de l\u2019Homenatge, la porta principal i alguns llen\u00e7os de muralles- i en el xicotet caseriu situat als peus d\u2019aquell. Al gener de 1190 va ser donat per Alfons II als templers, tot i que encara estava en poder dels musulmans. Conquistat en 1233 pel Mestre del Tremp, se li va concedir carta de poblaci\u00f3 al febrer de 1287, a fur de Val\u00e8ncia. A l\u2019integrar-se en l\u2019Ordre de Montesa, successora del Temple a la Corona d\u2019Arag\u00f3, Polp\u00eds passaria a formar part de l\u2019encomana d\u2019Alcal\u00e0 de Xivert. El petit enclavament de Polp\u00eds tenia 30 cases l\u2019any 1329, i en 1845 va arribar a tenir 160. Despr\u00e9s de la conquesta els pobladors del castell es van traslladar a la plana al peu de la muntanya Polp\u00eds on actualment es troba el casc urb\u00e0. Hui en dia Santa Magdalena, s\u2019ha convertit en un poble pr\u00f2sper, basant l\u2019economia tradicional en el sector primari l\u2019agricultura (cultius d\u2019ametllers, garrofers i oliveres, en el sec\u00e0, i d\u2019hortalisses i c\u00edtrics en el regadiu), i la ramaderia (ovina, porcina i av\u00edcola). El sector industrial de la pedra, fonamentalment l\u2019extracci\u00f3 i transformaci\u00f3 de calc\u00e0ria marm\u00f2ria, i l\u2019\u00faltima d\u00e8cada amb ind\u00fastries de prefabricats de formig\u00f3 i extracci\u00f3 d\u2019\u00e0rids.","headings":[],"texts":[{"type":"paragraph","text":"Alcal\u00e0 de Xivert, la Salzadella i Santa Magdalena de Polp\u00eds estan situades al nord de la prov\u00edncia de Castell\u00f3"},{"type":"paragraph","text":"Alcal\u00e0 de Xivert, la Salzadella i Santa Magdalena de Polp\u00eds seran les localitats promocionades en el partit de diumenge contra la SD Eibar a El Madrigal (16.00 hores). Els tres pobles estan dins de la comarca del Baix Maestrat, al nord de la prov\u00edncia de Castell\u00f3 i formen un rac\u00f3 ple d\u2019hist\u00f2ria i encant."},{"type":"paragraph","text":"Alcal\u00e0 de Xivert"},{"type":"paragraph","text":"Situat entre la Costa dels Tarongers i el Maestrat interior, el paisatge de plans i muntanyes alterna amb les platges i zones rocoses del litoral. La seva orografia est\u00e0 composta principalment per dos grans sistemes muntanyencs que ocupen i componen bona part del mapa municipal: la serra de les Talaies en la seva porci\u00f3 NO amb altures com Talaia Grossa (635 metres), i la serra d\u2019Irta, paral\u00b7lela al mar des de la mateixa arrel, desde Alcossebre a Pen\u00edscola, formant altres contraforts menors com la serra de Xivert que ocupa el centre geogr\u00e0fic territorial."},{"type":"paragraph","text":"Dins del seu municipi tamb\u00e9 s\u2019inclouen altres poblacions, com Alcossebre. Entre el seu patrimoni destaca l\u2019esgl\u00e9sia parroquial Sant Joan Baptista, la Casa de la Cultura, Torre Ebr\u00ed i el Castell de Xivert. Alcal\u00e0 de Xivert tamb\u00e9 compta amb una gran diversitat de platges, que van des de les petites cales solit\u00e0ries fins a les grans platges. El nucli d\u2019Alcossebre disposa de quatre platges amb bandera blava."},{"type":"paragraph","text":"El municipi tamb\u00e9 ofereix una infinitat d\u2019activitats esportives, com senderisme per la Serra d\u2019Irta o les m\u00faltiples activitats aqu\u00e0tiques per a l\u2019estiu."},{"type":"paragraph","text":"Pel que fa a la xarxa hidrogr\u00e0fica, es distingeix per una s\u00e8rie de barrancs secs entre els quals cal destacar el riu Cuevas, tamb\u00e9 conegut en el seu \u00faltim tram com San Miguel, i les rambles del Mas, Valldancher, Seguer i Estopet com les de major recorregut i entitat. El riu Cuevas, en la seva desembocadura en el mar, forma un delta pedreg\u00f3s i un estany conegut com \u201cl\u2019Estany\u201d."