El Villarreal CF va encadenar huit triomfs consecutius i es va classificar per a la UEFA en la temporada 2006/07
Després de l’ajornament de la competició de lliga, des del Villarreal CF ens hem proposat reviure de manera periòdica els moments, equips i personatges més destacats de la història del club. Aquest dijous volem rememorar la millor ratxa de triomfs del Submarí en Primera Divisió. Huit victòries consecutives en la recta final de LaLiga amb les quals el Villarreal CF va aconseguir la cinquena plaça en la temporada 2006/07 i va certificar la seua participació europea per al curs següent.
Després de signar una magnífica actuació en la Lliga de Campions 2005/06, en la qual es va quedar a les portes de la gran final continental, el Villarreal va acabar seté classificat en LaLiga, aconseguint l’accés a la Copa Intertoto, una competició que permetia obtindre la participació a la Copa de la UEFA i que portava bons records a l’afició groga, ja que el Submarí havia eixit vencedor en les edicions de 2003 i 2004.
En canvi, en l’estiu del 2006, la sort li va ser esquiva al conjunt groc, que va caure derrotat davant el Maribor en la Ronda 3. L’ensopegada va privar al Villarreal de disputar competició europea durant la temporada 2006/07.
Sense futbol intersemanal més enllà del que brinda la Copa del Rey, el Villarreal CF va focalitzar els seus esforços a fer una notable campanya en el campionat domèstic. A un bloc ja consolidat i amb futbolistes de gran nivell com Marcos Senna, Diego Forlán, Juan Román Riquelme, Tacchinardi o Arruabarrena, se li van sumar reforços de la talla de Robert Pirés, Nihat Kahveci, Cani o Fabricio Fuentes.
Als ordes de Manuel Pellegrini, el Villarreal CF iniciava la temporada 2006/07 amb la il·lusió de classificar-se novament per a competicions europees. No obstant això, la falta de regularitat i alguns xicotets sots patits al llarg de la temporada van situar al Submarí, a mitjan abril i amb 30 jornades ja disputades, en 12a posició, a dotze punts de la sisena plaça.
Amb només huit partits per a posar fi al campionat, la llosa de punts que separava al conjunt groc de les places continentals semblava pràcticament insalvable. Només un final de lliga immaculat podia obrir-li les portes d’Europa.
Si l’objectiu ja era de per si mateix complicat, el Submarí venia d’encaixar una severa derrota davant el Getafe (3-0) i en el seu pròxim partit rebia al FC Barcelona en El Madrigal. Una prova de foc que el Villarreal CF va superar amb nota. Els grocs van guanyar a l’equip culer per 2-0. Tot un colp de moral que va ser determinant en els posteriors triomfs davant el Gimàstic de Tarragona (0-3), RC Celta (1-0), CA Osasuna (1-4) i Racing de Santander (2-1).
Mancant només tres jornades per al final del campionat, el Villarreal CF havia retallat onze punts i tan sols estava a un de l’Atlético de Madrid, que ocupava la sisena plaça. Per davant, tres duríssims partits davant el Valencia CF a Mestalla, Athletic Club en El Madrigal i Sevilla FC en el Sánchez-Pizjuán.
En el primer dels tres envits, el Submarí va eixir vencedor davant el Valencia CF amb un doblet de Diego Forlán i un tant de Tomasson (2-3). Davant l’Athletic, altres tres dianes ‘groguetas’ (dues d’elles novament de Forlán) li van donar el triomf al Villarreal (3-1), que va aprofitar les ensopegades del Real Zaragoza i l’Atlético de Madrid per a superar a aquest últim en la taula i igualar a punts amb el conjunt aragonés.
En la jornada 38, el Submarí visitava al Sevilla FC, tercer classificat, que arribava a l’última cita del campionat amb lleugeres opcions d’alçar el títol de lliga (havia de véncer el seu partit i que el Real Madrid i el FC Barcelona perderen els seus). Davant anava a tindre a l’equip de Manuel Pellegrini, que acumulava la barbaritat de set victòries consecutives i era l’equip més en forma del campionat.
Amb la classificació enormement atapeïda, una derrota posava al Villarreal fora dels sis primers llocs. A la recerca de la gesta, aquell 17 de juny de 2007 a Sevilla, Pellegrini va alinear el següent onze: Viera; Venta, Fuentes, Quique, José Enrique; Pirés, Josico, Senna, Cani; Tomasson i Guille Franco.
En una xoc enormement disputat, el Submarí va culminar la seua gran dinàmica sumant el seu huité triomf consecutiu davant el Sevilla FC (0-1). L’únic tant de l’encontre el va anotar Fabricio Fuentes en rematar un servei de cantonada botat per Cani en el minut 50 de partit. Els tres punts collits en el Sánchez-Pizjuán van col·locar finalment al Villarreal CF com cinqué classificat amb 62 punts, dos més que el Real Zaragoza (6é) i l’Atlético de Madrid (7é). Els grocs van aconseguir la gesta: huit victòries inoblidables que li van obrir les portes d’Europa.
#HistoriaGrogueta
