Alcalà de Xivert, la Salzadella i Santa Magdalena de Polpís estan situades al nord de la província de Castelló
Alcalà de Xivert, la Salzadella i Santa Magdalena de Polpís seran les localitats promocionades en el partit de diumenge contra la SD Eibar a El Madrigal (16.00 hores). Els tres pobles estan dins de la comarca del Baix Maestrat, al nord de la província de Castelló i formen un racó ple d’història i encant.
Alcalà de Xivert
Situat entre la Costa dels Tarongers i el Maestrat interior, el paisatge de plans i muntanyes alterna amb les platges i zones rocoses del litoral. La seva orografia està composta principalment per dos grans sistemes muntanyencs que ocupen i componen bona part del mapa municipal: la serra de les Talaies en la seva porció NO amb altures com Talaia Grossa (635 metres), i la serra d’Irta, paral·lela al mar des de la mateixa arrel, desde Alcossebre a Peníscola, formant altres contraforts menors com la serra de Xivert que ocupa el centre geogràfic territorial.
Dins del seu municipi també s’inclouen altres poblacions, com Alcossebre. Entre el seu patrimoni destaca l’església parroquial Sant Joan Baptista, la Casa de la Cultura, Torre Ebrí i el Castell de Xivert. Alcalà de Xivert també compta amb una gran diversitat de platges, que van des de les petites cales solitàries fins a les grans platges. El nucli d’Alcossebre disposa de quatre platges amb bandera blava.
El municipi també ofereix una infinitat d’activitats esportives, com senderisme per la Serra d’Irta o les múltiples activitats aquàtiques per a l’estiu.
Pel que fa a la xarxa hidrogràfica, es distingeix per una sèrie de barrancs secs entre els quals cal destacar el riu Cuevas, també conegut en el seu últim tram com San Miguel, i les rambles del Mas, Valldancher, Seguer i Estopet com les de major recorregut i entitat. El riu Cuevas, en la seva desembocadura en el mar, forma un delta pedregós i un estany conegut com “l’Estany”.
La Salzadella
El nom de la Salzadella ve donat per un gran bosc de salzes situat, en el passat, prop de la població, a la partida la Gatelleda (gatell és una varietat de salze). Encara que d’origen morisc, ja en 1924 es va trobar a la necròpolis “dels Espleters”, una important troballa de l’Edat de Ferro. En el terme municipal també es poden trobar vestigis ibers i romans.
La Salzadella és un municipi situat a l’interior de la comarca del Baix Maestrat que compta amb uns 872 habitants. Es troba situat sobre terreny elevat a la falda occidental de les Talaies d’Alcalà de Xivert a una altitud de 339 metres sobre el nivell del mar. El seu terme municipal té una superfície de 48,45 km2 que limita al Nord amb Sant Mateu, Xert, Catí i Tírig; al Sud amb Les Coves de Vinromà; a l’Est amb Alcalà de Xivert, Sta. Magdalena i Cervera del Maestre i, a l’Oest amb Tírig.
D’altra banda, el seu paisatge ve definit per una vegetació típicament mediterrània, és a dir, extensions d’oliveres, ametllers i fruiters, destacant en aquest cas, la famosa cirera. Per aquest motiu la principal activitat econòmica del municipi sigui l’agricultura, amb un percentatge de població ocupada en aquest sector superior a la mitjana de la Com.Valenciana. A més, en els municipis dels voltants, la indústria presenta una forta especialització en sectors molt sensibles a la crisi econòmica, com són la fusta i el moble com, per exemple, Sant Mateu. Així mateix, la crisi econòmica dels últims temps ha provocat una destrucció d’ocupació en el sector industrial provocant, en alguns casos, el retorn al cultiu d’explotacions agrícoles que s’havien vist abandonades.
Santa Magdalena de Polpís
Santa Magdalena de Polpís (Santa Magdalena de Polpís) va tenir com a primer antecedent poblacional el castell de Polpís -del qual només conserva una part de la torre de l’Homenatge, la porta principal i alguns llenços de muralles- i en el xicotet caseriu situat als peus d’aquell.
Al gener de 1190 va ser donat per Alfons II als templers, tot i que encara estava en poder dels musulmans. Conquistat en 1233 pel Mestre del Tremp, se li va concedir carta de població al febrer de 1287, a fur de València. A l’integrar-se en l’Ordre de Montesa, successora del Temple a la Corona d’Aragó, Polpís passaria a formar part de l’encomana d’Alcalà de Xivert. El petit enclavament de Polpís tenia 30 cases l’any 1329, i en 1845 va arribar a tenir 160. Després de la conquesta els pobladors del castell es van traslladar a la plana al peu de la muntanya Polpís on actualment es troba el casc urbà.
Hui en dia Santa Magdalena, s’ha convertit en un poble pròsper, basant l’economia tradicional en el sector primari l’agricultura (cultius d’ametllers, garrofers i oliveres, en el secà, i d’hortalisses i cítrics en el regadiu), i la ramaderia (ovina, porcina i avícola). El sector industrial de la pedra, fonamentalment l’extracció i transformació de calcària marmòria, i l’última dècada amb indústries de prefabricats de formigó i extracció d’àrids.