},{"type":"paragraph","text":"La Salzadella"},{"type":"paragraph","text":"El nom de la Salzadella ve donat per un gran bosc de salzes situat, en el passat, prop de la poblaci\u00f3, a la partida la Gatelleda (gatell \u00e9s una varietat de salze). Encara que d\u2019origen morisc, ja en 1924 es va trobar a la necr\u00f2polis \u201cdels Espleters\u201d, una important troballa de l\u2019Edat de Ferro. En el terme municipal tamb\u00e9 es poden trobar vestigis ibers i romans."},{"type":"paragraph","text":"La Salzadella \u00e9s un municipi situat a l\u2019interior de la comarca del Baix Maestrat que compta amb uns 872 habitants. Es troba situat sobre terreny elevat a la falda occidental de les Talaies d\u2019Alcal\u00e0 de Xivert a una altitud de 339 metres sobre el nivell del mar. El seu terme municipal t\u00e9 una superf\u00edcie de 48,45 km2 que limita al Nord amb Sant Mateu, Xert, Cat\u00ed i T\u00edrig; al Sud amb Les Coves de Vinrom\u00e0; a l\u2019Est amb Alcal\u00e0 de Xivert, Sta. Magdalena i Cervera del Maestre i, a l\u2019Oest amb T\u00edrig."},{"type":"paragraph","text":"D\u2019altra banda, el seu paisatge ve definit per una vegetaci\u00f3 t\u00edpicament mediterr\u00e0nia, \u00e9s a dir, extensions d\u2019oliveres, ametllers i fruiters, destacant en aquest cas, la famosa cirera. Per aquest motiu la principal activitat econ\u00f2mica del municipi sigui l\u2019agricultura, amb un percentatge de poblaci\u00f3 ocupada en aquest sector superior a la mitjana de la Com.Valenciana. A m\u00e9s, en els municipis dels voltants, la ind\u00fastria presenta una forta especialitzaci\u00f3 en sectors molt sensibles a la crisi econ\u00f2mica, com s\u00f3n la fusta i el moble com, per exemple, Sant Mateu. Aix\u00ed mateix, la crisi econ\u00f2mica dels \u00faltims temps ha provocat una destrucci\u00f3 d\u2019ocupaci\u00f3 en el sector industrial provocant, en alguns casos, el retorn al cultiu d\u2019explotacions agr\u00edcoles que s\u2019havien vist abandonades."},{"type":"paragraph","text":"Santa Magdalena de Polp\u00eds"},{"type":"paragraph","text":"Santa Magdalena de Polp\u00eds (Santa Magdalena de Polp\u00eds) va tenir com a primer antecedent poblacional el castell de Polp\u00eds -del qual nom\u00e9s conserva una part de la torre de l\u2019Homenatge, la porta principal i alguns llen\u00e7os de muralles- i en el xicotet caseriu situat als peus d\u2019aquell."},{"type":"paragraph","text":"Al gener de 1190 va ser donat per Alfons II als templers, tot i que encara estava en poder dels musulmans. Conquistat en 1233 pel Mestre del Tremp, se li va concedir carta de poblaci\u00f3 al febrer de 1287, a fur de Val\u00e8ncia. A l\u2019integrar-se en l\u2019Ordre de Montesa, successora del Temple a la Corona d\u2019Arag\u00f3, Polp\u00eds passaria a formar part de l\u2019encomana d\u2019Alcal\u00e0 de Xivert. El petit enclavament de Polp\u00eds tenia 30 cases l\u2019any 1329, i en 1845 va arribar a tenir 160. Despr\u00e9s de la conquesta els pobladors del castell es van traslladar a la plana al peu de la muntanya Polp\u00eds on actualment es troba el casc urb\u00e0."},{"type":"paragraph","text":"Hui en dia Santa Magdalena, s\u2019ha convertit en un poble pr\u00f2sper, basant l\u2019economia tradicional en el sector primari l\u2019agricultura (cultius d\u2019ametllers, garrofers i oliveres, en el sec\u00e0, i d\u2019hortalisses i c\u00edtrics en el regadiu), i la ramaderia (ovina, porcina i av\u00edcola). El sector industrial de la pedra, fonamentalment l\u2019extracci\u00f3 i transformaci\u00f3 de calc\u00e0ria marm\u00f2ria, i l\u2019\u00faltima d\u00e8cada amb ind\u00fastries de prefabricats de formig\u00f3 i extracci\u00f3 d\u2019\u00e0rids."}],"buttons":[],"images":[{"type":"image","url":"https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451.jpg","alt":"VILLARREAL CF","width":819,"height":460,"srcset":"https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451.jpg 819w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451.jpg 1920w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451.jpg 1920w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451.jpg 1920w, https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451-32x18.jpg 32w, https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451-150x84.jpg 150w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451.jpg 1920w","sizes":"auto, (max-width: 819px) 100vw, 819px"}],"widgets":[],"blocks":[{"type":"image","url":"https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451.jpg","alt":"VILLARREAL CF","width":819,"height":460,"srcset":"https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451.jpg 819w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451.jpg 1920w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451.jpg 1920w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451.jpg 1920w, https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451-32x18.jpg 32w, https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451-150x84.jpg 150w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451.jpg 1920w","sizes":"auto, (max-width: 819px) 100vw, 819px"},{"type":"paragraph","text":"Alcal\u00e0 de Xivert, la Salzadella i Santa Magdalena de Polp\u00eds estan situades al nord de la prov\u00edncia de Castell\u00f3"},{"type":"paragraph","text":"Alcal\u00e0 de Xivert, la Salzadella i Santa Magdalena de Polp\u00eds seran les localitats promocionades en el partit de diumenge contra la SD Eibar a El Madrigal (16.00 hores). Els tres pobles estan dins de la comarca del Baix Maestrat, al nord de la prov\u00edncia de Castell\u00f3 i formen un rac\u00f3 ple d\u2019hist\u00f2ria i encant."},{"type":"paragraph","text":"Alcal\u00e0 de Xivert"},{"type":"paragraph","text":"Situat entre la Costa dels Tarongers i el Maestrat interior, el paisatge de plans i muntanyes alterna amb les platges i zones rocoses del litoral. La seva orografia est\u00e0 composta principalment per dos grans sistemes muntanyencs que ocupen i componen bona part del mapa municipal: la serra de les Talaies en la seva porci\u00f3 NO amb altures com Talaia Grossa (635 metres), i la serra d\u2019Irta, paral\u00b7lela al mar des de la mateixa arrel, desde Alcossebre a Pen\u00edscola, formant altres contraforts menors com la serra de Xivert que ocupa el centre geogr\u00e0fic territorial."},{"type":"paragraph","text":"Dins del seu municipi tamb\u00e9 s\u2019inclouen altres poblacions, com Alcossebre. Entre el seu patrimoni destaca l\u2019esgl\u00e9sia parroquial Sant Joan Baptista, la Casa de la Cultura, Torre Ebr\u00ed i el Castell de Xivert. Alcal\u00e0 de Xivert tamb\u00e9 compta amb una gran diversitat de platges, que van des de les petites cales solit\u00e0ries fins a les grans platges. El nucli d\u2019Alcossebre disposa de quatre platges amb bandera blava."},{"type":"paragraph","text":"El municipi tamb\u00e9 ofereix una infinitat d\u2019activitats esportives, com senderisme per la Serra d\u2019Irta o les m\u00faltiples activitats aqu\u00e0tiques per a l\u2019estiu."},{"type":"paragraph","text":"Pel que fa a la xarxa hidrogr\u00e0fica, es distingeix per una s\u00e8rie de barrancs secs entre els quals cal destacar el riu Cuevas, tamb\u00e9 conegut en el seu \u00faltim tram com San Miguel, i les rambles del Mas, Valldancher, Seguer i Estopet com les de major recorregut i entitat. El riu Cuevas, en la seva desembocadura en el mar, forma un delta pedreg\u00f3s i un estany conegut com \u201cl\u2019Estany\u201d."},{"type":"paragraph","text":"La Salzadella"},{"type":"paragraph","text":"El nom de la Salzadella ve donat per un gran bosc de salzes situat, en el passat, prop de la poblaci\u00f3, a la partida la Gatelleda (gatell \u00e9s una varietat de salze). Encara que d\u2019origen morisc, ja en 1924 es va trobar a la necr\u00f2polis \u201cdels Espleters\u201d, una important troballa de l\u2019Edat de Ferro. En el terme municipal tamb\u00e9 es poden trobar vestigis ibers i romans."},{"type":"paragraph","text":"La Salzadella \u00e9s un municipi situat a l\u2019interior de la comarca del Baix Maestrat que compta amb uns 872 habitants. Es troba situat sobre terreny elevat a la falda occidental de les Talaies d\u2019Alcal\u00e0 de Xivert a una altitud de 339 metres sobre el nivell del mar. El seu terme municipal t\u00e9 una superf\u00edcie de 48,45 km2 que limita al Nord amb Sant Mateu, Xert, Cat\u00ed i T\u00edrig; al Sud amb Les Coves de Vinrom\u00e0; a l\u2019Est amb Alcal\u00e0 de Xivert, Sta. Magdalena i Cervera del Maestre i, a l\u2019Oest amb T\u00edrig."},{"type":"paragraph","text":"D\u2019altra banda, el seu paisatge ve definit per una vegetaci\u00f3 t\u00edpicament mediterr\u00e0nia, \u00e9s a dir, extensions d\u2019oliveres, ametllers i fruiters, destacant en aquest cas, la famosa cirera. Per aquest motiu la principal activitat econ\u00f2mica del municipi sigui l\u2019agricultura, amb un percentatge de poblaci\u00f3 ocupada en aquest sector superior a la mitjana de la Com.Valenciana. A m\u00e9s, en els municipis dels voltants, la ind\u00fastria presenta una forta especialitzaci\u00f3 en sectors molt sensibles a la crisi econ\u00f2mica, com s\u00f3n la fusta i el moble com, per exemple, Sant Mateu. Aix\u00ed mateix, la crisi econ\u00f2mica dels \u00faltims temps ha provocat una destrucci\u00f3 d\u2019ocupaci\u00f3 en el sector industrial provocant, en alguns casos, el retorn al cultiu d\u2019explotacions agr\u00edcoles que s\u2019havien vist abandonades."},{"type":"paragraph","text":"Santa Magdalena de Polp\u00eds"},{"type":"paragraph","text":"Santa Magdalena de Polp\u00eds (Santa Magdalena de Polp\u00eds) va tenir com a primer antecedent poblacional el castell de Polp\u00eds -del qual nom\u00e9s conserva una part de la torre de l\u2019Homenatge, la porta principal i alguns llen\u00e7os de muralles- i en el xicotet caseriu situat als peus d\u2019aquell."},{"type":"paragraph","text":"Al gener de 1190 va ser donat per Alfons II als templers, tot i que encara estava en poder dels musulmans. Conquistat en 1233 pel Mestre del Tremp, se li va concedir carta de poblaci\u00f3 al febrer de 1287, a fur de Val\u00e8ncia. A l\u2019integrar-se en l\u2019Ordre de Montesa, successora del Temple a la Corona d\u2019Arag\u00f3, Polp\u00eds passaria a formar part de l\u2019encomana d\u2019Alcal\u00e0 de Xivert. El petit enclavament de Polp\u00eds tenia 30 cases l\u2019any 1329, i en 1845 va arribar a tenir 160. Despr\u00e9s de la conquesta els pobladors del castell es van traslladar a la plana al peu de la muntanya Polp\u00eds on actualment es troba el casc urb\u00e0."},{"type":"paragraph","text":"Hui en dia Santa Magdalena, s\u2019ha convertit en un poble pr\u00f2sper, basant l\u2019economia tradicional en el sector primari l\u2019agricultura (cultius d\u2019ametllers, garrofers i oliveres, en el sec\u00e0, i d\u2019hortalisses i c\u00edtrics en el regadiu), i la ramaderia (ovina, porcina i av\u00edcola). El sector industrial de la pedra, fonamentalment l\u2019extracci\u00f3 i transformaci\u00f3 de calc\u00e0ria marm\u00f2ria, i l\u2019\u00faltima d\u00e8cada amb ind\u00fastries de prefabricats de formig\u00f3 i extracci\u00f3 d\u2019\u00e0rids."},{"type":"link","url":"https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=yewZbkbKrOk","text":"https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=yewZbkbKrOk","target":"_blank"}]}},"sections":[{"id":"section-1","title":"","text":"Alcal\u00e0 de Xivert, la Salzadella i Santa Magdalena de Polp\u00eds estan situades al nord de la prov\u00edncia de Castell\u00f3 Alcal\u00e0 de Xivert, la Salzadella i Santa Magdalena de Polp\u00eds seran les localitats promocionades en el partit de diumenge contra la SD Eibar a El Madrigal (16.00 hores). Els tres pobles estan dins de la comarca del Baix Maestrat, al nord de la prov\u00edncia de Castell\u00f3 i formen un rac\u00f3 ple d\u2019hist\u00f2ria i encant. Alcal\u00e0 de Xivert Situat entre la Costa dels Tarongers i el Maestrat interior, el paisatge de plans i muntanyes alterna amb les platges i zones rocoses del litoral. La seva orografia est\u00e0 composta principalment per dos grans sistemes muntanyencs que ocupen i componen bona part del mapa municipal: la serra de les Talaies en la seva porci\u00f3 NO amb altures com Talaia Grossa (635 metres), i la serra d\u2019Irta, paral\u00b7lela al mar des de la mateixa arrel, desde Alcossebre a Pen\u00edscola, formant altres contraforts menors com la serra de Xivert que ocupa el centre geogr\u00e0fic territorial. Dins del seu municipi tamb\u00e9 s\u2019inclouen altres poblacions, com Alcossebre. Entre el seu patrimoni destaca l\u2019esgl\u00e9sia parroquial Sant Joan Baptista, la Casa de la Cultura, Torre Ebr\u00ed i el Castell de Xivert. Alcal\u00e0 de Xivert tamb\u00e9 compta amb una gran diversitat de platges, que van des de les petites cales solit\u00e0ries fins a les grans platges. El nucli d\u2019Alcossebre disposa de quatre platges amb bandera blava. El municipi tamb\u00e9 ofereix una infinitat d\u2019activitats esportives, com senderisme per la Serra d\u2019Irta o les m\u00faltiples activitats aqu\u00e0tiques per a l\u2019estiu. Pel que fa a la xarxa hidrogr\u00e0fica, es distingeix per una s\u00e8rie de barrancs secs entre els quals cal destacar el riu Cuevas, tamb\u00e9 conegut en el seu \u00faltim tram com San Miguel, i les rambles del Mas, Valldancher, Seguer i Estopet com les de major recorregut i entitat. El riu Cuevas, en la seva desembocadura en el mar, forma un delta pedreg\u00f3s i un estany conegut com \u201cl\u2019Estany\u201d. La Salzadella El nom de la Salzadella ve donat per un gran bosc de salzes situat, en el passat, prop de la poblaci\u00f3, a la partida la Gatelleda (gatell \u00e9s una varietat de salze). Encara que d\u2019origen morisc, ja en 1924 es va trobar a la necr\u00f2polis \u201cdels Espleters\u201d, una important troballa de l\u2019Edat de Ferro. En el terme municipal tamb\u00e9 es poden trobar vestigis ibers i romans. La Salzadella \u00e9s un municipi situat a l\u2019interior de la comarca del Baix Maestrat que compta amb uns 872 habitants. Es troba situat sobre terreny elevat a la falda occidental de les Talaies d\u2019Alcal\u00e0 de Xivert a una altitud de 339 metres sobre el nivell del mar. El seu terme municipal t\u00e9 una superf\u00edcie de 48,45 km2 que limita al Nord amb Sant Mateu, Xert, Cat\u00ed i T\u00edrig; al Sud amb Les Coves de Vinrom\u00e0; a l\u2019Est amb Alcal\u00e0 de Xivert, Sta. Magdalena i Cervera del Maestre i, a l\u2019Oest amb T\u00edrig. D\u2019altra banda, el seu paisatge ve definit per una vegetaci\u00f3 t\u00edpicament mediterr\u00e0nia, \u00e9s a dir, extensions d\u2019oliveres, ametllers i fruiters, destacant en aquest cas, la famosa cirera. Per aquest motiu la principal activitat econ\u00f2mica del municipi sigui l\u2019agricultura, amb un percentatge de poblaci\u00f3 ocupada en aquest sector superior a la mitjana de la Com.Valenciana. A m\u00e9s, en els municipis dels voltants, la ind\u00fastria presenta una forta especialitzaci\u00f3 en sectors molt sensibles a la crisi econ\u00f2mica, com s\u00f3n la fusta i el moble com, per exemple, Sant Mateu. Aix\u00ed mateix, la crisi econ\u00f2mica dels \u00faltims temps ha provocat una destrucci\u00f3 d\u2019ocupaci\u00f3 en el sector industrial provocant, en alguns casos, el retorn al cultiu d\u2019explotacions agr\u00edcoles que s\u2019havien vist abandonades. Santa Magdalena de Polp\u00eds Santa Magdalena de Polp\u00eds (Santa Magdalena de Polp\u00eds) va tenir com a primer antecedent poblacional el castell de Polp\u00eds -del qual nom\u00e9s conserva una part de la torre de l\u2019Homenatge, la porta principal i alguns llen\u00e7os de muralles- i en el xicotet caseriu situat als peus d\u2019aquell. Al gener de 1190 va ser donat per Alfons II als templers, tot i que encara estava en poder dels musulmans. Conquistat en 1233 pel Mestre del Tremp, se li va concedir carta de poblaci\u00f3 al febrer de 1287, a fur de Val\u00e8ncia. A l\u2019integrar-se en l\u2019Ordre de Montesa, successora del Temple a la Corona d\u2019Arag\u00f3, Polp\u00eds passaria a formar part de l\u2019encomana d\u2019Alcal\u00e0 de Xivert. El petit enclavament de Polp\u00eds tenia 30 cases l\u2019any 1329, i en 1845 va arribar a tenir 160. Despr\u00e9s de la conquesta els pobladors del castell es van traslladar a la plana al peu de la muntanya Polp\u00eds on actualment es troba el casc urb\u00e0. Hui en dia Santa Magdalena, s\u2019ha convertit en un poble pr\u00f2sper, basant l\u2019economia tradicional en el sector primari l\u2019agricultura (cultius d\u2019ametllers, garrofers i oliveres, en el sec\u00e0, i d\u2019hortalisses i c\u00edtrics en el regadiu), i la ramaderia (ovina, porcina i av\u00edcola). El sector industrial de la pedra, fonamentalment l\u2019extracci\u00f3 i transformaci\u00f3 de calc\u00e0ria marm\u00f2ria, i l\u2019\u00faltima d\u00e8cada amb ind\u00fastries de prefabricats de formig\u00f3 i extracci\u00f3 d\u2019\u00e0rids.","url":"https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=yewZbkbKrOk","background_image":"","images":[{"type":"image","url":"https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451.jpg","alt":"VILLARREAL CF","width":819,"height":460,"srcset":"https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451.jpg 819w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451.jpg 1920w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451.jpg 1920w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451.jpg 1920w, https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451-32x18.jpg 32w, https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451-150x84.jpg 150w, https:\/\/villarrealcf.es\/\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451.jpg 1920w","sizes":"auto, (max-width: 819px) 100vw, 819px"}],"videos":[],"links":[{"type":"link","url":"https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=yewZbkbKrOk","text":"https:\/\/www.youtube.com\/watch?v=yewZbkbKrOk","target":"_blank"}]},{"id":"shortcode-caption-69d9ba3962164","type":"shortcode","shortcode":"caption","attributes":{"id":"attachment_85792","align":"alignnone","width":""},"title":"Caption","rendered":"","data":[],"text":"","url":"","background_image":"","images":[],"videos":[],"links":[],"blocks":[]}]},"excerpt":{"rendered":"Alcal\u00e0 de Xivert, la Salzadella i Santa Magdalena de Polp\u00eds estan situades al nord de la prov\u00edncia de Castell\u00f3","protected":false},"author":23,"featured_media":85792,"comment_status":"","ping_status":"","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[13509],"tags":[5772,4890],"acf":null,"lang":"val","essential_grid":{"has_grid":false},"formatted_date":"November 16, 2015","modified_date":"November 16, 2015","permalink":"https:\/\/villarrealcf.es\/val\/un-raco-ple-d-historia-i-encant\/","reading_time":5,"featured_media_data":{"id":85792,"title":"96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451","caption":"96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451","alt_text":"96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451","description":"96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451","mime_type":"image\/jpeg","source_url":"https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451.jpg","sizes":{"thumbnail":{"url":"https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451-150x150.jpg","width":150,"height":150},"medium":{"url":"https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451-300x168.jpg","width":300,"height":168},"medium_large":{"url":"https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451-768x431.jpg","width":768,"height":431},"large":{"url":"https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451.jpg","width":788,"height":443},"1536x1536":{"url":"https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451.jpg","width":819,"height":460},"2048x2048":{"url":"https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451.jpg","width":819,"height":460},"tp-image-grid":{"url":"https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451-700x460.jpg","width":700,"height":460},"size-bunyad-medium":{"url":"https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451.jpg","width":819,"height":460},"sportspress-crop-medium":{"url":"https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451-300x300.jpg","width":300,"height":300},"sportspress-fit-medium":{"url":"https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451-300x168.jpg","width":300,"height":168},"sportspress-fit-icon":{"url":"https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451-128x72.jpg","width":128,"height":72},"sportspress-fit-mini":{"url":"https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451-32x18.jpg","width":32,"height":18},"bunyad-small":{"url":"https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451-150x84.jpg","width":150,"height":84},"bunyad-medium":{"url":"https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451-450x253.jpg","width":450,"height":253},"bunyad-full":{"url":"https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451.jpg","width":819,"height":460},"bunyad-viewport":{"url":"https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451.jpg","width":819,"height":460},"bunyad-768":{"url":"https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451-768x431.jpg","width":768,"height":431},"full":{"url":"https:\/\/villarrealcf.es\/wp-content\/uploads\/2015\/11\/96a0937ed35686fa90ae3f2c83c10451.jpg","width":819,"height":460}}},"author_data":{"id":"23","name":"Fran Segovia","first_name":"Fran","last_name":"Segovia","description":"","avatar_url":"https:\/\/secure.gravatar.com\/avatar\/9ec849b3b9cb451091f0a96d7943b1c6be26a8d6fd3b94d5b5bfd496b2536c42?s=96&d=mm&r=g","acf":null},"taxonomies_data":{"category":[{"id":13509,"name":"Endavant","slug":"endavant-val","acf":null}],"post_tag":[{"id":5772,"name":"Endavant Prov\u00edncia val","slug":"endavant-provincia-val","acf":null},{"id":4890,"name":"Endavant val","slug":"endavant-val","acf":null}],"translation_priority":[{"id":735,"name":"Optional","slug":"optional-val","acf":null}]},"seo_full":{"native":{"title":"Un rac\u00f3 ple d&#8217;hist\u00f2ria i encant - Web Oficial del Villarreal CF","description":"[caption id=\"attachment_85792\" align=\"alignnone\" width=\"\"]Alcal\u00e0 de Xivert est\u00e0 situada al nord de la prov\u00edncia de Castell\u00f3, dins de la comarca del&hellip;","canonical":"https:\/\/villarrealcf.es\/val\/un-raco-ple-d-historia-i-encant\/"}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/villarrealcf.es\/val\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/201362","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/villarrealcf.es\/val\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/villarrealcf.es\/val\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/villarrealcf.es\/val\/wp-json\/wp\/v2\/users\/23"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/villarrealcf.es\/val\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=201362"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/villarrealcf.es\/val\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/201362\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/villarrealcf.es\/val\/wp-json\/wp\/v2\/media\/85792"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/villarrealcf.es\/val\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=201362"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/villarrealcf.es\/val\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=201362"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/villarrealcf.es\/val\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=201362"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}